Bacallà, oli, tomàquet, pebre negre, pebre vermell, xocolata, vi dolç i herbes.
Herbes: Llorer, orenga, sajolida i farigola.
El bacallà molt dessalat.
A la paella oli molt calent.
Elaboració:
Tallar la ceba ben fina i en quantitat, quan la ceba està daurada s’hi posa el bacallà ben escorregut i que es vagi sofregint amb les herbes, després el tomàquet i que es faci a poc a poc, afegir una mica de pebre negre i una mica de vermell, una cullerada petita de xocolata, una mica de farina i una copa de vi dolç.
Enfarinem les galtes de vedella i les fiquem a sofregir amb l’oli d’oliva, a la mateixa cassola on anem a coure-les. Les sofregim 1 ‘ per cada part i reservem en un plat.
En el mateix oli que hem sofregit les galtes, sofregim les carlotes i les cebes, prèviament trossejades. Quan ja les tinguem, afegim una cullerada de comí i sofregim uns segons. Afegim el got de vi dolç i deixem que s’evapore uns segons.
Ara afegim les galtes i fiquem aigua o caldo de carn fins que les cobrim.
Deixem coure a poc de foc unes 2 hores, anem punjant amb una forqueta per a comprovar que estan tendres.
Jo he triturat les carlotes i les cebes, però podeu deixar-ho sencer. He preparat unes carxofes ofegades amb oli i alls i les he servides com acompanyant del plat.
Com veieu, estem davant d’un plat molt fàcil de fer. Tan sols necessitem allò que hem perdut, la paciència i la serenor per a parar i gaudir de l’oportunitat de viure la terra amb respecte. Si ho fem així ella ens respectarà a nosaltres.
Es marinen els capons entre tres i quatre dies amb tòfona a la pell, fregats amb llimona a l’interior i untats amb llar bona per dins i per fora.
Es treuen als capons de la nevera per tal que quan els posem al forn estiguin a temperatura ambient.
Es redueix tot el farcit amb un got de xerès dolç i un de xerès sec.
Escalfem el forn.
Mentres, farcir els capons i cosir-los. Posar-hi sal i pebre.
Posar-los al forn. La primera ½ o 1 hora a forn fort i després, baixar-lo i coure’ls poc a poc.
Al cap d’unes dues hores hi afegim la resta del farcit i una ampolla de cava.
Segons com va la cocció, es tapen per tal que quedin ben tendres.
El temps, com sempre, depen del forn i de la “mà”, però, en tot cas, està clar que calen “hores”. Per dos capons de 4 quilos son unes 5 hores (aproximadament).
Posem una paella al foc una mica d’oli, la posem al foc i aboquem primer la ceba i deixem confitar a foc lent uns 10 minuts. Afegim la poma i deixem fer fins que la poma estigui tendra. Una vegada feta ho retirem del foc i reservem.
Posem el magret amb la part de la grassa capa amunt, i per facilitat la cocció farem uns talls sobre el greix sense arribar a tocar la carn A continuació, farem el mateix en la direcció oposada procurant que ens quedin uns rombes, tal com es veu a la foto. Salpebrem i reservem.
Ara preparem la salsa, posem en una paella, el vinagre i el Porto, deixem reduir uns 5 minuts afegim la melmelada de cireres i deixem al foc uns 5 minuts mes. A de quedar reduïda a una tercera part. Quan ja tenim la reducció feta afegim la mantega i remenem constantment fins que ens quedi una salsa espessa i brillant.
Posem una paella al foc sense oli i quan esta ben calent posem a fer el magret amb pa part de la grassa cap a baix, deixarà anar greix immediatament i s’anirà enrossint. Deixem uns 5 minuts.
Girem el magret, deixem 2 minuts mes per la part magra i retirem del foc.
Posem el magret sobre una fusta i el tallem a lamines primes.
Per montà el plat posem al centre del plat la barreja de ceba i poma, a sobre posarem les lamines de magret, posem una mica de pebre i de sal maldon per sobre. Per últim tirem per sobre i els laterals del plat una mica de la reducció de salsa i la resta de salsa la servirem en una salsera per si algú vol posar-se una mica mes.
350 g de Ceps millor frescos però si no es temporada, podeu fer servir congelats.
400 g de Llenegues.
300 g de Rovellons.
200 de Camagrocs.
200 de Rossinyols.
50 g de Ceps deshidratats.
4 cebes dolces.
100 ml de vi porto.
0,500 litre de crema de llet.
8 cullerades de farina.
300 g de foie.
1 tòfona.
Per la beixamel:
1 litre de llet de macerar els ceps deshidratats.
1 ceba dolça gran.
6o g de farina.
80 g de mantega.
500 g de crema de llet.
Una mica de nou moscada.
Temps d’elaboració: 2 hores i 30 minuts
Elaboració:
Primer de tot posem els ceps deshidratats en remull amb el litre de llet tèbia per hidratar-se. Deixem a la nevera unes 3 hores.
Mentrestant en una cassola de ferro amb 4 cullerades d’oli i uns 50 g de mantega, posem la ceba trinxada i deixem uns minuts a foc mig, salpebrem, després baixem el foc al mínim, tapem la cassola i deixem confitar la ceba 1 hora mes o menys. De tant en tant podem posar a la ceba una mica d’aigua, per evitar que es cremi. Ha de quedar amb la textura de una melmelada.
Quant la ceba estigui transparent pugem una mica el foc, posem els bolets frescos que tindrem tallats a trossos, els ceps deshidratats escorreguts de la llet (la llet la guardem a la nevera per fer-la servir al dia següent) rectifiquem de sal i afegim la copeta de porto.
Deixem uns 15 minuts perquè el bolets es facin. Veurem que els bolets deixaran anar una mica de líquid, deixarem al foc fins que l’hagi absorbit i retirem.
Passem per la picadora la barreja de ceba i bolets i reservem. A la cassola on hem fet els bolets posem un bon tros de mantega i afegim la farina, la torrem una mica i aboquem el 1/2 litre de crema de llet. Donem unes voltes i tornem a posar la barreja de ceba i bolets, que tenim trinxats, aquest pas es per donar una mica de cos a la barreja i suavitzar-la.
Afegim el mi cuit, deixem fer uns 5 minuts, remenat contínuament, fins que veiem que la massa ha agafat consistència, provem per veure com esta de sal o pebre i rectifiquem si es necessari. Retirem la cassola del foc i deixem refredar.
Es recomanable fer la pasta d’un dia per altre, i reservar-la a la nevera. D’aquesta manera ens serà molt mes fàcil omplir els canelons.
Al dia següent farem la beixamel: posem els 80 g de mantega en una cassola i fem enrossir una ceba trinxada; una vegada daurada, afegim els 60 g de farina la torrem una mica, perquè perdi el gust a farina crua i afegim el litre de llet de hidrata els ceps, que teníem reservada a la nevera, també el 0,5o0 ml de crema de llet i la nou moscada.
Remenem contínuament fins que comenci agafar consistència i afegim una mica de tòfona ratllada. La beixamel ha de quedar una mica clareta, amb la textura de una crema. La provem i rectifiquem de sal si es necessari.
Posem les plaques del canelons en una safata i aboquem aigua bullint, fins cobrir-los, deixem uns 20 minuts, tal com indiqui el paquet.
Les traiem i deixem seca una mica sobre un drap, omplim amb la massa de bolets, que tindrem guardada a la nevera i anem formant els canelons.
Suquem el fons de una safata de forn amb una mica de beixamel i anem posant els canelons. Quan acabem, els cobrim amb la resta de beixamel.
Posem per sobre el parmesà ratllat i els gratinem una mica al forn. Han de quedar daurats per sobre però hem de vigilar que no es passin, perquè quedarien secs.
Una vegada rossos els traiem i si voleu repartim per sobre unes llesques molt fines de tòfona.
I res mes, a gaudir!!, us puc assegurar que es tot un plaer…………..
La qüestió és com si anéssim a fer un suquet però el resultat serà un altre. Sofregim la ceba de figueres a foc molt lent fins que quedi ben caramel·litzada tot seguit i posem alls, porro, nyora, bitxo, caps de gambes de Palamós i la tomata ratllada i fem un sofregit molt i molt concentrat quan veiem que ja està o reguem a un bon raig de jerez dolç i deixem que és redueixi i tot seguit i posem fumet de peix, safrà i all-i-oli negat i fem que és redueixi al final i podem posar una mica de farina, un cop llest o passem pel xino sobretot per treure la màxima essència de les gambes, aquí tenim la salsa amb gust a mar i picant, que l’acompanyarem amb un bon all-i-oli –amb oli de l’Empordà i alls de Banyoles- que haurem fet mentre fèiem el sofregit, algú és preguntarà que fer amb les gambes, mengeu-les mentre feu el plat és el regal per quedar-se a la cuina.
Pelem les patates i en comptes de tallar-se a daus, les trenquem a trossos –com les avies per fer el suquet- més aviat petits, en una paella amb molt d’oli i més calent encara les fregim a foc fort perquè ens quedin cruixents per fora i tendres pel mig, aquí teniu dues opcions o servir-les així, o posar-les en la part final de quan fèiem el suquet.
En un plat posem primer la salsa després les patates ben posades i a sobre de patates patata una punta d’all-i-oli, i ja tenim llestes les patates Costa Brava.
Boníssima amanida, molt estacional, fàcil i ràpida de preparar!
Ingredients:
4 talls de rulo de formatge de cabra
200 gr de cireres
200 gr de maduixes
300 gr de tomàquet
100 ml de vinagre de mòdena
100 ml de pedro ximenes
sal màldon o similar
oli d´oliva extra verge
Preparació:
Tan senzill com netejar la fruita i els tomàquets, tallar-ho petit, treure els pinyols de les cireres i posar-ho en un aro coronat amb el formatge de cabra. Enfornar amb el gratinador ben a punt fins que es desfaci el formatge, en plats que puguin anar al forn, i servir amb una reducció del vinagre i el pedri ximenes per sobre, amb flor de sal o similar i un bon raig d´oli d´oliva.
Si la feu quan ja no hi hagi cireres doncs proveu de posar-hi alguna altra fruita vermella o d´un color similar que hi lligui, potser una pruna, quelcom que hi vagi bé, o només amb maduixa i tomàquet també estarà bo segur!
