Arxiu d'etiquetes: VI

Sarsuela (125/130)

Ingredients:

  • 1 orada
  • 4/8 talls de rap
  • 1 calamar mitjà (uns 200 gr aprox)
  • 4 escamarlans
  • 4 gambes
  • 20 musclos
  • 2 cebes
  • 4 tomàquets madurs
  • 2 grans d´all
  • uns brins de safrà
  • unes branques de julivert
  • farina
  • sal, pebre
  • 1 got de vi blanc

Preparació:

L´orada sense espina, tallada a trossos més o menys regulars. Els calamars tallats a rondanxes. Tot enfarinat. Es fregeix i es passa a una altra cassola o es reserva apart. Al mateix oli hi fem el sofregit de ceba i tomàquet. Quan estigui ben concentrat mullem amb el vi blanc i deixem reduir. Mullem llavors amb el brou de peix, primer 1/4 de litre i després un altre quart, aquest darrer que redueixi poquet ja que llavors ens quedarem sense salsa, però el primer quart de brou que tirem que redueixi tot. Passem la salsa pel colador i la tirem a la cassola on tenim el peix…o a la mateix cassola on l´heu fet. Ho portem a ebullició i deixem coure uns minuts després d´haver-hi afegit la picada de julivert, all i safrà. Servim i a menjar-s´ho, una veritable delicia!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Sarsuela (125/130)

El vi negre, bo per la salut

Primer assaig clínic que estudia de forma separada els efectes del vi negre i la seva variant sense alcohol sobre la inflamació arterial

FIVIN és fa ressò de l’assaig clínic publicat a The American journal of clinical nutrition (AJCN), encapçalat per metges i investigadors del Servei de Medicina interna de l’Hospital Clínic de Barcelona i l’IDIBAPS, que compara en pacients d’alt risc cardiovascular els efectes del vi amb els efectes del vi desalcoholitzat, una variant comercial a la qual se li ha extret l’alcohol. S’avalua així per separat l’efecte de l’etanol i el dels compostos fenòlics del vi negre sobre l’expressió de biomarcadors d’inflamació relacionats amb l’arteriosclerosi. Els Drs. Ramon Estruch y Rosa Lamuela, membres del Comitè Científic de FIVIN, i professors de la Facultat de Medicina y Farmàcia, respectivament, de la Universitat de Barcelona, i la Dra. Gemma Chiva-Blanch, del IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona han estat el principals autors d’aquest estudi. El treball s’ha desenvolupat en el marc del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn). Nombrosos estudis apunten que el consum moderat de vi té efectes beneficiosos per a la salut. L’arteriosclerosi es considera actualment una malaltia inflamatòria de baix grau de les parets de les artèries, que es pot veure alleugerit per un consum moderat de vi. El que no s’ha pogut aclarir és en quina mesura aquests beneficis són deguts als compostos fenòlics del vi, independentment de la ingesta d’alcohol. Aquests compostos són els responsables del sabor, el color i la textura en boca del vi. El treball publicat per investigadors de l’IDIBAPS – Hospital Clínic i Universitat de Barcelona és el primer assaig clínic randomitzat que estudia de forma separada els efectes del vi negre i la seva variant sense alcohol sobre els estadis inicials de l’arteriosclerosi. L’estudi es va fer amb 67 homes voluntaris amb un elevat risc cardiovascular. Aquests individus es van separar en tres grups que van rebre durant quatre setmanes 30g d’alcohol per dia de vi negre, el volum equivalent en forma de vi sense alcohol o bé l’equivalent a 30g d’alcohol per dia de ginebra. Durant aquest període de temps es van anar recollint mostres cel·lulars i serològiques per estudiar l’evolució de diversos biomarcadors, de l’expressió de molècules d’adhesió i de citocines inflamatòries relacionades amb la malaltia. Els resultats suggereixen que tant l’etanol com els components no alcohòlics contribueixen per separat als efectes antiinflamatoris del vi negre. Els components fenòlics serien els responsables de modular l’expressió de molècules d’adhesió als leucòcits, mentre que tant l’etanol com els polifenols del vi modificarien la presència de mediadors solubles de la inflamació en pacients amb elevat risc cardiovascular. Aquests efectes podrien contribuir als beneficis que s’atribueixen al vi en la millora de les fases inicials i la progressió de l’arteriosclerosi.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El vi negre, bo per la salut

Salsitxes amb ceba

Ingredients:

  • Salsitxes fresques
  • 3 cebes
  • 1 gotet de vi
  • oli d’oliva i sal

Elaboració:

  1. Pelar i tallar a llunes les cebes.
  2. Posar les salsitxes en una paella calenta i coure-les a foc mig. Retirar-les i reservar.
  3. En la mateixa paella, posar un rajolí d’oli i incorporar les cebes tallades amb una mica de sal. Coure-les a foc baix i tapades, fins que estiguin transparents. Tastar i si cal, rectificar de sal. Espolsar una mica de pebre. Retirar de la paella.
  4. Posar, de nou, les salsitxes a la paella juntament amb i el gotet de vi i després la ceba i deixar coure uns cinc minuts. Ja es poden servir.
  5. Les salsitxes poden ser de porc o de pollastre, el que més ens agradi.
  6. Sembla que hi ha molta ceba, però el volum disminueix moltíssim. I en cas que en sobrés, es pot aprofitar per altres àpats.
  7. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINAR PER ALS MEUS

Origen: Salsitxes amb ceba

Musclos a la marinera

Què he de comprar?

  • 2 kg. de musclos
  • 2 o 3 cebes tendres
  • 2 tomàquets madurs
  • 1 all
  • Un got de vi blanc sec
  • 1/2 bitxo
  • 1 fulla de llorer

Com ho fem?

  1. Netegem els musclos i els posem en una cassola tapada amb un rajolí de vi blanc uns 5-10 minuts per obrir-los al vapor i els reservem. També es poden obrir amb aigua, però el toc del vi blanc els deixa més gustosos.
  2. Mentre s’obren, anem a fer la salsa marinera. Primer ratllem la ceba i el tomàquet i piquem l’all a trossets, per tenir-ho tot a punt.
  3. A una cassola o paella amb una mica d’oli d’oliva posem la ceba i l’all i deixem coure a poc foc fins que veiem la ceba que ja queda transparent.
  4. Un cop tenim la ceba, afegim el tomàquet i salpebrem (no gaire sal perquè els musclos ja porten sal).
    Quan tenim fet el sofregit, afegirem un got de vi blanc i deixarem que s’evapori l’alcohol.
  5. Un cop s’hagi evaporat, colarem els musclos i afegirem a la salsa una mica de l’aigua que han deixat anar quan els hem obert, juntament amb la fulla de llorer i el mig bitxo i deixarem coure uns 10 minuts.
  6. Tirarem la salsa per sobre els musclos. Opcionalment, passarem la salsa pel passapurés o el colador xinès perquè quedi més fina.
  7. Tornem a posar la cassola o olla dels musclos al foc, tapada, perquè s’escalfin i agafin el gust de la salsa marinera, durant uns 5 minuts.
  8. Ja podem servir.
  9. Espero que us agradi.
  10. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINAR ÉS FÀCIL

Origen: Musclos a la marinera

Moussaka.

Ingredients:

  • 1 quilo de espatlla de be trinxada (jo he fet servir quilo de carn de vedella i porc a parts iguals, trinxada), pero tinc que dir que m’agrada mes amb be.
  • 1 quilo d’alberginies.
  • 250 gr de Mozarella rallat.
  • 2 dents d’alls.
  • 1 gotet de vi negre.
  • 3 cebes.
  • 250gr tomàquet.
  • 1 cullereta d’orenga.
  • 1 cullereta de julivert picat.
  • Sal i Pebre.

Per la beixamel:

  • 80 gr de mantega.
  • 80 farina.
  • 500 ml de llet.
  • 1 ou batut.
  • 50 gr de formatge rallat.
  • Sal, pebre, nou moscada.

Temps d’elaboració: 1 hora 30 minuts

Elaboració:

  1. Tallem les albergínies a rodanxes fines, las salem i les anem freixint en una paella o en una planxa, amb una mica d’oli. Jo les faig a la planxa, ja que no m’agrada que quedi olios. Una vegada fregides les anem retirant a un plat amb paper de cuina. Es important aquet pas, ja que la esberginia xucla molt oli i de no quedar ben escorreguda despres el plat queda massa olios.
  2. Mentrestant, escalfem unes 3 cullerades d’oli en una cassola. Afegim la ceba i l’all picats i els sofregim durant 5 minuts fins que quedi ben potxada. Afegim la carn picada de xai i el sofregim uns 10 minuts, salpebrem i deixem fins que es dauri.
  3. Incorporem el vi i deixem que s’evapori d’alcohol. A continuació afegim el tomàquet triturat, l’orenga, el julivert i salpebrem. Ho deixem coure uns 25 minuts.
  4. Per montar la Moussaka disposem una capa d’albergínia en el fons d’una plata que pugui anar al forn (jo ho he fet en una de terra). Damunt una capa de carn i sobre una de mozarel.la. Anirem alternant capes d’albergínia amb capes de carn i de formatge.
  5. En una paella posem la mantega i seguidament la farina, i remenem perque la farina quedi una mica torrada. Seguidament afegim la llet que tenim calenta i anem remenant. Salpebrem i posem la nou moscada, una vegada que veiem que queda espesa afegim l’ou debatut i retirem del foc.
  6. Cobrim la moussaka que teniem preparada, amb la beixamel i posem per sobre el formatge ratllat.
  7. Enfornem la Moussaka a 180ºC amb el foc d’abaix del forn, durant 30 minuts. Desprès encenem el gratinador i deixem fins que ens quedi daurada.
  8. Jo preparo la Moussaka un dia per altre, i el dia que la tenim que mentjar, faig la beixamel i la gratino.
  9. La Moussaka és un plat molt agraït que esta deliciós un o dos dies després. També es interessant fer mes quantitat i congelar en porcions, ja preparat per menjar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Moussaka.

Cargolins de punxes (canyailles)

INGREDIENTS:

  • 400 gr. de canyailles
  • un raig de conyac
  • un raig de vi blanc
  • boles de pebre negre
  • mitja llimona
  • 2 fulles de llorer
  • una rameta de romaní
  • oli d’oliva
  • 30 gr. sal per litre d’aigua

ELABORACIÓ:

  1. Renteu-les bé, amb aigua i sal…i desprès un altre cop nomès amb aigua
  2. Són molt macos aquests cargols
  3. Prepararem els ingredients
  4. Pesarem uns 30 gr de sal per un litre d’aigua
  5. Afegirem les boletes de pebre….unes rametes de romaní….i el raig de mitja llimona
  6. Incorporem la sal pesada
  7. Li tirem un bon raig de conyac (brandi) i un altre de vi blanc
  8. Ho posem a bullir
  9. He aprofitat per a fer també uns “bígaros” que diuen….els altres cargolins de mar que s’acostumen a fer, però que tenen una cocció en temps diferent.
  10. Quan arrenqui el bull….tirem els cargols.
  11. Els deixarem bullir entre 15 i 20 minuts.
  12. Passat aquest temps, ja els podem treure i refredar
  13. Hi ha gent que els refreda amb gel per trabar la cocció de cop
  14. Serviu-los freds, amb una mica de llimona i uns escuradents, clar.
  15. De totes maneres, si són molt grossos, és posible que els escuradents es trenquin.
  16. En aquest cas, podeu utilitzar la mateixa banya o punxa del cargol per extreu-re’n la carn d’un altre.
  17. Com podeu veure…aquests tenen una bona mida.
  18. Jo trec la tapa dura que porten al davant i els budells aquests que pengen. La resta cap dins.
  19. Està bonísim !!!….tenen un gustet a mar…molt especial.
  20. Ja podem gaudir d’unes bones tapes amb “bígaros” i “cañaillas”.
  21. Nomès ens quedaria completar el vermut amb una gambes salades, unes olivetes i unes patates xips….i es clar, acompanyat d’un bon vermut Miró.
  22. Bon Profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Cargolins de punxes (canyailles)

Lassanya de salmó i espàrrecs

Ingredients:

  • làmines de lassanya de pasta seca o 200 gr de farina, dos ous, 4 grs de sal i herbes tipus anet o julivert
  • dos manats d´espàrrecs
  • 40 gr de mantega
  • 5 gr de midó de blat dissolt en aigua
  • 150 ml de crema de llet
  • sal i pebre
  • 4 talls de salmó
  • vi blanc
  • 15 gr de mantega

Preparació:

Si no voleu fer la pasta a casa cap problema, però no la tindreu pas “tatuada”, com es fa en aquesta recepta. El truquillo consisteix en posar herbes a la meitat de la tira de pasta quan ja l´has estirat fins al màxim, i llavors la doblegues sobre ella mateixa, vull dir, poses la part que no hi ha herbes a sobre de la que sí que en té i tornes a passar-la per la màquina un parell o tres de vegades. Per amassar, doncs com sempre: barrejar tots els ingredients, amassar durant uns deu minuts, deixar reposar la massa entre mitja i una hora, preferentment a la nevera, i després estirar-la. Quan la tenim a punt la bullim uns pocs minuts i la reservem, filmada i amb oli.

Els espàrrecs els tallem molt finament i els fem amb mantega, a foc lent, uns quinze minuts. Llavors els posem en un colador, a fi que deixen anar l´excés de greix acumulat, afegim la crema de llet i reduim fins que tinguin una textura força cremosa, moment de lligar-ho amb midó dissolt en aigua, així ens quedarà tot més compacte.

El salmó el tallem a làmines molt fines i el fem durant tot just un minut al forn, a 70 graus i amb aigua a dins, salpebrat i amb vi blanc per sobre.

Tot seguit muntem la lassanya, alternant un pis de salmó amb un d´espàrrecs. Quan la tinguem muntada la reservem a la nevera, filmada, intentant que el film no toqui la lassanya. Així, quan sigui ben freda, serà més manipulable i podrem fer unes porcions sense que caigui res. Al moment de menjar-la es posa al forn, també amb vapor, uns minuts, i amb parmesà per sobre ratllat. Jo ho vaig gratinar, però potser el parmesà no és el formatge més adequat per a fer-ho…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Lassanya de salmó i espàrrecs

Caldereta de peix (62/130)

Ingredients (4 px):

  • Una escórpora d´uns 350 gr
  • una cua de rap de 600 gr aprox
  • 4 talls de congre
  • una aranya grossa
  • una branca de fonoll
  • mig kilo de patates
  • pebrot vermell (opcional)
  • una ceba gran
  • 4 tomàquets madurs
  • 1 porro
  • 1 got de vi blanc
  • brou de peix (un litre aprox)

picada:

  • un grapat d´ametlles,
  • uns brins de safrà,
  • una mica de julivert,
  • un parell de grans d´all

Preparació:

Començarem fent un bon fumet de peix amb els caps i les principals espines dels peixos que després ens menjarem i una bresa de verdures. A partir que arrenqui el bull mitja horeta. Mentrestant podem començar fent un sofregit amb la ceba, el fonoll i més endavant els tomàquets i a la vegada pelem i tallem a rodelles les patates, les enrossim una mica en una paella apart i les incorporem al sofregit…

Deixem coure una estona mentre preparem els talls dels peixos que hi posarem…ni petits ni grossos…

Quan tinguem el sofregit ben cooncentrat ho mullem amb una mica del brou a fi que les patates es comencin a estovar…

Una estoneta més tard, aprox deu minuts llargs tirant a un quart, afegim el peix, mullem amb més brou i ho deixem coure fins que veiem que el peix estigui cuit…

Abans però d´acabar el guisat hi afegim la picada…això hauria de ser un mínim de cinc minuts abans de servir-ho…

I vet-ho aquí, un magnífic plat de peix amb patates per llepar-se´n els dits!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Caldereta de peix (62/130)

Fira del Gall – Vilafranca del Penedès 2018

Dies 15 i 16 de desembres del 2018 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)

Gall Negre del Penedès, cuina d’aviram i vins negres de la DO Penedès són els tres pilars de la Fira.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://www.vilafranca.cat/

I A:    http://www.turismevilafranca.com/ca

Mi-cuit de fetge d’ànec

Ingredients:

  • un fetge d’ànec (750gr)
  • sal
  • pebre negre molt
  • sucre
  • oporto
  • conyac
  • calvados (es pot substituir per whisky)

Preparació:

  1. Per poder manejar-lo més be, deixem el fetge fora de la nevera una hora abans.
  2. Procurant no trencar-lo massa, encara que és com una pastilina que pots tornar a refer, traurem les venes i sang que pugui tenir entre mig de la peça.
  3. Esteneu un bon tros de film de cuina, poseu-hi el fetge, i sense tocar-lo, hi poseu una cullerada gran de conyac, una d’Oporto, una de Calvados, una cullerada petita de sucre, una petita de sal i una petita de pebre negre.
  4. Agafeu el film per les vores i feu un farcell.
  5. El poseu en un plat i el guardeu a la nevera 24h.
  6. Al dia següent, el deixeu 1 hora fora de la nevera i sense traure el film, li doneu forma allargada com de roll.
  7. Aneu donant voltes amb més plàstic, en tots els sentits, ha de queda ben cobert i pressionat.
  8. El poseu al microones, màxima potència, 1 minut per un costat, el girem i 1 minut per l’altre costat. Si no està ben embolicat, amb l’escalfor se’n anirà la grassa per les escletxes.
  9. El deixeu refredar una mica i li poseu un pes al damunt i als costats per donar-li forma.
  10. Poseu-lo a la nevera al menys 4 dies abans de consumir-lo.

Anotacions:

  • Jo utilitzo els licors de la recepta, si no disposeu d’ells, podeu posar les tres cullerades d’un únic licor, el que tingueu.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Mi-cuit de fetge d’ànec