Primer feu les patates, al forn mateix (temps de cocció: a ull…punxeu-les, però bé, 20 minuts llargs no us els treu ningú), i després hi poseu a sobre el xai, salpebrat i amb les herbetes, el suc de mitja llimona i un bon vas de vi blanc. Ho tanqueu com bonament podeu i apa, entre mitja hora i tres quarts al forn, 200 graus. La carn podeu marcar-la prèviament, segur que quedarà més bona.
L´orada sense espina, tallada a trossos més o menys regulars. Els calamars tallats a rondanxes. Tot enfarinat. Es fregeix i es passa a una altra cassola o es reserva apart. Al mateix oli hi fem el sofregit de ceba i tomàquet. Quan estigui ben concentrat mullem amb el vi blanc i deixem reduir. Mullem llavors amb el brou de peix, primer 1/4 de litre i després un altre quart, aquest darrer que redueixi poquet ja que llavors ens quedarem sense salsa, però el primer quart de brou que tirem que redueixi tot. Passem la salsa pel colador i la tirem a la cassola on tenim el peix…o a la mateix cassola on l´heu fet. Ho portem a ebullició i deixem coure uns minuts després d´haver-hi afegit la picada de julivert, all i safrà. Servim i a menjar-s´ho, una veritable delicia!
FIVIN és fa ressò de l’assaig clínic publicat a The American journal of clinical nutrition (AJCN), encapçalat per metges i investigadors del Servei de Medicina interna de l’Hospital Clínic de Barcelona i l’IDIBAPS, que compara en pacients d’alt risc cardiovascular els efectes del vi amb els efectes del vi desalcoholitzat, una variant comercial a la qual se li ha extret l’alcohol. S’avalua així per separat l’efecte de l’etanol i el dels compostos fenòlics del vi negre sobre l’expressió de biomarcadors d’inflamació relacionats amb l’arteriosclerosi. Els Drs. Ramon Estruch y Rosa Lamuela, membres del Comitè Científic de FIVIN, i professors de la Facultat de Medicina y Farmàcia, respectivament, de la Universitat de Barcelona, i la Dra. Gemma Chiva-Blanch, del IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona han estat el principals autors d’aquest estudi. El treball s’ha desenvolupat en el marc del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn). Nombrosos estudis apunten que el consum moderat de vi té efectes beneficiosos per a la salut. L’arteriosclerosi es considera actualment una malaltia inflamatòria de baix grau de les parets de les artèries, que es pot veure alleugerit per un consum moderat de vi. El que no s’ha pogut aclarir és en quina mesura aquests beneficis són deguts als compostos fenòlics del vi, independentment de la ingesta d’alcohol. Aquests compostos són els responsables del sabor, el color i la textura en boca del vi. El treball publicat per investigadors de l’IDIBAPS – Hospital Clínic i Universitat de Barcelona és el primer assaig clínic randomitzat que estudia de forma separada els efectes del vi negre i la seva variant sense alcohol sobre els estadis inicials de l’arteriosclerosi. L’estudi es va fer amb 67 homes voluntaris amb un elevat risc cardiovascular. Aquests individus es van separar en tres grups que van rebre durant quatre setmanes 30g d’alcohol per dia de vi negre, el volum equiv
alent en forma de vi sense alcohol o bé l’equivalent a 30g d’alcohol per dia de ginebra. Durant aquest període de temps es van anar recollint mostres cel·lulars i serològiques per estudiar l’evolució de diversos biomarcadors, de l’expressió de molècules d’adhesió i de citocines inflamatòries relacionades amb la malaltia. Els resultats suggereixen que tant l’etanol com els components no alcohòlics contribueixen per separat als efectes antiinflamatoris del vi negre. Els components fenòlics serien els responsables de modular l’expressió de molècules d’adhesió als leucòcits, mentre que tant l’etanol com els polifenols del vi modificarien la presència de mediadors solubles de la inflamació en pacients amb elevat risc cardiovascular. Aquests efectes podrien contribuir als beneficis que s’atribueixen al vi en la millora de les fases inicials i la progressió de l’arteriosclerosi.
