Arxius diaris: gener 4, 2017

El musclo, un marisc molt popular

Un dels millors records d´infantesa que tinc de la meva família és quan anàvem a la platja tots plegats a passar el dia. Arribàvem ben d´hora i acabàvem la jornada amb les últimes llums. A la platja de la Murtra a Sant Pol, esmorzàvem, dinàvem i també berenàvem. Un dels moments més esperats era quan anàvem fins a les roques a arreplegar un grapat de musclos que, un cop nets, els coíem amb un fogonet i els menjàvem allà mateix.

Aquest comportament, abans molt habitual, doncs no érem pas els únics que fèiem això, avui s´ha convertit en una pràctica no exempta de risc. Ara ja pràcticament ningú consumeix els musclos “salvatges” de la nostra costa i encara menys a la mateixa platja acabats d´agafar. L´afany regulador i sancionador de les administracions i les recomanacions sanitàries han produït un canvi d´hàbits en molts pocs anys.
musclos-al-vapor

El musclo, un marisc molt popular 01

Preparats al vapor resulten excel.lents

Al Maresme els musclos entapissen les roques de la costa creant veritables mantells negres. Consumits bullits a la mateixa platja són una menja excel·lent pel seu intens gust a marisc. La costa del Maresme es un bon lloc per a la captació de larves de musclo que després s’engreixaran a les muscleres d´arreu. Al calador de “Els colls” davant del Masnou, durant anys hi va haver instal·lacions per aquest efecte.

Certament consumir animals filtradors, com ara els musclos, sense haver estat depurats abans s´ha convertit en una activitat de risc malgrat que no conec cap cas d´intoxicació per aquesta raó. Ja en els anys 30, Emerencià Roig en la seva obra “La pesca a Catalunya” (1927) fa referència a aquest fet especialment per la proliferació de vivers. En aquest cas, els musclos als quals es refereix l´autor estaven situats a dins els ports que, amb la introducció dels motors d´explosió i l´abocament de residus fecals canvien ràpidament la qualitat de les aigües i que, malgrat tenir un bon aspecte, acumulen al seu interior toxines que poden provocar trastorns estomacals que podien arribar a ser severs. Roig documenta fins hi tot cassos d´intoxicacions que han arribat a produir la mort.
musclo1

El musclo, un marisc molt popular 02

EL musclo és sens dubte, el marisc més popular

Actualment els musclos que es comercialitzen a les peixateries procedeixen de muscleres, la majoria situades a les badies del Delta de l´Ebre, els Alfacs i el Fangar. L´espècie comercialitzada, Mytillus galloprovincialis, és la més adaptada a les aigües mediterrànies.

En aquest cas, els productors d´aquest mol·lusc a les “Terres de l´Ebre”, estan patint les conseqüències de: la disminució del cabal i de l´aport de nutrients per part del riu, dels abocaments incontrolats a les badies, de la disminució de l´oxigen dissolt en l´aigua i sobretot de l´augment de la temperatura superficial de l´aigua a causa de l´escalfament global. Quan la temperatura de l’aigua de mar està per sobre dels 28 º C, s´atura el creixement de l´espècie i les cries de musclo acaben morint.

El musclo, un marisc molt popular 03

muscleres_delta

La practica totalitat de producció de musclos és a les musclesres del delta de l´Ebre

Malgrat totes aquestes recomanacions i sancions, continuo consumint el musclo de roca que creix a la costa del Maresme. A la instal·lació de la piscifactoria abandonada que hi havia just davant d´Arenys de mar hi creixien uns musclos excel·lents que no tenen ni punt de comparació amb els exemplars controlats sanitàriament i de gust aigualit que es poden trobar a les peixateries. I és que, sóc un temerari, o potser sóc un romàntic.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: El musclo, un marisc molt popular

PASTÍS DE CARN AMB PANSES Y SALSA DE PEBROT AMB FORMATGE BLAU

PASTÍS DE CARN AMB PANSES Y SALSA DE PEBROT AMB FORMATGE BLAU

Ingredients:

  • 1 kg de carn picada de vedella i porc
  • 150 gr de bacó o cansalada fresca picada
  • 3 Ous
  • 2 llesques de pa de motlle
  • 250 ml de Nata líquida
  • 80 g Panses
  • 1 got de xupito de conyac
  • 50 grams de formatge ratllat per gratinar
  • 150 g de Pebrot morró
  • 150 g de Formatge blau
  • Oli d’oliva verge
  • sal
  • pebre

Preparació:

  1. Posem a macerar les panses en el conyac per hidratar-les.
  2. Comencem a barrejar la carn picada amb l’ou batut. Salpebrem i li posem també les llesques de pa de motlle i el formatge ratllat. Finalment incorporem les panses i el conyac quan aquestes estiguin hidratades.
  3. Incorporem aquesta farsa en un motlle que previament hem untat d’oli i posem al forn durant 20 minuts a 180 º C i després li baixem el foc a 150º C. 20 minuts més.
  4. Deixem refredar i desmotllem.
  5. Per a la salsa, saltem el pebrot picat amb una mica d’oli i després afegim el formatge blau i la nata, esperem a què es fongui. Si cal li posem una mica de sucre, per l’acidesa del pebrot. Triturem i posem a punt de sal.
  6. Servim el pastís i acompanyem amb la salsa.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES D’AMOR

Origen: PASTÍS DE CARN AMB PANSES Y SALSA DE PEBROT AMB FORMATGE BLAU

Pollastre tandoori de Gerard, de l’Índia a Sant Celoni

Pollastre tandoori de Gerard, de l'Índia a Sant Celoni 01Pollastre tandoori de Gerard, de l'Índia a Sant Celoni 02

Ingredients:

  • – Pollastre (preferiblement pit, però també s’hi poden afegir, si us agrada, unes aletes).
  • – Una cullerada sopera d’oli d’oliva.
  • – Dos iogurts naturals.

Espècies i condiments:

  • – Sal i pebre (no necessiten presentació).
  • – Una cullerada i mitja de postres de pebre vermell dolç (barreja molta de diferents varietats dolces de pebrots vermells).
  • – Una cullerada de postres de pebre vermell picant (el mateix que l’anterior, però amb varietats picants).
  • – Una cullerada de postres de comí (són llavors d’una planta semblant a l’api, actualment accessibles a qualsevol colmado).
  • – Una cullerada de postres de gingebre sec (una arrel tuberculosa amb cert gust sabonós que adquireix un gust picant quan s’asseca. S’està posant força de moda, i actualment es pot trobar en forma fresca a moltes verdureries i en forma seca a quasi tots els herbolaris).
  • – Una cullerada de postres de cúrcuma (també és un tubercle petit en forma de pinya. Potser és el més difícil de trobar. La versió en pols, que és la que fem servir per a la recepta, es pot trobar en alguns herbolaris i, sobretot, en botigues d’aliments regentades per marroquins, indis o paquistanesos).

Preparació:

  1. En primer lloc, cal moldre (o pulveritzar d’alguna manera) les espècies que no estiguin en forma de pols. A falta de molinet, jo les passo pel morter i les deixo tan fines com em permet la paciència. Un cop totes les espècies estan en forma de pols, es torren una mica en una paella sense oli. Segons diuen els que en saben, aquesta torrefacció intensifica el gust de les espècies. Essencialment, consisteix en escalfar una paella, abocar-hi les espècies, deixar-la a foc mig i anar remenant durant tres o quatre minutets, fins que canvien una mica de color.
  2. Paral·lelament, s’aboquen els dos iogurts a un bol, s’hi afegeix un polsim de sal i la cullerada d’oli. Un cop les espècies estan torrades, s’afegeixen a la barreja de iogurt i es remena fins que estigui homogeni.
  3. El pollastre es pot processar de moltes maneres. Una d’elles és tallar-lo pel mig (tal i com es veu a la foto) i fer-li unes incisions, de manera que la peça quedi més ben cuita de dins. També s’hi poden afegir, si sou dels que us agrada rosegar, unes aletes.
  4. Sigui com sigui, col·loqueu les peces de pollastre a una safata de forn, les saleu (o salpebreu) i empastifeu tota la carn amb la barreja de iogurt i espècies. Aquesta barreja es deixa marinar unes tres hores (les receptes més heterodoxes diuen que mitja horeta és suficient, però jo sempre he sigut partidari d’aquell aforisme anònim que diu: “si tens pressa, fes-te un ou ferrat!”, així que us aconsello que siguin tres horetes). Passat aquest temps, només ho heu d’enfornar a uns 200 ºC (potser una mica menys si el forn és de ventilació) durant 25-35 minuts.
  5. Evidentment, el plat admet molts acompanyaments. Jo us he proposat tallar quatre pastanagues i un parell de carabassons així a tires (en juliana, que diuen els llibres) i coure’ls una mica al vapor; però vaja, quatre fulles d’enciam i una mica de ceba tendra també dignifiquen molt el plat.
  6. Com veieu, és un plat prou senzill i aparentment una mica anodí, però us convido a que aneu variant la mescla d’espècies (afegint-ne més quantitat d’alguna en particular, per exemple) i veureu com la cosa no només dóna joc, sinó que s’acaba convertint en un pretext per explorar aquestes espècies tan rares que no fem servir mai.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPANCROSTA

Origen: Pollastre tandoori de Gerard, de l’Índia a Sant Celoni