Espatlla de xai al forn amb patates i cebetes

Ingredients:

  • 2 espatlles de xai tallades en 4 trossos
  • 1kg. de patates
  • 8/10 cebes petites
  • 1 cabeça d’alls sense pelar
  • 1 copa i 1/2 de whisky (150ml.)
  • Sal
  • Oli d’oliva
  • El suc de mitja llimona
  • 1/2 litre de brou

Per la picada:

  • 20 ametlles torrades
  • 2 llesques petites de pa torrat
  • 1 cullerada de farina (de fècula, en el cas de celíacs)
  • Julivert
  • 3 alls dels que es couen amb la carn (els pelem)
  • 1 tomata madura, pelada i sense llavors

Preparació:

  1. El dia abans poseu la carn a macerar amb el suc de llimona, el whisky i els alls.
  2. En una cassola per anar al forn, hi poseu oli d’oliva, poc, els talls de carn amb un polsim de sal i les cebes senceres.
  3. El whisky el reserveu.
  4. Ho coeu al forn a 190ºC com una hora, la carn ha de començar a enrossir.
  5. Peleu les patates i les talleu a rodanxes del gruix d’un cm. i 1/2.
  6. Saleu-les lleugerament.
  7. Aneu posant-les davall dels talls de carn, torneu a introduir la cassola al forn.
  8. Mentrestant, feu la picada.
  9. Poseu la tapa a la cassola.
  10. Agafeu 3 o 4 alls de la cassola, els peleu i els piqueu al morter junt amb tots els ingredients de la picada, ho desfeu amb el whisky de la marinada i brou.
  11. Ja podeu posar-ho a la cassola, sacsejar-la perquè es barregi be amb la carn i la guarnició.
  12. Abaixar la temperatura a 180ºC.
  13. Deixar coure de 1/2 a 3/4 d’hora més, si veiem que queda massa sec, afegim brou.
  14. Tampoc cal que quedi massa caldós.

Anotacions:

  1. Es podria coure en una llauna, jo sempre utilitzo cassola, al ser fonda, hi caben perfectament les patates i la carn, en una llauna, els talls sobresurten i per mi no és tan còmode.
  2. Ja veureu, les patates i les cebes queden més bones que la carn.
  3. També podeu fer les espatlles senceres, només amb els cops marcats.
  4. Quan tapeu la cassola, teniu en compte que porti res de plàstic, amb l’escalfor del forn es desfaria.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Espatlla de xai al forn amb patates i cebetes

ALBERGÍNIES MARINADES A LA PLANXA

Ingredients :

  • 1 albergínia grossa
  • 1 gra d’all
  • 10 fulles de alfàbrega fresca de fulla grossa ( basilico ) 5 les deixem per decorar.
  • 3 cullerades d’oli d’oliva
  • Un pessic d’orenga sec
  • Pebre
  • Sal

Preparació :

  1. El primer que fem, és preparar la marinada, com més estona estigui feta més saborosa serà.
  2. En un bol posem l’oli, un pessic de sal, pebre, l’orenga, l’all pelat i filetejat i les fulles d’alfàbrega talladetes molt petites, ho remenem i reservem.
  3. Rentem i tallem les albergínies a rodanxes, no massa primes, posem la planxa al foc i deixem que agafi temperatura, les salem i anem posant les rodanxes a la planxa, els hi donem la volta i quan les veiem cuites, les anem posant en una safata plana, fins que estiguin totes fetes.
  4. Remenem la marinada i la posem pel damunt, les decorem, les deixem reposar un moment i les servim.
  5. Bon profit !!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: ALBERGÍNIES MARINADES A LA PLANXA

Lluç emporrat al papillot

Necessitem (per dos persones):

  • – Un porro grandot
  • – Mig lluç
  • – Espàrrecs
  • – Una llimona
  • – Farigola
  • – Paper de plata

Preparació:

  1. Primer anem a la plaça, demanem un lluç ben maco, que ens el preparin ben netejadet i sense pell i tallat a filets.
  2. Per dos persones hauria de sobrar lluç…
  3. Després passem els porros tallats per una paella amb una mica d’oli, i els deixem que es vagin fent a foc lents, sense que arribin a agafar coloret (el terme tècnic és “rehogar”).
  4. També fem de la mateixa manera els espàrrecs.
  5. Preparem la paperina: tallem un tall gran de paper de plata, li posem primer un llit de porro i a sobre el tall de lluç.
  6. Li tirem un rajolinet de suc de llimona, una mica d’oli bo, sal i pebre.
  7. Al costat li posem els espàrrecs i una branca de farigola (que li donarà un perfum superbo, sempre que t’agradi la farigola, clar).
  8. Un cop fet tot això, li posem a sobre un tall de paper de plata de la mateixa mida i ara és qüestió d’anar doblegant els costats (millor fer un doble doblec) apretant amb els dits perquè quedi ben tancat.
  9. Al final podem doblegar les cantonades cap a dins per acabar d’assegurar que no s’escaparà aire.
  10. Queda posar-ho al forn a uns 200º i esperar fins que la paperina s’infli del tot: llavors ja ho podem treure.
  11. Vindrien a ser uns 20 minutets…
  12. Després es serveix al plat directament amb el paper de plata: el convidat ho trenca amb el ganivet i li ve la bafarada de lluç, porro i farigola als nassos.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Lluç emporrat al papillot

Bunyols de Bacallà

Ingredients: ( 30 unitats aprox.)

  • 500 gr. de bacallà esqueixat dessalat
  • 2 grans d’all
  • julivert
  • 2 ous
  • 4 cullerades de farina (50gr)
  • 1 sobre de llevat en pols
  • oli

Preparació:

  1. Esmicolem el bacallà ja dessalat i al punt de sal i el barregem amb l’all i julivert picats ben petits.
  2. Afegim els rovells de l’ou, la farina i el llevat.
  3. Just abans de fregir-los, muntem les clares a punt de neu i les barregem amb el bacallà.
  4. S’han de fregir amb molt d’oli i ben calent.
  5. Si ho feu amb una paella, per alta que sigui, els bunyols no poden tombar sols.
  6. Agafeu una olleta o pot i hi poseu quatre o cinc dits d’oli i quan estigui ben calent els fregiu aquí mateix.
  7. Amb una cullereta untada d’oli aneu agafant la pasta i els deixeu anar al cul del pot amb un copet de cullera, veureu que tots sols es deixen anar i suren, ells sols van tombant, i si més no els podeu ajudar una mica.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Bunyols de Bacallà

Paella

M’atreviria a dir que hi ha tantes receptes de paella com cuines. Tots tenim la nostra versió de la paella. N’hi ha que la fan de marisc, n’hi ha que la fan de carn, n’hi ha que la fan mixta (mar i muntanya), n’hi ha que prefereixen la recepta original de paella valenciana…..

A casa, a base d’anar experimentant, retocant, confirmant o refusant hipòtesis, hem arribat fins a aquesta recepta que és la que més ens agrada…de marisc, amb sípia, musclos (pocs i petits, de roca), cloïsses (grosses) i gambes…..Comencem?

Doncs lo dit, per una paella per dues persones, necessitem l’arròs (una tassa per cadascú), una sípia petita (amb la salsa), un grapat de musclos, un grapat de cloïsses, 4 gambes, una ceba petita, pebrot verd, 4 cullerades de tomàquet natural triturat, 1 litre de brou de peix. Addicionalment, a nosaltres ens agrada acompanyar el brou de peix amb uns quants crancs (quan n’és temporada).

Primer passem les gambes per la paella. Un cop cuites les retirem i les reservem per més endavant.

Posem la ceba picada (daus el més petits possible) a la paella a foc molt lent, fins que es torni transparent i rossa. En aquest punt hi afegim el pebrot tallat a quadres i ho deixem enrossir amb la ceba. Afegim la sípia neta i tallada a daus (la salsa la reservem per més endavant). Deixem que tot plegat faci xup-xup fins que la sípia sigui tova. Hi afegim el tomàquet triturat i ho deixem coure una mica més.

Quan el tomàquet és ros, hi afegim la salsa de la sípia (les sípies, a més de la bossa de tinta, tenen una altra bossa amb una salsa de color argila que dóna un sabor a mar boníssim als preparats on s’afegeix), li donem un parell de voltes i hi afegim les cloïsses i els musclos (Prèviament netejats i extretes les barbes i les protuberàncies diverses) vius, per a que s’obrin en la mateixa paella.

Un cop oberts els moluscs ja hi podem afegir l’arròs en sec. Remenem fins que els grans d’arròs siguin transparents i hi afegim el brou de peix (calent).

Rectifiquem de sal i deixem coure, a foc lent, fins que no quedi brou. A mig coure hi afegim les gambes a sobre. Si quan s’acaba el brou l’arròs encara no és cuit, hi haurem d’afegir una mica més de brou (no hauria de passar).

Un cop ho donem per fet, tanquem el foc i tapem la cassola amb un drap durant uns cinc minuts, per deixar reposar l’arròs.

Tot seguit, ja podem servir.

Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: GAUDINT DE LA CUINA

Origen: Paella

Torrada d’alvocat, anxoves i fruits secs

Necessitem pa de pagès, alvocat, anxoves de l’Escala, tomata, ceba tendra, vinagre de Mòdena, alls tendres, ametlles, avellanes i quicos.
Maceremr una estona amb vinagre de mòdena la ceba tendra i els alls tendres, tot tallat a trossos petits, un cop macerat i posem l’alvocat a trossos i ho passem tot per la picadora per fer-ne una salsa lligada i ben espessa per untar. També haurem fet una picada amb les avellanes, les ametlles i els quicos. Tallem les tomates a daus petits.
Fem una bona torrada amb pa de pagès, si voleu l’unteu amb un mica d’all, untem molt generosament la torrada amb la salsa d’alvocat, a continuació i posem unes 4 anxoves de l’Escala ben grosses i formoses, per sobre de les anxoves i posem la picada de fruits secs i entre anxova i anxova els trossets de tomata tot acompanyat d’un raig d’oli d’oliva verge.
Aquí tenim una torrada de contrastos, pel seu origen del bar mercat fins l’alta gastronomia, i amb una adaptació d’uns instant fugaç com ha estat fer la picada originàriament pensada de manera clàssica avellanes i ametlles, però en el moment d’anar a fer-la tenia una bossa de quicos d’aquest cruixents al davant i no m’he pogut reprimir, la cuina i el paladar té aquestes coses.
Aquesta torrada serveix tant per un entrepà diferent com per fer unes torradetes d’entrant fred o calent amb unes arengades, perquè no.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Torrada d’alvocat, anxoves i fruits secs

Wok de gambes i vedella al curri

INGREDIENTS:

  • 1/2 pebrot vermell
  • 2 talls de vedella (filet)
  • 250 gr. gambes pelades
  • 1 pebrot verd
  • 1 ceba
  • 10 espàrrecs verds
  • 1 trocet d’api
  • salsa sukiyaki
  • salsa soja
  • gingebre
  • curri
  • llavors de sèsam
  • pebre vermell dolç
  • fideos xinesos
  • oli d’oliva
  • sal

ELABORACIÓ:

  1. Preparem tots els ingredients.
  2. Tot ben colocadet…per a fer la foto de marres, jeje.
  3. Rentem bé tota la verdura.
  4. Picarem bé l’api. Interessa notar el sabor, però no trobar-te un tros gros d’api a la boca. Millor no abusar.
  5. En canvi, el pebrot i la ceba si que els tallarem més aviat a trossos grans.
  6. Els espàrrecs tallats a trocets macos, no els piqueu massa.
  7. Quan tinguem el wok ben i ben calent….un xorret d’oli, ben repartit i tirem els pebrots i la ceba.
  8. Remenem bé…i tirem un xorret de salsa sukiyaki.
  9. Mentre, anirem tallant la vedella a tires.
  10. Aprofitem per adobar la carn amb força gingebre en pols….
  11. …mentre, es van torrant les verdures…
  12. …afegim també unes llavors de sèsam a la carn. Ens interesa torrar les llavors amb la carn, per què tots dos ingredients es fan molt ràpid…i combinen molt bé…
  13. Reservarem els pebrots i la ceba en un bol apart…que quedin cruixents, eh?…no deixeu que es facin molt.
  14. Afegim unes gotes d’oli…i fem els espàrrecs amb l’api…i un polsim de sal.
  15. Seguidament afegim la carn i remenem bé….un parell de voltes….
  16. …i tirarem un xorret de salsa de soja…
  17. …veureu com emanen unes olors increibles…amb el sèsam i la soja…jeje…
  18. …ho reservem tot junt en el mateix bol…i preparem el wok un altre cop…
  19. Ja tenia les gambetes pelades rentades. Les salarem i les arrebossarem de curri. La quantitat de curri…doncs segons volgueu. Si us agrada però no us apasiona…amb un parell de cullerades n’hi haurà prou. Si no….foteu-li 3 o 4.
  20. Les saltegem bé.
  21. Quan ja canviin el color….
  22. …tirarem una mica de pebre vermell dolç, més que res per donar color.
  23. Ho remenem una mica i ja podrem incoporar tot el que haviem reservat.
  24. A banda, prepararem els fideos xinesos.
  25. Ja sabeu, calenteu aigua amb sal…i quan bulli els tireu….
  26. …pareu el foc…i espereu 4 minuts de rellotge.
  27. Ja els podeu escòrrer.
  28. Un cop estiguien ben escorreguts….
  29. …els incorporem al wok…
  30. …i ho saltegem tot plegat…
  31. Qué bo !!!
  32. Aquest suquet que queda al fons és el que han d’absorbir els fideos….i captar tots els aromes que hi ha.
  33. Ja els podem servir.
  34. Aquestes fotos és millor no mirar-les si encara no heu dinat….quina gana, senyor !!!!
  35. Si voleu que piquin una mica (com he fet jo) , podeu canviar el pebrot vermell dolç pel picant.
  36. S’han de menjar amb “palillos”, clar, si en sabeu.
  37. Bon Profit !!!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Wok de gambes i vedella al curri

Gran Festa de la Calçotada – Valls 2019

Diumenge dia 27 de gener del 2019 Valls (Alt Camp)

A Valls, ciutat d’origen de la calçotada, fa més de cent anys que fem calçotades. Des de finals del segle XIX, la tradició calçotaire ha anat passant de generació en generació, motiu pel qual Valls és coneguda com la capital del calçot. La calçotada, un àpat basat en el calçot, la seva salsa i els seus complements, mou cada temporada riuades de gent entre els mesos de novembre i abril, i constata l’arrelament d’aquest fet gastronòmic tan típic i popular a casa nostra.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.cambravalls.com/festa_calcotada/index_cat.htm

PROGRAMA:   http://www.cambravalls.com/festa_calcotada/programa_actes.pdf


.

454a Fira de Sant Vicenç – L’Espluga de Francoli

Dies 26 i 27 de gener del 2019 l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà)

La Fira de l’Espluga de Francolí no només és una de les més lluïdes de la comarca, sinó que probablement sigui la més antiga. I és que va ser el 1565 quan es va dur a terme per primera vegada. En aquell moment, la Fira es va idear com una celebració en honor a Sant Vicenç, i el que oferia al públic era tot un seguit de plantes, arbres i d’altres productes per a la pagesia.

MÉS INFORMACIÓ A:   http://www.esplugadefrancoli.cat/

Salsa de festucs per l’amanida

Ingredients:

  • 60 g de pistatxos
  • 125 ml de llet
  • Sal
  • Pebre
  • Un parell de fulles de coriandre fresc

Preparació:

  1. No té més. Posem tots els ingredients en un pot alt i amb la batedora elèctrica fem una crema.
  2. A mi m’agrada molt el coriandre i gairebé sempre en tinc de fresc, però es pot fer sense també.
  3. Aquí a Alemanya venen unes bossetes de pistatxos pelats sense sal, que són els que vaig fer servir.
  4. Si féssiu servir pistatxos salats, doncs simplement no hi poseu sal o poseu-n’hi menys.
  5. També he provat de posar-hi un rajolí d’oli, però com que la crema queda molt fina de gust, no em va acabar de convèncer.

Error de la blocaire principiant:

  • Fer una foto a la salsa, preparar seguidament l’amanida amb la intenció de fer-ne també una foto i oblidar-se de fer-la abans de menjar-se l’amanida…
  • En qualsevol cas, aquí teniu la foto de la salsa.
  • L’amanida us l’haureu d’imaginar, però així segur que us la feu al gust!
  • *Com veieu, he fet servir indistintament els mots “festuc” i “pistatxo” ja que els dos són correctes per denominar el fruit de l’arbre “pistacia vera”.
  • Fa temps tothom deia “pistatxo”, després va arribar la moda del “festuc” i crec que aquesta moda s’ha acabant quedant, en certa manera.
  • La qüestió és que al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans apareixen les dues paraules i per tant, he volgut fer servir les dues. Però això ja és deformació professional…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA DE FIRETA

Origen: Salsa de festucs per l’amanida