Arxiu d'etiquetes: BROU

Cassola de mar i terra, pollastre amb gambes

Ingredients: (per a 4 persones)

  • 4 cuixes de pollastre partides en dos trossos
  • 12 gambes grosses
  • 1 ceba grossa
  • 1 porro
  • 1 o 2 pastanagues
  • 4 grans d’all
  • 1 tomata madura
  • 80cc. de conyac
  • 100cc. de crema de llet
  • farina per enfarinar
  • sal
  • pebre negre molt
  • oli d’oliva verge extra
  • 150cc. de brou de peix (aproximadament)
  • 150cc. de brou de pollastre (aprox.)

per la picada:

  • 2 grans d’all
  • 20 ametlles torrades
  • 1 cullerada de farina
  • julivert

Preparació:

  1. En una cassola al foc amb un raig d’oli ben calent, fregiu les gambes 1/2 minut per costat, no han de quedar cuites, (les acabarem de coure desprès). Reserveu apartades de l’escalfor.
  2. Salpebreu i enfarineu les cuixes de pollastre i fregiu-les en el mateix oli. Quan comencin a enrossir, afegiu a la cassola, els 4 grans d’all, la ceba, el porro i la pastanaga, tot tallat a trossos, no cal fer-los petits. Fregiu uns 15 minuts.
  3. Afegiu el conyac i cremeu-lo. Peleu i talleu la tomata en 4 trossos i poseu-la a la cassola.
  4. Feu la picada amb els 2 alls, el julivert i les ametlles, afegiu la cullerada de farina i desfeu-la amb els dos brous. Remeneu i poseu la crema de llet.
  5. Aboqueu aquesta picada desfeta a la cassola i deixeu coure tapat uns 30 minuts, fins que el pollastre estigui tou.
  6. Retireu les cuixes de la cassola i passeu la salsa pel colador xinès; si la salsa ha reduit massa, afegiu una mica més de brou de peix. Torneu a posar-ho tot a la cassola i abans de servir hi afegiu les gambes i escalfeu al forn, les gambes s’acabaran de coure tot escalfant.
  7. Bon profit!!

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Cassola de mar i terra, pollastre amb gambes

Canelons de marisc i carbassa

Ingredients:

  • 300 gr de carbassa
  • 1 pack de 20 làmines de canelons
  • 100 gr de musclos cuits
  • les potes de dos calamars amb les seves aletes
  • 8 cues de gambes pelades (congelades, tranquilament)
  • salsa de brou de peix de roca
  • una culleradeta de za’atar
  • pebre negre
  • sal

Preparació:

  1. Posem aigua a bullir per coure la pasta dels canelons. Escalfem tot seguit el forn a 200 graus.
  2. Tallem, pelem i salpebrem la carbassa, posant´hi també una culleradeta de zaatar i un bon raig d´oli d´oliva. Enfornem entre 25 i 30 minuts.
  3. Saltegem les cues de gamba, prèviament descongelades. Tot seguit les retirem i tallem ben petites. Aquest pas el vaig fer perquè a la recepta dels calamars no hi havia gambes
  4. Saltegem les potes i aletes de calamars, ben picades, tot salpebrant-les. Passats uns cinc munts hi afegiu, picats, els musclus, ja cuits. Jo en aquest pas vaig saltejar breument les restes que tenia del dia anterior amb les gambes.
  5. Junteu les gambes amb les potes i aletes del calamar i els musclus. Ho reserveu.
  6. A aquestes alçades l´aigua ja deu bullir, així que hi afegiu les làmines de pasta.
  7. Un cop feta i refredada la carbassa piqueu-la amb el ganivet i la barregeu amb el marisc.
  8. Poseu el farcit dels canelons en una màniga pastissera i les làmines de pasta, ja cuites, a sobre d´uns draps per poder muntar els canelons.
  9. Poseu una linia de farcit a cada làmina i tot seguir enrotlleu-los.
  10. Escalfeu de nou el forn. Poseu els canelons en una safata, i escalfeu la salsa de peix. Les claus per fer la salsa, si partiu de zero, les teniu a la recepta dels calamars farcits. De totes maneres, es tan senzill com sofregir una ceba a la paella on heu saltejat el marisc. Un cop estigui ben confitada hi afegiu una cullerada de farina, i ho deixeu coure cinc minuts. Mulleu amb el brou de peix de roca, casolà o no (sempre serà millor fer-lo a casa, però cada vegada hi ha millor brou fets, tant a les parades de peix dels mercats com a botigues de congelats. El cas és que va bé tenir-ne a casa per si les mosques…) i feu que faci la xup xup uns vint minuts. Ho tritureu i ja la teniu feta. Es pot millorar amb una picada d´ametlles (amb un grapadet n´hi ha prou), unes quantes fulles de julivert i un gra d´all com a elements imprescindibles. Si també teniu uns brins de safrà no dubteu a posar-los
  11. Enforneu de nou els canelons, ja amb la salsa, durant cinc minuts.
  12. Emplateu. No cal formatge ratllat, tot i que a gustos…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Canelons de marisc i carbassa

Llenties vermelles amb curry casolà

Ingredients (2 px):

  • 125 gr. de llenties vermelles
  • 300 ml. de brou de verdures o d’aigua mineral
  • un bon grapat de tirabecs, a ull, una mitja safata petita
  • Una ceba de Figueres, i un moniato
  • una culleradeta de za’atar
  • sal i pebre negre
  • una cullerada de llavors de cilantre
  • mitja cullerada de llavors de comí
  • 1 cullerada de pebre negre en gra
  • 1 culleradeta de llavors de sèsam amb cúrcuma
  • mitja culleradeta de Garam masala
  • oli d’oliva extra verge

Preparació:

  1. Escalfem el forn i preparem el moniato:  Començarem escalfant el forn a 185 graus i pelant i tallant a daus el moniato. El posem en un bol, el salpebrem, hi afegim una culleradeta de za’atar i un raig d’oli d’oliva extra verge de Menorca “Morvedra”. Posem paper sulfuritzar en una safata del forn i hi escampem els talls de moniato i els alls sense pelar. Ho deixem coure 25 minuts.
  2. Preparació del curry:  Mentrestant ajuntem totes les espècies en un morter: llavors de celiandre, de comí, de sèsam amb cúrcuma, Garam masala i pebre negre en gra. Ho treballem amb la mà de morter fins que estiguin ben picades.
  3. Preparació de les llenties i els tirabecs:  Posem oli en un cassó, el meu preferit per fer llenties, i quan sigui calent hi sofregim breument les espècies. Aneu amb compte que es poden cremar, heu de ser ràpids. Hi afegim la ceba, remenem bé i ho sofregim uns deu minuts. Mentrestant escaldem els tirabecs, els refredem parant la cocció amb aigua freda. Els tallem a juliana i els reservem.
  4. Afegim les llenties:  Incorporem les llenties i el brou de verdures. En menys de vint minuts ho tindreu cuit. Vigileu que no us quedeu sense líquid abans que acabi la cocció. Francament us he de confessar que vaig utilitzar brou de verdures perquè en tenia a mà de fet, però no és necessari, en absolut, més que res per les espècies que he decidit posar-hi que ja li donen un sabor al plat suficientment gustós i aromàtic.
  5. I bé, de fet també hi podria haver afegit algun element picant, des de pasta de curry ja comprada feta a un xili sec, o fresc, per acabar de convertir-lo en un curry matador, en el bon sentit de la paraula. I és que en principi molts associen el curry a quelcom picant, però no té per què ser necessàriament així, tot i que en el fons una gran part dels currys ho són. De totes maneres, insisteixo que el curry és senzillament una combinació d’espècies, i que deuen haver-n’hi milers, i que a cada casa, no solament a l’Índia, el deuen fer d’una manera diferent, encara que sigui variant un sol ingredient. Amb les llenties pràcticament cuites hi afegim els alls escalivats, pelats, i el moniato, remenem bé i ho deixem reposar un parell de minuts.
  6. Toc final:  En aquest petit espai de temps saltegem els tirabecs per coronar el plat. Jo considero que són el tret diferencial respecte a altres receptes i que li donen un toc bàsic, cruixent i refrescant a un plat realment deliciós. Ho emplatem.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Llenties vermelles amb curry casolà

“Chorba” d´Essaouira 85/135

img_5339

Ingredients:

  • 1 llobarro
  • 1 bulb de fonoll
  • Dues branques d´api
  • una ceba
  • 1 manat de julivert
  • 1 manat de cilantre
  • litre i mig/dos litres de brou de peix
  • sal, pebre

Preparació:

Jo demanaria a la peixateria que us filetegin el llobarro i us el tallin en 4/6 trossos. A casa talleu les verdures i feu un sofregit de ceba. Més tard hi afegiu l´api i el fonoll i, abans de mullar amb el brou, el cilantre i el julivert picats. Quan el brou bulli deixeu coure a foc mitjà vint minuts. Quan estigui hi posem els talls de llobarro (salpebrats) uns tres minuts, màxim cinc, rectifiquem de sal i pebre i servim.

PUBLICAT ORIGINALMENT A FOOD AND FOOT

Origen: “Chorba” d´Essaouira 85/135

Calamars farcits

Ingredients:

  • 2 calamars tirant a grossos
  • 150 grams de musclos ja cuits, sense la closca (menys feina, aquests concretament els podeu comprar congelats…si els voleu frescos, doncs uns 400 gr)
  • una ceba de Figueres
  • una cullerada de farina
  • mig litre de brou de peix (comprat o fet a casa)
  • unes quantes ametlles una cullerada sopera aproximadament)
  • unes quantes fulles de julivert
  • uns brins de safrà
  • un gra d´all

Preparació::

  1. Rentem els calamars i piquem les potes i les aletes.
  2. Marquem primer els calamars, un parell de minuts per cada banda.
  3. Tot seguit saltegem les potes i aletes picades durant uns cinc minuts. Al final de la cocció hi afegim, picats, els musclus ja cuits. Ho reservem.
  4. Sofregim una ceba a la mateixa paella o cassola on haguem saltejat els calamars a fi d´aprofitar els seus sucs. Si cal hi afegiu una mica d´oli. També podríem desglassar i, per tant, recuperar els sucs dels calamars amb un raig de vi ranci. Tapem la cassola, i que es vagi potxant durant uns vint minuts, mínim quinze.
  5. Afegim una cullerada de farina, remenem bé durant cinc minuts.
  6. Mullem amb el brou de peix. Tapem i deixem coure vint minuts més.
  7. Mentrestant farcim els calamars.
  8. Passats els vint minuts de cocció de la salsa teniu dues opcions: colar-la o, com jo, triturar-la. No caldrà que després la passeu pel colador xinès i, al meu entendre, estarà més bona.
  9. Si us agraden els calamars més aviat estofadets la cocció amb la salsa serà de vint minuts. Si els preferiu més aviat al dente, o no gaire fets, amb cinc minuts per banda en tindreu prou.
  10. Un cop feta la cocció dels calamars els retireu per poder deixatar la picada directament a la cassola, amb tota la salsa. Remeneu bé, que quedi ben integrada.
  11. Torneu a posar els calamars a la cassola i els hi doneu uns pocs minuts de fer la xup xup conjuntament amb la salsa i la picada.
  12. Emplateu a raó d´un calamar per persona. Les quantitats d´aquesta recepta eren per a dues persones. La salsa, però, pot ser perfectament per a quatre.
  13. Teniu l´opció, molt celebrada a casa i en totes aquelles llars on l´arròs té molts seguidors, d´acompanyar aquests deliciosos calamars amb arròs blanc normal, arròs integral o arròs basmati…blanc o integral, això depenent de cada casa. He de dir que per aquesta recepta jo recomano el blanc normal, aprofitareu millor la salsa…malgrat que els integrals siguin molt més saludables.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Calamars farcits

Sopa de tomàquet, llenties i llimona

Ingredients: (per a quatre raccions ben potents)

  • 1 cullerada d’oli d’oliva (verge extra, és clar)
  • 1 ceba grossa
  • 1 gra d’all
  • 150 grams de llenties vermelles.
  • 500 ml de brou de verdures
  • 1 llauna de 480 g de tomàquets
  • 2 culleradetes de pasta de tomàquet concentrada
  • 2 culleradetes de farigola seca
  • El suc de mitja llimona
  • Un polsim de sal

Preparació:

  1. Pica la ceba i l’all. Escalfa l’oli en una cassola i fregeix all i ceba, amb un polsim de sal, durant uns cinc minuts, fins que tots dos siguin transparents, a veure quantes oracions puc encadenar a base de comes. Renta les llenties dins d’un colador i afegeix-les a la ceba. Remena, i aboca-hi el brou.
  2. Deixa-ho coure a foc viu deu minuts. Obre la llauna de tomàquet i talla’n el contingut una mica a saco. Tira’l a la cassola, amb el concentrat de tomàquet i la farigola. Deixa-ho fer xup xup mitja horeta o fins que les llenties estiguin cuites. Barreja-hi el suc de llimona i ja està (a part del gust, és una sopa sana, saníssima que farà que els vostres dietistes us posin un altaret a les seves consultes).

Recepta extreta de “Baixa Gastronomia”

Origen: Sopa de tomàquet, llenties i llimona

Crema de carabassa amb daus de pernil i oli de tòfona blanca

Ingredients: (per a 4 persones)

  • 750g de carabassa
  • 2 porros mitjans
  • 1 litre de brou de pollastre
  • Mitja copa de conyac
  • 150g de pernil serrà tallat a daus
  • un rajolí d’oli de tòfona blanca
  • Una branqueta de julivert

Preparació:

  1. Temps estimat: 15 minuts + 30 minuts de cocció
  2. Primer de tot talleu la carabassa a daus. Procureu que la carabassa sigui ben madura, ja que si és verda costa molt de pelar la carrotxa. Tot i així, pelar les carabasses és una de les tasques que més em fastiguegen a la cuina i, a més, sempre tinc por que se me’n vaigi el ganivet i em faci un bon tall. L’Àlex Bauzà –un amic del qual us he parlat vàries vegades- em va comentar que ell posava la carabassa al microones perquè s’estovés abans de pelar-la. Aquest cop em va fer por provar-ho perquè no tenia res més per fer el dinar, però potser el proper cop m’hi arrisco… Si algú sap algun altre truc, serà benvingut.
  3. A continuació talleu els porros en rodanxes fines.
  4. Poseu les verdures en una cassola amb un raig d’oli i sofregiu-les a foc mig fins que la ceba es comenci a daurar.
  5. Afegiu-hi, aleshores, el brou de pollastre. Si en teniu de casolà millor que millor. Si no, podeu utilitzar un brick de Gallina Blanca.
  6. Deixeu-ho coure com a mínim mitja hora i, passat aquest temps, passeu-ho per la batedora fins obtenir una crema ben fina.
  7. Si voleu que la crema quedi encara més fina, la podeu passar per un colador.
  8. Per decorar el plat i fer-lo una mica més saborós, fregiu uns daus de pernil serrà en una paella, escorreu-los en un paper de cuina i reserveu.
  9. Per muintar el plat, poseu la crema en un bol, afegiu-hi per sobre els daus de pernil procurant que quedin flotant, regueu-ho amb un rajolí de tòfona blanca (tuber magnatum) i decoreu amb la branqueta de julivert.
  10. La crema s’ha de servir calenta, però no excessivament.

OBSERVACIONS:

  • Tingueu compte de no posar gaire sal a la crema. Jo us aconsellaria no posar-ne gens, ja que el brou de pollastre i el pernil ja són prou salats.
  • L’oli de tòfona blanca dóna un toc de sofisticació i un perfum molt agradable a totes les cremes de verdura. Fixeu-vos sempre que a l’etiqueta hi hagi la denominació Tuber Magnatum; aquesta és una trufa d’origen italià molt preuada i molt aromàtica; eviteu qualsevol succedani d’origen asiàtic perquè llençareu els diners.

Recepta extreta de “La Taula d’en Bernat”

Origen: Crema de carabassa amb daus de pernil i oli de tòfona blanca

Risotto de rovellons i botifarra

Ingredients: (per a 4 persones)

  • 400g d’arròs bomba
  • 300g de rovellons
  • 1 botifarra crua
  • 1 ceba tendra
  • 2 cullerades de sofregit de tomàquet casolà
  • 1 litre de brou de pollastre
  • una copa de vi negre
  • 50g de parmesà rallat
  • un rajolí de crema de llet
  • un rajolí d’oli de tòfona blanca
  • all i julivert
  • oli d’oliva i sal

Preparació:

  1. Primer de tot trossegeu els rovellons en quadradets petits i piqueu la ceba ben fina.
  2. Poseu a sofregir la ceba amb una mica d’oli d’oliva. Quan comenci a daurar-se, afegiu-hi els rovellons i la carn de la botifarra esmicolada.
  3. Piqueu el julivert i l’all i afegiu-ho a la cassola amb un polsim de sal.
  4. Quan els rovellons comencin a estar cuits, afegiu-hi l’arròs i el sofregit de tomàquet. Remeneu i deixeu coure uns minuts sense líquid.
  5. Passat aquest temps, aneu afegint el brou mica en mica, afegint-ne un cullerot cada vegada que s’hagi begut el suc. Mentrestant, no deixeu de remenar. És millor que tingueu el brou en una olla a part i en calent.
  6. Quan l’arròs estigui a punt d’agafar el punt de cocció desitjat, afegiu-hi la copeta de vi negre.
  7. Deixeu que se la begui i apagueu el foc.
  8. Amb el foc apagat, afegiu-hi un rajolí de crema de llet i remeneu. Si no teniu crema de llet, també hi podeu posar una cullerada de mantega. Però no us passeu, ni amb una cosa ni amb l’altra.
  9. Emplateu el risotto, empolvoreu-lo amb una mica de parmesà en pols i, si en teniu per casa, afegiu-hi un rajolí d’oli de tòfona blanca.
  10. I bon profit!

Recepta extreta de “La Taula d’en Bernat”

Origen: Risotto de rovellons i botifarra

Mandonguilles de ricotta

Ingredients:

  • 400 gr de carn picada de vedella;
  • 2 cebes;
  • 4 grans d´all;
  • 20 gr d´orenga;
  • 400 gr de tomàquet triturat;
  • 400 ml de brou de verdures;
  • 100 gr de pa (molla);
  • una mica de farina;
  • 200 gr de ricotta;
  • 50 gr de parmesà ratllat;
  • 1 ou;
  • unes quantes fulles de julivert;
  • un xic de sal;
  • 80 grams d´arròs integral (opcional);
  • una mica de pebre

Preparació:

  1. Pelem, tallem a dauets petits la ceba i la posem a sofregir, lentament, durant uns vint minuts.
  2. Hi afegim el tomàquet triturat, de llauna, o si el teniu sencer el tritureu vosaltres dins la mateixa llauna. Jo normalment acostumava a comprar-lo directament triturat però estic descobrint que dona millor resultats comprar-lo sencer, i depenent de quin tipus de salsa estiguis preparant el resultat final serà molt millor. En el cas que ens ocupa sí que volíem tenir-lo totalment triturat, així que per això l´hem llistat d´aquesta manera als ingredients.
  3. Mentre la salsa es van fent barregem els ingredients de les mandonguilles: molla de pa (remullada en llet, millor), el julivert picat, els dos tipus de formatges, la sal i el pebre, els llas ben picadets, l´orenga i naturalment la carn picada. Tot i que en aquesta ocasió concreta només utilitzo vedella, basant-me en la recepta d´aquest plat que fa Ottolenghi en un dels seus llibres, jo normalment sóc partidari de fer meitat porc i meitat vedella. Idealment hauríem de reservar la barreja una estoneta, mitja hora, però no és imprescindible.
  4. Enfarinem les mandonguilles mentre posem a escalfar l´oli per daurar-les. Amb les quantitats que hem posat als ingredients us sortiran unes quatre per persona. Sempre podeu augmentar-ne les quantitats i així us en sobrarà per un altre dia. En fi, les reservem tot esperant que la salsa acabi de concentrar-se.
  5. Mentrestant podem posar aigua a bullir per coure l´arròs, si es queus heu decidit per aquest cereal com a acompanyament. Jo, la veritat, en sóc fan, i a casa també. Els dilemes venen quan jo opto per l´arròs integral i els meus fills protesten. A vegades penso que tenen raó, ja que el normal absorveix millor la salsa…però jo no ho he dit, eh.
  6. Penseu que l´arròs integral triga el doble a coure´s que el normal. I sempre és millor posar-hi un gra d´all i una fulla de llorer si en teniu a mà.
  7. Finalment juntem les mandonguilles, només marcades, amb la salsa de tomàquet i ho mullem amb brou de verdures. Podrieu utilitzar també brou de pollastre o fins i tot un brou suau de carn, tot i que llavors potser el guisat us quedaria un xic fort. De totes maneres és una opció gens descartable. Tapeu la cassola i deixeu que les mandonguilles vagin fent la xup xup uns vint minuts. Si veieu que la salsa us ha quedat massa líquida podeu retirar-les, deixar la cassola destapada i que la salsa redueixi fins a la consistència que us agradi. Torneu a posar-hi les mandonguilles i ho serviu acompanyat, o no, de l´arròs. Es un plat sorprenent, sobretot per la textura que gràcies a la ricotta adquireixen les mandonguilles, per això val la pena no coure-les més del compte. Es que a mi el tema de les textures és quelcom que m´importa molt i em porta de corcoll.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Mandonguilles de ricotta

VEDELLA EN SALSA EN CASSOLA DE FERRO

INGREDIENTS: (Per a 4 persones)

  • 675 g de vedella per a guisar (a trossos més o menys iguals)
  • 30 g de bolets secs (en aquest cas, esclata-sangs)
  • 1/2 got d’aigua
  • 8 cullerades d’oli
  • 5 pastanagues mitjanes
  • 3 cebes mitjanes
  • 1/2 l de brou de pollastre de compra
  • 1 puntada de pebre
  • 1 pessic de pinyons
  • 2 alls sense pelar
  • 1 gotet de vi blanc

PREPARACIÓ:

  1. El dia abans (o unes hores) agafem els bolets secs i els posem en un llibrellet amb el mig got d’aigua perquè s’hi vagen hidratant.
  2. Posem en una paella 6 cullerades d’oli de Beneixama, un dels alls aixafats (d’un colp de ganivet) i, en estar ben calent, hi sofregim la vedella fins que quede ben daurada per totes bandes. En estar, la reservem en una safata o un plat fondo.
  3. Pelem i tallem la ceba a rodanxes primetes. Fem el mateix amb les pastanagues. En l’oli d’abans, les anem sofregint fins que queden ben daurades i sense cremar-se.
  4. Mentrestant, haurem posat en un cassó el brou de pollastre a escalfar (amb el líquid d’hidratar els bolets) fins que comence a bullir.
  5. Aboquem les cebes i les pastanagues fregides a la cassola de ferro. Damunt col·loquem la carn. Hi afegim els pinyons, el pebre, el vi blanc i el brou bullint.
  6. Encenem el foc davall de la cassola de ferro i l’anem apujant, paulatinament fins que assolisca una temperatura de bull sense que isca el foc pels costats de la mateixa. Quan bulla el contingut, la tapem, n’abaixem el foc i continuem coent en un foguer petit, al mínim.
  7. Ha d’estar coent-s’hi durant almenys tres hores.
  8. Quan faça dues hores que cou, posem en una paella dues cullerades d’oli de Beneixama.
  9. Agafem l’altre all, l’aixafem amb pell i tot. L’anem sofregint fins que estiga daurat i sense cremar-se. Si s’hi arriba a cremar, ni que siga una mica, l’haurem de tirar. En aquest oli, anirem sofregint els bolets hidratats, tallats prèviament a bocins petits.
  10. Quan estiguen els bolets ben sofregits, els aboquem (junt amb l’all) a la cassola de ferro i continuem coent fins que quede la carn ben tendra.
  11. Passat aquest temps, ja la podem servir.
  12. Va quedar una carn en salsa boníssima, amb un brou per a sucar-hi dues barques de pa!!

Recepta extreta de “A la Taula i al Llit…”

Origen: VEDELLA EN SALSA EN CASSOLA DE FERRO