Arxiu d'etiquetes: JULIVERT

Musclos a la peruana

Deixa un comentari

ingredients:

  • 3 dotzenes de musclos, tipus gallec.
  • 1 ceba vermella dolça
  • 1 o 2 ajíes (xili)
  • 1 o 2 rocotos (Capsicum pubescens)
  • 1 manat de julivert
  • 2 tomàquets
  • 3 o 4 llimes
  • Sal i pebre

Preparació:

Naturalment estem parlant d’una cuina amb una forta presència del picant i aquests musclos no se n’escapen. La incorporació tant de l’ají com del rocoto, dos tipus de pebrot picant, és ineludible; sinó són uns altres musclos i esteu fent tota una altra cosa, un plat diferent. Al seu favor, s’ha de dir que tenen un picant molt noble, que pica quan te’l menges i que té una lògica ascensió com més quantitat n’ingereixes, però que quan passes a una altra cosa et permet que te n’oblidis sense problema i no dóna seqüeles nocturnes, res que sigui difícil de pair.

Per descomptat, no és un ingredient que puguem trobar fàcilment al nostre mercat habitual, però cada vegada més hi ha supermercats llatins on hi arriben congelats.

Per fer-los, com sempre, netegeu els musclos de barbes i incrustacions i coeu-los al vapor amb molt poca aigua. Així que s’hagin obert traieu-los del foc i deixeu que es refredin. Feu això en tandes petites perquè no convé que quedin massa cuits. Quan els hàgiu pogut obrir tots i n’hàgiu tret la valva buida, guardeu-los a la cassola dins de l’aigua que han deixat mentre fem l’amaniment.

Piqueu molt ben picada la ceba (heu de conèixer que sigui una ceba dolça; sinó, prèviament, poseu-la en remull un parell d’hores amb una mica de llimona). Netegeu els ajíes i els rocotos de llavors i piqueu-los també ben petits (ara, abans que us n’oblideu, és el moment de rentar-vos les mans a consciència i fins i tot després de netes no us toqueu els ulls). Feu el mateix amb els tomàquets: fora les llavors i ben picats. Piqueu el julivert.

Ajunteu tots els ingredients anteriors (si heu posat en remull la ceba, eixugueu-la bé) i amaniu-los amb el suc de les llimes, salpebreu. Poseu en una plàtera de servei els musclos amb la closca restant i ompliu-la amb l’amaniment.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA SAPASTRA

Origen: Musclos a la peruana

Lluç mariner de la meva mare

Deixa un comentari

Ingredients (per a 4 persones):

  • 8 rodanxes de lluç (a la foto hi ha una ració de 4 rodanxes perquè eren molt menudes, no us penseu!)
  • 1/2 ceba
  • 4 cullerades de tomàquet triturat
  • 2 fulles de llorer
  • 2 grans d’all
  • un grapat de rossellones
  • 1 gotet de vi blanc
  • una mica de farina
  • oli
  • sal
  • pebre
  • julivert picat

Preparació:

Comencem salpebrant el peix i enfarinant-lo lleugerament. Tot seguit posem una mica d’oli a la cassola i, amb el foc encara apagat, posem el peix a sobre. Piquem la ceba ben petita i la hi afegim. Posem també dins la cassola el tomàquet triturat, el llorer, els grans d’all esberlats i les rossellones. Ho rematem tot plegat amb un gotet de vi i el julivert picat. Ara ja podem engegar el foc, ben suau.

Mentre va fent xup-xup anem sacsejant al cassola perquè la salsa s’espesseixi. A la meitat de la cocció donarem la volta als talls de peix perquè es facin bé de l’altra banda. Mentre es cou, podem tapar uns minuts la cassola perquè, amb el vapor, s’acabin d’obrir les rossellones; les que no s’obrin, les llençarem. No hem de deixar-ho massa estona al foc, amb uns 15 min. ja n’hi haurà prou. Abans d’apagar el foc comprovarem que estigui bé de sal, i llestos!

No oblideu una bona llesca de pa per sucar a la salseta.

Recepta extreta de “Cosetes Bones”

Origen: Lluç mariner de la meva mare

Llom ibèric a la mostassa antiga

Deixa un comentari

Ingredients per a 4 persones:

  • 12 talls de llom ibèric (o llom de dos colors)
  • 10 cl de vi blanc sec
  • 2 iogurts
  • 2 cullerades de mostassa a l’antiga
  • oli d’oliva
  • una cullerada de julivert picat

Preparació:

  1. Temps estimat: 30 minuts
  2. Salpebreu els talls de llom i fregiu-los en una cassola amb una cullerada d’oli. Un cop daurats, reserveu-los en una safata.
  3. A continuació, desgreixeu la cassola amb una mica de vi blanc. Deixeu que faci xup-xup durant un parell de minuts i afegiu-hi els iogurts mesclats amb la mostassa.
  4. Deixeu coure 5 minuts a foc suau i afegiu-hi els talls de llom i el suquet que han deixat anar. Regueu els talls de carn amb la salsa i empolvoreu amb el julivert picat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Llom ibèric a la mostassa antiga

Pèsols amb mandonguilles

Deixa un comentari

INGREDIENTS:

  • 250gr. carn de porc picada
  • 350gr. carn de vedella picada
  • 400gr. pèsols bullits
  • 4 o 5 tomàquets ratllats
  • 2 cebes trinxades
  • 1 ou
  • 4 alls
  • molla de pa de pagès
  • julivert
  • llet
  • sal
  • pebre
  • oli d’oliva
  • aigua

VARIANTS:

  • – Podeu afegir un polsim de canyella a la massa de les mandonguilles
  • – Podeu utilitzar brou de pollastre en lloc d’aigua
  • – Es poden acompanyar amb carxofes, patates, mongetes bullides o arròs blanc
  • – Per lligar la salsa podeu afegir unes cullerades de tomàquet fregit o una cullerada de farina disolta en aigua

ELABORACIÓ:

  1. Primer de tot prepararem les mandonguilles.
  2. Li treurem la molla a unes 3 o 4 llesques de pa de pagès.
  3. Afegiu-hi un bon raig de llet i amb les mans ben netes, feu una pasta.
  4. Ara ja podem incorporar la carn picada, sal, all, julivert i els ous.
  5. Barrejar tot junt. fins aconseguir una massa uniforme.
  6. Ara ja és qüestió d’anar fent pilotilles i enfarinar-les.
  7. Prepareu una paella amb abundant oli calent i fregiu-les per totes dues bandes.
  8. Mentre, ja podem posar els pèsols a bullir.
  9. Reserveu les mandonguilles fregides.
  10. Trinxeu una ceba de Figueres.
  11. Podeu colar l’oli de fregir les mandonguilles i utilitzar-lo per acabar el plat.
  12. Netegeu bé els tomàquets. Jo es que tinc la mania que poden tenir insecticides encara.
  13. Ratlleu els tomàquets.
  14. Un cop cuits els pèsols, reserveu-los.
  15. Ara feu un sofregit amb la ceba, l’all i el tomàquet amb un gotet d’aigua i deixeu-lo fer “xup-xup” a foc lent durant 15-20 minuts. A mi m’agrada fer el sofregit de tomàquet en una paella.
  16. Vigileu no falti aigua i rectifiqueu de sal. Ara ho ajuntarem tot en una cassola.
  17. Ajunteu els pèsols i les mandonguilles amb la salseta de tomàquet. Ara es qüestió d’escalfar-ho tot plegat uns 5 minutets i ja està.
  18. Ja tenim les mandonguilles i pèsols que tant agraden a la meva filla.
  19. I ara us donaré un consell per acompanyar aquest plat amb un bastonet cruixent de brick.
  20. Enrotlleu un parell o tres de fulles brick sobre sí mateixes.
  21. Doneu-li una certa pressió mentre les enrotlleu per què quedin fermes.
  22. Enforneu-la a 190 graus durant uns 10-12 minuts fins que quedi daurada.
  23. I aqui teniu el plat muntat.
  24. Us agrada o qué?…ja sé que no sòc cap “autor”, però penso que presentar i muntar amb gràcia un plat té molta importància.
  25. El bastonet està cruixent i va de meravella per sucar el plat.
  26. Bon Profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Pèsols amb mandonguilles

Mandonguilles amb salsa de soja i cacauets

Deixa un comentari

Ingredients:

  • – 300 grams de carn picada de vedella
  • – 300 grams de carn picada de porc
  • – 1 ou
  • – Un parell de llesquetes de pa (fora crostes, només la molla)
  • – Llet
  • – Julivert
  • – Cacauets sense torrar
  • – Salsa de soja (concretament he fet servir la kikkoman que porta menys sal, que sinó queda massa saladot pel meu gust)

Preparació:

  1. Escandalosament fàcil: en un bol, barrejar bé la carn, l’ou i el pa (que prèviament haurem remullat en llet). Li posem una mica de julivert picat i uns quants cacauets picats finets (no gaires, no cal passar-se, només com a detallet). Una punta de pebre i en el tema sal més val que vigilem, que després això anirà embadurnat amb la salsa de soja que ja és prou salada de per si.
  2. Amb aquesta massa, anem fent boletes. Calentem una paella amb oli, passem les boletes per farina (eliminant la farina sobrant) i a deixar que es torrin en l’oli ben calent. Quan estiguin ben morenetes per tots cantons, les posem sobre paper de cuina, que els hi xupi l’oli.
  3. En una altra paella, hi posem un bon raig de salsa de soja i una cullerada de sucre. Encenem el foc i remenant-ho de tant en tant, deixem que es vagi reduïnt la salsa fins que arribi a la meitat del volum. Hi afegim els cacauets, després les mandonguilles. Donem un parell de voltes, que quedin ben impregnades i s’escalfin una mica (si feia estona que les teniem fetes) i ja pot anar cap a taula.
  4. El plat, tal qual el tinc a la foto, demana uns acompanyants. Unes verduretes (mongetes, coliflor…) fetes al vapor, i apa, com un rei 🙂

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Mandonguilles amb salsa de soja i cacauets

Tallarines amb gambetes

Deixa un comentari

Ingredients per quatre persones:

  • 500g de tallarines.
  • 300g de gambetes fresques.
  • La part verda de dues cebes tendres.
  • Un pot de tomàquet natural triturat.
  • Un manat d’alls tendres.
  • Nyora ratllada.
  • Julivert.
  • Sal.
  • Pebre.
  • Oli d’oliva verge extra.

Elaboració:

  1. Peleu les gambes i reserveu-les, en una olla amb un raig d’oli poseu les peles i els caps de les gambes, sofregiu, seguidament afegiu aigua, la part verda de les seves i una branca de julivert, porteu a ebullició durant 12 minuts.
  2. Mentrestant en una paella amb un raig d’oli poseu els alls tendres tallats en rodelles, saleu i sofregiu, seguidament afegiu el tomàquet, salpebreu, quant el tomàquet sigui cuit afegiu un polsim de nyora ratllada. En un altre paella amb un raig d’oli fregiu les gambetes palades, saleu, escorreu les tallarines i afegiu-les a la paella on hi ha el sofregit, remeneu, emplateu les tallarines i per damunt poseu les gambes.
  3. Poseu dos cullerots colats del fumet dels caps i les pells de les gambes al aigua de bullir les tallarines, amb la resta del fumet es pot fer una sopa de pa torrat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Tallarines amb gambetes

Fricandó de vedella amb rossinyols

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 1/2 kg de llata de vedella
  • 1 pastanaga
  • 1/2 porro
  • 1 ceba
  • 2 tomàquets madurs
  • 2 alls
  • 200 g de rossinyols
  • farina
  • 1 grapadet d’ametlles torrades
  • 1 grapadet d’avellanes torrades
  • 1 llesca de pa
  • julivert
  • 1/2 gotet de vi ranci

Preparació:

Enfarinem la carn i la fregim en una cassola. Quan estigui rosseta, la retirem del foc i la reservem. En quest oli hi sofregim la pastanaga, la ceba i el porro, tot talladet petit. Quan estigui dauradet, hi afegim el tomàquet, peladet i ben petitet, i el vi ranci, i ho deixem coure fins que redueixi el vi. Tot seguit, hi afegim la llata i el brou i ho deixem coure uns tres quarts d’hora. Mentrestant, fem la picada amb les avellanes, les ametelles, els alls, el julivert i el pa. Un cop passats els 4 minuts hi afegim la picada i els bolets (poden ser de pot, pero millor frescos, llavors els salteu primer) i ho deixem coure uns 10 minutets més. Si ho feu d’un dia per l’altre, molt més bo. Es pot rematar el plat amb unes patatones fregides i afegides a la cassola just abans de servir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Freakandó de vedella amb rossinyols

Cassola de lluç a la marinera

Deixa un comentari

INGREDIENTS:

  • 4 talls de lluç fresc sense espina
  • 200gr. cloïssa grossa fresca
  • 4 tomàquets madurs ratllats
  • 3 alls
  • 1 ceba de Figueres trinxada
  • oli d’oliva
  • julivert
  • uns brins de safrà
  • 1 bitxo
  • un got de vi blanc
  • un got d’aigua
  • una cullerada de farina
  • pebre negre
  • sal

VARIANTS:

  • – Podeu utilitzar brou de peix en comptes d’aigua

ELABORACIÓ:

  1. Escalfem (poc a poc) una cassola de fang al foc amb un bon raig d’oli d’oliva.
  2. Sofregim la ceba de Figueres ben trinxadeta.
  3. Mentre, anirem ratllant els tomàquets.
  4. Ara ja comencen a sortir més bons els tomàquets. Ens acostem a la temporada.
  5. Rentarem les cloïsses i , si tenen sorra, les deixarem una estona en aigua i sal.
  6. Picarem un bitxo, que li aportarà un lleuger toc picant molt agradable al plat. Si no us agrada el picant, el podeu obviar completament.
  7. Quan la ceba comenci a canviar de color, afegiu-hi el bitxo i el tomàquet.
  8. Ho remeneu una micona i ho tapeu. Baixeu el foc i deixeu que el tomàquet es faci uns 10 minuts.
  9. Mentre, en una ma de morter, picarem dos o tres alls amb una mica de julivert i un polsim de sal.
  10. Afegim també uns brins de safrà i ben picadet fins que es desfaci tot.
  11. Avui utilitzaré un Blanc Pescador que ja tenia obert. No és que un vi d’agulla sigui el més adient per cuinar, però no encetaré una ampolla ara, quedarà bé segur, omplim un got.
  12. L’afegim al nostre sofregit.
  13. Tapem i deixem coure uns 15 minuts, fins que s’evapori l’alcohol.
  14. Ara ja podem anar rentant els lloms de lluç. Saleu-los i empebreu-los.
  15. Per un altre banda, afegirem una cullerada de farina en un got i la brrejarem bé amb aigua freda fins que no quedin grumolls.
  16. Ho incorporarem també al nostre guisat.
  17. Remeneu-lo bé. Això ens farà lligar la salseta.
  18. Ja ho podeu salar i ja podeu incorporar el peix les cloïsses ben netes i la picadeta d’all i julivert per sobre i nomès hem d’esperar uns 10-12 minutets més tapat i a foc mig.
  19. Passat aquest temps, jo sempre recomano donar-li un cop de grill al forn
  20. En 5 minuts obtindreu aquesta capa tan espectacular.
  21. Ja el podem servir a taula emplatar.
  22. Feu-vos amb un bon trosset de pa per què us farà falta.
  23. Les cloïsses li van que ni pintades al llucet, un llucet que es desfà a la boca.
  24. Bon Profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Cassola de lluç a la marinera

Patates rosti

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 1 kg patates
  • 1/2 ceba gran o 1 petita
  • 1 cullera farina
  • 1 ou
  • Julivert
  • Sal i pebre
  • Oli d’oliva

Accions:

  1. Ratllem les patates.
  2. Tallem la ceba a quadrets molt petits.
  3. Tirem al bol tots els ingredients: les patates, la ceba, la farina, l’ou sencer, el julivert, sal, pebre i ho remenem tot.
  4. Posem una paella al foc amb oli d’oliva i quan està ben calent anem tirant montanyetes de barreja (una cullera sopera) de la preparació i les aplanem una mica.
  5. Deixem daurar uns 5 minuts a foc mitjà i desprès les girem fins que les “rosti” estiguin ben dorades.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: Patates rosti

Cóc de seitons

Deixa un comentari

Ingredients:

  • – 1/2 kg de farina (en el meu cas integral, però no fa falta que ho sigui)
  • – 125 grams d’oli d’oliva del bo
  • – 250 grams d’aigua
  • – 20 grams de llevat
  • – 10 grams de sal
  • – 700 grams de seitó ben triat
  • – 2 grans d’all
  • – 2 branquetes de julivert
  • – 20 grams de pinyons

Preparació:

  1. A nivell mides, de la massa que he fet me n’ha sobrat una mica (ho he estirat el què em cabia al meu silpad) així que un altre dia potser rebaixo les proporcions de la massa. Que és molt senzilla de fer. En un bol hi posem l’aigua i l’oli i hi desfem el llevat (del fresc, que ara es troba a bastants supers. Si és del sec, calculeu una tercera part del pes). Després anem afegint la farina i remenant i incorporant-ho bé amb una espàtula. Quan ho tinguem ja tot ben barrejat, incorporem la sal, ho remenem una mica més, ho treiem del bol i ho amassem una bona estona (per exemple fent el moviment d’estirar la massa i doblegar-la sobre si mateixa) fins que agafi una textura elàstica. Ho deixem reposar 5 minuts.
  2. Agafem una plata (en el meu cas la silpad -làmina de silicona-) i hi estirem a sobre la massa, mirant que ens quedi primeta i que als bordes quedi una mica més gruixut. Ho deixem un quartet d’hora que fermenti. Amb la calor que fot ara, no li costa gaire animar-se.
  3. Després li posem per sobre els seitons, prèviament netejats i escorreguts. S’ha de vigilar que estiguin molt atapeïts, que un cop al forn minvaran i quedaran espais buits. Ja ho podem posar al forn que tindrem precalentat a 180 graus. Jo ho he deixat amb la part de sota i als últims 10 minuts també li he arrencat la part de dalt. Al cap de 20 minuts, obrim el forn i espolsem per sobre l’all i el julivert picat i els pinyons (com es pot veure a la foto, no m’he quedat curt: m’agraden massa). Serà cosa d’uns 20 minuts més (depenent del forn, clar) i ja ho podrem treure i disfrutar.
  4. Per acompanyar-lo, tenia una cervesa belga en fresca, l’Orval, que és una de les 6 cerveses trapistes que existeixen, que té un gust ben particular (potser més amarg i menys dolcet) que les altres, i que lligava perfecte amb el cóc. A més a l’etiqueta de l’ampolla hi tenen un cap de peix penjant d’un ham, així que tot quadra.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Cóc de seitons