Arxiu d'etiquetes: LLARD (SAÏM)

Pasta de full

Deixa un comentari

INGREDIENTS:

1 kg. farina força
1 kg. farina fluixa
60 gr. sal
60 gr. margarina especial full (marca MASTERLINE – CSM)
aigua freda

Per amassar:

2.800gr pastó + 1kg. margarina especial per full + 500gr. llard

Voltes:

3 senzills + 1 doble

ELABORACIÓ:

La massa:

Jo ho faig amb la meva estimada amassadora KitchenAid, però es pot a mà perfectament.
Ja sabeu, haureu de barrejar bé les farines, posar-les en un bol, fer un forat al centre i afegir-hi la sal, l’aigua i el llard en trossos. Barrejar-ho poc a poc amb una cullera i després comença a pastar a mà sobre una superfície llisa. Pastar fins aconseguir una massa lligada, suau, seca, no enganxosa i d’un intermedi entre dura i tova. Formeu una bola i deixeu-la reposar 15 minuts a la fresca de la nevera.

Els girs:

Es diuen així a les voltes que li caldrà donar a la massa una vegada estirada perquè la pasta de full adquireixi la seva textura laminada. Li donarem 3 girs senzills i 1 gir doble.
Al estirar la massa fes-ho sempre amb el corró de dalt a baix i esquerra-dreta alternant.
Deixa-ho reposar a la nevera després de cada gir i al final la pasta de full estarà llest per utilitzar.
Comencem: Un cop reposada la massa i amb un ganivet ben esmolat fes-li dos talls profunds en forma de creu a la bola de massa i estira a l’una i cap a fora cada angle oposat del tall, quedant llavors la massa com un estel oberta de 4 puntes. Posar ordenadament al mig la margarina (que estarà d’una consistència entre dura i tova similar a la de la massa) filetejada o en trossos i tanca la margarina doblant cap a dins cada punta de l’estrella, quedant llavors la margarina bé acompanyada en la massa per evitar fuites de margarina després al estirar-la. El bloc de massa t’haurà quedat més o menys amb forma quadrada, sinó és així dóna-li aquesta forma i comença amb els girs.
Gir senzill: estira la massa amb el corró fins aconseguir un rectangle d’uns aproximadament 60×30 cm. Doblega l’extrem esquerre just al centre de la làmina i doblega’l sobre l’altre extrem, quedant així en 3 pisos i deixant-la reposar 15 minuts a la nevera.
Això ho farem 3 vegades.
Gir doble: estira igualment la massa i dobla els dos extrems cap a dins de manera que gairebé es toquin just al centre de la làmina. Doblega la làmina després sobre si mateixa, quedant així en 4 capes i deixa-la reposar igualment a la nevera.
Això ho farem una vegada.
Després el gir doble i després de reposar igualment a la nevera ja tens la pasta de full a punt per utilitzar.
Un cop finalitzats tots els girs ja es podrà laminar definitivament, és a dir estirar amb el corró i utilitzar en dolç o salat o bé congelar per a posteriors utilitzacions. Es treballa millor amb les margarines especials per pasta de full per la temperatura, ja que aguanten millor la calor. Avui dia n’hi ha de molt bona qualitat, però hi ha dubte que la pasta de full de mantega és molt més saborosa.
Però no ens enganyem, que será molt més difícil de fer…perquè la mantega es fon molt i molt de pressa i us podeu trovar amb una pasta enganxifosa que no hi ha ni Dèu que l’arregli.

Trucs i consells:

– La pasta de full es presta molt bé a la congelació, per això la pasta de full que et sobri ho pots embolicar adequadament i congelar.
– Les retallades de massa que et vagin sobrant no els perdis, veu ajuntant, després fes una bola amb ells, aplánala i congélala o utilitza’ls per empanades, crestes i dolços de sucre. La pasta de full que surt de aquestes retallades ja no sortirà tan laminat i delicat, sinó més forta i resistent.
– Per coure la pasta de full no cal engreixar la safata del forn perquè ja té prou greix la pasta en si, simplement humiteja la safata o motlle amb aigua freda i un pinzell.
– Abans d’anar al forn punxa bé simètricament per tota la superfície amb una forquilla, la pasta de full puja molt en el forn i això farà que s’infli uniformement.
– Coure sempre la pasta de full a foc fort (200-220 graus) … i no ho descuidis ja la teva vista és la que millor et dirà quan aquesta al punt. A la cocció del full no convé obrir el forn durant els 15 primers minuts de cocció, ja que la pasta de full està pujant i podria baixar-se.
– Quan vegis que té un bonic color daurat i gairebé ja no deixi anar greix és que està al punt.

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Pasta de full

Cua de bou amb escamarlans, un mar i muntanya

Deixa un comentari

Ingredients:

Llard
Oli
1 cua de bou tallada
2 porros
4 cebes petites
4 pastanagues petites
Herbes: llorer, farigola, ginebró, clavell
½ l de vi negre de grau
Sal i pebre
Aigua
1 ceba
2 tomàquets madurs
2 alls
8 escamarlans grossos

Picada:

1 carquinyoli,
xocolata a la pedra (una presa),
ametlles,
avellanes i pinyons.

Procediment:

Prepareu la cua de bou tot separant-la netament per les vèrtebres. És una operació que es pot fer amb un ganivet ben esmolat tot buscant-ne la juntura amb paciència; no permeteu que el carnisser ho faci amb serra elèctrica perquè esmicola parts que després es troben i són molestes.
En una olla a pressió, salpebreu la carn i rostiu-la amb el llard i oli. Afegiu-hi els porros, les pastanagues, una ceba; quan les verdures estiguin una mica fetes aboqueu-hi les herbes (dins d’una mussolina les més petites per poder-les pescar després), el vi i, si cal, acabeu de cobrir el conjunt amb una mica d’aigua. Quan l’olla comenci a bufar, poseu el gas al mínim i deixeu-ho coure durant una hora. Passat el temps, refredeu i obriu l’olla i vegeu que la carn sigui ben cuita, tant que se separi ben bé sola de l’os (si no fos així torneu-la més temps al foc). Fet això, traieu les herbes, la carn, les cebetes i les pastanagues de l’olla; la resta ho reduïu a puré amb un braç de triturar i en acabat passeu la salsa resultant pel xino.
Mentre, poseu oli en una cassola i fregiu els escamarlans. Aparteu-los.
En aquesta mateixa cassola i amb l’oli de fregir els escamarlans, feu un sofregit amb els alls, la ceba i el tomàquet; quan sigui ben fet hi poseu la carn, les cebetes, les pastanagues i els escamarlans al damunt de tot; feu la picada i incorporeu-la. Per acabar ho cobriu tot amb la salsa colada, reguleu el punt de sal i deixeu que cogui encara mitja hora tot el conjunt a foc mínim.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA SAPASTRA

Origen: Cua de bou amb escamarlans, un mar i muntanya

Caldo de Nadal (per ser feliç)

Deixa un comentari

Ingredients per a 16-18 racions:

Verdures:

– 3 pastanagues
– 3 porros
– 1 ceba gran
-1 tros d’api
-1 nap
– 1 xirivia
– 1 col petita
– 1 tros carabassa
– 5 patates mitjanes
– cigrons

Vedella:

– 1 os vedella que faci gelatina
– 400 gr de tou magra de la part del conill
– Pilotes de carn al gust

Porc:

– 2 ossos d’espinada
– 1 tros de morro o orella o peu
– 2 botifarres blanques
– 2 botifarres negres
-1 tros de sagí ranci (greix)

Gallina:

– 1 pit o 1 cuixa

I la resta d’ingredients:

– 7 litres d’aigua
– Galets o pasta per l’escudella

Preparació:

Primer, renteu molt bé les carns i els ossos. En fred, poseu l’aigua a l’olla, i tota la carn, ossos i el sagí, excepte les botifarres i les pilotes. Quan arrenqui el bull, aneu escumant les bromeres que aniran apareixent a la superfície del caldo (com deien algunes àvies, “caldo sense escumar, molta brutícia hi ha”).
A continuació afegiu-hi la sal (en necessitareu força, com a mínim, 3 culleradetes, però més val que no us passeu de salat i espereu al final per a rectificar), i deixeu coure-ho tot a foc mitjà durant aproximadament 1 hora.
Transcorregut aquest temps, afegiu-hi a l’olla les verdures, tret de la col, la carabassa i 4 patates. Una de les patates la feu a trossos entre mitjans i petits per tal que es desfaci. Deixeu que vagi fent xup xup durant 45 minuts. Després, afegiu-hi les pilotes, la carabassa, la col i les 4 patates restants i deixeu-ho coure encara 20 minuts més.
Finalment, afegiu-hi les botifarres punxades per tal que no rebentin. Rectifiqueu de sal, i deixeu-ho coure tot 10 minuts més.
Ho deixeu refredar (millor si feu el caldo el dia abans), i ho guardeu a la nevera (sempre un cop fred). L’endemà us serà molt més fàcil retirar la capa de greix que s’hagi solidificat a la superfície, i després separeu la carn d’olla. Reserveu una mica de caldo per escalfar la carn d’olla. I amb la resta, el poseu al foc, i quan bulli hi afegiu la pasta al gust. Potser encara us caldrà tornar a afegir-hi un pols de sal, però millor proveu-ho sempre abans de fer el pas!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: TOTALTUPPER

Origen: Caldo de Nadal (per ser feliç)

Civet de senglar (58/130)

Deixa un comentari

Ingredients (6 px):

1 kilo 800 gr de senglar
Dues ampolles de vi negre…i una mica més si cal
125 gr de cansalada viada
1 litre i mig de brou de carn
una cullerada de pebre negre en gra
200 gr de llard
1 ceba gran
2 pastanagues
2 porros
4 grans d´all
20 gr de farina
350 gr de xampinyons
30 cebetes del platillo
3 claus
una cullerada de ginebrons
2 fulles de llorer
2 branques de farigola
orenga
sal

Preparació:

El primer pas, com deia al principi, es posar a marinar la carn en una cassola amb el vi, les verdures tallades a trossos regulars i totes les espècies i herbes: ginebrons, grans de pebre negre, orenga, llorer, claus i els alls, els porros, la ceba i les pastanagues. Ho guardarem a la nevera durant un mínim de 24 hores.

Passat un dia, un dia o mig o fins i tot dos separarem la carn i la saltejarem, reservant-la a la mateixa o en una altra cassola.

Sofregim les verdues a la mateixa cassola on hem saltejat la carn, a consciència.

Quan estiguin les posem a la cassola on tenim la carn i en la cassola on hem saltejat carn i verdures hi posem el vi de la maceració, deixant-lo que arrenqui el bull, retirant totes les impureses i deixant que bulli cinc minuts. Passat aquest temps el posem a la cassola on tenim la carn i les verdures i deixem que faci la xup xup un parell d´hores aprox, fins que redueixi força el vi. A continuació afegim el brou de carn i deixem que es vagi coent, lentament, fins que la carn estigui…uff…això poden ser tranquilament quatre o cinc hores, potser més.

Jo vaig optar per acabar la recepta aquí (per uns motius concrets que ara us explicaré) i en comptes de fer el que deia la recepta vaig deixar que fes la xup xup una mitja hora més després d´haver-hi incorporat les cebetes (sofregides molt lentament durant un parell d´hores), els xampinyons (tallats a quarts i passats per la paella) i la cansalada viada (saltejada)

Vaig servir-ho tal qual…i de gust estava molt bo, part de la carn estava al punt, o sigui, es desfeia, però la gran majoria no estava prou melosa…clar que amb l´ajuda de les cebetes i de les verdures (i de la mateixa carn desfeta) entrava molt bé igualment.

Bé, el que segons la recepta havia d´haver fet quan el guisat estava llest en la seva primera fase era separar la carn de les verdures i passar pel colador xinès tot el brou de la cocció amb les verdures en qüestió. El que passa és que vaig dubtar molt ja que part de la carn estava desfeta, i no tenia clar a on havia d´anar aquesta carn, si amb la resta dels talls de carn o amb les verdures, vaja, al xinès. I vaig optar pel que he explicat, vaja, no separar-ho. Si ho hagués fet el següent pas hagués estat fer una mena de “roux” amb el llard que em quedava (la carn, al principi, la salteges amb llard) i a continuació tirar-hi tot el líquid que hagués obtingut amb el colador xinès. I a continuació afegir la carn i deixar que fes la xup xup una estona més, moment on incorporaria les cebes, els xampinyons i la cansalada. Crec que la propera vegada que faci aquesta recepta, que la faré, serà fent també aquest darrer pas. I, sobretot, fer-la amb més temps!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: FOOD AND FOOT

Origen: Civet de senglar (58/130)

Conill escabetxat (91/130)

Deixa un comentari

Ingredients ( 3/4 px):

1 conill tallat a octaus
1 ceba gran
2 pastanagues
1 porro
1 fulla de llorer
unes branques de romaní
una mica de farigola
3 claus
20 gr de ginebrons
24 cebetes del platillo
1 got de vi blanc
1 got de vinagre
1/2 cullerada de pebre en gra
llard/oli
brou de pollastre 250 ml

Preparació:

Salpebrem els trossos de conill i els marquem a la cassola amb el llard. Reservem el conill. A la mateixa cassola, i amb una mica més d´oli, sofregim la ceba i la pastanaga amb el porro i les herbes aromàtiques. A mitja cocció hi afegim el pebre, els claus i els ginebrons, mullem amb el vi i amb el vinagre i deixem reduir més o menys a la meitat.

Recuperem llavors el conill, mullem amb el brou de pollastre i ho deixem coure tapat a foc lent una mitja horeta. Passada aquesta estona enretirem els trossos de conill i passem tota la salsa pel col.lador xinès. Posem els talls de conill amb la salsa colada i les cebes del platillo que hem fet apart (saltejant-les amb oli en una cassola tapada a foc lent, bullint-les amb aigua o també les podeu posar amb l´escabetx senceres i pelades) i deixem que faci la xup xup uns cinc minuts més.

També us suggereixo que proveu l´opció de desossar els trossos de conill, saltegeu de nou les cebes del platillo a la cassola (si cal amb una mica més d´oli) de la cocció del conill i reduiu la salsa en una altra cassola. Quan hagi perdut més o menys la meitat del líquid estarà apunt, i tindreu un plat deliciós de veritat!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM—ANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Conill escabetxat (91/130)

Costelles al forn amb arrebossat de bolets

Deixa un comentari

——————————————————————————–

Ingredients:

4 costelles, carn de xai, pit de pollastre o gall dindi
cansalada viada
1 ceba
farina de galeta
llard
50 gr bolets secs (moixernons, ceps, …)
vi ranci, brandy o xerés

Preparació:

Hidratar els bolets amb aigua calenta i retirar el peu. Posar a la picadora els bolets, la ceba i la cansalada. Picar i afegir un raig de vi ranci, remenar i incorporar la farina de galeta.
Pintar la carn amb llard fos o oli i posar-la sobre un paper de forn també pintat amb llard/oli. Posar a sobre la carn la picada per les dues bandes i embolicar.
Posar uns 25 minuts al forn. Treure i obrir els paquets i enfornar 5-10 minuts més.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Costelles al forn amb arrebossat de bolets

Torró de xocolata cruixent amb la Thermomix

Deixa un comentari

Ingredients:

100 gr de xocolata de cobertura 70%
100 gr de xocolata amb llet
40 gr de llard de porc
35 gr d’arros inflat (krispies)
1 motlle i paper per folrar el motlle

Elaboració:

Folrreu el moltlle de manera que sobresurte pels laterals per poder-lo embolicar.
Poseu la xocolata al got ben sec i tritureu 8 seg./ vel. 5-10. Escureu les parets cap al fons del got.
Afegiu al greix i programeu 5 mi./50ºC/vel.2. Retireu el got de la màquina i deixeu temperar uns minuts .
Incorporeu l’arròs inflat i barregeu 20 seg./vel.cullera. Acabeu de barrejar amb l’espatula.
Aboque al motlle folrat i el deixeu refredar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BENESTAR I SALUT

Origen: Torró de xocolata cruixent amb la Thermomix

Fideus a la cassola

Deixa un comentari

Ingredients per 4 o 5 persones:

400 gr. de fideus gruixuts o bé de foradats
½ kg. de tall (costella de porc, pollastre…) tallat tot a trossos petits
2 cebes
2 grans d’all
2 escarxofes
¼ pebrot vermell
3 tomàquets ratllats
una copeta de conyac
llard
oli d’oliva
1,5 l. de brou de pollastre
julivert

Preparació:

En una cassola posem mitja cullerada de llard i un bon raig d’oli d’oliva, rentem i salem bé el tall i el rostim amb aquest oli, el cap d’una estona, quan estigui tot ben ros, el retirem de la cassola i amb el mateix oli de rostir hi sofregim la ceba tallada ben petita fins que quedi ben rossa, tot seguit ja hi podem tirar el grans d’all i la resta de verdures, ho deixem enrossir bé a foc baix, finalment hi tirem el tomàquet hi ho acabem de sofregir bé, i hi tirem el conyac. En aquest punt hi posem la carn que em retirat i hi aboquem els fideus, els hi donem un parell de voltes, uns dos minuts i ja hi podem tirar el brou. Els primers minuts a foc fort, perquè no s’enganxin, i ja el podem abaixar per acabar la cocció, el temps dependrà dels fideus. Apaguem el foc i hi tirem una picada de julivert.
* S’han de menjar de seguida o bé deixar-los un pel crus doncs queden passats i sense suc, la gràcia és poder menjar-los amb cullera, si cal s’ha d’afegir caldo.
Si mai us sobra suc d’un conill, d’un pollastre etc… o bé llard de rostir un pollastre, no dubteu de fer-lo servir per fer fideus, són els fideus que queden més bons.
I tal com diu l’Ester en el seu comentari proveu d’afegir-hi moixernons, jo ja ho he fet tal com vaig prometre i estan encara més bons, els heu de posar quan hi tireu els fideus. Poden substituir el pebrot i les escarxofes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Fideus a la cassola

COQUES DE VIDRE

Deixa un comentari

COQUES DE VIDRE

INGREDIENTS:

(per a 250 gr./4 coques )

50 gr d’oli d’oliva verge
50 gr d’ aigua
25 gr de llard o mantega
10 gr llevat fresc o 1/2 sobre llevat de forn
150 gr de farina de força
1 polsim de sal
1 polsim de sucre

PREPARACIÓ:

Posar al got l’ oli, l’aigua i el llard, i 30 segons, 37º, velocitat 2
Afegir el llevat i 5 segons a velocitat 4
Afegir la farina, la sal i el sucre i 20 segons, velocitat 6
Retirar la massa i deixar-la tapada amb un plàstic reposant fins que pugi el doble del volum (30/60 minuts aprox.)
Sobre un paper de forn s’ha d’estendre 1/4 part de la massa. Amb força i paciència fins a aconseguir-la ben fineta, poc més de 2 mil·límetres, afegir bastant sucre i uns pinyons (opcional). Repetir aquesta operació amb les altres 3 parts de la massa.
Ficar-les al forn a 200º, aproximadament 10 minuts, pot ser menys.

IMPORTANT: Just en el moment de treure-les del forn, cal ruixar amb una mica d’anís, pots fer ser-vir qualsevol pot amb “spray”

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINETESEVAINUK

Origen: COQUES DE VIDRE

Conill a la catalana (amb samfaina)

Deixa un comentari

Ingredients:

1 conill,
5 tomàquets vermells,
1 o 2 cebes,
1 pebrot verd,
una copeta de conyac,
una mica de llorer,
sal,
oli i/o llard.

Preparació:

Versió fidel de la recepta que recull el més clàssic dels clàssics llibres de receptes: “Sabores” (la majoria d’àvies el ténen). La diferència és que allà s’explica en tres línies, i ara l’explicarem una mica més detalladament (assumim que en general tots plegats som més ignorants en temes culinaris del què ho eren les nostres àvies i mares).
Demaneu a la carnisseria un conill i que el us tallin a trossos petits, per fer a la cassola. En una cassola prou gran, poseu dues cullerades de llard (o si ho preferiu, un raig generós d’oli d’oliva), i quan sigui calent afegiu-hi el conill prèviament salat. A foc mitjà, deixeu que es vagin daurant els trossos, tot girant-los de tant en tant. Al cap d’uns 10 minuts, afegiu el conyac (una copeta), doneu unes voltes més i en pocs minuts aparteu el conill.
A la mateixa cassola, amb l’oli sobrant (se li pot afegir un raig més, si no n’ha quedat), comenceu a sofregir la ceba tallada a tires fines. Abans que agafi color daurat, afegiu-hi el pebrot tallat a quadrets o tires petites. Quan les verdures estiguin cuites i daurades, hi aboquem el tomàquet (prèviament pelats i ratllats), hi afegim un polsim de sal, una mica de sucre (una culleradeta de cafè), i una o dues fulles de llaurer. Tot seguit tornem a posar-hi el conill, el repartim bé per la cassola, la mig tapem, i deixem que faci xup-xup uns 15 o 20 minuts a foc baix, remenant de tant en tant.
Quan ens sembli que el tomàquet és cuit i que a partir d’aquí el sofregit ja començarà a quedar massa concentrat (moment una mica subjectiu), apaguem el foc, deixem refredar i ja podem repartir-lo en plats, o en tuppers (dóna per 4 tuppers, amb 4 trossos per a cadascun). Si decidim congelar, és recomanable fer-ho al dia següent, passades unes hores la carn agafa més gust.