Arxius diaris: Mai 15, 2017

6es Jornades Gastronòmiques de la Patata – Sant Vicenç de Montalt (01)

Del 17 de maig al 18 de juny del 2017 Sant Vicenç de Montalt (Maresme)

Establiments que hi participen, oferint en els seus menús plats amb la patata com a protagonista:

  • RESTAURANT LA CALETA
  • RESTAURANT MEXICÀ “ESTO ES MÉXICO”
  • LA MAR DE BO
  • BAR-RESTAURANT TAPATIP
  • BAR DE LA PISCINA
  • LA ROSTISSERIA DE MONTALPARK
  • LA ZERVECERÍA

MÉS INFORMACIÓ A:    http://www.svmontalt.cat

PROGRAMA:    http://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2017/TURISME/DOCUMENTS/JORNADES__PATATA_2017.PDF

 

Arròs caldos amb bacallà i carxofes.

Ingredients per 4 persones:

  • 500 gr. arròs bomba.
  • 400 gr. bacallà dessalat.
  • 3 tomàquets madurs.
  • 2 cebes de Figueres mitjanes.
  • 100 gr de pèsols.
  • 1 Pebrot vermell.
  • 1 Pebrot verd.
  • 2 carxofes.
  • 150 gr de cloïsses.
  • 1 litre de brou de peix.
  • 3 grans d’alls.

Picada:

  • julivert.
  • 4 grans d’alls.
  • una mica de safrà.

Temps d’elaboració: 1 hora i 20 minuts

Elaboració:

  1. Primer de tot treien del aigua el bacallà que tindrem en remull: l’esqueixarem, el netejarem de pell i espines. El reservem.
  2. En una cassola de ferro amb l’oli, posem a sofregir la ceba ben trinxada, els 3 alls talladets a rodanxes, el pebrot vermell i pebrot verd, tallats a trossos. Deixem fer uns 15 minuts i afegim els pèsols i la carxofa tallada en 6 trossos.
  3. Deixem sofregir uns 15 minuts mes, afegim els tomàquets rallats i les pells que abrem tret al bacallà(la pell del bacallà deixarà anar la gelatina, donat una textura mes melosa i es desfarà amb el sofregit). Deixen al foc mitja uns 20 minuts mes. Si veiem que el sofregit queda massa sec i corra perill de cremar-se afegim una mica d’aigua.
  4. Quan el sofregit estigui fet, es el moment de posar el arròs, donem unes voltes perquè el arròs absorbeixi be el sofregit. Afegim el brou de peix ben calent i deixem que torni ha arrencar el bull.
  5. Arribat aquest punto es el moment de afegir la picada de all, julivert i el safra, deixem 5 minuts i afegirem el bacallà.
  6. Deixem bullir uns 10 minuts mes i afegirem les cloïsses que ja tindrem obertes. Bullim 5 minuts i ja podem retirar la cassola del foc. Tal com es veu a la foto ha de quedar una mica caldos.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Arròs caldos amb bacallà i carxofes.

Sopa freda de Pèsols, menta, papada de porc i fruita de la passió

Ingredients: Per la sopa de pèsols i menta:

  • 500 gr de pèsols del Maresme
  • 100 gr de menta fresca
  • Oli d’oliva
  • Sal
  • Aigua de la cocció dels pèsols

Elaboració:

  1. Escaldar els pèsols, triturar amb la menta, l’oli d’oliva, la sal i el aigua de la cocció. Triturar i colar.

Ingredients: Per la papada de porc:

  • papada
  • Sal
  • Oli d’oliva
  • Anís estrellat

Elaboració:

  1. Coure tot a 70ºC durant 15 hores al forn a vapor.

Ingredients: Per la fruita de la passió:

  • 100 gr de suc de fruita de la passió
  • 1/2 fulla de gelatina

Elaboració:

  1. Escalfar el suc de fruita de la passió, fondre la gelatina, refredar i quallar.

Acabat:

  1. Servir la sopa freda amb la papada marcada a la planxa i uns daus de gelatina de fruita de la passió per sobre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Sopa freda de Pèsols, menta, papada de porc i fruita de la passió

Dorades salvatges

La Dorada o Orada (Sparus aurata) és una dels peixos més ben valorats dels que es comercialitzen a les llotges catalanes. La temporada s´inicia al novembre i arriba fins ben entrat el desembre. En aquest període de temps es quan es capturen els exemplars més grans i de més qualitat. Aquests pics en les captures coincideix amb l´època reproductora del peix.


la dorada o Orada (Sparus aurata). Il.lustració: SOS peix

És el representant més conegut dels espàrids: peixos d´escata, de bona mida i molt valorats. En aquest grup s´inclouen els pagres, els sards, els mabres, la càntera o el déntol entre d´altres. La dorada es caracteritza per tenir el cos ovalat i alt, comprimit lateralment, amb el dors arquejat i el cap gros amb un característic perfil convex. El seu cos, d´una tonalitat argentada, és més fosc al dors que no pas al ventre. Presenta una banda daurada entre els ulls que dona nom a l´espècie. A la part superior de l´opercle s´observa una taca fosca molt característica.

La dorada és una espècie hermafrodita proteràndrica: primer són mascles i a partir del segon o tercer any de vida es converteixen en femelles. Viuen en fons de sorra, en els alguers i en fons de roca. És una espècie sedentària, un xic territorial i solitària, malgrat que pot també formar petits grups. Els exemplars salvatges mesuren entre 25 i 35 cm i poden arribar a assolir els 70 cm i arribar als 6 kg de pes.


La pesca submarina ha fet desaparèixer aquesta espècie de la costa

És una espècie carnívora que s´alimenta bàsicament de petits peixos, de mol·luscs i de crustacis que tritura amb la seva potent dentició. La dorada és una espècie d’hàbits costaners. Fins fa relativament pocs anys era freqüent en fons més propers a la costa. Avui, degut a la pressió de la pesca recreativa (pesca amb canya i pesca submarina) quasi ha desaparegut d´aquestes aigües.

Les dorades de millor qualitat es capturen amb arts de pesca respectuosos i sostenibles com ara, el palangre, el tresmall o les nanses. En aquests cassos la pesquera és molt selectiva i es capturen exemplars de bona mida i d´una qualitat excel·lent. També es pot pescar amb l´art de bou, en aquest cas, la pesquera no és gens selectiva i la seva qualitat és menor. Amb l´art de bou es capturen també exemplars immadurs i d´altres espècies que no són l’objectiu de la pesquera i que es descarten i es retornen al mart un cop mortes.


la majoria de les dorades de les peixateries procedeixen d´instal.lacions d´aqüicultura

Un percentatge elevadíssim de les dorades que es troben a les peixateries provenen de l´aqüicultura a partir de la seva cria en gàbies flotants. En aquest cas, la qualitat de la seva carn i el preu no tenen res a veure amb les dorades salvatges. Aquesta darrera té menys greix que la de cultius marins i les dorades salvatges poden costar quatre vegades més que les de granja. Les dorades de piscifactoria s´engreixen amb farina de peix i es dona la paradoxa que per engreixar 1 kg de dorada fan falta 2 kg de farina de peix. Els principals productors de dorades de cria són Grècia, Turquia i Espanya.

Les granges d´engreix de dorades produeixen un greu impacte sobre els fons bentònics propers a causa de la sedimentació orgànica que es produeix. A més de l´impacte sobre l´entorn, aquestes instal·lacions contribueixen a la transferència de malalties entre els exemplars engabiats i els salvatges alhora que la barreja genètica entre unes i altres es també un factor a tenir en compte.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Dorades salvatges