Arxius mensuals: Agost de 2018

Risotto de bolets amb vi

Ingredients:

  • 50 gr de ceps secs,
  • 40 gr de mantega
  • 4 tomàquets de pera,
  • 200 ml de bon vi italià
  • 300 gr d´arròs carnaroli,
  • 1´5 litres de brou de verdures
  • romaní, sàlvia i alfàbrega fresques
  • 1 gra d´all,
  • 1 ceba
  • 40 gr de parmesà ratllat,
  • sal i pebre

Preparació:

Posarem primer de tot els bolets en remull una bona estona. Mentrestant començarem a daurar l´all i la ceba, amb oli i mantega, juntament amb les herbes aromàtiques picades ben fines. Uns minuts més tard hi afegim el tomàquet, tallat a daus petits, sense pell ni llavors. Posem a escalfar el brou mentre piquem els ceps i els afegim a la cassola. Incorporem també l´arròs, l´anacarem bé per finalment mullar-lo amb el vi. quan aquest s´hagi consumit començarem a afegir-hi, poc a poc, el brou ben calent i anem remenant, afegint més brou i remenant de nou fins que l´arròs estigui al punt, duret, ja que s´acabarà de coure amb el remanat de la mantega i el repòs. El parmesà el posarem a la vegada que la mantega, ja fora del foc, i en guardarem una mica més per servir-lo a sobre de l´arròs. Espectacular de veritat!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Risotto de bolets amb vi

Cuixa de pollastre farcida de llagostins amb salsa mixta (25/46)

Ingredients:

Per fer la salsa…

  • 400 gr de crancs de riu
  • 25 ml de brandy
  • una pastanaga
  • una ceba
  • un porro
  • una branca d´api
  • 1 escalunya
  • 1 BG (bouqué garnier…fulla porro+fulla llorer+branca julivert+farigola)
  • 4 grans d´all
  • concentrat de tomaquet
  • 25 ml de vi blanc
  • 250 ml de fumet de peix
  • 250 ml de fumet d´au
  • crema de llet

Per fer la farsa (el farciment):

  • 2 escalunyes
  • 1 gra d´all
  • 6 xampinyons
  • la carn dels crancs de fer la salsa
  • 4 llagostins

Pel puré de pèsols:

  • mig kilo de pèsols
  • 250 gr de patata
  • 250 ml de crema de llet
  • i, es clar, també necessitareu 4 cuixes de pollastre parcialment desossades (demaneu que us treguin només l´os de l´entrecuixa)

Preparació:

Començarem fent la salsa, i el primer de tot serà saltejar els crancs de riu…que han de ser ben vius!

Tot seguit els reservem i desglassem amb el brandy. Posem una mica d´oli i sofregim la ceba, la pastanaga, el porro, l´api, l´escalunya, els alls i el tomàquet. Mullem amb el vi blanc i en un parell de minuts afegim els brous de peix i pollastre (si no en teniu de peix poseu-hi aigua). Afegim el bouquet garnier, el pebre en gra i els caps i les closques dels crancs, reservant la carn per a la farsa. Deixem coure mitja horeta.

Mentrestant farem la farsa. Primer sofregim l´escalunya i tot seguit els xampinyons ben fins. Cap al final hi posem, ja fora del foc, els llagostins tallats ben petits i la carn dels crancs.

Moment de farcir les cuixes. Només heu de treure l´os de l´entrecuixa, així us quedarà un espai per posar el farcit, que cobrireu amb la pròpia carn de l´entrecuix i que podeu tancar bé amb escuradents, llargs o curts, bé amb fil i agulla. Jo ja veieu per on vaig anar…

Abans de segellar, de marcar les cuixes i posar-les al forn haurem posat a bullir els pèsols i la patata per fer el puré. Quan estigui ho aixafeu a consciència (els pèsols passeu-los per un colador millor abans), afegiu la crema de llet i reserveu. Posem el pollastre al forn durant 20/25 minuts a 180 graus i mentrestant colem la salsa i la posem a reduir. Quan adquireixi consistència de salsa de veritat tasteu-la, si està massa forta afegiu-hi crema de llet o mantega. Serviu el pollastre a sobre del puré. Deliciós, i la salsa, galàctica!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Cuixa de pollastre farcida de llagostins amb salsa mixta (25/46)

Una farmaciola natural

Si observem el paisatge a l’hivern sembla que tot estigui aturat: plantes arrupides, arbres amb branques despullades, rius i llacs que comencen a glaçar-se, dies més curts, freds i humits, etc. A la natura, l’estació més freda de l’any coincideix amb el moment de màxima interiorització, l’energia està a la part més interna. Seguint aquesta lògica, i sense oblidar que “l’home pertany a la terra i no a l’inrevés”, l’hivern serà un bon moment per recarregar-nos d’energia a partir del descans, els bons hàbits i els bons aliments.

Haurem d’observar què ens ofereix la natura i què necessita el nostre cos per adaptar-nos-hi millor i per poder oferir més resistència a les agressions pròpies de l’estació: refredats, grips, infeccions, etc.

D’entrada, hauríem d’obtenir els nutrients principalment dels aliments naturals, ja que en principi n’haurien de contenir la dosi adequada. Però de vegades això no es tan senzill. A més, l’estrès, les dietes desequilibrades, el descans inadequat, l’excés d’activitat i, en definitiva, estar tan allunyats de la natura, fa que l’hivern sigui per a molts una estació que costa de passar, o que resulta problemàtica. Per aquest motiu us proposo una farmaciola natural que us ajudarà a mantenir allunyats els trastorns típics de l’hivern o, si més no, que us permetrà conèixer alguns remeis naturals que tenen propietats útils per guarir-los: propietats antisèptiques, immunostimulants, antibiòtiques, mucolítiques, etc. I a més, si pot ser, seran de rebost.

All: se’n coneixen els beneficis des de l’antiguitat. Els seus compostos sulfurats inhibeixen l’acció de compostos inflamatoris i fan que tingui propietats expectorants, cosa que afavoreix la reducció de la congestió de les mucoses. Per aprofitar-ne millor les propietats, cal consumir-lo cru. Una bona manera d’integrar-lo a la cuina és afegir-lo al plat trinxat amb julivert, fregar-lo al pa, sopes escaldades, oli d’oliva macerat amb all, etc.

Canyella: és molt útil per escalfar l’organisme i ajuda a metabolitzar el sucre, ja que incrementa l’activitat de la insulina. Integreu-la a les compotes i a les infusions.

Ceba: la ceba crua és antisèptica i antibiòtica. A més, també és desintoxicant i expectorant (sobretot la picant) i ajuda a eliminar les mucositats, cosa que la fa molt útil per a refredats, tos i grip. A la cuina: afegiu-la als brous i cremes de verdura, i si la tolereu bé, crua a les amanides.

Equinàcia: planta reconeguda per la seva acció estimuladora del sistema immunitari. Es recomana en cas de refredats, grips i infeccions de repetició.

Eucaliptus: antimicrobià, antiinflamatori i expectorant. S’ha utilitzat tradicionalment per a les malalties de l’aparell respiratori.

Farigola o timó: és una de les plantes més utilitzades a la nostra cultura. Té moltes propietats, és antibiòtica, antiviral, antitussígena i expectorant. S’utilitza sobretot per a infeccions respiratòries, intestinals i urinàries. A la Catalunya rural es feia servir per fer les sopes escaldades, i en infusió és molt interessant combinada amb malva.

Gingebre fresc: és una arrel molt interessant per escalfar l’organisme i activar la circulació. Estimula les defenses i dinamitza l’energia i els fluids. Es pot afegir alguna rodanxa als brous o les preparacions culinàries durant l’hivern.

Les algues: són molt remineralitzants , regulen i equilibren els ronyons (molt important per a l’època de fred). Són riques en vitamines i antioxidants. Algunes com la cochayuyo contenen cistina, amb una acció mucolítica molt important. Això sí, perquè sigui més eficaç, s’han de menjar, no n’hi ha prou amb el brou.

Llimona: és antisèptica i antiinflamatòria. S’ha fet servir tradicionalment per a moltes cures i remeis. Refresca l’organisme, és molt útil per fer baixar la febre i depura. Rica en vitamina C i flavonoides.

Orenga: expectorant, antiinflamatòria i antisèptica de les vies respiratòries. És molt rica en antioxidants i millora la circulació sanguínia. Una manera de fer-la servir és en tisanes.

Pròpolis: és un producte que processen les abelles que conté propietats importants. És antisèptica, analgèsica, cicatritzant i immunoestimulant. La trobareu líquida o en pols, i és molt interessant per prevenir infeccions de la gola i afonia, o per tractar-les. Es pot afegir a infusions.

Vitamina C de fonts naturals amb bioflavonoides: ajuda a prevenir els refredats i grips i n’afavoreix la curació, si el procés ja ha començat. Es troba en les verdures (sobretot de fulla verda), fruites i hortalisses.

Xiitake: bolet cultivat des de fa segles a les regions muntanyoses d’Àsia, molt valorat pel seu sabor i per les seves propietats medicinals. Ajuda a millorar la resistència de l’organisme davant d’agressions externes. Els nostres bolets també tenen propietats enfortidores de les defenses.

dar lI per últim, no podem descui’estat del budell, ja que una flora bacteriana saludable garantirà una defensa més bona de tot l’organisme. Incloeu aliments rics en fibra soluble i fermentats de bona qualitat: verdures i hortalisses de temporada, cereals integrals, llegums, fruites assecades, llavors de lli, vinagres no pasteuritzats, quefir, xucrut, miso, etc.

Font

Calendari de temporada

La importància de conèixer el calendari de l’hort, per afavorir el consum de temporada i de proximitat…

Els fruits que dona la terra allà on vivim, són aquells que més bé entendrà el nostre organisme. Les nostres cèl·lules és nodriran millor, i rebran de l’entorn allò que més els convé, estarem en sinergia amb la natura.

Consumint productes de temporada afavorim la producció local, uns productes més frescos i normalment més barats.

Pensem-hi bé, quan comprem decidim la societat que volem!!!

Font

http://opcions.org/

PROPIETATS NUTRICIONALS

Els bolets tenen fibra, redueixen el colesterol i milloren el funcionament immunitari, així que es podrien considerar uns aliments funcionals, perquè tenen unes funcions addicionals, que representen un plus per a la salut dels humans.

A més, els bolets són baixos en energia, perquè cada 100 g aporten 20 quilocalories. Tenen proporcions semblants a les verdures, perquè el 90% dels bolets, de la família dels fongs, és aigua.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Una farmaciola natural

Faves a la menta

INGREDIENTS:

  • 1 quilo de faves sense pelar per persona
  • 1 manat de cebes tendres
  • 1 manat d’alls tendres
  • 1 bri de menta fresca
  • Sal
  • Una culleradeta de pebre vermell dolç
  • Un gotet de vi o caldo

Preparació:

  1. Un cop haguem pelat les faves les reservarem.
  2. En una cassola hi farem un sofregit a base de ceba i alls tendres, llavors hi posarem les faves (en podem posar algunes amb la tavella, i talladeta a rodanxes petites), el pebre vermell, la menta fresca i el gotet de vi, en lloc de vi hi podem posar una mica de caldo vegetal.
  3. Ho taparem i ho deixarem coure tot a foc lent, remenant-lo de tant en tant, uns 30 o 40 minuts, depenent de la mida de les faves, i ja ho podrem servir.

Recepta extreta de “Viatge Nutritiu”

Origen: Faves a la menta

Llamàntols i escamarlans a l’antiga

Ingredients:

  • 4 llamàntols
  • 4 escamarlans
  • 1/2 litre de vi blanc sec
  • 3 pastanagues
  • 8 escalunyes
  • 1 tomata
  • pebre negre
  • oli d’oliva verge extra
  • 1 copa de conyac
  • 1 litre de fumet de peix
  • 2 cebes
  • 1 porro
  • 4 alls
  • julivert
  • sal
  • 1 cullerada de farina
  • mantega
  • arròs per acompanyar

Anem a començar:

  1. Amb l’oli i la mantega, sofregim els escamarlans, les cues i les potes grans dels llamàntols, es treu i es reserva apartat de l’escalfor del foc.
  2. En l’oli que ha quedat de coure el peix, es sofregeix tots els elements vegetals, començant pels alls, cebes, porros, escalunyes, pastanagues, la tomata i el julivert.
  3. Es crema amb el conyac i s’hi afegeix el vi blanc i el fumet, aquí.
  4. Ho salpebrem i deixem reduir.
  5. Es passa la salsa pel colador xinès
  6. Amb la farina i la mantega, fem un roux: amb la mantega calenta, fregim la farina, remenant sense parar amb el batedor manual, perquè no es facin grumolls, i tot seguit ho afegim a la salsa, remenant perquè quedi totalment integrat i espesseixi.
  7. S’hi torna a posar el peix i es deixa coure uns 10 minuts.

Ho acompanyem:

  • Ho servirem amb motlles d’arròs llarg o salvatge, bullit.

Nota:

  • Els caps dels llamàntols, millor no posar-los i fer-los servir per fer el fumet.
  • El roux, és la mescla de farina i mantega, que és fa servir per lligar salses, beixamel, salsa espanyola, fins i tot per espessir cremes.
  • Atenció celíacs, la farina es pot substituir per fècula de patata i fer igualment el roux.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Llamàntols i escamarlans a l’antiga

Amanida de Frègola Sarda

ingredients:

  • 150gr de Fregola sarda
  • 3 tomàquets
  • mig pebrot verd
  • 1 pastanaga
  • 1/4 de ceba
  • 1 cogombre
  • mozzarella
  • 4 fulles d’alfàbrega
  • rúcula, enciam o escarola

Preparació:

  1. És una recepta molt senzilla i molt bona ja que la Frègola li dóna un sabor especial. En un bol es barregen tots els ingredients (menys la Frégola) tallats a trossos molt petits, s’afegeix oli d’oliva i sal i es deixa macerar durant mitja hora.
  2. En una olla es bull la Frègola i un cop bullida es deixa refredar. Un cop temperada, es barreja amb l’amanida i es deixa una hora a la nevera per tal que estigui ben fresqueta.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA VERDOLAGA

Origen: Amanida de Frègola Sarda

Llet d’avellanes

Ingredients:

  • 100 g d’avellanes
  • 600 ml d’aigua
  • 1 cullerada sopera de mel (a poder ser dura)
  • 1 polsim de sal

Preparació:

  1. Poseu les avellanes en un bol amb aigua i deixeu-les remullant tota la nit. L’endemà, poseu en un recipient alt les avellanes escorregudes, la mel, la sal i 200 ml de l’aigua. Tritureu-ho bé amb una batedora elèctrica. Un cop estigui ben triturat, aneu afegint els 400 ml d’aigua a poc a poc, sense deixar de batre. Coleu el líquid i ja tindreu la llet d’avellana llesta, que aguanta ben bé uns 6 dies a la nevera.
  2. Si teniu Thermomix, segurament podreu triturar molt millor les avellanes. Si no, quan afegiu la segona part de l’aigua, podeu no afegir-la tota, colar la barreja i tornar a triturar les restes amb l’aigua sobrant i colar finalment de nou el líquid que us queda. Tot i així, no cal que llenceu les restes de les avellanes; nosaltres ahir les vam fer servir com a farcit per a creps (amb sucre) i per a fer pa (com si fos una farina més i posant proporcionalment una mica menys d’aigua ja que les restes d’avellana, per més que les expremeu, no són tan seques com la farina).
  3. Queda una beguda dolceta i que passa molt bé. Ah! i se’n pot fer cafè amb llet (d’avellanes)!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA DE FIRETA

Origen: Llet d’avellanes

Com coure els llegums

Els llegums són rics en proteïnes d’origen vegetal, amb molt pocs greixos, són rics en hidrats de carboni, aporten minerals, vitamines, midó i fibra soluble, la que ajuda a mantenir la flora intestinal.
 Els llegums, combinats amb cereals multipliquen el valor nutritiu d’ambdós aliments. A totes les cultures del món es poden trobar receptes tradicionals on es combinen cereals i llegums.

Tot i la tendència a una clara disminució del seu consum i del seu conreu a casa nostra, els llegums són un aliment altament nutritiu i saludable, present a l’alimentació humana des de fa mil·lennis, conreat des del Neolític.
 Sabem que les llenties i els pèsols silvestres ja es consumien a l’Orient proper fa més de 10.000 anys. El conreu d’aquests dos llegums es remunta a una antiguitat de 8.000 anys. Les faves comencen a conrear-se dos mil anys després. Les mongetes provenen d’Amèrica, on s’inicià el consum fa uns 10.000 anys.

El preu dels llegums és assequible per a totes les butxaques. Un aliment base per a una cuina senzilla, econòmica, variada, creativa i nutritiva. Els podem menjar secs o verds. Són llegums les mongetes, les faves, els fesols, els cigrons, les llenties, els pèsols, els cacauets, etc. Si voleu evitar al màxim les flatulències que puguin provocar els llegums secs, cuineu-los amb herbes, com el llorer o el comí, mengeu-los en forma de puré o sense pell.

A continuació, la manera més senzilla de coure’ls, la base a partir de la qual podeu crear les vostres pròpies receptes amb llegums. Vegetariana us proposa que compreu el llegum sec i que el cuineu vosaltres. Compreu preferiblement llegum de conreu ecològic, de proximitat i a granel. Els podreu trobar a les cooperatives i botigues d’alimentació ecològica. A Girona, ciutat, els podeu comprar a la Cooperativa El Rebost (Sant Ponç) i a A la Menuda (davant el Mercat del Lleó)

Mongetes i fesols
En general, cal posar les mongetes seques en remull durant unes 8 hores. Hi ha varietats, les més petites, que es poden coure sense haver-les de remullar. Els fesols de Santa Pau i els fesols d’ull ros o banyolins, es poden coure sense necessitat de remull previ. I a més, es couen en menys temps. Per coure’ls, poseu els fesols o mongetes en una olla amb aigua freda abundant, sal, un raig d’oli, un gra d’all i llorer o altres herbes segons el vostre gust. Poseu l’olla al foc. Quan arrenqui el bull, deixeu coure a foc viu durant uns 10 minuts, sense tapa, i retireu l’escuma que pugui formar-se. Després, deixeu coure a foc baix i tapeu deixant una escletxa. Segons les varietats, tardaran més o menys temps a fer-se, però sempre serà per sobre de la mitja hora i fins a unes dues hores en el cas de les menes més grans i velles. Aneu vigilant el punt de cocció fIns que estiguin ben cuites.

Llenties
Si les llenties són de les planes i més grans, cal posar les llenties en remull durant unes 3 hores. Les varietats més petites, com la pardina o la verdina, es poden coure sense haver-les de remullar. Per coure’ls, poseu les llenties en una olla amb aigua freda abundant, sal, un raig d’oli, un gra d’all i llorer o altres herbes segons el vostre gust. Poseu l’olla al foc. Quan arrenqui el bull, deixeu coure a foc baix i tapeu deixant una escletxa. Segons les varietats, tardaran més o menys temps a fer-se, però el temps estarà entre mitja hora i tres quarts d’hora. Aneu vigilant el punt de cocció fIns que estiguin cuites sense que es desfaci el gra.

Cigrons
Poseu els cigrons en remull durant unes vuit hores. Les menes més petites, els cigronets, necessiten menys temps. Per coure’ls, poseu una olla al foc amb aigua abundant. Quan bulli, afegiu els cigrons, un bon raig d’oli, un gra d’all i les herbes que preferiu, llorer, romaní, pebre vermell… Deixeu coure a foc viu durant uns 10 minuts, sense tapa, i retireu l’escuma que pugui formar-se. Després, deixeu coure a foc baix i tapeu deixant una escletxa. Segons les varietats, tardaran més o menys temps a fer-se, però sempre serà per sobre de la mitja hora, depenent de les menes. Aneu vigilant el punt de cocció fIns que estiguin ben cuits.

Podeu fer una bullida que us proporcioni llegums per més d’un àpat. Els podeu conservar en un pot de vidre, a la nevera, amb l’aigua de bullir-les i un raig d’oli que quedarà a sobre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: VEGETARIANA

Origen: Com coure els llegums

IOGURT NATURAL

Ingredients:

  • 600 grs de llet, pot ser sencera o semidesnatada (jo acostumo a fer-los amb la semidesnatada perquè és la que gastem a casa)
  • 1 iogurt natural, grec, de cabra… el que vulguem però que sigui de qualitat

Elaboració:

  1. Els ingredients han d’estar a temperatura ambient.
  2. Barrejar part de la llet amb el iogurt. Després de provar-ho de diferents maneres, per a mi, la més pràctica és barrejar-ho dins un pot de vidre, tapat i a remenar…i si és al ritme de bona música, millor
  3. Quan està ben barrejat, incorporar a la resta de llet. Remenar bé i distribuir en els potets de vidre.
  4. Seguir les instruccions de la màquina: posar aigua a la base, els potets de vidre en la safata i tapar. Programa 1 i durada entre 8 i 9 hores.
  5. Quan acaba el programa, destapar, treure els pots i deixar refredar. Passada l’estona tapar-los i guardar els iogurts dins la nevera.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINAR PER ALS MEUS

Origen: IOGURT NATURAL

Pa de pessic de taronja amb cobertura de xocolata

Ingredients:

  • 1 taronja de suc
  • 200 grs sucre (recepta original 250)
  • 3 ous
  • 100 grs oli suau
  • 1 iogurt natural
  • 250 grs farina
  • 1 sobre de llevat tipus Royal
  • 1 pessic de sal

Ingredients cobertura de xocolata:

  • 150 grs xocolata de cobertura
  • 50 grs de mantega
  • una mica de llet

Elaboració:

  1. Rentar bé la taronja i triturar amb la pell.
  2. Afegir el sucre i els ous i batre bé. Incorporar l’oli i el iogurt.
  3. Finalment, afegir la farina i el llevat tamisat i el pessic de sal. Batre bé perquè quedi la massa ben esponjosa.
  4. Abocar en el motlle folrat amb paper vegetal i coure al forn calent a 180 graus, aproximadament 35-40 minuts. Comprovar que estigui cuit.
  5. Deixar refredar.
  6. Mentre es refreda, fondre la xocolata amb la mantega i incorporar la llet, remenant bé perquè la xocolata no es cremi. Quan estigui fosa, posar per sobre el pa de pessic i deixar refredar.

Elaboració Thermomix:

  1. Posar dins el vas la taronja, tallada a quarts, el sucre i els ous. Triturar 3 minuts/37 graus/velocitat -5-.
  2. Afegir l’oli i el iogurt. Barrejar 5 segons/velocitat -4-.
  3. Per últim, afegir la farina, el llevat i la sal. Barrejar 15 segons/velocitat -3-.
  4. Abocar en el motlle folrat amb paper vegetal i coure al forn calent a 180 graus, aproximadament 35-40 minuts. Comprovar que estigui cuit.
  5. Deixar refredar.
  6. Mentre es refreda, fondre la xocolata amb la mantega i incorporar la llet, remenant bé perquè la xocolata no es cremi. Quan estigui fosa, posar per sobre el pa de pessic i deixar refredar.
  7. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINAR PER ALS MEUS

Origen: Pa de pessic de taronja amb cobertura de xocolata