L’esmorzar és l’àpat més important del dia, però les presses, l’estrès i la falsa creença que no menjar al matí ens farà mantenir la línia estan acabant amb aquest hàbit tan saludable.
Les enquestes diuen que els 8’5% dels nens i joves d’entre 2 a 25 anys no esmorza mai i només un 27% fa un esmorzar adequat. Entre els homes, la raó més freqüent per no esmorzar és la manca de temps i entre les dones, la tendència a evitar guanyar pes. Tendència completament errònia, per cert: saltar-se l’esmorzar està associat a amb una major obesitat. El que esmorzen tard i malament solen menjar més durant la resta del dia, perquè les persones estem regulades per un complicat mecanisme intern que marca els nostre ritmes alimentaris.
Segons explica Jose MªOrdovás, director del laboratori de Nutrició i Genòmica del USDA-Human Nutrition Research Center on Aging de la Universidad de Tufts (EEUU), les nostres vides estan marcades per ritmes i en el dia a dia les nostres accions i reaccions estan definides pels ritmes circadians. La son, la gana, la temperatura corporal, la pressió de la sang, els nivells d’activitat, etc, estan governats per “una complicada ‘dansa’ d’hormones i altres factors biològics, coreografiada pel rellotge biològic central”.
Aquest rellotge controla la major part de les activitats de les nostres cèl·lules i coordina un nombre de rellotges secundaris localitzats als nostres òrgans. Com sabem, els rellotges s’han de posar a l’hora i el nostre també, i se sincronitza a través de dos estímuls principals: la llum i el menjar. Quan surt el sol, la llum activa determinades funcions del nostre rellotge biològic per despertar el nostre cos, la nostre ment i la nostra gana.
Esmorzar bé millora el rendiment acadèmic
Començar el dia amb bon peu és fonamental i esmorzar bé també: ens hem passat entre 9 i 13 dejunant. D’aquí el nom: breakfast (trencar el dejuni, en anglès), des-ayuno o el més català desdejuni. Els beneficis d’esmorzar bé són molts: ja no estarem morts de gana la resta del dia i a més a més tindrem una major energia física i mental. En el cas dels nens i els adolescents, el benefici cognitiu s’ha pogut mesurar de manera objectiva, perquè estudis nacionals i internacionals han demostrat que el consum d’un esmorzar complet està associat amb notes més altes en comparació amb aquells que no consumeixen bons esmorzars o que, directament, se’l salten.
L’esmorzar com a hàbit cultural ha estat el gran oblidat dels historiadors de l’alimentació i no sabem res de la seva evolució en la història de la humanitat. Però durant els últims segles les diferències geogràfiques i culturals han estat remarcables. Per exemple, l’esmorzar anglès es caracteritza pel seu elevat contingut calòric, principalment provinent de la proteïna i el greix d’origen animal. Pel contrari, al Mediterrani el protagonisme l’han tingut els hidrats de carboni i, en general, no és tan calòric. Aquests hàbits reflecteixen entre d’altres factors, les diferents condicions climàtiques i necessitats energètiques entre les dues cultures.
Quin és el bon esmorzar? Els nutricionistes recomanen prendre aliments de tots els grups per assegurar una ingesta de nutrients variada. El doctor Jorge Pérez-Calvo recomana un esmorzar basat en els hidrats de carboni complexos, sobretot cereals integrals, calent i humit: cremes de cereals com el clàssic porrridge, amb fruites seques o llavors i alguna fruita vermella (maduixes, nabius, etc) liofilitzada. Podem acompanyar-ho d’un bon cafè de cereals. També hi ha moltes diferències en el percentatge de gent que se salta l’esmorzar: les xifres són més altes als països anglosaxons que als països mediterranis. Malauradament la nostra tendència a imitar els hàbits d’altres llocs del món està acabant amb el nostre bon hàbit d’esmorzar
PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
