Preescalfem el forn a 170º. En un bol gran posarem els ous i el sucre i amb varetes elèctriques batem fins blanquejar i triplicar el seu volum. Veureu que queda la massa plena de bombolletes.
Afegim al bol l’oli, la llet i la ratlladura de llimona i batem fins barrejar be.
Un cop tot completament integrat, deixarem les varetes i ara afegirem la farina juntament amb el llevat i barrejarem suaument amb una espàtula.
Un cop completament integrat aboquem la barreja en el nostre motlle rodo de uns 25 cm de diàmetre i uns 20 cm d’alçada, prèviament ben sucat amb mantega.
Posem el motllo al forn, el baixem a 160º i deixem enfornar 45 minuts mes o menys, vigilant que no se’ns torri massa la part de dalt.
Punxem el pa de pessic amb un escuradents o amb una brotxeta, i si surt neta vol dir que ja esta fet, apaguem el forn i el trèiem, el deixem refredar una mica i després desemmotlarem i deixem refredar en una reixeta.
Finalment li empolvorem sucre glass per sobre i llest per servir!
carxofes (la part que treiem quan netegem les carxofes, podem fer servir els cors per fer la plancha i la resta per fer la crema)
1 ceba
sal
oli
aigua
crustons (jo he torrat pa i le fet a dauets)
PREPARACIÓ:
Netegem les carxofes i les posem amb un vol amb julivert perque no ens quedin negres
Tallem la ceba i reservem
En una olla i posem oli i la posem al foc,afagim la ceba i la sofregim
Quan tinguem la ceba una mica sofregida i posem les fulles de les carxofes la deixem sofregir una mica i afagim l’aigua, jo d’aigua ni poso que cobrexi i una mica mes, deixem coure uns 30 minuts
La spanakopita, és un plat tradicional grec, molt popular. És una empanada molt cruixent, farcida d’espinacs i formatge feta, igual pot ser un aperitiu, que un entrant.
Ingredients:
1/2 kg. d’espinacs frescos
250gr. de pasta filo (es ven preparada)
2 escalunyes
200gr. de formatge feta
2 ous sencers
2 cullerades de llet
julivert picat
oli d’oliva verge extra
sal
Preparació:
Escalfeu el forn a 180ºC.
Escaldeu els espinacs i refredeu-los rapit. Talleu-los ben petits.
En una paella fonda i amb un raig d’oli, fregiu les escalunyes a talls petits, afegiu els espinacs, fregiu uns minuts més.
Retireu del foc i afegiu els dos ous batuts i el formatge a daus. Reserveu.
Unteu un motlle amb oli d’oliva. Unteu, també amb oli i pels dos costats, cinc fulls de pasta, poseu-les un damunt de l’altre a dins del motlle, la pasta ha de sobresortir per desprès poder tancar l’empanada.
Poseu el farcit d’espinacs a dins del motlle, i al damunt cinc fulls més de pasta, no cal que siguin tan grans com els del davall, també untats amb oli.
Enrotlleu la pasta que sobresurt dels fulls del davall del motlle per tancar el pastís.
Amb un ganivet que talli, marqueu com si féssiu porcions, només tallant 2 o 3 fulls de la capa de dalt.
Esquitxeu el pastís amb una mica d’aigua i enforneu 1 hora. Si es torra massa del damunt, protegiu-lo amb un tros de paper d’alumini.
Un aspecte important per saber les característiques del que mengem és conèixer el procés que ha portat a la seva obtenció. En el nostre cas, parlem del que han menjat els pollastres i els galls dindis fins arribar a ser el que són i poder gaudir d’ells a les nostres taules. Així doncs, avui encetem una nova sèrie d’entrades a aquest blog en que parlarem de l’alimentació d’aquestes aus.
La resposta bàsica al que mengen és pinso. Un pinso és una barreja de cereals (blat de moro, ordi, blat,…), plantes oleaginoses (soja, colza, gira-sol,…) i altres elements (aminoàcids, vitamines, minerals, etc.) que en diferents proporcions i amb diferents formats (farina, grànuls, etc. ) busquen cobrir les necessitats de creixement dels animals d’una forma equilibrada.
L’equilibri és un aspecte molt important ja que no pot ser el mateix un pinso per un pollet de 3 dies que per un pollastre en la fase final de creixement. També ha de variar depenent si és l’estiu o l’hivern. De la mateix manera, no serà el mateix tipus de pinso si estem criant un pollastre per fer-se a l’ast o és un animal de raça de creixement lent que serà, per exemple, un pollastre de pagès.
Aquest equilibri ha d’aconseguir-se mitjançant la utilització de matèries primeres que ja hem anomenat i que tenen variacions en quant a la seva disponibilitat i preu. Les matèries primeres que arriben a les fàbriques de pinso passen una sèrie de controls per a verificar la seva qualitat i composició abans de ser utilitzats.
Fotografia cedida per ASFAC
Els nutròlegssón els professionals que a cadascuna de les empreses fabricants de pinso valoren tots aquests elements fins aconseguir el millor pinso per cada animal en concret i, per suposat, al millor preu possible. També és qui davant de qualsevol problema del bestiar relacionat amb el menjar buscarà el seu origen i proposarà solucions. D’altra banda, els fabricants de pinso han de complir amb les mateixes obligacions de traçabilitatque la resta de la cadena alimentària i per tant, qualsevol problema ha de poder ser detectat, rastrejat i trobat en el seu origen.
PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI
El Cabell d’Àngel es prepara confitant la polpa d’una carabassa una mica particular. És una carabassa de pell llisa amb un color característic i de polpa és blanca. Res no fa sospitar que d’aquesta carabassa en podem arribar a treure aquesta deliciosa confitura.
El primer pas és obrir la carabassa i tallar-la a trossos grans, quarts o octaus, sense pelar-la.
Posem els trossos en una olla i els cobrim amb aigua. Ho fem bullir una hora per tal d’estovar la polpa.
Un cop la carabassa ha bullit i s’ha refredat, hem de “pentinar” la polpa perquè faci fils, rascant bé fins que només quedi la pell.
La meva experiència em diu que per aconseguir la textura ens cal un mínim de 600 gr. de sucre per quilo de polpa, amb menys sucre, la polpa no es confita bé i ens quedarà una massa opaca i seca, perquè no es farà prou almívar.
Pesem la polpa i calculem 600 gr. de sucre per kg de polpa. Ho posem tot junt en una cassola, i afegim una branca de canyella, la pell ratllada d’una taronja i d’una llimona i el seu suc. Ho fem coure a foc molt lent, remenant de tant en tant perquè no s’aferri i es cremi el sucre.
Sabrem que el Cabell d’Àngel està a punt quan agafi un aspecte, lluent i una mica transparent.
Netejar i picar el gingebre, la cebeta i l’all porro. Ho fiquem dins d’una cassola amb oli d’oliva. Deixem ofegar a poquet de foc, no deixarem que agafe color.
Quan ja estiga la verdura feta, afegim una cullerada de pasta de curri verd, pugem el foc un minut. Afegim el vi blanc i deixem que s’evapore l’alcohol. Afegim la llet de coco, les fulles de llima kaffir i cuinem fins que la salsa tinga un punt de crema espesa.
Afegim els musclos i esperem a que s’obrin. Afegim la salsa de peix i un poc de suc de llima. Provem i si està bé de sal, apaguem el foc.
Repartim les fulles de coriandre o julivert sobre els musclos.
400 g de cigronet de l’Anoia cuits, o cigró cuit normal.
100 g de formatge feta
50 g de formatge d’ovella semi
1 ou
50 g de pa
1 ceba
1 culleradeta de comí
1/2 culleradeta de pebre vermell
3 cullerades de julivert picat
llet
Oli d’oliva
sal i pebre negre
Salsa de iogurt:
2 iogurts (millor no desnatats)
1/2 llimona
1/2 cullerada d’orenga
Sal i pebre negre
Procediment:
Preparar la salsa de iogurt barrejant tots els ingredients amb les varetes o amb una forquilla. Guardar-la a la nevera.
Picar la ceba i sofregir-la amb oli d’oliva fins que estigui tova.
Tallar el pa a trossos ben petits (si és pa sec anirà millor), i afegir-lo fins que es torri una mica.
Afegir el comí, el pebre vermell i sal. Donar un parell de voltes i treure del foc.
Triturar les llenties i els cigrons, sense passar-se, perquè sinó queda una pasta. Si no teniu picadora, una forquilla i paciència! El tema dels llegums… han de ser de bona qualitat. Si són de pot esbandiu-los bé. Jo els compro cuits en una botiga de llegums.
Picar el formatge d’ovella, el feta i el julivert. Tampoc massa.
Afegir els formatges i la ceba amb el pa als llegums ja triturats.
Salpebrar i afegir una mica de llet. Barrejar amb les mans.
Afegir un ou per lligar la pasta. Tornar a amassar amb les mans.
Donar forma d’hamburguesa, passar-les per farina, i torrar-les per les dues bandes en una paella amb una mica d’oli d’oliva, fins que es daurin.
Les podeu congelar, just abans de passar-les per farina, i treure-les quan les necessiteu, per acabar de torrar-les. Tenia por que s’aigualissin però queden estupendes!
CALÇOTS ARREBOSSATS
Ingredients:
Calçots cuits que hagin sobrat de fer una calçotada
Ou
Farina de galeta
Procediment:
Passar els calçots, ja pelats, per ou i després per pa rallat.
Fregir-los en oli d’oliva fins que estiguin dauradets.
