Preparació:

Jo vaig coure els monitaos al forn mentre que a la recepta diu que els bulliu. No sé si va ser per això que la massa em va quedar massa liquida, i és que aquesta és la única dificultat que em va plantejar la recepta. Quan vaig tenir tots els ingredients junts vaig intentar moldejar tots els nyoquis abans de coure´ls…però en veure que la massa era massa líquida i que costava molt que s´aguantessin dignament després de ser moldejats amb dues culleretes (també ho podeu fer amb una màniga pastissera) vaig acabar tirant-los directament a l´aigua calenta, i me´n vaig sortir. La forma dels nyoquis no era molt acadèmica però el resultat va ser bo. Boníssim. La salsa també, no gaire saludable, o molt calòrica, però brutal. Mantega fosa, fulles de sàlvia picades, i finalment parmesà ratllat al moment, per la banda dels forats gruixuts, i una mica de pebre.

Ingredients:

– Un parell de cebes
– 6 carxofes
– Un raig de vi blanc
– 1/2 litre d’aigua

Preparació:

No és gaire complicat: segueixo els consells del Jordi Cruz. Piquem les cebes, les tirem a una olla amb un bon raig d’oli que es vagin sofregint a poc a poc i a continuació hi afegim les carxofes. N’haurem seleccionat el cor (triturant-ho després, podem ser menys escrupulosos de l’habitual a l’hora de despullar la carxofa) i l’haurem partit a quarts. Quan la ceba estigui doradeta i les carxofes mig fetes, li tirem el raig de vi blanc (sense passar-se en la quantitat), deixem que el xupi i després l’aigua, que teníem bullint, i ho deixem fent xup xup a foc lent, uns 10-15 minuts. Després rectifiquem de sal i pebre, triturem i passem pel xino. I fet.

Subvariants: la Mireia li posava un all picat amb la ceba i després li afegia un parell de formatgets per donar cremositat. Jo vaig seguir la recepta del Jordi i aquest cop també li vaig afegir un cacito de caldo de verdures. El resultat he de reconèixer que ha estat molt gustós. Ell utilitzava cebes tendres que no tenia. I després ja feia una presentació de nota, amb llagostins i aire de tòfona. Jo a la foto de la meva m’he conformat amb una trista i crua fulla de carxofa per trencar l’uniformitat del plat, que entre setmana un tampoc està per meravelles. Un altre variant: a l’estratosfèrica crema de carxofes que vaig menjar a Can Jubany fa cosa d’un mes, els seus amics al plat eren el pernil, fulles de carxofa ben cruixents amb un arrebossat molt suat i bunyols de bacallà. A la secció de receptes de la seva web va i els hi falla el PDF de la carxofa!!

Arribant al cor de la carxofa: Si volem tenir els cors tallats i que no s’oxidin, els posem en un bol ple d’aigua amb una cullerada de farina i fulles de julivert (com a substitut del clàssic suc de llimona i així evitem el toc àcid). També pot ser interessant treure els pèls de la carxofa, tot i que colant-ho com fem a la recepta després no es notarà. Segons la Mireia dels pèls venen els pets. Així que quedeu avisats!