Originari del sud d’Àsia, es conreava a l’Índia fa més de 3.000 anys. A Grècia i Roma va ser adoptat com a aliment i estès pels romans a tota Europa i Colom posteriorment a Amèrica. El cultiu del cogombre es confon amb la història de la humanitat. És de la família de les Cucurbitàcies i necessita d’un clima temperat, per conrear-se en òptimes condicions.
Ric en aigua, està associat a l’estiu i a les amanides i gaspatxos. S’ha de menjar fresc i si és possible amb la pell.
La saviesa popular li atribueix propietats benèfiques per a la salut en el tractament de la gota, l’obesitat i malalties del cor. També s’assenyala com alleujament d’ulls cansats i inflamats, per la picada de vespes i, especialment, com mascareta per a la pell.
Propietats / Salut del Cogombre
Els cogombres no són una bona font de nutrients segons les anàlisis. El nutrient més abundant és l’aigua.
Una petita quantitat de carotè beta es troba en la pell verda, però un cop pelat el cogombre, la quantitat es redueix gairebé a zero.
Així mateix, els cogombres amb pell tenen un major contingut nutricional com fibra i vitamina A, que es pot perdre en ser pelats.
No obstant això, se l’associa al silici. D’aquí la seva capacitat per dotar d’elasticitat a les cèl·lules i actuar sobre la pell, el cabell, les ungles etc ..
Tradicionalment se l’ha considerat un excel·lent aliat de la pell.
El seu gran contingut en aigua reforça algunes propietats diürètiques i laxants. És bon ingredient per a les dietes de control de pes o d’aprimament.
Varietats de Cogombres / Temporada
El cogombre està associat a l’estació estiuenca. La seva temporada tradicional s’estén de juny a setembre, si bé és fàcil trobar-lo tot l’any al mercat.
Un cogombre està al punt d’alta qualitat, quan és uniformement verd, ferma però es trenca fàcilment. No permeti que els cogombres es posin grocs.
Bàsicament tenim tres varietats:
Cogombre curt i cogombre (“tipus espanyol“). Són varietats de fruit petit (longitud màxima de 15 cm), de pell verda i ratllada de groc o blanc. S’utilitzen per a consum en fresc o per adobat, en aquest cas recol·lectat més petits.
Cogombre mitjà llarg (“tipus francès“) similars als produïts a Almeria
I el Cogombre llarg (“tipus holandès“). Varietats els fruits superen els 25 cm de longitud.
Preparació / Conservació del Cogombre
Un truc fàcil és submergir els cogombres en aigua amb sal. D’aquesta manera es remou una mica el contingut natural d’aigua. Els cogombres segreguen aigua i dilueixen l’afegiment de les amanides.
Els cogombres aguanten bé a la nevera aproximadament un parell de setmanes.
Mai s’han de guardar dins d’una bossa de plàstic, ja que així s’accelera el procés de maduració. També es mantenen frescos dins d’un recipient de vidre amb aigua freda, introduïts verticalment per la tija.
Aquesta hortalissa. pel seu elevat contingut d’aigua no admet la congelació, ni sencera, ni trossejada perquè queda tova i aquosa.
Informació Nutricional
(6 rodanxes grans o 8 petites de cogombre cru amb pell)
Calories 5 Proteïna quantitat no significativa
Fibra dietètica 1 gram Carbohidrats 1 gram
Fibra dietètica 0,4 mg Calci 7 gm
Vitamina A 70 IU Vitamina C 3 mg Ferro quantitat no significativa
