El tomacó es una varietat de tomàquet per untar el pa, que es conserva a temperatura ambient durant setmanes, millorant així les seves propietats.
El tomacó és un tomàquet que tradicionalment feien els pagesos per penjar i així tenien tomàquet tot l’hivern pel pa amb tomàquet. És un tomàquet que es conserva molt bé i és excel·lent per untar el pa.
Colors: Vermellós-rosat o ataronjat amb uns marges groguencs segons l’època i la varietat.
El tomàquet per untar pa es pot trobar en els punts de venda durant tot l’any. Les plantacions dels agricultors associats a Catalunya, Mallorca, Almeria i Múrcia, les varietats seleccionades així com les seves propietats de llarga conservació, permetent disposar de tomaca tot l’any. Segons l’època de l’any, l’aspecte del tomacó pot variar.
Conservació: A diferència d’altres varietats de tomàquet, el tomacó s’ha de conservar a temperatura ambient, preferentment a més de 18ºC en un medi airejat i moderadament sec. En aquestes condicions el tomacó no únicament es conserva adequadament sinó que milloren les seves condicions per untar pa. Segons el moment de la recollida (quan les condicions són més càlides i seques) el tomacó es pot conservar durant mesos.
Durant la conservació el tomàquet perd progressivament part del seu pes per la pèrdua d’aigua. Al mateix temps les parets interiors del fruit (mesocarpi) es van estovant. Aquesta característica és la que permet que siguin òptims per untar pa, ja que en refregar, el tomacó no mulla, sinó que es desfan les seves parets interiors sobre el pa, quedant pràcticament només la pell.
Quan la conservació es perllonga molt i sobretot si el fruit no està a les fosques, el pigment vermellós es degrada i apareixen coloracions grogues. Aquesta coloració es pot confondre amb els colors grocs deguts al cop de sol produït sobre el fruit, quan aquest està massa exposat durant el cultiu.
Consum: La capacitat del tomacó per untar pa millorarà si es conserva durant uns dies a temperatura ambient i en un medi airejat.
És millor tallar el tomacó verticalment en lloc d’horitzontal-ment, d’aquesta manera les dues parts mullen per igual.
El tall vertical és millor fer-ho de forma perpendicular a la petita bretxa que tenen en la part superior, així la paret interior de la tomaca queda en el mig i és més fàcil d’untar.
Història del producte: El tomacó és un conjunt de varietats d’origen tradicional amb l’aparença diversa que es caracteritza per tenir una llarga vida post-collita en condicions seques i càlides. Durant la conservació les parets interiors de la tomacó s’estoven. Aquest procés permet que en usar-los per untar pa, la carn interior del tomàquet es desfaci gairebé completament.
Tradicionalment les varietats de tomacó es conreaven a l’estiu i es recollien preferentment fins a mitjans d’agost, abans de les tamborinada habituals. Es guardaven en llocs secs, ventilats, sovint fent enfilats que es penjaven a les golfes per millorar la seva conservació. En condicions òptimes aquests tomàquets es podien conservar tres mesos o fins a més.
Aquests tomàquets es consumien per cuinar o bé per untar pa. Sovint tenien la pell molt gruixuda i a mesura que s’allarga la seva conservació disminueix la seva qualitat per al consum en amanida.
Diferència entre d’altres tomàquets i el Tomacó: Quan s’usa per untar pa una varietat que no pertany al grup dels tomacons, es mulla el pa amb la part mucilaginosa que envolta les llavors, però no es desfan les parets (mesocarpi) del tomacó sobre el pa.
Els Tomacons són varietats d’origen tradicional que tenen la característica de conservar-se molt temps de forma natural a temperatura ambient. Durant la conservació s’obtenen les característiques que permeten que el tomacó faci suc.
Conservació: D’1 a 3 mesos segons època de recol·lecció.
Conservació a temperatura ambient (superior a 18º C) en ambient sec (<80% HR) i ventilat.
PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA
M'agrada S'està carregant...
