“Morcilla” d’estiu

Ingredients:

  • 2 albergínies petites
  • 2 cebes
  • orenga
  • pebre negre
  • canyella
  • pinyons

Preparació:

  1. Primer de tot es pelen les albergínies, es tallen en 3 o 4 trossos i es posen a bullir.
  2. Un cop fetes es deixen en un colador per tal que treguin tota l’aigua.
  3. En una paella es sofregeix la ceba prèviament tallada a juliana.
  4. Quan ja estigui daurada se li afegirà la albergínia i 3 cullerades de pinyons.
  5. Es deixarà a foc lent durant 10 minuts fins que sigui una massa una mica homogènia.
  6. Llavors, se li afegiran les espècies: una mica de canyella, una mica d’orenga, una mica de pebre negre i sal.
  7. Ja tindrem la “morcilla” feta.
  8. Només caldrà donar-li una mica de forma i ja es podrà servir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA VERDOLAGA

Origen: “Morcilla” d’estiu

Crema de pastanaga i taronja

INGREDIENTS:

  • Pastanagues
  • Ceba
  • Porro
  • Oli
  • Sal
  • Pebre
  • El suc d’una taronja
  • Pell de taronja picada

Preparació:

  1. En una cassola hi posem un rajolí d’oli per sofregir la ceba i el porro, a continuació hi aboquem les pastanagues tallades i les hi deixem un parell de minuts.
  2. Llavors ho cobrim d’aigua i ho fem bullir uns 10 minuts, o fins que les pastanagues estiguin toves.
  3. Ho triturem i hi aboquem el suc d’una taronja.
  4. En el moment de servir tirem la pell de la taronja picada per sobre.

La pell de la taronja, sempre que sigui ecològica, la podem deixar assecar i triturar amb un molinet elèctric i desar en un pot de vidre, assegurant-nos que no tingui gens d’humitat. Serveix per aromatitzar sopes, amanides, guisats, compotes etc. Si no en tenim de seca la podem utilitzar fresca i consumir-la al moment.

Recepta extreta de “Viatge Nutritiu”

Origen: Crema de pastanaga i taronja

Crema de carbassó i porro

INGREDIENTS: ( per dues persones )

  • 1 carbassó gran
  • 1 porro
  • 2 patates grans
  • un grapadet de llavors de carbassa
  • 1 l. d’aigua
  • sal i oli d’oliva

PREPARACIÓ:

  1. Tallem totes les verdures a trossos grans i els fregim amb una mica d’oli d’oliva.
  2. Quan estiguin torradetes, les cobrim amb l’aigua.
  3. Afegim la sal, i deixiem que bulli fins que estigui la verdura ben tova. Uns 15 minuts aproximadament.
  4. Ho triturem amb el minipimer fins que quedi amb una textura cremosa.
  5. Al servir-ho, hi posem damunt unes quantes llavors de carbassa. Bon profit!!!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: IMPROVISANT RECEPTES

Origen: Crema de carbassó i porro

Puré de pastanaga

Ingredients:

  • 4 pastanagues
  • mig carbassó
  • 1 ceba
  • 1 porro
  • 1 patata petita
  • salsa de soja
  • pebre, perbre vermell, nou moscada…
  • oli

Elaboració:

  1. Tallem la ceba i el porro en trossos grans (després ho triturarem). Posem oli en una cassola i quan està calent hi posem aquestes verdures.
  2. Mentre anem pelant i tallant la pastanaga, la patata, el carbassó… i ho anem afegint.
  3. Anem remenant i si veiem que es torra massa o es crema baixem el foc. Jo faig servir una cassola de ferro colat i ho poso en un foc mitjà, al màxim, i no se’m crema.
  4. Hi afegim un raig de salsa de soja.
  5. Quan les verdures estan mig fetes (potser uns 15-20 minuts de foc) hi posem les espècies i condiments que ens agradin. Normalment hi poso pebre i pebre vermell. Se li pot posar all en pols, nou moscada, gingebre (si us agrada, no com jo que l’odio)… i tot seguit hi afegim aigua.
  6. Jo li poso un mig litre o una mica més. Després quan ho trituro si veig que m’ha quedat massa espès n’hi afegeixo una mica més. Si voleu enlloc d’aigua se li pot posar caldo (millor un caldo vegetal suau) o l’aigua de la cocció de verdures.
  7. Ho tapem i ho deixem bullir fins que les verdures estiguin ben fetes (20 minuts aproximadament). Ho triturem (amb compte de no cremar-nos).
  8. Per servir, li podem posar un raig d’oli i pipes de carbassa o gira-sol, o una mica de llevat de cervesa…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: FENT PENSANT DIENT

Origen: Puré de pastanaga

Gaspatxo de remolatxa

Ingredients:

  • 2 quilos de remolatxa
  • 2 cebes dolces
  • 1 cullerada petita de sal grossa
  • 50 ml d’oli d’oliva
  • 300 ml de suc de poma
  • 500 ml de suc de remolatxa (el resultant de bullir les remolatxes)
  • 125 ml de vinagre (si pot ser, de Xerès)
  • 2 pessics de sucre
  • Una mica de nata de cuina, per decorar
  • Un parell de llesques de pa
  • All
  • Pebre

Elaboració:

  1. Rentem i pelem les remolatxes assegurant-nos que desaparegui tota la sorra o restes de terra que hi pugui haber. Les posem a bullir en una olla amb aigua fins que estiguin fetes (ho sabrem si, al perforar-les amb un ganivet, aquest les travessa sense esforç. Com qui bull patates, vaja)
  2. Traiem les remolatxes de l’aigua que n’ha resultat i les posem en una altra olla amb 500 ml del seu suc (la resta el guardem per si, un cop fet el gazpacho, ens interessa aclarir-lo i n’hi volem afegir)
  3. Deixem refredar i quan està tebi hi afegim tota la resta dels ingredients excepte la nata de cuina.
  4. Triturem amb el minipimer i tastem el resultat. Com tots els gazpachos, aquest també és al gust del cuiner o del consumidor, de manera que hi podem afegir més o menys vinagre, sal o pebre si el volem més picant, dolç, salat o amargant, i més o menys pa i suc de remolatxa si el volem més líquid o més espès.
  5. Un cop el tenim al punt el deixem refredar a la nevera, ja que cal servir-lo ben fred.
  6. Per servir, podem omplir uns bols o uns petits gots i deixar caure al damunt unes gotes de nata de cuina, per decorar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: JOCS DE CUINA

Origen: Gaspatxo de remolatxa

Bacallà a la llauna

Ingredients:

  • Un tall de bacallà per persona
  • Farina,
  • alls,
  • oli
  • pebre vermell “pimentó”

Elaboració:

  1. El pas previ és tenir el bacallà desalat i ben sec. Seguidament enfarinar-lo.
  2. Pelar i tallar a làmines els alls, 3-4 dents, depen del nostre gust i del nombre de comensals.
  3. En un cassó posar oli abundant i escalfar. Jo faig servir un cassó com si fos una fregidora, així la quantitat d’oli que es gasta és menor.
  4. Quan l’oli és ben calent, fregir els alls i reservar.
  5. En el mateix oli, fregir el bacallà, primer la part amb pell amunt. No sé per què, però ho diuen els entesos. Passada una estona, girar-lo i fregir fins que comenci a daurar-se. És el moment de treure i reservar en una safata.
  6. Repetir el pas fins que estiguin tots els talls de bacallà fregits.
  7. Col·locar l’all fregit per sobre el peix. Mentrestant, l’oli es refreda una mica. Afegir-hi una culleradeta del pebre vermell, remenar bé i immediatament abocar-ne una mica per sobre el bacallà.
  8. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINAR PER ALS MEUS

Origen: Bacallà a la llauna

Ensalada d’espinacs i feta

Ingredients: (per a 2 persones)

  • 200 g d’espinacs crus
  • 1/2 llauna d’olives negres sense pinyol
  • 6 tomàtigues de cirerol
  • 10-12 daus de formatge tipus feta
  • Pipes pelades
  • Oli, sal, pebre bo i julivert
  • Una tassa de cafè d’arròs (opcional)

Prepració:

Una de les avantatges que té aquesta ensalada, a més de la facilitat a l’hora de fer-la, és que tant es pot menjar d’acompanyament d’un altre plat (una carn a la planxa o un peix), com tota sola. En el segon cas, jo li afegesc arròs per a què sigui més consistent.

Primer de tot, rentam ben rentats els espinacs i els deixam degotar en un colador a fi que tenguin la menor quantitat possible d’aigua, i els tallam a trinxes com si fos lletuga. Xapam per la meitat les tomàtigues i els afegim als espinacs. Tallam les olives a rondanxes, i les incorporam amb el bol, amb el formatge i les pipes. Ho trempam tot i en 10 minuts tenim una ensalada fantàstica!

En cas que li volgueu afegir arròs, el bulliu abans, deixau que refredi i quan tenim l’ensalada acaba l’incorporam i ho tornam a remenar tot. Tant d’una manera com de l’altra és boníssima. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: WHAT’S IN MY HEAD

Origen: Ensalada d’espinacs i feta

Guatlla amb verduretes al niu de patata

Ingredients:

  • 4 guatlles
  • 250gr. de gírgoles
  • 1 ceba mitjana
  • 2 carxofes
  • 1 pastanaga
  • 1 pebrot verd
  • Sal i oli d’oliva

Ingredients pel nius de patata:

  • 450gr. de patates
  • 125gr. de fècula de panís
  • Sal
  • Oli d’oliva

Preparació:

  1. Pelem i fem les patates a bastonets, hi passem 2 o 3 vegades aigua freda, escorrem i ho eixuguem be amb paper de cuina.
  2. Barregem els bastonets amb la fècula, que quedi ben amassat.
  3. Escalfem oli en una paella fonda, també ens serveix un cassó.
  4. Posem la barreja de patata en un colador d’uns 10cm. de diàmetre, escampada com si el volguéssim folrar i amb un altre colador, pressionem, ho posem així dins de l’oli calent; cada vegada un niu, es cou rapit.
  5. Quan els anem traient del oli, deixar-los damunt de paper de cuina per escorre l’oli sobrer i els salem. Reservem.
  6. Fregim les gírgoles amb poc oli.
  7. En un bol, amb una mica d’aigua, posarem les verdures tallades a juliana, sense barrejar-les, les salem i oliem. Ho courem 6 minuts al microones, màxima potencia.
  8. En treure del microones, les passem per la planxa amb unes gotes d’oli.
  9. Fem les guatlles a la brasa o planxa.
  10. Ja podem muntar el plat tal com veieu a les fotos.

Anotacions:

  • Al passar les verdures pel microones abans que per la planxa o brasa, queden més tendres.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Guatlla amb verduretes al niu de patata

Rissotto d’espàrrecs

Ingredients:

  • – Una ceba
  • – Arrós
  • – Espàrrecs
  • – Brou de pollastre i verdures
  • – Formatge parmesà

Preparació:

Primer posem a sofregir la ceba. Quan estigui doradeta i afegim l’arròs, que es fregeixi una mica. A continuació hi afegim el brou (en la clàssica proporció de fer l’arròs, de 1 got de líquid per 1 tasseta d’arrós) que prèviament hem calentat i ja estava bullint. Jo he posat aquest brou perquè era el que tenia congelat -robat de ca’ls pares-, però bueno amb un de vegetal o un d’aquests ja fets també tiraria… Esperem a que bulli, i ho salem una mica. Més o menos serà com 17 minuts des que bull, però bueno vas provant i tu mism. Quan falten uns 3-4 minuts hi afegim els espàrrecs (previament fregits en una paella amb poc oli) i el parmesà (jo en poso la meitat a barrejar amb tot l’arrós i l’altre que faci capa cruixent per sobre, però bueno és una mania.

Variants: A vegades quan tiro l’arròs a fregir li foto un rajolinet de vi blanc (avui m’he despistat). A nivell del brou, es pot rebaixar amb aigua, si és un brou de gust molt fort, perquè no es menji el gust de l’ingredient principal del risotto. També cal al final se li pot posar una miqueta de crema de llet perquè quedi més cremós però això ja va a gustos. I també hi ha qui els esparrecs els fregiria directament després de la ceba i es quedarien allà tota l’estona. No sé, jo com dic a dalt: com em van dir, que si algo va bé, no ho canviis.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Rissotto d’espàrrecs

Tomacó (tomàquet de penjar)

El tomacó es una varietat de tomàquet per untar el pa, que es conserva a temperatura ambient durant setmanes, millorant així les seves propietats.

El tomacó és un tomàquet que tradicionalment feien els pagesos per penjar i així tenien tomàquet tot l’hivern pel pa amb tomàquet. És un tomàquet que es conserva molt bé i és excel·lent per untar el pa.

Colors: Vermellós-rosat o ataronjat amb uns marges groguencs segons l’època i la varietat.

El tomàquet per untar pa es pot trobar en els punts de venda durant tot l’any. Les plantacions dels agricultors associats a Catalunya, Mallorca, Almeria i Múrcia, les varietats seleccionades així com les seves propietats de llarga conservació, permetent disposar de tomaca tot l’any. Segons l’època de l’any, l’aspecte del tomacó pot variar.

Conservació: A diferència d’altres varietats de tomàquet, el tomacó s’ha de conservar a temperatura ambient, preferentment a més de 18ºC en un medi airejat i moderadament sec. En aquestes condicions el tomacó no únicament es conserva adequadament sinó que milloren les seves condicions per untar pa. Segons el moment de la recollida (quan les condicions són més càlides i seques) el tomacó es pot conservar durant mesos.

Durant la conservació el tomàquet perd progressivament part del seu pes per la pèrdua d’aigua. Al mateix temps les parets interiors del fruit (mesocarpi) es van estovant. Aquesta característica és la que permet que siguin òptims per untar pa, ja que en refregar, el tomacó no mulla, sinó que es desfan les seves parets interiors sobre el pa, quedant pràcticament només la pell.

Quan la conservació es perllonga molt i sobretot si el fruit no està a les fosques, el pigment vermellós es degrada i apareixen coloracions grogues. Aquesta coloració es pot confondre amb els colors grocs deguts al cop de sol produït sobre el fruit, quan aquest està massa exposat durant el cultiu.

Consum: La capacitat del tomacó per untar pa millorarà si es conserva durant uns dies a temperatura ambient i en un medi airejat.

És millor tallar el tomacó verticalment en lloc d’horitzontal-ment, d’aquesta manera les dues parts mullen per igual.

El tall vertical és millor fer-ho de forma perpendicular a la petita bretxa que tenen en la part superior, així la paret interior de la tomaca queda en el mig i és més fàcil d’untar.

Història del producte: El tomacó és un conjunt de varietats d’origen tradicional amb l’aparença diversa que es caracteritza per tenir una llarga vida post-collita en condicions seques i càlides. Durant la conservació les parets interiors de la tomacó s’estoven. Aquest procés permet que en usar-los per untar pa, la carn interior del tomàquet es desfaci gairebé completament.

Tradicionalment les varietats de tomacó es conreaven a l’estiu i es recollien preferentment fins a mitjans d’agost, abans de les tamborinada habituals. Es guardaven en llocs secs, ventilats, sovint fent enfilats que es penjaven a les golfes per millorar la seva conservació. En condicions òptimes aquests tomàquets es podien conservar tres mesos o fins a més.

Aquests tomàquets es consumien per cuinar o bé per untar pa. Sovint tenien la pell molt gruixuda i a mesura que s’allarga la seva conservació disminueix la seva qualitat per al consum en amanida.

Diferència entre d’altres tomàquets i el Tomacó: Quan s’usa per untar pa una varietat que no pertany al grup dels tomacons, es mulla el pa amb la part mucilaginosa que envolta les llavors, però no es desfan les parets (mesocarpi) del tomacó sobre el pa.

Els Tomacons són varietats d’origen tradicional que tenen la característica de conservar-se molt temps de forma natural a temperatura ambient. Durant la conservació s’obtenen les característiques que permeten que el tomacó faci suc.

Conservació: D’1 a 3 mesos segons època de recol·lecció. 
Conservació a temperatura ambient (superior a 18º C) en ambient sec (<80% HR) i ventilat.

En trovareu a: GERMANS ESTEVE PRÉSSEC D’ORDAL

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Tomacó (tomàquet de penjar)