Sopa de meló amb pernil

Per això necessitarem:

  • – Melons (a mi m’agrada el de Galia, aquell més rodonet i blancós)
  • – Pernil
  • – Crema de llet (a posteriori, ho he provat amb iogurt i amb formatge d’untar en la versió light -així et sents una mica millor-, que és la versió que faig servir més)

Preparació:

Cal comprar melons madurets. Pelem el meló, enretirem les llavors, els tallem a trossos -per facilitar la feina- i al minipimer. Després li barrejem la crema de llet (jo li vaig posar un potet d’aquests de 250 per 4 melons petitons), ho acabem de triturar i ho passem pel xino, perquè no quedin grumollots.

El pernil el tallem a tiretes i el fregim. Quan estigui ben fregit el posem en un plat cobert amb paper de cuina per xupar l’oli i li posem un altre paper de cuina a sobre que el cobreixi. Segons el Damià, si ho deixem així una horeta, quedarà més cruixent.

Al final repartim la sopa (està bé tenir-la a la nevera i treure-la una estoneta abans) i tirem el pernil dins, i unes fulles de menta per decorar i que la foto quedi més xula.

Nota: segons m’ha comentat la Silvia també es pot provar posant cava en comptes de crema de llet. Segur que deu quedar bo…

Nota2: he vist por ahi una possibilitat que pot ser millor pel pernil: sobre una safata i al forn uns 15 minutets. Així queda cruixent i no té l’oli que tens si ho fregeixes…

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Sopa de meló amb pernil

MILFULLS DE PATATA I BOTIFARRA DE PEROL

INGREDIENTS:

  • 3 patates
  • 1 botifarra de perol
  • formatge ratllat
  • una ceba tendra

PREPARACIÓ:

  1. Posem aigua a bullir amb sal
  2. Rentem les patates i les bullim amb pell, un cop cuites deixem refredar
  3. Mentres posem oli a la paella i sofregim una mica la ceba tendre tallada petita que suï una mica, hi afagim la botifarra sense pell i berregem tot
  4. Preescalfem el forn a 200g.
  5. Untem amb oli una plata del forn
  6. Pelem i tallem les patates a rodelles
  7. Posem rodelles de patata al fons de la plata que quedi tot el fondo cobert posem sal,al damunt escampem barreja de botifarra i ceba,un’altre capa de patata
  8. salem,mes barreja de botifarra i ceba i un’altre de patata, escampem el formatge i gratinem al forn
  9. I un milfulls molt bó i diferent

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: MILFULLS DE PATATA I BOTIFARRA DE PEROL

TORRADETES DE SANTA TERESA

Ingredients: (per 8 persones)

  • – 2 barres de pa sec
  • – ¾ de litre de llet (aprox.)
  • – 4 ous
  • – 100 g de sucre
  • – La pell d’una llimona
  • – Una branca de canyella
  • – Oli de gira-sol

Elaboració:

  1. – Posem a escalfar la llet amb la pell de la llimona sencera i, si en tenim, una branca de canyella. Ho deixem infusionar per què la llet agafi els sabors.
  2. – Tallem el pa a llesques una mica gruixudes.
  3. – Suquem les llesques amb la llet. Depenent de com estigui de sec el pa absorbirà més o menys llet. Hem de vigilar que no se’ns estovi excessivament.
  4. – Arrebossem les llesques de pa amb l’ou batut.
  5. – Les fregim amb oli de gira-sol ben calent i, al treure-les, les deixem damunt de paper absorbent per eliminar-ne l’excés d’oli.
  6. – Per acabar, les arrebossem amb el sucre per les dues cares.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA A L’OLI

Origen: TTRRADETES DE SANTA TERESA

GALETES DE XOCOLATA I MELMELADA DE GERDS

INGREDIENTS:

  • 125g. xocolata
  • 125g. mantega pomada
  • 75g. de farina
  • 75g. sucre
  • 2 ous
  • unes nous triturades
  • 50g. sucre glas
  • mermelada de gerds
  • mel
  • maduixes per decorar

PREPARACIÓ:

  1. Preescalfem el forn a 180º
  2. En un bol i posem la mantega i la xocolata i la desfem al microones i reservem
  3. En un altre bol berregem els ous i el sucre, afagim la farina i les nous triturades, i ara afagim la berreja de la xocolata i mantega
  4. Posem un paper de forn a la plata i avoquem la pasta l’estenem i posem a la forn uns 10 minuts
  5. Un cop cuita i refredada tallem galetes amb un cèrcol o formes de galetes
  6. Posem una culleredeta de mermelada de gerds ,tapem amb un’altre galeta,posem sucre pols, un tall de maduixa i regem amb un raig de mel.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: GALETES DE XOCOLATA I MELMELADA DE GERDS

Truita de riu Ainhoarra.

Ingredients:

  • 4 truites de riu fresques.
  • 4 rodanxes de pernil ibèric.
  • 4 talls de fetge gras fresc.
  • 1 rodanxa de llimona.
  • Llet.
  • Farina.
  • una rodanxa de llimona.
  • sal i pebre.

Temps d’elaboració: 40 minuts

Elaboració:

  1. Demanarem al nostre peixater que ens netegi de budells i d’espina central les truites, sense arribar a trencar-les del tot han de quedar unides per el cap i la cua, com un llibre. A la recepta original, la truita es fa amb l’espina, però a mi m’agrada mes sense.
  2. Una vegada a casa les rentem sota l’aixeta del aigua i posarem en remull amb una bol amb llet. Deixem uns 10 minuts, escorreguem i assequem amb paper de cuina.
  3. Ara les salpebrem i les passem per una mica de farina. Posem unes 2 cullerades d’oli en una paella i quan esta calent posem a fregir les truites.
  4. Les deixem daura i quan veiem que ja estan fetes les retirem de la paella i emboliquem cada truita amb el tall de pernil i les anem posant amb els plats.
  5. Col·loquem el tall de foie a sobre de cada truita i les donem un toc de forn. Nomes uns tres segons, ja que si ho deixem mes el foie es fondrà, simplement s’ha escalfar una mica.
  6. Ho trèiem del forn amb compte de no cremar-nos amb el plat, posem una rodanxa de llimona sobre de la truita, un xic de sal maldon per sobre del foie i ja podem servir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Truita de riu Ainhoarra.

Lluç a la catalana (90/164)

Ingredients (3/4 persones):

  • 1 lluç tallat a rodanxes
  • 2 patates grans
  • 1 ceba
  • 2 grans d´all
  • 2 cullerades de concentrat de tomàquet o 6 de salsa normal, espessa
  • farina
  • pebre vermell
  • safrà
  • julivert
  • oli, sal

Preparació:

per al “brou curt”: 1 litre d´aigua, 1 full de llorer, 2 cullerades de vi blanc, 1 tros de ceba, el cap del lluç i si teniu alguna coseta més doncs també…vint minuts bullint i llestos

Comencem per les patates, pelant-les i tallant-les a rondanxes no massa primes. Les fregim (no totalment) i les reservem. després fem el mateix amb el lluc, tot i que abans l´enfarinem. No el fem gaire, només el marquem.

Per fer la salsa posem a sofregir una ceba ben picada amb un gra d´all. Matxaquem al morter l´altre gra d´all amb una mica de safrà i julivert. Quan la ceba està al punt hi tirem la farina i el tomàquet, remenem una mica i fora del foc hi tirem una culleradeta de pebre vermell. Tot seguit hi tirem el “brou curt” (l´equivalent a uns tres o quatre vasos d´aigua), remenem i ho tornem a posar al foc juntament amb la picada, que hem dissolt dins del morter amb una mica de brou. salem i ho passem primer pel minipimer i tot seguit pel xinès.

Posem una mica de salsa al fons de la cassola que anirà al forn, les patates i a sobre el peix. Ho cobrim amb la resta de la salsa i ho deixem coure al forn durant unes 15/20 minuts…per a fer les patates, ja que amb deu n´hi ha de sobres per al peix. Una sol.lució es treure el peix al cap de deu minuts i deixar les patates deu més al forn.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Lluç a la catalana (90/164)

Una simple arrel: la Pastanaga

Si, és una simple arrel, però la tradició i la ciència li atorguen múltiples propietats, des de millorar la vista fins a prevenir el càncer. La clau de tot plegat es troba en el seu color taronja, un color que promet salut, i en el fet que sigui una verdura d’arrel, el que li atorga una interessant energia vital.

Hi ha una cantarella que es repeteix en qualsevol discurs sobre alimentació equilibrada: s’han de menjar verdures, diuen. Segurament aquest és un dels pocs punts en els que coincideixen absolutament tots els nutricionistes, des dels més convencionals fins als més heterodoxes. Les verdures aporten hidrats de carboni, minerals i són una enorme font de vitamines. I també aporten riquesa, textura, i color al plats. Poden ser rodones, com la carbassa, de fulla verda, com les bledes o d’arrel, com el nap o la pastanaga. L’ideal és combinar els tres tipus de verdura en els àpats, i així aprofitareu al màxim les diferents propietats nutricionals i energètiques de cada tipus de verdura.

Propietats nutricionals

La pastanaga és un dels aliments que contenen més betacarotè, (provitamina A), un potent antioxidant que té moltíssimes propietats beneficioses per l’organisme que després explicarem. Cent grams de pastanaga contenen 28, 000 IU (unitats internacionals) de provitamina A. Per tenir una bona referència, la ingesta diària recomanada és d’entre 4.000-5.000 IU per adult i entre 1.500 i 4.000 per un nen. Entre d’altres propietats la provitamina A protegeix contra el càncer i va molt bé contra els problemes de visió nocturns, les infeccions i mals d’oïda, i la sordesa.

La pastanaga també destaca per la gran quantitat de silici que té en comparació a d’altres verdures, un mineral essencial per l’organisme pel paper que juga en el metabolisme del calci i perquè enforteix el teixit connectiu. També té molt ferro, potassi, fósfor, sodi, calci,magnesi i àcid fòlic.

Efectes sobre l’organisme

Una de les prinicipals virtuts de la pastanaga és el seu efecte alcalinitzant (és a dir, que elimina o compensa els àcids residuals en la sang, com l’àcid úric) i depuratiu de la sang. Què vol dir això? Que és una meravella per combatre veritables tortures adolescents com l’acné juvenil i altres problemes de pell, com els forúnculs i en general per combatre infeccions a la pell, la boca i les vies urinàries i digestives, perquè exerceix

un important efecte antiinflamatori sobre les mucoses. És diurètic i estimula l’eliminació de residus i ajuda els ronyons.

També tonifica la zona digestiva, en especial l’estómac, la melsa i el pàncrees i per tant la digestió. Això el converteix en un excel·lent aliat en casos de diarrea –per la seva riquesa en pectines— i d’estrenyiment. I si algun dia sentim que alguna cosa no ens ha sentat bé, també combat la indigestió, inclosa la cremor d’estómac. Conté un àcid essencial que té propietats vermífugues i que és antiparasitari i funciona especialment bé contra els oxiürs, un tipus de cuc que molts pares i mares segurament coneixeran.

No cal dir que és excel·lent per la vista, un altre llegat de la tradició que la ciència ha corroborat: la vitamina A és la responsable que es fabriqui rodopsina, un pigment sensible a la llum que contribueix a mantenir en bon estat la conjunctiva i la còrnia i que evia la ceguesa nocturna. El betacarotè que conté també ajuda la pell perquè protegeix del sol, estimulant la producció de melanina. És la verdura autobroncejadora per excel·lència. (d’això ja us en parlarà la nutricionista Jordina Casademunt d’aquí a molt poc).

Si es menja crua contribueix a millorar l’estat de les dents i les genives, en especial en el cas dels més petits. Crua ratllada o en suc, servida amb una mica de llimona, ajuda a purificar el fetge.

També és considera una bona verdura per combatre el desig de menjar dolços, en especial si es menja crua: alguns estudis diuen que produeixen un increment en la sang del nivell de sucre d’una forma més ràpida i duradora que el sucre refinat, sense arribar a un nivell tan extrem com aquest.

Per últim, les pastanagues ajuden a incrementar el nivell de llet en les mares que alleten i en nens ajuden a superar el sarampió i la varicel·la.

Font: “Healing with whole Foods”, PAUL PITCHFORD North Atlantic Books, 2003 “Eat to beat cancer”, ROSY DANIEL i JANE SEN Harper Collins, 2003

Canvis vitals

Tradicionalment la pastanaga s’ha fet servir per prevenir i combatre el càncer, i la ciència ha donat la raó a aquest antic costum: la raó és el seu elevat nivell de betacarotè, un potent antioxidant, i també perquè conté un oli essencial que mata els paràsits i que, segons la medicina xinesa, té la propietat de reduir ‘acumulacions’, com seria el cas dels tumors. En qualsevol cas, no seria una mala idea incrementar-ne el consum si patiu algun tipus de càncer.

Com es cuina

La provitamina A és sensible a la llum però suporta prou bé les coccions, així que si mengeu pastanagues crues o en forma de suc és millor que no les deixeu fora gaire estona. Per preservar millors les vitamines, millor coccions suaus (al vapor) o ràpides com un saltejat, o lentes i a foc baix, com un estofat, ideal per l’hivern. I quina quantitat heu de menjar si patiu algun dels problemes que explicàvem més amunt? Els especialistes parlen d’uns 170 grams de pastanagues al dia o un o dos gots si es pren en suc. Parlant d’això: no és recomanable prendre més de quatre gots al dia perquè això debilitaria els ronyons (un dels principals símptomes és la pèrdua de cabell).

Receptes bàsiques (pickles)

Ingredients:

  • Pastanagues
  • Sal marina
  • Aigua
  • 1 flascó de 250 g ben net

Preparació:

  1. Ompliu el flascó amb pastanagues
  2. Cobriu amb aigua i una culleradeta de sal marina
  3. Tanqueu bé el flascó i deixeu-lo areserat de la llum una setmana perquè les pastanagues fermentin. La verdura ha d’estar una mica cruixents i no toves quan el torneu a obrir: si no és així, més val que llenceu el contingut perquè vol dir que alguna cosa no ha funcionat bé.

Els pickles regeneren la flora intestinal i ajuden a millorar la digestió,. No cal menjar-ne gaires en cada àpat: amb una cullerada ja n’hi ha prou. Ideals per prendre a la primavera.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Una simple arrel: la Pastanaga

Crema de Rúcola i xampinyons

Ingredients:

  • – 1 ceba
  • – 100 gr rúcola
  • – 250 gr xampinyons
  • – 2 patates
  • – formatge ratllat
  • – llet

Com es fa?

  1. talla la ceba a rodanxes i posa-la al foc fins que quedi potxadeta, Afegeix-hi els xampinyons laminats i deixa a foc lent durant 10-15 minuts.
  2. afegeix la rucola i les patates tallades a daus i cobreixe-ho d’aigua. Deixa-ho bullir a foc lent fins que la patata estigui feta
  3. tritura-ho amb el minipimer i afegeix el formatge ratllat i la llet al teu gust.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: FENT CUINETES

Origen: Crema de Rúcola i xampinyons

Pasta de full

INGREDIENTS:

  • 1 kg. farina força
  • 1 kg. farina fluixa
  • 60 gr. sal
  • 60 gr. margarina especial full (marca MASTERLINE – CSM)
  • aigua freda

Per amassar:

  • 2.800gr pastó + 1kg. margarina especial per full + 500gr. llard

Voltes:

  • 3 senzills + 1 doble

ELABORACIÓ:

La massa:

  1. Jo ho faig amb la meva estimada amassadora KitchenAid, però es pot a mà perfectament.
  2. Ja sabeu, haureu de barrejar bé les farines, posar-les en un bol, fer un forat al centre i afegir-hi la sal, l’aigua i el llard en trossos. Barrejar-ho poc a poc amb una cullera i després comença a pastar a mà sobre una superfície llisa. Pastar fins aconseguir una massa lligada, suau, seca, no enganxosa i d’un intermedi entre dura i tova. Formeu una bola i deixeu-la reposar 15 minuts a la fresca de la nevera.

Els girs:

  1. Es diuen així a les voltes que li caldrà donar a la massa una vegada estirada perquè la pasta de full adquireixi la seva textura laminada. Li donarem 3 girs senzills i 1 gir doble.
  2. Al estirar la massa fes-ho sempre amb el corró de dalt a baix i esquerra-dreta alternant.
  3. Deixa-ho reposar a la nevera després de cada gir i al final la pasta de full estarà llest per utilitzar.
  4. Comencem: Un cop reposada la massa i amb un ganivet ben esmolat fes-li dos talls profunds en forma de creu a la bola de massa i estira a l’una i cap a fora cada angle oposat del tall, quedant llavors la massa com un estel oberta de 4 puntes. Posar ordenadament al mig la margarina (que estarà d’una consistència entre dura i tova similar a la de la massa) filetejada o en trossos i tanca la margarina doblant cap a dins cada punta de l’estrella, quedant llavors la margarina bé acompanyada en la massa per evitar fuites de margarina després al estirar-la. El bloc de massa t’haurà quedat més o menys amb forma quadrada, sinó és així dóna-li aquesta forma i comença amb els girs.
  5. Gir senzill: estira la massa amb el corró fins aconseguir un rectangle d’uns aproximadament 60×30 cm. Doblega l’extrem esquerre just al centre de la làmina i doblega’l sobre l’altre extrem, quedant així en 3 pisos i deixant-la reposar 15 minuts a la nevera.
  6. Això ho farem 3 vegades.
  7. Gir doble: estira igualment la massa i dobla els dos extrems cap a dins de manera que gairebé es toquin just al centre de la làmina. Doblega la làmina després sobre si mateixa, quedant així en 4 capes i deixa-la reposar igualment a la nevera.
  8. Això ho farem una vegada.
  9. Després el gir doble i després de reposar igualment a la nevera ja tens la pasta de full a punt per utilitzar.
  10. Un cop finalitzats tots els girs ja es podrà laminar definitivament, és a dir estirar amb el corró i utilitzar en dolç o salat o bé congelar per a posteriors utilitzacions. Es treballa millor amb les margarines especials per pasta de full per la temperatura, ja que aguanten millor la calor. Avui dia n’hi ha de molt bona qualitat, però hi ha dubte que la pasta de full de mantega és molt més saborosa.
  11. Però no ens enganyem, que será molt més difícil de fer…perquè la mantega es fon molt i molt de pressa i us podeu trovar amb una pasta enganxifosa que no hi ha ni Dèu que l’arregli.

Trucs i consells:

  1. – La pasta de full es presta molt bé a la congelació, per això la pasta de full que et sobri ho pots embolicar adequadament i congelar.
  2. – Les retallades de massa que et vagin sobrant no els perdis, veu ajuntant, després fes una bola amb ells, aplánala i congélala o utilitza’ls per empanades, crestes i dolços de sucre. La pasta de full que surt de aquestes retallades ja no sortirà tan laminat i delicat, sinó més forta i resistent.
  3. – Per coure la pasta de full no cal engreixar la safata del forn perquè ja té prou greix la pasta en si, simplement humiteja la safata o motlle amb aigua freda i un pinzell.
  4. – Abans d’anar al forn punxa bé simètricament per tota la superfície amb una forquilla, la pasta de full puja molt en el forn i això farà que s’infli uniformement.
  5. – Coure sempre la pasta de full a foc fort (200-220 graus) … i no ho descuidis ja la teva vista és la que millor et dirà quan aquesta al punt. A la cocció del full no convé obrir el forn durant els 15 primers minuts de cocció, ja que la pasta de full està pujant i podria baixar-se.
  6. – Quan vegis que té un bonic color daurat i gairebé ja no deixi anar greix és que està al punt.

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Pasta de full

Croquetes amb beixamel vegana

Per fer la beixamel:

Ingredients:

  • Una ceba (opcional — Si no hi poseu ceba, el procediment és el mateix, s’ha d’integrar la farina amb l’oli abans de posar-hi la llet)
  • Oli d’oliva
  • Tres cullerades de farina
  • Llet vegetal (de soja, de civada, d’arròs…)
  • Sal
  • Nou moscada

Preparació:

Picarem la ceba i la posarem a la paella amb un rajolí d’oli, quan ja sigui tova però abans de que agafi color, hi posarem la farina, molt a poc a poc, i l’anirem remenant perquè no faci grumolls; quan ja la tinguem ben integrada amb l’oli i la ceba, anirem afegint la llet mica a mica i remenarem constantment perquè no s’enganxi. Com que aquesta beixamel la volem per fer croquetes, ha de quedar ben espessa per tant la deixarem més estona al foc fins que vagi adquirint la consistència que volem.

Per fer les croquetes:

Ingredients:

  • Farina de galeta
  • Ou batut
  • Versió vegana: farina de cigró i aigua (per substituir l’ou i la farina de galeta)
  • Oli d’oliva

Preparació:

La manera de fer les croquetes de beixamel sempre és la mateixa: es barreja la beixamel amb l’ingredient que haguem triat, ho deixem reposar fins que sigui ben fred. Quan haguem de fer les croquetes, fem la forma amb les mans (o dues culleres si en sabeu) i les arrebossem amb ou batut i farina de galeta, si voleu fer la versió vegana podeu substituir l’ou per una emulsió de farina de cigró i aigua que també queda boníssim, a continuació les fregim amb força oli d’oliva.

La llista de croquetes és inacabable ja que les podeu fer de tot allò que us permeti la vostra imaginació: de bolets, de tot tipus de verdures (coliflor, carabassa, bledes, moniato, albergínia, carabassó…) també les podeu fer de formatge, o tofu, si no en mengeu, de seitan o tempeh… només caldrà que sofregiu l’ingredient en qüestió i si cal hi afegiu alguna espècie, herba aromàtica, etc, per donar-hi un toc més personal i barrejar-ho amb la beixamel, això sí aquesta sempre ha de ser força espessa, si no es podrien desfer en el moment de fregir-les.

Recepta extreta de “Viatge Nutritiu”

Origen: Croquetes amb beixamel vegana