El més complicat, almenys per mi, va ser posar el conill ja farcit dins de la malla, ja ja. Primer el tenim obert, el salpebrem i el farcim amb l´escarola (neta, saltejada breument), poma laminada i tallada fina i els fruits secs. Quan el tenim a dins de la malla el posarem al forn ruixat amb brou de conill (l´haurem fet amb els ingredients llistats, enrossint primer els ossos i fent-ho bullir tot unes dues hores) i vi ranci, uns vint minuts per cara aprox. Farem una salsa amb el que quedi de la cocció més la reducció quasi a textura de salsa del brou, lligant-ho al final amb maizena express (permet fer-ho en calent, i com que sou quatre si ho reduissim directament tot a textura de salsa probablement no en tindríem prou, per això lliguem amb maizena quan creiem que ja està prou reduït i té ja bon gust). Ho podeu acompanyar amb carxofes saltejades o amb el que us vingui més de gust, i variar el farciment, amb el que sigui, el conill és molt agraït per a farcits.
És una amanida originària d’Irlanda feta principalment de col, pastanaga i ceba en menor proporció. Hi ha variants que també inclouen nap i poma. Tots els ingredients són en cru i tallats en juliana fina. Es prepara la vigilia en contra del que passa amb la majoria d’amanides.
La part essencial és l’elaboració de la salsa i aquí si que hi ha diversió d’opinions. Com sol passar en altres receptes amanides, la seva confecció es divideix entre els amants del vinagre i els seus detractors.
Jo proposo començar per tallar la ceba i tenir-la en vinagre de poma per evitar que cogui massa al paladar, un cop escorreguda, aquesta serà la poca aroma que quedarà de vinagre en tot el plat. Després, tallo un quart d’una col de cabdell, un parell de pastanagues i un nap petit.
En un bol, hi poso un bon parell de cullerades de mahonesa, hi expremo el suc d’una llimona (aqui, els partidaris del vinagre el substituirien i encara hi posarien una cullereta de mostassa), hi poso una cullereta de mel, salpebro i bato enèrgicament per emulsionar-ho tot.
A dins d’aquest mateix bol hi poso totes les verdures tallades fines, ho remeno bé, ho tapo amb paper film i ho deixo a la nevera fins l’endemà. Us sorprendrà i potser descobrireu fins i tot una manera de menjar col que res té a veure amb el que coneixíeu fins ara.
Saltegeu el bacon, sobregiu la ceba en el seu oli, caramelitzant-la en la mesura que sigui possible…vaja, feu-ho! Poseu mentres a pre-coure la massa al forn uns vint minuts a 180 graus, punxant-la o amb llegums crus en el cas de la brisa o en un motlle forrat de fulles de pasta brick enganxades entre si amb mantega deu minuts. Talleu les pomes a daus petits (pelades) i les saltegeu amb mantega. Bateu els ous amb la crema de llet, hi afegiu el formatge (ratllat), la poma, el bacon i la ceba, rectifiqueu de sal i pebre si es necessari. Enforneu a 160 graus entre 20 i 30 graus. Ideal menjar-ho acompanyat d´amanida.
