Arxiu d'etiquetes: JULIVERT

Rap amb albergínia i olives negres

Ingredients:

  • -8 talls de rap (a 2 x cap)
  • -150 g d’olives negres d’Aragó
  • -1 albergínia grossa
  • -sèsam
  • -salsa de soja
  • -julivert
  • -oli d’oliva

Preparació:

  1. Desossem les olives i les fiquem al forn perquè s’assequin.
  2. Mentrestant, pelem l’albergínia, la tallem a daus i la fregim amb un raig d’oli.
  3. Amb les olives al forn i l’albergínia al foc, aprofitem per saltar el rap, que quedi una mica dauradet.
  4. Un cop assecades les olives, les traiem del forn i les triturem amb el túrmix amb un bon raig d’oli.
  5. Hi afegim el sèsam i col·loquem aquesta pasta a la base del plat.
  6. Quan l’albergínia estigui gairebé a punt, hi afegim una mica de salsa de soja, i que es cogui un minutet més.
  7. Mentre, fiquem el rap al forn uns 5 minuts perquè s’acabi de coure.
  8. L’emplatem damunt la base de les olives, amb l’albergínia al costat i una mica més de sèsam al damunt.
  9. Ho decorem amb una mica de julivert.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Rap amb albergínia i olives negres

El julivert

És una planta cultivada en horts o testos, prefereix llocs frescos i lleugerament humits. Es troba en zones temperades. Creix en substrats ben abonats, horts, jardins, pels voltants de camins, murs i zones rocoses. És una planta originària de Grècia i l’illa de Sardenya que també es troba en el Mediterrani oriental, Nord d’Àfrica i Sud-Oest d’Àsia. Actualment es cultiva arreu del món però sobretot en molts llocs d’Europa. Creix espontàniament en zones fresques al costat de parets i roques. Als Països Catalans apareix com a subespontània al voltant de les cases de pagès i molt sovint entre les roques de les parets fetes de pedra seca.

Nom cientific: julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família Apiàcia, també anomenada família Umbel·lífera. De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades (Apium petroselinum) és més decorativa però amb un gust menys intens. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Normalment se’n consumeixen les fulles però també es pot menjar l’arrel…

Planta perenne aromàtica de 20cm fins un metre d’alçada de la família de les Umbeliferas. (l’alçada dependrà del lloc i la terra on creix).

Les fulles de julivert es recullen quan es necessiten tallant tot el pecíol intentant no fer malbé la tija principal. El creixement és molt ràpid, i així doncs, fa nous talls i pecíols de seguida. Les fulles es poden usar fresques o congelades. També existeixen seques però aquestes perden part del seu aroma.

No es recomanable tenir el julivert en remull perquè la vitamina C és soluble i es pot perdre. Al netejar-lo, sobretot si està pansit, és millor fer-ho amb aigua calenta perquè després es tritura millor.

Les arrels recollides a la tardor poden guardar-se a pots de vidre quan siguin seques.

Però sabíeu que?

El julivert és una planta amb unes propietats nutricionals més que interessants ja que el julivert conté quantitats rellevants de vitamines i minerals, així com d’altres substàncies no nutritives però beneficioses per a l’organisme humà com flavonoides i oli essencial ric en apiol i miristicina. Aporta provitamina A o beta carotè, vitamina C i vitamina E en quantitats importants. En menor mesura el julivert conté també vitamines del grup B, com la B1 i B2.

Altres propietats del julivert: el julivert és una font abundant de calci, fòsfor, potassi i sofre i en menor proporció de ferro, magnesi o zinc.

El julivert és també una bona font d’àcid fòlic i de lisina, l’aminoàcid limitant de la major part dels cereals.

El Julivert és conegut com el millor tractament per netejar els ronyons i és natural.

Amb el temps la sal s’acumula al nostre cos i necessita un tractament de neteja, i … Com podem desfer-nos d’això?

Agafeu un grapat de julivert, renteu-lo, talleu-lo en trossos petits i poseu-los en una olla, afegiu-hi 1 litre d’aigua, bullir uns deu minuts, deixeu refredar, coleu-lo i ho poseu a una ampolla neta i col·loqueu-lo a la nevera.

Si preneu un got *diàriament veureu que tota la sal i el verí acumulat, comença a eliminar-se del ronyó en orinar.

La millor forma de menjar el julivert és cru ja que si ho escalfem disminueixen les quantitats d’algunes vitamines presents. Es pot afegir cru a l’amanida o els plats i fins i tot és un ingredient fonamental del tabule.

Propietats i elements nutritius del julivert:

• És un potent antioxidant: rejoveneix la pell.

• Conté betacarotè.

• Ric en minerals com calci, fòsfor, ferro i sofre.

• Ric en clorofil·la: combat el mal alè, ajuda a depurar el cos de toxines i el greix excessiu.

• Ric en vitamina C: prevé el càncer, els problemes cardíacs, les cataractes, infeccions i ajuda a enfortir el sistema immune.

• Per ser ric en calci, és molt adequat en dietes per combatre i prevenir l’osteoporosi i durant la menopausa.

• És afrodisíac: augmenta la producció d’estrògens, especialment útil per incrementar el desitj sexual, (prendre un got abans de fer l’acte).

• És diürètic: ajuda a eliminar líquids en forma natural i molt útil per evitar la formació de càlculs i pedres del ronyo.

Per aquesta qualitat s’utilitza en dietes per tractar hipertensió i per a la salut dels ronyons.

• El seu alt contingut en vitamines i minerals el fa ideal per combatre i prevenir anèmia, anorèxia, debilitat general, fatiga, cansament físic i mental.

• Contra espasmes intestinals, (una cullerada petita de llavors per tassa d’aigua, dues vegades al dia).

• Útil contra les úlceres.

• Per combatre els polls dels cabells.

• El mal alè (halitosi) es pot combatre mastegant unes fulles de julivert.

• La ingestió en fresc afavoreix la digestió i contribueix a expulsar les flatulències i obre la gana.

• Per picades d’insectes: Puces, mosquits, paparres, etc.: Matxuqueu les fulles i fregueu amb una gasa el suc damunt la picada, deixeu la gasa damunt la picada una mitja hora.

• Alleugereix les irritacions del ulls cansats: Espremeu la planta tendra i apliqueu amb una gasa un mica de suc damunt els ulls.

• Per cops, hematomes o morats, una barreja del suc de julivert amb oli d’oliva damunt la zona afectada ho millorarà moltíssim.

• Relaxant: una infusió d’un parell de litres d’aigua amb 50g de llavors en l’aigua del bany, produirà un notable efecte relaxant al nostre cos.

• Infusions de tres tasses diàries: s’usa en casos de tos, refredats, bronquitis, trastorns menstruals, nerviosisme, reumatisme, flatulències, cistitis, edemes, còlics intestinals i com a galactagog.

• Anestèsic: apliqueu una cataplasma amb el suc diluït en alcohol damunt on faci el dolor.

• Antisèptic: és eficaç per la pell, ungles i peus, ajuda a eliminar les toxines del tabac en el cabell.

• Com a condiment menjat fresc és ideal per donar sabor a moltíssims plats i receptes, sopes, verdures, amanides, carns, etc. és perfecte per afegir a les llegums per fer-les menys flatulentes.

• Del julivert s’extreu un líquid oliós anomenat apiol i s’usa contra les febres intermitents i les neuràlgies.

– També cal tenir en compte que és *TOXIC, per tant cal prendre en les dosis correctes, en dosis elevades pot produir uns efectes contraris als desitjats.

– En dosis elevades produeix intoxicació al fetge, diarrees, vòmits i alteració del ritme cardíac.

– No donar a ocells ni aus de corral.

– Els olis essencials del julivert no són recomanables a dones en període de gestació o lactància, a causa del seu efecte úter-estimulant i les seves propietats abortives, i tampoc en casos d’hipotensió arterial o insuficiència renal. A més, està contraindicat en persones amb malalties neurològiques com epilèpsia, Malaltia de Parkinson, etc.

Dites populars:

El julivert com més s’hi fa més s’hi perd: es refereix al fet que el conreu d’aquesta planta té la competència de l’abundància les plantes silvestres de julivert i potser al fet que les llavors poden tardar un mes en germinar.

X s’assembla al julivert (X és el nom d’una persona): significa ser xafarder, referit al fet que el julivert que era, antigament, la espècia més usada en la cuina i pràcticament a tot arreu.

Et creixerà julivert en les orelles: el julivert és una planta que creix fàcilment a tot arreu inclús en condicions dures. Aquesta dita era usada de pares a fills quan no es volien rentar les orelles.

Curiositats:

Una Planta i Herba protectora

Una herba tan popular com el julivert ha originat diverses supersticions tant de signe positiu com negatiu, en considerar-se un símbol de mort però també de resurrecció. Les bruixes utilitzaven lavatives vaginals de julivert per provocar l’avortament.

El julivert es va considerar una herba misteriosa perquè les seves llavors triguen un temps a germinar.

Per contrarestar els efectes malèvols del julivert es recomanava sembrar en dijous sant i oferir una mica de julivert a Sant Pancraç, màrtir cristià sota Dioclecià, perquè atragués la riquesa. El costum d’oferir julivert a Sant Pancraç perdura encara i no és estrany veure en alguns comerços al sant amb una branqueta de julivert.

A l’antiga Roma els gladiadors, abans de baixar a l’arena, es col·locaven una branqueta de julivert presa del cinturó convençuts que aquesta herba propiciava la força i l’astúcia.

En l’Antiga Grècia el julivert estava considerat com una planta sagrada que simbolitzava el triomf i la resurrecció. Portats per aquesta creença, els grecs adornaven les tombes amb corones de julivert.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El julivert

Escudella i carn d’olla

Ingredients:

  • – 1 pit de gallina
  • – 1/2 kg. conill de vedella
  • – 1/2 orella de porc
  • – 1 botifarra blanca
  • – 1 botifarra negra
  • – 1 os de pernil
  • – 2 ossos blancs (salats)
  • – 2 pastanagues grans
  • – 1 branca d’api
  • – 2 patates grosses
  • – 2 fulles de col
  • – 300 grs. de cigrons remullats
  • – 5 litres d’aigua mineral
  • – pilota: 200 grs. carn picada de vedella, 200 grs. carn picada de porc, 2 ous, all i julivert picat, farina de galeta i sal
  • – Galets de Nadal
  • – Sal

Preparació:

  1. Posem a bullir l’aigua, i quan arrenqui el bull es posen els cigrons, la gallina i els ossos.
  2. Uns 45 minuts més tard hi afegim el conill de vedella i l’orella de porc.
  3. Quan hagin passat 3/4 d’hora, hi posem les verdures netes, les pastanagues senceres i les patates a trossos grans.
  4. Una mitja hora després ja hi podem afegir les pilotes, que haurem fet barrejant tots els ingredients, i afegint farina de galeta suficient perquè tinguin una bona textura per a donar-los forma. Reservem una mica de mescla i en fem pilotilles que bullirem més tard.
  5. Al cap de 20 minuts es posen les botifarres cuites per que s’escalfin.
    És molt important que anem escumant de tant en tant, sobretot al principi, . La sal millor posar-la al final, així podem rectificar.
  6. Per fer la sopa, nosaltres l’acostumem a bullir la prèviament en aigua la mitat del temps de cocció, i després en el brou. També bullim les pilotilles.
  7. Posem la carn d’olla en unes safates que facin festa, i cap a taula a gaudir-ne… a veure si sou a temps de fer-ne una foto quan encara sigui sencera!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA ISABEL

Origen: Escudella i carn d’olla

Amanida de salmó i alvocat

Ingredients per 3 o 4 persones:

  • 3 lloms de salmó fresc o congelat
  • 2 llimones
  • 1 alvocat
  • 3 tomàquets vermells madurs i forts
  • alfàbrega o julivert
  • ½ pot d’olives negres sense pinyol
  • sal
  • oli d’oliva

Preparació:

  1. Descongelar els filets, tallar-los a daus i deixar-los macerar amb el suc de les llimones durant uns tres quarts d’hora.
  2. Mentrestant s’escalden els tomàquets per treure la pell i es tallen també a daus, els posem en un bol junt amb l’alvocat tallat també a daus, hi posem també les olives ben escorregudes i tallades a rodanxes.
  3. Quan el salmó ja hagi macerat l’esbaldim una mica a raig d’aixeta, el deixem escorre i ja el podem amanir amb l’oli, sal i l’alfàbrega picada, i si ens hi agrada també i podem posar un rajolí de vinagre de Mòdena. Ho remenem bé i ho podem servir o bé o deixem a la nevera perquè l’amanida estigui fresqueta.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Amanida de salmó i alvocat

Popets amb all i julivert

INGREDIENTS:

  • 500gr. popets petits
  • 1 got de vi blanc
  • sal

Per la picada:

  • 4 grans d’all
  • julivert
  • oli d’oliva

ELABORACIÓ:

  1. Com podeu veure, aquests popets de mida mitjana (que també he comprat per fer-los d’un altre manera) si que requereixin d’una certa cocció prèvia per estovar-los una mica. Contra més gran sigui un pop…més dura és la seva carn.
  2. Però per aquest plat utilitzaré popets mini dels més petits.
  3. No sempre en trobo a la peixateria i s’ha d’aprofitar. Així sí van molt cars (a 53eu/kg).
  4. La recepta és per mig quilo de popets, però jo nomès he comprat uns 300gr.
  5. Com podeu apreciar son molt menuts i ja els he demanat nets.
  6. D’entrada, posarem una paella a calentar mentre rentem i salem els popets.
  7. Saltem els popets directament.
  8. Veureu com de seguida canvien de color i es tornen rosadets…tirant a vermellós.
  9. Aquest primers 5 minuts serviràn per què els pops treguin tota l’aigua que porten.
  10. Mentre, podem anar obrint un vinet blanc un albarinyo Rias Baixas omplirem un got i el tindrem apunt.
  11. Ara ja no hi ha aigua. El soroll de la cocció ha canviat i comencen a petar una mica i tot.
  12. Aquest és el punt que busquem per continuar amb el plat.
  13. Prèviament hem preparat una picadeta d’all i julivert…amb oli d’oliva verge extra.
  14. Tirem gairebé tota la picada per sempre reservant una miqueta per muntar el plat.
  15. ja podem afegir el vi si està a temperatura ambient millor que fred.
  16. Ho remenem una mica ho salem i baixem el foc ho deixem a foc mitjanet.
  17. Nomès cal tapar-lo i deixar reduïr el vi uns 15 minuts aprox.
  18. Passat aquest temps notareu que la textura ha canviat les flaires són espectaculars i pràcticament ja no queda suc.
  19. Ja ho podem emplatar. Regueu-lo tot amb la mica de picada sobrant.
  20. Bon Profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Popets amb all i julivert

Mandonguilles de bacallà amb pèsols

Per 4 persones:

  • – 400 grams de bacalla dessalat
  • – Julivert, all (2 grans)
  • – 50 grams de farina de galeta
  • – 1 ou
  • – Sal, pebre, nou moscada
  • – Farina
  • – 1 ceba ben formosa
  • – 1’250 kg pèsols sense desgranar
  • – 1 rajolí de vi ranci
  • – 1 vas de vi blanc
  • – 70 grams avellanes torrades

Preparació:

Si el bacallà no us ve preparat, el piqueu. En un bol barregeu el bacallà, all i julivert picat (jo ja tenia el julivert incorporat), la farina de galeta, un ou batut, un polsim de nou moscada, un polsim de pebre i una mica de sal si fes falta, que probablement no. Ho barregem bé i fem boletes. Les enfarinem i cap a fregim en oli d’oliva. Quan estiguin ben rosses (important: jo n’he deixat alguna de menys fregida i més tard se m’han trencat, incidint greument en l’estètica del plat -que no el gust-) les traiem i les reservem sobre paper absorvent.

Mentrestant en una olla (cassola de fang, alternativa) hi tenia la ceba ben picada i sofregint-se ben lentament. Hi he posat les mandonguilles, els pèsols (prèviament desgranats -del pes que poso al llistat d’ingredients en devien quedar uns 300-400 grams, imagino-), un vas de vi blanc i aigua fins just cobrir per sobre dels pèsols. A bullir, i que vagi fent xup xup lentament, 20 minuts. Després afegim les avellanes torrades, picades i ho deixem 10 minutets més.

Cap a taula i a gaudir.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Mandonguilles de bacallà amb pèsols

Coca (ràpida) de trempó

Ingredients:

Per a la pasta:

  • 1 tassa de cafè (100 ml aprox.) d’oli d’oliva
  • 1 tassa de cafè (100 ml aprox. ) de cervesa
  • 300-325 g de farina

Per al trempó:

  • 1/2 ceba blanca grossa
  • 2 pebres verds (mallorquins)
  • 5 tomàtigues
  • 1 cullerada de julivert picat
  • Oli, sal i pebre bo

Preparació:

  1. Per començar, feim el trempó (podeu recordar com el faig jo aquí). Ja sabeu de la meva afició per les coses tallades petites, i en aquest cas no és una excepció. Ho tallam tot ben petit i ho anam abocant en un bol, ho trempam bé de sal i pebre bo i una miqueta d’oli (no massa perquè la pasta de la coca ja en du i ens podria quedar massa oliosa).
  2. En un altre bol abocam la tassa de cafè i la tassa d’oli i anam afegint la farina a mesura que mesclam. En principi aquesta recepta, com la de la majoria de les pastes, no duu una quantitat determinada de farina, sinó “la que begui”, que en he comprovat que oscil·la entre els 300 i els 325 g de farina.
  3. Quan tenim la pasta feta, veureu que té una textura manejable, que es pot estirar fàcilment i no es romp, la posam en un motlle, ben estirada i intentant que tengui la mateixa gruixa per tot. A continuació abocam el trempó per damunt, també repartit de forma homogènia, i enfornam a 180-200 graus durant 30-40 minuts (depenent del forn). Normalment jo faig servir paper de forn, però si no el voleu usar, haureu d’embatumar la palangana amb una mica d’oli perquè la pasta no s’aferri.
  4. Els 10 primers minuts jo la tap amb paper d’alumini perquè no es cogui massa el trempó, però si ho preferiu, podeu tapar-la al final, quan la verdura sigui ja cuita. I ja està feta, ara només a esperar que es refredi un poquet. Ja me direu què tal!
  5. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: WHAT’S IN MY HEAD

Origen: Coca (ràpida) de trempó

Escalopes de gall dindi a l’Oporto

Ingredients per a 2 persones:

  • 6 escalopes primes de gall dindi
  • un pot petit de confitura de ceba
  • una ampolla en miniatura d’Oporto (un gotet)
  • una safata de xampinyons laminats
  • ¼ de got de brou de pollastre
  • 1 cullerada de julivert picat
  • oli d’oliva
  • sal
  • pebre

Temps estimat: 20 minuts

Preparació:

  1. Primer de tot salpebreu les escalopes de gall dindi i fregiu-les amb una cullerada d’oli d’oliva en una cassola. Si no teniu gall dindi també podeu fer servir pollastre o amb vedella també pot quedar bé.
  2. Retireu les escalopes de la cassola i desgreixeu-la amb l’Oporto. Deixeu que faci xup-xup durant un minut i afegiu-hi la ceba confitada. Abaixeu el foc i remeneu. Quan s’hagi begut el suc, afegiu-hi el brou de pollastre i deixeu reduir.
  3. Mentrestant, renteu els xampinyons i coeu-los en una paella a part. Empolvoreu-los amb el julivert picat i afegiu-los, amb el suc que han deixat anar, a la cassola amb la ceba confitada.
  4. Afegiu les escalopes de gall dindi amb el seu suc i deixeu coure tot junt durant 2 minuts, procurant regar les escalopes amb el suquet.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Escalopes de gall dindi a l’Oporto

Escudella i carn d’olla

Ingredients per 10 persones:

  • ¼ de gallina
  • ¼ de pollastre (pit, ala), pedrer i coll
  • 2 ossos d’espinada (porc)
  • 1 cua de porc
  • 1 ceba ben grossa
  • 2 pastanagues
  • 2 fulles d’api
  • 2 botifarres negres de les primes
  • ½ kg. de patates
  • 4 o 5 litres d’aigua
  • sal
  • ½ kg. de galets de mida normal

Per la pilota:

  • 500 gr de carn picada de porc
  • 1 o 2 grans d’all tallats petits
  • julivert picat
  • sal
  • 1 ou
  • farina de galeta
  • farina

Preparació:

  1. Començarem preparant la pilota. En un vol posarem la carn picada, els alls, el julivert, l’ou, la sal i farina de galeta, amb l’ajuda d’una forquilla ho anem barrejant bé, la farina de galeta no l’hi tiro tot de cop doncs ha d’ajudar a lligar la carn i a vegades no cal tot i ho tastarem per si està bé de sal. Un cop ben amassat farem un parell de pilotes de forma ovalada, posarem farina en un plat i les enfarinarem.
  2. Seguirem amb el tall. Rentem bé el tall (netegem el pedrer), les hortalisses les netegem i tallem per la meitat. Agafem un olla ben gran i ho anem posant tot a dins menys les patates i la botifarra. Ja hi podem tirar l’aigua freda i la sal (aprox. ½cullerada de les grans).
  3. Si ho fem hem una olla ràpida n’hi haurà prou amb 30 minuts i ho farem de la següent manera:
  4. Quant hagin passat 20 minuts des de que ha agafat pressió l’obrim (posem l’olla sota l’aixeta amb aigua freda fins que perdi pressió i la puguem obrir ràpid), en aquest punt hi afegim les patates pelades i tallades a quarts i la botifarra sencera (així evitarem que es rebenti) i deixem coure10 minuts més.
  5. Ja tenim la carn d’olla feta. Ho colem tot i ja podem coure els galets amb aquest brou, pensem a tastar-ho per si està bé de sal. Val la pena coure’ls a última hora doncs queden al seu punt, si no és possible us aconsello que els deixeu quasi crus i amb la mateixa escalfor s’acaben de coure.
  6. Podem servit l’escudella i carn d’olla per separat o bé junt, hi ha qui li agrada menjar-s’ho tot barrejat.

* Si la cocció la volem fer amb una olla normal, ho deixarem coure unes dues hores a foc baix i potser hi tindrem que afegir aigua calenta, També hi anirem tirant els ingredients de mica en mica tal hi com us he explicat abans les patates i la botifarra n’hi haurà prou amb 20 minuts.

* Si voleu podeu comprar galets dels grans (4 o 5 a cada plat) i farcir-los amb la pilota (sense enfarinar). Es farceixen en cru, s’omplen amb els dits i els hem d’embotir bé. Aquets si que s’han de deixar al “dente”, si els coem massa es trenquen amb molta facilitat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA DE FARIGOLA

Origen: Escudella i carn d’olla

Pasta amb peix

Ingredients:

  • espaguetis per a 2 persones
  • 150gr de filets de lluç
  • 50gr de llagostins pelats i cuits
  • 1 ceba
  • 1 pebrot verd petit
  • 1 gra d’all
  • 50gr de tomates cherries
  • 1 pebrot vermell petit
  • 1 copa de vi blanc
  • pebre blanc, sal, julivert i oli d’oliva

Accions:

  1. Posem a bullir l’aigua per a la pasta en una olla amb sal.
  2. Piquem la ceba, el gra d’all i el pebrot verd a quadrets petits. Tallem les cherries més grans per la meitat.
  3. Quan l’aigua bulli li posem els espaguetis i tapem l’olla.
  4. Posem les verdures, menys les cherries, a la paella amb oli i anem remenant.
  5. Tallem a quadrats el peix, el salem i li posem pebre blanc.
  6. Quan les verdures estan toves li afegim el peix, els llangostins, part del julivert picat i les cherries i tapem la paella.
  7. Passats uns 5minuts, posem una copa de vi blanc i deixem evaporar l’alcohol.
  8. Si veiem que falta líquid, li afegim una mica de l’aigua de bullir la pasta.
  9. Quan la pasta estigui cuita, l’afegim a la paella i li donem uns quants tombs.
  10. Servim als plats amb una mica de julivert per damunt i un raig d’oli d’oliva.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: Pasta amb peix