Arxiu d'etiquetes: PEIX

PEIX BLAU AL FORN

INGREDIENTS PER 2 PERSONES:

  • 200gr. de peix blau (verat, sardina, seitó, melva, castanyola, salmó)
  • 6-8 cullerades de sofregit de tomàquet
  • 2c.c. de faina de galeta amb all i julivert
  • 1 pessic de tomàquet sec ratllat
  • sal
  • pebre

PREPARACIÓ:

  1. En una cassola apta per el forn hi posem una mica de sofregit.
  2. A sobre hi posem el peix salpebrat i tornem a cobrir amb la resta del sofregit.
  3. Espolsem per sobre amb la farina de galeta i el tomàquet sec ratllat
  4. I posem un raig d’oli i enfornem a 170º durant 5 minuts
  5. Apagem el forn i deixem acabar de coure 5 minuts mes amb l’escalfor residual
  6. Jo avui le fet amb salmó
  7. El podem servir calent o fred amb amanida

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: PEIX BLAU AL FORN

Coca d’escalivada

Ingredients:

  • 2 pebrots vermells
  • 2 albergínies
  • 0,5 ceba
  • 1 pasta brisa o massa quebrada
  • 1 llauna de tonyina
  • oli d’oliva i sal

Actions:

  1. Rentar els pebrots les albergínies i secar-los.
  2. Un cop el forn estigui calent a 180 graus, ficar les 4 verdures sobre una placa amb un bon raig d’oli d’oliva per damunt i deixar coure 40-45 minuts, donant la volta a la meitat.
  3. Les treiem del forn i les emboliquem amb paper d’alumini perquè acabin de coure almenys uns 20 minuts i així també treuen tota l’aigua.
  4. Retirar la pell i les llavors i tallar les verdures a tires.
  5. Preparar la coca: decorar la pasta (picada amb una forquilla) a tires, una verda, una vermella i tirar-li la mitja ceba tallada a quadrets i la tonyina xafada amb una forquilla. Deixa coure 30-40 minuts, depen el gruix de la pasta/massa.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: Coca d’escalivada

Tots són pops

Els pops són cefalòpodes de vuit braços de la mateixa mida amb ventoses en tota la seva extensió. Presenten una boca (ràdula) molt potent en forma de “bec de lloro”. No tenen cap resta d´esquelet intern. Se’ls considera animals força intel·ligents, el seu sistema nerviós és bastant complex. Quan se senten amenaçats poden expulsar un núvol de tinta que els ajuda a escapar del seu depredador. Són animals bastant territorials. Tenen els sexes separats i la femella té cura dels ous. En general són espècies carnívores que s´alimenten d´altres mol·luscs, crustacis i petits peixos.

El Pop Roquer és el més apreciat de tots. Es pesca artesanalment i també de manera semi industrial

A nivell gastronòmic són força apreciats malgrat que tenen la carn bastant dura i per això, s´han de colpejar o bé congelar per a fer-los comestibles. Inclouen diverses espècies malgrat que a Catalunya se’n pesquen i se’n comercialitzen bàsicament quatre de diferents: pop roquer (Octopus vulgaris), pop blanc (Eledone cirrosa), pop mesquer (Eledone moschata) i polpa (Octopus macropus).

Pop roquer: De cos robust amb petites berrugues especialment a la part superior del cap. El cos és de tonalitats sorrenques o vermelloses que es mimetitza amb l´entorn. Els seus tentacles tenen dues fileres de ventoses. És una espècie solitària molt territorial que viu sobre fons rocosos de profunditat variable, aprofita les escletxes i els forats com a cau per a protegir-se dels depredadors. Caçador molt actiu, mossega a les presses i els injecta un verí que els paralitza. Es reprodueixen de març a setembre molt a prop de la costa. Es pesquen de manera artesanal amb nanses i amb cadups, malgrat que també s’agafen amb arts d´arrossegament. A la costa central catalana les poblacions de pop roquer han pràcticament desaparegut a conseqüència de la pressió pesquera.

La forta demanada i els seu elevat consum fa que bona part del pop que es consumeix al nostre país provingui de caladors internacionals, especialment d’Àfrica i d’Àsia. També es comercialitzen com a pop el Calamar de Humboldt (Dosidicus gigas), una espècie de molt menys valor que es fa passar per pop sobretot en conserves i en congelats i productes elaborats.

El Pop Blanc i el Pop Mesquer tenen una sola filera de ventoses als seus braços

Pop blanc: Aquesta espècie presenta una sola filera de ventoses en els seus braços. Cos de color bru amb la superfície més llissa que el pop roquer. Viu en fons fangosos i es reprodueix entre gener i maig. Té un elevat interès comercial en especial els exemplars juvenils que es comercialitzen amb el nom de popet. El popet es captura amb petites barques d´arrossegament (“arrastrillos”) que utilitzen una mantellina per fer més petit el diàmetre de la malla de l´art. Es tracta d´una activitat gens selectiva i del tot irrespectuosa amb el medi.

Pop mesquer: Espècie semblant al pop blanc. El seu nom es deu a que fa una olor a mesc molt característica. Viu sobre fons de sorra i de fang. Es reprodueix de febrer al maig. Es el pop menys cotitzat de tots.

Polpa o Popa: És l´espècie de pop més estranya a les llotges catalanes. Només freqüent a les llotges de Tarragona. Les potes de la popa són molt llargues i amb moltes berrugues a la part superior del cos. És el pop que té la carn més dura.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Tots són pops

Bacallà de la iaia

Ingredients:

  • 4 talls de bacallà
  • 1 ceba
  • 3 tomàquets naturals picats
  • 3 carxofes
  • 100 gr de pèsols
  • 2 ous durs
  • una mica de farina
  • all
  • julivert
  • sal i pebre

Preparació :

  1. Pre escalfem el forn a 180 ºC a dalt i baix.
  2. Enfarinem una mica els talls de bacallà i hi posem una mica de pebre.
  3. En una paella hi posem l’oli i hi fregim els talls, els reservem i els posem en una cassola de fang.
  4. Netegem les carxofes i les tallem a quarts i les posem en una olla amb aigua bullint, 15 minuts, i les reservem.
  5. Els pèsols els coem en una mica d’aigua bullint uns 10 minuts, i els reservem .
  6. En la mateixa paella coem la ceba tallada a daus, hi afegim els tomàquets tallats, pelas i sense llavors, i ho coem una estona més.
  7. Hi afegim una mica de sal i pebre, i una picada d’all i julivert i una miqueta del caldo de les carxofes. Ho passem tot pel minipimer.
  8. En la cassola on hi ha el bacallà, hi afegim els pèsols i les carxofes, i hi afegim la barreja del minipimer.
  9. I ho posem al forn durant 15 minuts, ho traiem i hi afegim els ous durs tallats a quarts.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA CUINA DE LA RAMONA

Origen: Bacallà de la iaia

Margarides amb tomàquet, anxoves, tàperes i olives negres

Les amanides de pasta són una solució magnífica, aquesta amanida que passa sense esforç ofereix un bon contrast de sabors i colors.
Amb margarides tricolors bullides i refrescades amb aigua freda, preparem un matalàs sobre el qual posarem tomàquet picat, tàperes, anxoves (o pasta d’anxova), cogombres en vinagre, olives negres, alfàbrega, oli d’oliva i unes gotes de vinagre (optatiu, perquè les tàperes i el cogombre ja en porten).
Així de senzill, i així d’aparent, queda aquest plat de pasta. Es poden substituir les anxoves i les tàperes, per olives farcides, ou dur…; com sempre, al gust del consumidor.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Margarides amb tomàquet, anxoves, tàperes i olives negres

Panga amb salsa i gambes

Que necessitem?

  • – 4 filets de panga congelats del racó
  • – 1 copa de vi blanc
  • – Unes gambes (podeu utilitzar les gambes pelades congelades llestes per consumir de fribersa)
  • – 1/2 ceba
  • – 2 alls i una mica de Julivert
  • – 1 cullerada sopera de farina
  • – 1/2 cullerada de pebre vermell mòlt
  • – 1 fulla de llorer
  • – 1 bitxo
  • – Pebre negre en gra
  • – 1/2 pastilla de brou de peix

Com ho fem?

  1. Tallem la ceba i els alls finets i el fregim amb un raig d’oli, quan estigui cuit hi posem els filets de panga i els daurem una mica. Retirem.
  2. Fregim la farina, i afegim el pebre vermell i una copa de vi blanc, mentre agitem amb la cullera de fusta perquè espesseixi la salsa. Afegim un got d’aigua i posem de nou el peix perquè es cuini, amb uns quants grans de pebre, julivert picat i la pastilla de brou de peix i ja cap al final afegim les gambes prèviament descongelades i ja podrem servir.
  3. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL RACÓ DE LA DELFI

Origen: Panga amb salsa i gambes

Paella de bacallà (82/164)

Ingredients:

  • 350 gr de bacallà
  • 2 tassons d´arròs x 4 de brou
  • 1/2 kilo de tomàquets
  • 1 ceba grossa
  • 1 porro
  • picada: safrà, all, julivert, avellanes

Preparació:

Us explicaré el que vaig fer jo, passant del que explica la recepta ja que no hi estic gaire d´acord…Primer un sofregit ben dauradet de ceba, porro i all. Tot seguit els tomàquets pelats i sense llavors, tallats ben petits, i apa, a sofregir una bona estona. Hi afegeixo una mica d´aigua de tan en tant per amorosir-ho més i que agafi un color més torradet. Quan veig que està llest hi tiro l´arròs i remeno uns quants minuts, que agafi bé tots els sabors i s´enrosseixi una mica. I desprès el brou. Ho poso directament al forn, a 180 graus, 20 minuts. Quan queden cinc minuts hi poso el bacallà (esqueixat) i la picada. Quan l´arròs està a punt comprovo que, efectivament, he tirat massa brou, fet que no es precisament cap problema. Ho disfrutem igualment, malgrat que a mi m´hagués agradat més no haver-la cagat amb les mides del brou…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: FOOD AND FOOT

Origen: Paella de bacallà (82/164)

Coca d’escalivada amb anxoves, confitura de tomàquet i oli d’alfàbrega

Ingredients per a 4 persones:

  • 2 pebrots vermells
  • 1 albergínia
  • un pot d’anxoves de l’Escala
  • un pot petit d’olivada (paté d’oliva negra)
  • unes fulles d’alfàbrega fresca
  • oli d’oliva verge extra
  • 1 kl de tomàquets madurs
  • aigua, sucre i el suc de mitja llimona.
  • 4 tortitas de blat de moro

Temps estimat: És aconsellable preparar els ingredients amb antelació.

Preparació:

  1. – Per fer l’escalivada, renteu bé els pebrots i l’albergínia.
  2. Partiu els pebrots per la meitat verticalment i extraieu-ne les llavors i la part verda.
  3. Emboliqueu les verdures amb paper de plata i poseu-les al forn, prèviament escalfat a 180º.
  4. Deixeu coure durant uns 45 minuts.
  5. Passat aquest temps, retireu les verdures del forn i deixeu-les refredar.
  6. Un cop tèbies o fredes, retireu la pell i talleu les verdures en làmines.
  7. Si us ajudeu d’un ganivet, les tires quedaran més curoses.
  1. – A continuació, piqueu les fulles d’alfàbrega i afegiu-les dins d’una tassa amb dos dits d’oli.
  2. Deixeu que l’oli s’impregni de l’aroma de l’alfàbrega com a mínim un parell d’hores.
  3. Per preparar la confitura, primer de tot cal que escaldeu els tomàquets amb aigua bullent durant un parell de minuts.
  4. Retireu-los del foc i refredeu-los ràpidament amb aigua freda o una mica de gel.
  5. Quan més brusc sigui el contrast de temperatura més fàcilment es desprendrà la pell.
  6. Peleu els tomàquets, partiu-los per la meitat, i retireu-ne les llavors i l’excés d’aigua.
  7. Quant més temps els deixeu escórrer, més aigua deixaran anar i més concentrada serà la confitura.
  8. Seguidament, peseu els tomàquets i mesureu la mateixa quantitat de sucre.
  9. Poseu els tomàquets trossejats, el sucre i el suc de mitja llimona en una cassola a foc ben baix i deixeu-ho coure durant uns 30 minuts o fins que la confitura tingui la consistència desitjada.
  10. Si substituïu el sucre per fructosa, l’aportació calòrica i l’índex glucèmic de la confitura serà força inferior.
  1. – Un cop tingueu l’escalivada, l’oli d’alfàbrega i la confitura de tomàquet, ja podeu procedir a muntar el plat.
  2. Primer de tot, talleu les tortitas en forma rectangular (de cada tortita feu-ne dos rectangles) i passeu-les per la planxa amb una mica d’oli fins que quedin torradetes i rígides.
  3. – Poseu una capa ben fina de confitura de tomàquet sobre cada tortita i afegiu-hi l’escalivada deixant dos dits de marge en un extrem.
  4. Poseu les anxoves sobre l’escalivada i decoreu amb una culleradeta d’olivada.
  5. A l’extrem que heu deixat poseu-hi una cullerada més generosa de confitura de tomàquet i regueu-ho amb l’oli d’alfàbrega.
  6. – Podeu decorar el plat amb una mica de cibulet picat o amb uns grans de raïm partits per la meitat i passats per la planxa.
  7. Aquesta darrera opció se m’acaba d’acudir ara i penso que pot quedar força bé el contrast entre la dolçor del raïm i el salat de les anxoves.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Coca d’escalivada amb anxoves, confitura de tomàquet i oli d’alfàbrega

Carxofes farcides de brandada de bacallà amb salsa de tomàquet

Ingredients:

  • 100 gr avellanes torrades (o 50 ametlles + 50 avellanes)
  • 3 tomàquets madurs
  • 6 grans d’all
  • 500 gr bacallà sec (remullat)
  • 200 ml crema de llet (o llet)
  • 200 ml oli
  • 4 carxofes
  • 1 llimona
  • farina

Preparació:

  1. Netejar les carxofes i tallar el peu i la part superior. Posar a bullir amb un raig de suc de llimona i una cullerada de farina. Quan estiguin cuites, refrescar i reservar.
  2. Posar el bacallà dessalat i una fulla de llorer en un cassó i coure’l durant 10 minuts. Un cop cuit, esqueixar-lo amb les mans.
  3. A foc mínim, posar 200 ml d’oli amb 3 grans d’alls laminats i deixar que es vagi aromatitzant molt lentament.
  4. Paral·lelament, escalfar la crema de llet.
  5. Abocar al bacallà esmicolat molt poc a poc la crema de llet calenta i l’oli aromatitzat amb alls (però sense els alls). Anar alternant els dos líquids i barrejar bé amb l’ajuda d’un morter. Ha de quedar com una crema fina.
  6. Escalivar els tomàquets i 3 grans d’all. Picar els fruits secs a un morter i un cop picats fins, afegir-hi els tomàquets i alls escalivats i pelats. Afegir-hi oli fins obtenir una salsa fina. Si cal, passar la salsa pel minipímer.
  7. Obrir les carxofes en forma de flor i posar-hi entre les fulles la brandada de bacallà. Posar-hi la salsa de tomàquet a sobre i enfornar uns minuts abans de servir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Carxofes farcides de brandada de bacallà amb salsa de tomàquet

Albergínies al forn amb ricota

Ingredients:

  • 4 albergínies
  • 50 gr de bolets secs,
  • 150 gr de ricota
  • 2 grans d´all,
  • 2 anxoves
  • 4 cullerades de parmesà ratllat,
  • 1 ou
  • julivert,
  • orenga

Preparació:

Tallet les albergínies per la meitat, els hi feu unes marques romboidals sense trencar-les i amb el forn a 180 graus les enforneu, salpebrades i amb una mica d´oli. Quan siguin cuites les buides i barregeu la polpa amb la ricota, l´ou lleugerament batut, les anxoves picades i la resta d´ingredients, l´all ben picadet, les anxoves també. Les tornem llavors a posar al forn, amb una mica més de parmesà ratllat per sobre, entre cinc i deu minuts.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Albergínies al forn amb ricota