Ingredients:

• – 4 cebes de figueres (no excessivament grans)
• – 4 pomes Fuji
• – Un got de xerés sec (a la versió vitoriana les van fer amb fino)
• – 700 ml de llet
• – 200 grams de farina de blat
• – 100 grams de maizena
• – 6 ous
• – Sal, pebre, un pessic de nou moscada
• – Farina de galeta

Preparació:

1. El primer ha estat fer un caldet. Agafar una poma i una ceba, cobrir-les d’aigua i deixar-les bullint a foc lent durant ben bé una horeta. A l’acabar cop de turmix i passar-ho pel xino.
2. En una paella o cassola prou gran, he posat a fregir a foc lent 3 cebes tallades ben petites. Amb tranquilitat, que s’anessin enrossint i endolcint. Un cop ben rossetes, li he afegit 3 pomes tallades a daus ben petits (sense la pell, que he reservat per a ús posterior) i el got de xerés. Ho he deixat un quartet d’hora xupxupejant.
3. Mentre feia xupxup, en un bol hi he posat 300 ml del caldo de ceba i poma, la llet, la farina, la maizena, els rovells dels 6 ous (guardeu les clares, sobretot!!!) la sal, el pebre i la nou moscada i ho he barrejat bé fent servir les varilles del turmix. Passat el quart d’hora del xupxup de la ceba, la poma i el xerés, li he afegit aquesta pasta a poc a poc i sense parar de remenar. Amb un foc mig, la cosa ha anat espessant fins arribar al punt que el canell ja havia de fer esforç i que la pasta es desenganxava sencera del fons. Moment de parar el foc i abocar-ho a un recipient preparat per anar a la nevera i deixar que la pasta es refredi. Per tenir-ho a la nevera, cobriu-ho amb paper film apretant just sobre la pasta (d’aquesta manera no s’hi farà una crosta) i que vagi perdent temperatura a la nevera.
4. Unes hores després (o un dia, previsors), amb la pasta ja freda, fem les croquetes amb dos culleres o de la manera que sàpiguem, i les passem per clara d’ou i després per farina de galeta. Una opció per fer-ho per nota és posar les pells de les pomes sobre un silpad al forn, per assecar-les. Les treus, seques, les tritures i barrejes amb la farina de galeta.
5. El final és fàcil i de sobres conegut: paella amb oli d’oliva verge ben calent i a fregir! Amb les quantitats que he posat us sortirà un bon munt de croquetes. L’ideal és fer tot el procés i ja ben arrebossades, congelar-les. Quan les traguem, encara que no estiguin descongelades ja les podem posar a fregir amb oli ben calent i estaran perfectes.
6. Nota croquetera relacionada amb Vitoria que ja lliga amb el post: a més de l’event cervesa-croqueta que va montar el Javi, em va portar a fer una volta per menjar algunes de les millors tapes de la ciutat. Al Sagartoki, a més de menjar la millor truita de patates que he menjat mai (i que no portava ceba, les meves creencies esquinçades d’un sol mos), vam menjar unes croquetes de formatge blau descomunals. Senceres cap a la boca, l’interior líquid, explosió. Es veu que el truc és fer servir gelatina per preparar-les.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Croquetes de poma i ceba