Arxius diaris: gener 26, 2021

Els ous, uns bons companys del pollastre i altres carns d’aviram

Avui dedicarem aquest espai a parlar d’un altre producte company dels nostres pollastres. Parlarem dels ous, que és un aliment que comparteix algunes característiques nutritives amb la carn d’aviram. No només són aliment d’origen animal i del mateix tipus d’animal, aus, sinó que són aliments fonamentalment proteics i amb una proteïna de molt alta qualitat, això vol dir que tenen tots els aminoàcids essencials, que el cos humà no pot produir. També comparteixen que són aliments molt digestibles i per tant molt aptes per gent gran i nens. En cap dels dos els carbohidrats tenen un paper destacat en la seva composició.

També comparteixen el fet d’haver estat font de desinformacions i falsos mites que durant temps els han donat mala fama. Avui, afortunadament, han recuperat el seu lloc en una dieta saludable i els falsos mites han anat desapareixen.

Malgrat això dels ous encara es fan sovint dues preguntes que estan relacionades. La primera és sobre si menjar ous incrementa el nivell de colesterol en sang i la segons sobre quants ous es poden menjar a la setmana. La resposta és que hi ha multitud d’estudis científics i mèdics internacionals que han evidenciat que els consum d’ous, en persones sanes, no provoca cap increment en el risc de malalties cardiovasculars. Les recomanacions de consum són d’un ou al dia dins d’una dieta sana i equilibrada.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Els ous, uns bons companys del pollastre i altres carns d’aviram

Peix marinat amb salsa de llima

Ingredients:

  • 4 supremes de peix blanc “amb cos”, vaja, llobarro, nero…
  • sal
  • pebre,
  • oli
  • mantega

marinat:

  • ratlladura i suc de dues llimes,
  • 3 grans d´all xafats,
  • 1 xili,
  • vi blanc

salsa:

  • crema de llet,
  • 4 granss d´all,
  • ratlladura d´una llima,
  • suc de llima,
  • un rovell d´ou,
  • fulles d´alfàbrega

Preparació:

Les supremes de peix, que poden no ser supremes i ser senzillament 4 rondanxes, s´han de marinar aprox una hora ben bona a la nevera. Després, abans de coure-les amb oli i mantega, important secar-les curosament. La salsa la podeu deixar per quan comenceu a fer el peix: escalfar la crema de llet amb els alls laminats (jo els vaig saltejar abans) i la ratlladura de llima fins que agafi consistència de salsa, vaja, poca estona. Podeu posar-hi suc de llima o utilitzar, com jo, el propi suc de la marinada, i incorporar el rovell d´ou sense deixar de remenar i a foc lent. Jo tenia mero i va quedar de cine, la foto és horrible però us asseguro que val molt la pena. I amb alfàbrega segur que millora!.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Peix marinat amb salsa de llima

Clafutís de figues

Ingredients:

  • – 250 grams de figues
  • – Rajolí d’anís
  • – 3 ous
  • – 50 grams de sucre
  • – 50 grams de farina
  • – Una bona cullerada de formatge cremós (a falta de crema de llet en nevera)
  • – Un pessic de sal
  • – Mantega
  • – Sucre glas

Preparació:

He pelat les figues i les he deixat a un bol amb un rajolí d’anís una bona estona, que s’empapessin. Més tard he untat un motllo d’aquests de silicona rectangulars amb mantega i li he posat una capa amb les figues, ben distribuïdes. A un bol he batut els ous amb el sucre, ho he remenat amb el formatge, la farina, tamisada i un pessic de sal. He abocat la barreja al motllo, sobre les figues. Això ho he col·locat al forn, que tenia precalentat a 200 graus (ho havia posat a dalt i a baix, però cap a la recta final li he tret la de dalt, que se m’estava dorant massa ràpid per sobre) i li he tingut uns 20 i pocs minuts. L’he tret i l’he deixat refredar, tirant-li sucre llustre per dalt. Mitja horeta més tard l’he tallat, encara calentet i he quedat convençut. Recepta fàcil i guanyadora on, com comentava el Pep Palau, es pot substituir figues per peres.

Entrada dedicada a la companya de blog, la Sílvia, fan de les figues i que en aquests moments circula per l’altre cantó del món, provant la carn de cangur i intentant entendre l’accent australià. Que no és fàcil.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Clafutís de figues