Arxiu d'etiquetes: BROU

Sopa de ceba

Ingredients:

  • 3 cebes grosses
  • 1 l. de brou de verdures o aigua
  • sal i pebre
  • oli
  • pa torrat o sec
  • formatge ratllat emmental
  • ou (optatiu)

Preparació:

  1. Talla la ceba petita, posa-la en una cassola una mica d’oli i cou-la a foc lent.
  2. Afegeix el brou de verdures o aigua salada i fes-ho bullir a foc lent uns 15 minuts.
  3. Servir en una cassoleta individual, posar l’ou i escaldar-lo amb el brou, damunt posa el pa torrat i damunt del pa, el formatge ratllat.
  4. Gratina al forn fins que el formatge agafi color.
  5. Jo li vaig posar també una mica de tòfona.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINETES PER LA LAIA

Origen: Sopa de ceba

BROU DE VEDELLA O DE POLLASTRE

Ingredients:

  • 1kg de ossos i retalls de vedella
  • 1 paquet d’herbes pel brou (pastanaga, nap, xirivia, porro i api)
  • 1 ceba
  • 1 tomaquet
  • 5 litres d’aigua

Elaboració:

  1. Vedella: En una safata que pugui anar al forn es posen els ossos, retalls, etc. de vedella i es rosteixen al forn durant 1/2 hora.
  2. En una olla grossa es posa l’aigua a bullir i s’afageixen totes les verdures i els ossos de vedella rostits.
  3. Quan bulli es baixa el foc i es deixa coure unes 3 o 4 hores.
  4. Es va desescumant de tant en tant amb una ecumadora o amb una cullera.
  5. Es cola el brou, amb un colador fi, i es posa a una olla que càpiga a la nevera.
  6. Es deixa 24 hores a la nevera.
  7. Veureu que al cap d’aquest temps tot el greix haurà pujat a la superfície i serà totalment sòlid.
  8. L’heu de treure a consciecia amb una escumadera.
  9. Ja el teniu llest per utilitzar o per congelar-lo.

Recepta extreta de “La Cuina de Cal Pepin”

Origen: BROU DE VEDELLA O DE POLLASTRE

Cassola de fideus amb conill

Ingredients: (per a 6 persones)

  • 1 conill trossejat
  • 150gr. de cansalada magra de porc a talls
  • 700gr. de fideus nº 4
  • 1 pebrot vermell
  • 1 ceba grossa
  • 5 grans d’all
  • 6 o 7 carxofes
  • 6 tomates madures
  • 2 litres de brou de verdures o de pollastre
  • sal
  • pebre negre molt
  • oli d’oliva

per la picada:

  • julivert
  • 25 ametlles torrades
  • 1 gra d’all

Preparació:

  1. Peleu les carxofes, partiu pel mig i deixeu-les uns minuts amb aigua freda i julivert, per evitar que es tornin negres.
  2. En una cassola, amb un raig d’oli, fregiu els talls de conill i de cansalada deixeu que es sofregeixin lentament fins a enrossir, salpebreu. Afegiu les carxofes tallades a trossos, saleu i continueu fregint uns 10 minuts més retireu els trossos de carn i de carxofa, de la cassola.
  3. En el mateix oli, si cal n’afegiu, sofregiu la ceba i els alls, tallats a trossos petits, quan la ceba comenci a estar transparent, afegiu el pebrot, també tallat a daus petits, continueu fregint 15 minuts més.
  4. Llavors hi afegiu les tomates pelades i triturades ben fines.
  5. Continueu fregint fins que la tomata perdi l’aigua i quedi concentrat. Feu la picada i aboqueu-la a la cassola, junt amb els fideus i amb els talls de conill i de carxofa que teníeu reservat fregiu a foc viu perquè es rossegin una mica els fideus, remenant perquè no es cremi.
  6. Escalfeu el brou a punt de bullir i afegiu-ne 1’5 litres a la cassola, la resta de caldo la reserveu per si en fes falta, proveu de sal.
  7. Coeu els minuts que indiqui el fabricant de la pasta, si cal afegiu brou perquè no quedin secs.
  8. Passat el temps retireu del foc i deixeu reposar 2 minuts amb la cassola tapada.
  9. I ja està a punt per servir els plats i menjar-la ben calenta.
  10. Bon profit!!

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Cassola de fideus amb conill

Carpaccio de gambes (a les tres textures)

Ingredients:

  • Gambes o llagostins (frescos – important, perquè després, s’han de tornar a congelar)
  • Paper film de cuina, o paper de forn, o bosses grans de zippbloc
  • Cassó de cul plà
  • Un bon brou de peix
  • Oli, sal i pebre

Per fer el Carpaccio de gambes:

  1. Pelar les gambes, treient el budell de l’esquena. Guardar els caps i les peles pel brou.
  2. Al damunt del taulell de la cuina, posar el film de plàstic o el paper de forn. un quadradet per cada racció.
  3. Tres o quatre gambes (segons tamany) i tapar amb un altre quadrat de film o paper.
  4. Amb el cassó aplastar-les fins que quedin com una làmina fina, i amb les mans per sobre, deixar-ho arrodonit.
  5. Congelar cada unitat .
  6. Reservar tres o quatre gambes senceres per racció i fer-les a la planxa a l’últim moment. Només un plis-plas

Muntar el plat:

  1. Col.locar al fons del plat, el carpaccio de gambes. Al damunt, les gambes que hem acabat de fer a la planxa. Tenir una gerra amb el brou ben calent, i quan la penya és a la taula, anar tirant per sobre del plat el brou de peix. El brou ha de ser consistent, si cal, afegir-hi una mica de farina d’arros o “maizena” perquè tingui més “cos”
  2. L’escalfor del brou, acaba de coure el carpaccio.
  3. Val a dir, que el cappaccio per si sol, i acompanyat pel voltant de rúcula, canònges, o qualsevol cosa que us vingui al cap, i amanint-lo amb escames de sal (o sal guixuda) un raget de llima o llimona (o no) i un bon raig d’oli, és molt bó!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINING

Origen: Carpaccio de gambes (a les tres textures)

POPETS ESTOFATS

Ingredients:

  • 2 o 3 popets per persona.
  • Oli d’oliva.
  • Patates.
  • Cebes de Figueres.
  • Alls.
  • Vi blanc sec.
  • Una mica de fumet de peix.
  • Una picada feta amb ametlles i avellanes torrades, i un trosset de bastó de pa.

Preparació:

  1. Tal i com faig sempre que he de preparar algun guisat ja bé sigui de sípia, de calamar o, com en el cas d’ahir, de popets, el primer que vaig fer després de netejar els popets va ser posar-los dins d’un cassò o d’una cassoleta (no hi han de cabre massa folgats) amb un rajolinet de res d’aigua i d’oli (el just perquè no s’enganxin) i, tapats i a foc molt lent, anar controlant-los de tant en tant perquè no bullin. Així es van anar estofant durant uns vint o vint-i-cinc minuts.
  2. Mentre s’estofaven els popets (érem tres a dinar i n’havia comprat deu peces), vaig començar a sofregir, dins d’una cassola i molt a poquet a poquet, un parell de cebes, tallades a la juliana, junt amb un parell de grans d’all sencers i una mica esclafats amb la fulla plana del ganivet.
  3. A mitja cocció vaig salar el sofregit i, quan vaig veure que la ceba ja estava transparent, vaig apujar al màxim el foc i tirar dins de la cassola un bon raig de vi blanc sec (un xerès amontillat és perfecte).
  4. Quan em va semblar que l’alcohol del vi ja s’havia evaporat, vaig tirar a dins de la cassola un parell de patates, que havia pelat i esqueixat (no pas tallat a daus uniformes) i els popets amb el suquet que havien anat fent mentre s’havien mig cuit a l’olleta que vaig fer servir.
  5. Vaig fer una bona remenada de tot plegat perquè patates i popets s’impregnessin del sabor del sofregit i ho vaig cobrir tot amb una miqueta de fumet calent. (Si no n’hagués tingut, de fumet, hauria fet servir aigua.)
  6. Mentre la cassola, amb el foc just, anava fent xup-xup, vaig picar al morter cinc o sis avellanes torrades i el mateix nombre d’ametlles, també torrades, amb un parell de “grissines”, picada que vaig tirar a la cassola quan faltaven uns deu minuts dels, si fa o no fa, vint-i-cinc amb què les patates van estar fetes. A casa ens agrada que, fins i tot i encara que no facin tant de goig quan les serveixes a taula, les patates estiguin una mica de res desfetes.

Recepta extreta de “Ca l’Assur”

Origen: POPETS ESTOFATS

SOPA DE CALÇOTS AMB ROMESCO

SOPA DE CALÇOTS AMB ROMESCO

Ingredients:

  • 10 calçots
  • 1 patata grossa
  • Una cullerada de romesco (i una mica més per acompanyar)
  • Uns brins de safrà
  • Brou de verdures
  • Oli i sal
  • Pa torrat

Preparació:

  1. Sofregim en una mica d’0li els calçots tallats a trossets de mig centímetre aproximadament.
  2. Quan estiguin una mica daurats hi afegim la patata tallada a daus petits, hi donem unes voltes, hi posem una cullerada de romesco i uns brins de safrà.
  3. Ho remenem bé una mica i cobrim amb brou de verdures i rectifiquem de sal.
  4. Deixem coure tapat, a foc lent, durant uns 25 minuts.
  5. Servim acompanyat d’una torrada de pa amb salsa romesco per sobre.
  6. Bon profit, us encantarà el resultat!!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES D’AMOR

Origen: SOPA DE CALÇOTS AMB ROMESCO

SIPIA ESTOFADA

Ingrediens (2p):

  • 70 gr. tomaquet
  • 50 gr. pebrot del piquillo a tires en conserva
  • 50 gr. de xampinyons
  • 200 gr. pebrot verd
  • 260 gr.sipia
  • 150 ml. d’aigua o brou de peix
  • 2 cullerades d’oli
  • Espècies seques: sal, pebre, pebre vermell picant, all, ceba i julivert

Elaboració:

  1. En una cassola afegim 2 c/s d’oli i li afegim el tomaquet pelat i el pebrot verd tallats a quadradets petits.
  2. Al cap de 5 min. li afegim la sipia tallada a quadradets.
  3. La deixem coure a foc baix uns 15 min. remenant de quant en quant. Afegim els xampinyons, el pebrot del piquillo i totes les espècies seques i li donem unes voltes.
  4. Afegim l’aigua o el brou, ho deixem coure 15 min. i ja ho tenim llest.

Recepta extreta de “La Cuina de Cal Pepin”

Origen: SIPIA ESTOFADA

Risotto de sípia

Ingredients:

  • 1 Sípia de mida mitjana
  • 1 ceba mitjana
  • 2 Tomàquets madurs
  • Fumet de peix
  • Vi blanc
  • Arròs (si pot ser arborio millor). Es tracta d’una classe d’arrós italià ideal per aquests plats.
  • Formatge parmesà ratllat.
  • Sal i pebre

Preparació:

  1. En una cassola hi posem una mica de mantega i hi sofregim la ceba, fins que estigui a punt de quedar negre. Si veiem que se’ns crema hi anem afegint poc a poc el vi blanc.
  2. Quan tinguem la ceba amb un color marronós hi posem la sípia tallada petita i la deixem sofregir una bona estona. Seguidamet hi posem els dos tomàquets madurs i seguim sofregint. Ho salpebrem.
  3. Un cop que el sofregit ens agafi aquell to marronós tan característic, hi tirem l’arròs i ho sofregim durant un minut, seguidament i anirem tirant el fumet poc a poc i a mesura que l’arròs ens ho demani.

Recepta extreta de “Petits Bocins”

Origen: Rissoto de sípia

Peix yassa

Ingredients:

  • 1 verat de racció, net
  • 1 ceba
  • El suc d’una llimona
  • 1 rajolí d’oli de girasol (ells ho fan amb oli de cacahuet)
  • 1 pastilla de brou, vegetal o de pollastre
  • 1 culleradeta ben maca de mostassa
  • 1 rajolí de vinagre
  • Pebre, i opcionalment, bitxo i all.

Preparació:

  1. Tallar la ceba a dernes. Barrejar tots els ingredients menys el verat. Cal desfer la pastilla, però no us amoïneu si us queda algun grumoll. Posar el verat obert en un plat o una safata i tapar-lo amb la resta d’ingredients. Deixar-lo marinant a la nevera un mínim de dues hores (jo ho he deixat fet abans d’anar a la feina). Escalfar un grill. Mentre augmenta la temperatura, separar el peix de la marinada, i coure aquesta en una paella amb foc alegre, uns cinc minuts. La ceba ha de quedar flexible, però no tova del tot sino encara un pél cruixent, i la salsa s’ha de reduïr un xic. Coure el peix al grill i emplatar-ho.
  2. La pregunta del milió: Era com el peix que jo recordava? Si i no… S’hi semblava bastant, però hi havia alguna cosa que no acabava de ser igual. D’entrada, el peix allà es feia sobre brases de carbó. De sortida, de vegades la marinada es servia sense tornar-la a coure (cosa que cap de les receptes que vaig trobar preveia, i que jo no volia fer perquè aquesta nit tinc un sopar i tampoc no és cosa de presentar-me fent olor de ceba crua). I a més… Aquí no estic a la vora d’un riu com el de la Reina d’Àfrica, menjant amb els dits, amb l’amenaça d’una pluja tropical de dimensions bíbliques d’un moment a l’altre. No, no és pot fer el mateix àpat dos cops, que diria el filòsof.

Recepta extreta de “Baixa Gastronomia”

Origen: Peix yassa (souvenir de Senegal)

BROU BLANC DE PEIX

Ingredients:

  • 1kg. de caps i/o espines de peix i/o morralla
  • 1 paquet d’herbes pel brou (pastanaga, nap, xirivia, porro i api)
  • 1 ceba
  • 1 tomaquet
  • 5 litres d’aigua

Elaboració:

  1. En una olla grossa es posa l’aigua i s’afageixen tots els ingredients en fred.
  2. Quan bulli es baixa el foc i es deixa coure uns 30 – 40 min.
  3. Es va desescumant de tant en tant amb una ecumadora o amb una cullera .
  4. Es cola el brou, amb un colador fi, i es posa a una olla que càpiga a la nevera.
  5. Es deixa 24 hores a la nevera. Veureu que al cap d’aquest temps tot el greix haurà pujat a la superfície.
  6. L’heu de treure amb una escumadera.
  7. Ja el teniu llest per utilitzar o per congelar-lo.

Nota:

  • Us recomano que no hi poseu sal, quan el feu servir ja la posareu.

Recepta extreta de “La Cuina de Cal Pepin”

Origen: BROU BLANC DE PEIX