Hem descobert els espinacs frescos a l’amanida: els hem tastat últimament en alguns restaurants i a l’Argentina.
Ahir el Ru em va sorprendre amb una fantàstica amanida d’espinacs, nous, formatge sec d’ovella i una reducció de vinagre de mòdena amb sucre. El resultat, tal com veieu a la fotografia, va ser espectacular.
Aquesta recepta…me l´he tret de la màniga. Vaig llegir el que posa a la recepta i de fet el que realment deia era “truita de xampinyons o espinacs o…”. En fi, es igual, no? Total, que vaig fer una truita per a mi solet amb aquests 3 ingredients…Primer vaig coure els xampis, amb mantega i llimona, sa i pebre. Desprès els espinacs, saltejats. I finalment les gambes, amb uns quants alls laminats. Vaig batre un parell d´ous i hi vaig afegir els tres ingredients. Ben barrejat i truita al canto. Primer vaig intentar que em quedés estil “truita a la francesa” però com que la cosa no pintava gaire bé va acabar tenint look “de patates”. O sigui, li vaig donar la volta i tot amb un plat. I boníssima, amb una mica de pebre molt per sobre al final.
Rentar i treure les cues dels espinacs frescos és de les coses pesades que hi ha en el món de la cuina, eh? Ho és, i molt, però val tant la pena, especialment si heu pogut comprar-ne de ben macos (i si a sobre són de la parada ecològica encara més), que recomano molt especialment no fer-ho amb espinacs congelats. Si no podeu o us fa mandra s´entén…
En fi, a la recepta original bullen els espinacs, però tenen tanta aigua que mai acabes de treure-la del tot i et queda la pica feta un cristo verd…així que des de fa poc he canviat de tàctica i els saltejo amb un xic d´oli…problema aigua ressolt, i queden super bons i gustosos. No oblideu posar-hi una mica de sal, una mica.
Les gambes, en canvi, sí que són congelades. Obviament seran més bones fresques, però excepte la gamba llagostinera (que per cert està ben bona) els seus preus són prohibitius. En aquesta ocasió vaig aprofitar unes cues de gamba petita que tenia al congelador (made in sirena), però normalment n´utilitzo unes de grosses, i surten molt bé. Les trec del congelador una bona estona abans i les saltejo amb all, oli i una mica de bitxo. En pocs minuts les trec i les poso en una altra paella on he estat saltejant els xampinyons amb margarina (sempre utilitzo margarina, quasi mai mantega), sal i pebre i una mica de vi blanc i desprès en una altra on hi tenia els espinacs. Hi tiro els dos ous batuts i remeno constantment fins que està ben fet i ben remenat, res, uns tres minuts aprox.
Super bo. Ara no recordo si vaig posar un o dos ous…potser nomès un.
Una vegada heu repassat bé les sardines, assegurant-vos que no tinguin espines ni escames podeu saltejar els espinacs amb margarina (tan si son frescos com congelats…en aquest darrer cas una vegada descongelats, naturalment) i en poseu una mica al mig de cada sardina (les tindreu obertes per la meitat). Les tanqueu, en plan entrepà, i les poseu en usafata per anar al forn coberta amb quatre cullerades d´oli. Cobrir-les amb farina de galeta, posar una mica de margarina a sobre de cada sardina i enfornar durant deu minuts. Si voleu posar-hi vi, com jo, feu-ho abans del pa ratllat.
Super bo!!!
Netegem les guatlles i les tallem de manera que ens quedin separades les cuixes i els pits, quatre trossos per guatlla. Les marquem en una cassola, les reservem i en aquesta cassola hi fem un sofregit amb la ceba i els alls. Quan siguin rossos hi incorporem les espècies. Donem unes quantes voltes al conjunt, de manera que les guatlles s´impregnin bé de tots els sabors i mullem amb el brou. Uns minuts més tard hi tirem el cilantre i el julivert i deixem coure mitja horeta a foc més aviat lent. Mentrestant bullim els espinacs i en fem una mena de mandonguilles. Bullim també els ous de guatlla cinc minuts i al final ho posem tot junt a la cassola i ho deixem coure uns pocs minuts més. Boníssim!
