Aquestes dues fruites típiques de l’època estiuenca poden arribar a créixer en un mateix arbre. La nectarina és una varietat del préssec i res més; allò que hem sentit tantes vegades que és resultat del creuament entre préssec i pruna és només una llegenda urbana. Totes dues fruites contenen molts antioxidants.
El presseguer (Prunus persica) és originari de l’Orient llunyà i es calcula que es conrea des de l’any 3000 aC. Va arribar a Europa a través de l’antiga Pèrsia, d’aquí el nom botànic per designar l’espècie. Tant a la Xina com al Japó hi ha moltes llegendes relacionades amb el seu fruit, que és símbol de la longevitat i la immortalitat. El seu sabor deliciós i la seva textura delicada l’han convertit també en apel·latiu de la bellesa femenina, fins al punt que, a la Xina, la paraula préssec s’utilitza en alguns casos per referir-se a les noies joves i boniques.
El préssec i la nectarina són unes de les fruites més dolces, però menys calòriques (menys de 50 Kcal per 100 g de fruita), perquè la major part del pes és aigua (quasi el 90%). No contenen greixos i la majoria dels hidrats de carboni que tenen hi són presents en forma de fructosa, que s’assimila més lentament que altres sucres simples. Tenen força fibra –principalment si no els traiem la pell–, i també vitamines i minerals. El ventall de vitamines hidrosolubles (C i grup B) que hi trobem és ampli, però totes hi són en quantitats semblants a la resta de fruites; en canvi cal destacar:
Vitamina A: el seu color groc-ataronjat ens indica un contingut elevat en carotens, unes substàncies que l’organisme s’encarrega de transformar en vitamina A, essencial per a la vista, la pell, els cabells, les mucoses i el bon funcionament del sistema immunitari. A més, els carotens són uns antioxidants potents. La nectarina és lleugerament més rica en carotens que el préssec.
Potassi i magnesi: són fruites riques en potassi, que és el mineral que participa en la regulació del balanç d’aigua en l’organisme, i també en la contracció del cor i la transmissió de l’impuls nerviós. En quantitats més discretes també contenen magnesi, un mineral que es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs i, a més, forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i té uns efectes laxants i calmants suaus.
Seleni i zinc: el seleni és un antioxidant potent, protegeix el sistema cardiovascular, afavoreix el sistema immunitari i està vinculat a la protecció davant de certs tipus de càncer. El zinc, a més de ser un bon antioxidant, intervé en la maduració dels òrgans reproductors i té un paper important en la immunitat.
El préssec i la nectarina són fruites d’estiu amb propietats antioxidants importants, sobretot si les consumim amb pell. Convé que hagin madurat a l’arbre i que siguin de cultiu ecològic i proper.
Propietats nutricionals
Efectes sobre l’organisme
Colerètics i fàcils de pair: el préssec i la nectarina són fruites poc pesades per a l’estómac, ajuden el fetge a fer els processos digestius, perquè incrementen la producció de bilis –l’anomenat efecte colerètic–, i afavoreixen la digestió dels greixos. Són de molta utilitat en els processos d’insuficiència biliar.
Protecció contra l’envelliment i el càncer: contenen àcids fenòlics, que són unes substàncies amb un efecte antioxidant molt potent, fins i tot superior al de la vitamina C o els carotens. Aquests àcids neutralitzen l’acció dels radicals lliures que causen els processos d’envelliment del cos, com ara el risc cardiovascular, les malalties degeneratives i el càncer (especialment el de pulmó).
Recomanables per a persones amb hipertensió o problemes cardiovasculars: com que contenen molt de potassi i poc sodi, resulten molt recomanables per a les persones que pateixen d’hipertensió o problemes de cor. No obstant això, les persones amb insuficiència renal que han de fer dietes de control del potassi han d’anar amb compte.
Alerta sobre el potencial al·lergogen dels préssecs: l’al·lèrgia als préssecs és la més habitual en les persones adultes.
Canvis vitals
Els canvis vitals que propicia aquesta fruita segons la medicina tradicional xinesa estan vinculats a la seva naturalesa tèrmica, de caràcter marcadament refredador; el seu sabor dolç amb punt àcid és reconstituent dels fluids del cos. Hidrata els pulmons i els intestins, s’utilitza per tractar la tos seca i les condicions de sequedat als pulmons i redueix la hipertensió arterial.
La qualitat lleugerament àcida del préssec li confereix propietats astringents, i tendeix a limitar la transpiració.
Una de les cures de la pell per hidratar-la es fa amb un cataplasma de préssec fresc que s’aplica sobre la cara i es deixa assecar; a continuació s’esbandeix i després s’eixuga lleugerament la cara.
Com es cuina
Convé triar els exemplars amb la pell llisa i sense taques o cops a la superfície, ja que tendeixen a podrir-se amb facilitat. Tant la nectarina –de pell llisa, fina i brillant– com el paraguaià o préssec pla –de forma xata i polpa molt aromàtica– són varietats de la mateixa espècie.
Per conservar-los quan ja estan madurs, convé guardar-los a la nevera separats d’altres fruites, i mai els uns a sobre dels altres, perquè es farien malbé.
Cultiu ecològic, proper i de temporada: hi ha estudis científics fets específicament amb préssecs que demostren que el contingut en antioxidants és més gran en la fruita ecològica que en la de cultiu convencional. A més, per poder treure el màxim profit de les vitamines i antioxidants dels préssecs convé menjar-se’ls amb pell; i en aquest cas és imprescindible adquirir-los de cultiu ecològic per evitar ingerir un excés de productes químics de tractament de la fruita. Si la textura de vellut de la pell se’ns fa difícil, podem menjar nectarines amb pell també ecològiques.
Receptes bàsiques
Gelea de maduixes i préssecs
Recepta extreta del llibre “El peso natural” de Montse Bradford.
Ingredients:
- 2 tasses de maduixes tallades a quadrats petits
- 3 préssecs madurs tallats a trossos petits
- 1 culleradeta de pell de taronja rallada
- 1 cullerada de coco ratllat
- 2 tasses de suc de préssec natural
- 1 pessic de sal marina
- Endolcidor natural al gust (per exemple: melassa d’arròs)
- 3 ½ cullerades de flocs d’agar-agar
Preparació:
- Escalfeu el suc de préssec amb un pessic de sal marina, els flocs d’agar-agar i l’endolcidor. Coeu-ho, sense tapa, a foc baix durant 10 minuts. Afegiu-hi el coco ratllat.
- Deixeu una gota en un plat i espereu uns minuts per veure si se solidifica fins a la consistència de gelea desitjada. Si no fos així, afegiu-hi una altra cullerada de flocs d’agar-agar.
- Poseu la fruita barrejada en un recipient pla de ceràmica o de vidre i, amb cura, aboqueu-hi per sobre el líquid de la gelatina amb la pell de taronja ratllada. Deixeu-ho refredar com a mínim una hora. Serviu-ho.
