Posam al foc una pella (tipus paella o greixonera o una que sigui un poc fonda) amb un bon raig d’oli. Anam sofregint l’all tallat ben petit, el sofrit i el porro, també ben petit. Afegim les dues tomàtigues de ramellet ratllades i les mongetes tallades en trocets. Quan les mongetes s’han sofregit, ho tapam tot d’aigua, i esperam que arranqui el bull. Hem d’anar alerta de no posar massa aigua, perquè es tracta que els fideus quedin secs, així que val més haver-ne d’afegir que no que en sobri.
Quan la pella/paella/greixonera ha arrencat el bull ho salam i li posam el pebre bo. Pelam, i tallam la pastanaga a quadrets i la incorporam passats uns deu minuts, i ho tornam deixar bollir uns deu minuts més.
Tallam la colflori respectant les branques i la incorporam a la pella i la deixam bollir uns cinc minuts. Per acabar, incorporam la carxofa tallada en quarts. Aquí convé tastar-ho per si fa falta rectificar-ho de sal. En funció de la pasta i el que hagi de bollir, l’abocam a la pella abans o després de la carxofa. La que jo vaig usar, amb quatre-cinc minuts ja està a punt, així que la vaig abocar a la pella just després de la carxofa, juntament amb el colorant alimentari i el julivert ben picat. Apagam el foc quan la pasta està cuita, la deixam reposar uns deu minuts i ja està llest!
Ingredients:
Preparació:
Preparem primer la marinada amb un all tallât petit, el gingebre fresc també picat, una fulla de llorer, 2 cullerades soperes de salsa de soja, 2 cullerades soperes de vinagre, una culleradeta de sucre i oli d´oliva. Hi posem els filets ben nets, ho tapem i ho reservem a la nevera. Al cap d´una hora els hi donem la volta. Quan ja hagi passat el temps de maceració assequem la tonyina amb paper absorbent i la daurem pels quatre costats sense posar oli a la paella, lleugerament. Reservem i quan s´hagi refredat ho pintem amb oli de sèsam.
El “chop-suey” de verdures és un saltejat amb salsa de soja. Heu de tallar-les tipus juliana, a lo llarg, primes (o com vulgueu…), i les aneu saltejant. Primer el pebrot, la pastanaga i la carxofa. Després els espàrrecs, el shitake, la mongeta, l´all i la col. Al final hi poseu una cullerada sopera de salsa de soja i ho serviu. La tonyina/bonitol no cal que sigui calenta en principi, de fet normalment no ho és.
Del Llibre de Sent Soví. Recorda a l’almogrote canari. Aquí podeu llegir un article d’en Jaume Fàbregues sobre l’almadroc.
Talleu les albergínies a rodelles, les poseu en un colador amb força sal i que vagin suant una mitja horeta. Mentrestant daurem els alls i les cebes, ben picats, per afegir-hi tot seguit el julivert i el tomàquet, deixant-ho coure uns quinze minuts. Tornem cap a les albergínies…les sequem i les fem a la planxa amb una mica d´oli, i quan acabem les anem posant en una safata per anar al forn alternant-les amb capes de salsa de tomàquet. Ho coronem amb l´emmental barrejat amb el pa ratllat, hi posem una mica de mantega repartida per tota la safata i enfornem fins que estigui ben daurat, uns deu/quinze minuts.