Arxiu d'etiquetes: SAFRA

Fideus a la cassola

Ingredients:

  • 250 gr de fideus del nº2
  • 6 salsitxes de pollastre
  • 2 costelles de porc
  • 2 tomàquets de pera
  • 2 cebes de figueres mitjanes
  • sal i pebre
  • 750 ml de brou casolà de pollastre
  • 10 ametlles
  • uns brins de safrà
  • 2 grans d´all
  • unes fulles de julivert

Preparació:

  1. Quan compreu la costella recordeu de demanar que us la tallin, ells tenen millors ganivets que nosaltres, a no ser que la compreu ja tallada, clar. Poseu a escalfar oli en una cassola i la marqueu ben marcada, salpebrada, fins que quedi rossa;
  2. Mentre feu aquest pas poseu aigua a bullir per escaldar els tomàquets i peleu i talleu ben petita la ceba;
  3. Un cop tingueu marcada la costella feu el mateix amb les salsitxes. Jo recomano tallar-les després, us costarà menys, a vegades tallar la salsitxa crua és una mica incòmode, millor fer-ho quan està marcada. La reserveu juntament amb la costella;
  4. Feu un sofregit amb la ceba i el tomàquet a la cassola on heu marcat la carn. Si fa falta hi afegiu una mica més d´oli, sempre us quedarà millor. I comenceu per la ceba, eh. La sofregiu a foc lent fins que estigui ben potxada. Aquest pas val la pena dedicar-li una bona estona, difícil d´especificar des d´aquí, pero mitja horeta no us la treu ningú. Quan la ceba estigui ben a punt hi afegiu el tomàquet, i feu el mateix procés. A vegades les presses fan que el sofregit no quedi prou caramelitzat, però bé, no és la fi del món, l´important es que es faci a poc a poc i quedi ben cuit;
  5. La cocció del tomàquet trigarà un mínim de deu minuts, allargar-ho fins a vint seria molt bo però. Aquesta estona la podem dedicar a preparar la picada, el gran tret diferencial de la cuina catalana, el quid de la qüestió, la mare dels ous, de fet. Imprescindible. Els seus ingredients varien segons la recepta, el receptari, el cuiner…hi ha qui hi posa sempre pa fregit, element molt necessari quan són picades per a guisats de peix, i qui només ho fa de tan en quan. La presència d´un fruit sec, generalment ametlles o avellanes és també quelcom força necessari, així com l´all i alguna herba tipus julivert.I el safrà, clar, per donar-li gust i color. A vegades us podeu trobar que no en teniu (de julivert) i que no hi ha temps d´aconseguir-ne, així que posar-ne de sec no és cap tonteria. En fi, si es per a aquest plat i aquest tipus de picada fer-ho al morter és lo seu, i abans de tirar-la als fideus és millor deixatar-la amb una mica de brou, s´integrarà millor. Ho feu quan quedin uns tres minuts per al final de la cocció.
  6. Moment de recuperar les carns, barrejar-les bé amb el sofregit, i incorporar-hi els fideus. Integreu-ho bé tot, que els fideus i la carn s´impregnin bé del sofregit i de pas s´enrosseixin. Salpebreu, mulleu amb el brou, que l´heu de tenir ben calent, bullint de fet, i ho deixeu coure, destapat, uns deu minuts…o el temps que us marqui el fabricant dels fideus. Uns minuts abans d´acabar hi poseu la picada, que ja teniu preparada, i la deixateu abans de posar-la als fideus amb una mica de brou. Us han de quedar sucosos però, segons el meu punt de vista, no caldosos, tot i que podeu tenir una mica de brou calent a mà per si algún membre de la vostra família és molt fan de menjar-se´ls amb brou, o amb més brou com a mínim del que marquen els tèorics canons. Això realment va a gustos, però com us deia crec que la clau és que quedin ben melosos.
  7. I ja ho teniu, un plat dels que fan afició, clàssic infalible!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Fideus a la cassola

Paella de peix

INGREDIENTS:

  • 4 gambes fresques
  • 4 escamarlans frescos
  • 2 sípies petites
  • 100 g. petxines
  • 2 carxofes
  • 1 pebrot vermell petit
  • 75 g. de pèsols
  • 1/2 quilo d’arròs bomba
  • 1 ceba petita
  • 2 alls
  • safrà, sal i oli d’oliva
  • 1 litre de brou de peix

PREPARACIÓ:

  1. Pelem una mica les carxofes, tallem un bon tros de la part de dalt de les fulles i fem làmines amb la resta. Ho fregim a la paella amb oli d’oliva. Quan estigui daurades les retirem i les reservem.
  2. A la mateixa paella fregim les gambes i els escamarlans. Reservem-
  3. Fregim la sípia a tires. Reservem.
  4. En la mateixa paella, afegim una mica més d’oli d’oliva i fregim l’all, la ceba i el pebrot, que prèviament hem tallat a trossets.
  5. Tornem a posar a la paella amb la verdura les carxofes i la sípia. Salem. Aboquem l’arròs i remenem a foc lent durant 2 minuts.
  6. Cobrim l’arròs amb el brou, afegim les cloïsses i el safrà, i deixem coure fins que l’arròs estigui al seu punt.
  7. Al damunt posem les gambes i els escamarlants. Ja podem servir.
  8. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: IMPROVISANT RECEPTES

Origen: Paella de peix

Arancini al Ragu

Arancini al Ragù

Ingredients:

(Per a 12 “arancini”)

Per a l’arròs:

  • – 350 grams d’arròs bomba
  • – 1 litre d’aigua
  • – 1 culleradeta de safrà
  • – Un polsim de sal

Per al ragù i el farcit:

  • – 250 mil·lilitres de tomàquet triturat
  • – 150 grams de carn de porc i de vedella triturada
  • – 1/2 ceba
  • – 1 pastanaga
  • – 1 api
  • – 1/2 got de vi negre
  • – 1 raig d’oli d’oliva
  • – 100 grams de mozzarella
  • – 1 polsim de sal i pebre

Per a l’arrebossat:

  • – 200 grams de farina
  • – 1/2 litre de llet
  • – Farina de galeta
  • – 1 litre d’oli de gira-sol

Preparació:

  1. Bullim l’arròs durant uns 15-20 minuts. Tot barrejant, hi afegim el safrà i un raig d’oli d’oliva.
  2. Posem l’arròs en una safata perquè es refredi i el cobrim amb un paper de film transparent de manera que la part superior no quedi eixuta.
  3. Mentrestant, preparem el ragù. Tallem mitja ceba, una pastanaga i un api a trossets molt petits. Ho sofregim tot en una paella amb un raig d’oli d’oliva. Tot seguit, hi aboquem la carn triturada i la saltegem a foc fort.
  4. Hi afegim el vi i deixem que s’evapori. Després, hi mesclem el tomàquet triturat i ho salpebrem. Ho deixem uns 20 minuts més al foc.
  5. Paral·lelament, tallem la mozzarella a daus.
  6. Col·loquem la farina de galets en un plat i la mescla de farina i llet (crema) en un bol.
  7. Un cop refredat l’arròs, comencem a preparar els arancini. Ens mullem les mans i agafem un grapat d’arròs formant una capa sobre la palma de la mà. Fem un clot en el centre on col·loquem una cullerada de sofregit i un parell o tres de daus de mozzarella. Amb l’altra mà, agafem una mica més d’arròs i formem una segona capa que serveixi com a tapa.
  8. Moldegem bé els arancini intentant eliminar les esquerdes. Segons la zona de Sicília on s’elaboren els arancini tenen forma de bola o de pera.
  9. Arrebossem els arancini amb la crema i la farina de galeta.
  10. Submergim les boles en una olla amb oli ben calent fins que es tornin daurades.
  11. Les servim calentes a taula.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: JUGANT A CUINETES

Origen: Arancini al Ragu

Crema de carbassa i taronja amb safrà, fàcil i ràpida

Ingredients:

  • 1/2 carbassa de tipus violí (o la que trobeu a la vostra botiga o parada del mercat)
  • 2 cebes (en principi, millor de Figueres…però podeu optar per qualsevol altra)
  • 1 litre de brou de verdures (sempre millor casolà: pastanaga, ceba, porro, api, nap, xirivia)
  • uns brins de safrà
  • una cullerada de mel
  •  xili mateix, fresc o sec
  • 180 gr de crème fraiche (molt típic de França, però no gaire senzill de trobar aquí…és una mena de nata fresca)
  • sal
  • pebre negre o pebre de Jamaica
  • 1 cullerada de ratlladura de taronja,
  • 80 gr de llavors de carbassa…no cal que les peseu…amb un parell de cullerades n´hi ha prou per quatre persones
  • una culleradeta de flocs de xili sec (opcional, per les pipes)

Preparació:

  1. Començarem torrant les llavors de carbassa al forn, a 170 graus, amb mel (o xarop d´àgave) i flocs de xili, si es que els voleu utilitzar, entre deu i quinze minuts. Ho reserveu.
  2. Amb el forn a 220 graus hi posem la carbassa, tallada a daus (i amb la pell, si és ecològica) i les cebes, salpebrades (el pebre pot ser negre o de fet blanc, tot i que jo, sempre utilitzo el de jamaica amb la carbassa, crec que la combinació és fabulosa, sembla que hagin nascut per ser cuinades juntes!) i amb un bon raig d´oli d´oliva, durant uns 20 minuts.
  3. Posem el brou de verdures a bullir amb la harissa, el safrà, la ratlladura de taronja, sal i pebre. Quan bulli hi afegiu la carbassa i la ceba i en cinc minuts ho retireu del foc.
  4. Tritureu, juntament amb la crème fraiche, i serviu amb les pipes de carbassa per sobre. Si no heu trobat crème fraiche podeu optar per utlitzar ricotta, que se n´acostuma a trobar més fàcilment, o fins i tot formatge tipus “phipadelphia”. L´objectiu és obtenir un plus de cremositat. Aquest darrer pas, si el tema dels làctics no va gaire amb vosaltres, o directament no podeu amb la lactosa, no és imprescindible (i a més a més marca la frontera entre “recepta vegana” i “recepta vegetariana”) peró sí que li dona un tret diferencial respecte a altres receptes de crema de carbassa.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Crema de carbassa i taronja amb safrà, fàcil i ràpida

Pollastre kedra (124/135)

Pollastre kedra (124/135)

Ingredients:

  • 1 pollastre tallat a quarts (o quatre cuixes)
  • 2 cebes
  • 150 gr d´ametlles torrades
  • julivert
  • uns brins de safrà
  • una culleradeta de curcuma
  • sal, pebre
  • brou de pollastre

Preparació:

Posarem primer el pollastre, ja amb els quarts tallats, a marinar amb l´adob: julivert picat, safrà, cúrcuma i oli d´oliva. Al Marroc hi posem una mena de mantega rancia que en diuen “smen”, però jo no vaig posar res de mantega. Un cop passada l´hora daureu els talls de pollastre i els reserveu. A la mateixa cassola hi feu, lentament, un sofregit de ceba. Quan estigui poxadeta hi torneu a posar els talls de pollastre i ho cobriu amb brou. A meitat de cocció (15 minuts) hi poseu les ametlles, pelades, i seguiu els quinze minuts més que li falten sense tapar-ho (els primers 15, tapat). Decanteu (separeu, reserveu) el pollastre, la ceba i les ametlles i reduiu el brou a textura de salsa i tindreu un plat exquisit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: FOOD AND FOOT

Origen: Pollastre kedra (124/135)

Escórpora al forn

Ingredients:

  1. una escórpora d´uns 900 grams o dues de 500 cada una aprox
  2. per al brou: una pastanaga, una ceba, un porro petit, una branca d´api, pebre vermell dolç o tomàquet concentrar
  3. un vas de vi blanc
  4. una cullerada de farina
  5. una ceba
  6. dos tomàquets de pera
  7. un grapat d´ametlles salades sense pell
  8. dos grans d´all
  9. uns brins de safrà
  10. mig manat de julivert

Preparació:

  1. Començarem fent el brou, imprescindible per a la salsa. Com que els caps de les escórpores són de les millors parts de peix que podeu posar en un fumet millor que no les feu senceres, sacrifiqueu el cap per tenir una bona salsa, val la pena. Sofregirem primer, durant uns cinc minuts, els ingredients vegetals del brou: la ceba, el porro, la pastanaga i l´api.
  2. Comencem també a fer un sofregit de ceba per a la salsa. Entre deu i, millor de fet, vint minuts,
  3. Tot seguit hi afegiu els caps de les escórpores i una cullerada de tomàquet concentrat, si en teniu, o de pebre vermell dolç. Molt millor el tomàquet concentrat, però a vegades no sempre en tinc a casa, així que en aquest cas concret vaig haver d´optar pel pebre. Ho mullem a cobrir, una mica més i tot, i comptem vint minuts a partit que bulli. Recordeu anar desescumant el brou, retirant totes les impureses que van apareixent durant la cocció. Passats aquests vint minuts ho deixareu reposar vint minuts més.
  4. Tornem al sofregit, al qual hi hem afegit els tomàquets que hem escaldat, sense pell ni llavors. Deu minuts més, tapat, així anirà més ràpid.
  5. Mentre el brou començava a bullir i el sofregit anava fent el seu curs hem escalfat el forn a 185 graus i hem fet una primera cocció de l´escórpora, ja que és un peix de carn força dura que costa molt més coure que, per exemple, un lluç o un llobarro. Aquesta primera cocció ha durat deu minuts.
  6. I mentre fèiem aquesta primera cocció de l´escórpora hem afegit al sofregit de ceba i tomàquet una cullerada de farina, l´heu cuita durant uns minuts i ho hem mullat amb el brou. Ha de fer la xup xup durant vint minuts.
  7. I com que s´ha d´anar aprofitant el temps ja tenim a punt la picada. Hi hem posat els alls sense pell, unes quantes, bastantes, fulles de julivert, les ametlles i els brins de safrà. I hen ha de quedar quelcom semblant a això…
  8. Tenim quasi la salsa a punt. Llavors podem, o no, triturar-ho, per tenir una salsa més fina, i afegir-hi la picada. Ho podeu fer al principi de la cocció o més aviat cap al final. Jo sóc més partidari de fer-ho al principi. Tindrem les escórpores al forn uns 35 minuts, depenent de la seva mida, però mitja hora mínim no us la treu ningú. A meitat de cocció els hi doneu la volta, ja que hi hem posat molta salsa i la cocció no seria uniforme.
  9. Com que hem fet dues escórpores individuals com a plat únic aquesta és una recepta per a dues persones que, però, es pot convertir ràpidament en una per quatre si feu un primer plat. En qualsevol cas, ho emplateu individualment ara…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Escórpora al forn

Mandonguilles ràpides

Ingredeints per a 2 persones:

  • 12 mandonguilles
  • 3 patates
  • una tassa de pèsols congelats
  • ½ ceba
  • 1 all
  • un cub de brou concentrat
  • una cullerada sopera de farina
  • herbes aromàtiques (sajolida, farigola, romaní, orenga, marduix, sàlvia, alfàbrega i llorer)
  • oli, sal i safrà

Preparació:

  1. Temps estimat: 30 minuts
  2. Primer de tot peleu les patates i trossegeu-les en quadrats mitjanets. Col·loqueu-les en un plat fondo, esquitxeu-les amb una mica d’aigua, un rajolí d’oli i un polsim de sal. Coeu-les al microones a màxima potència durant 8 minuts.
  3. Mentrestant, fregiu les mandonguilles a la cassola amb un rajoló d’oli. Retireu-les i fregiu al mateix oli la ceba tallada en juliana. Quan la ceba estigui daurada retireu- la de la cassola.
  4. Quan les patates estiguin cuites, introduïu els pèsols congelats al microones amb un polsim de sal i un rajolí d’oli. Deixeu-los coure 4-5 minuts a màxima potència.
  5. Tot seguit, prepareu el brou esmicolant un cub de brou concentrat –jo he fet servir el de la marca Knorr, però el de Gallina Blanca també està bé- en un got d’aigua calenta. Remeneu bé i afegiu-hi una cullerada de farina. Torneu a remenar fins que estigui tot ben desfet.
  6. A continuació, passeu les patates per la cassola amb l’oli ben calent per tal que agafin color.
  7. Quan estiguin rosses, afegiu-hi els pèsols i la ceba. Tot seguit incorporeu-hi el brou i abaixeu el foc. Afegiu-hi l’all trinxat, el safrà i les herbes aromàtiques. Jo faig servir una mescla de sajolida, farigola, romaní, orenga, morgduix, sàlvia, alfàbrega i llorer.
  8. Quan comenci a fer xup-xup, afegiu-hi un altre got d’aigua calenta i les mandonguilles.
  9. Deixeu coure a foc mig durant uns 10 minuts amb la cassola tapada i llestos! Si veieu que el suc és massa espès, podeu afegir més aigua durant la cocció.

Recepta extreta de “La Taula d’en Bernat”

Origen: Mandonguilles ràpides

Mandonguilles amb sípia i pèsols

Ingredients:

  • 500gr. sípia tallada a daus (amb la melsa).
  • 250gr. carn de porc picada.
  • 400gr. carn de vedella picada.
  • 400gr. pèsols bullits.
  • 4 tomàquets ratllats.
  • 1 copa de vi blanc.
  • 2 cebes trinxades.
  • 1 ou.
  • 4 alls.
  • Julivert.
  • Farina.
  • Llet.
  • Sal.
  • Pebre.
  • Oli d’oliva.
  • Aigua.

Per la picada:

  • Un grapat d’ametlles torrades.
  • Uns brins de safrà.
  • Julivert.

Elaboració:

  1. Abans de res prepararem les mandonguilles. Utilitzarem molla de pa pagès. Amb 3 o 4 molles grans ja farem. Aquesta aportació de pa farà que les mandonguilles quedin més suaus de gust que si les feu amb tot carn. Regueu-les amb una mica de llet i feu una pasta. Incorporeu la carn picada, amb sal, pebre negre, all, julivert i els ous. Barregeu bé tots els ingredients. Escalfeu una bona quantitat d’oli d’oliva en una paella i enfarineu les mandonguilles. Fregiu-les per les dues bandes. Paral·lelament, podem posar uns pèsols congelats a bullir, en aigua calenta i sal. Anirem reservant les mandonguilles. Ara trinxem una ceba grossa o dues mitjanes. Coleu l’oli de fregir les mandonguilles en un altre paella o cassola “s’ha d’aprofitar”. D’altre banda, ratlleu quatre o cinc tomàquets madurs. Ara és el moment de netejar bé la sípia i tallar-la a daus. Els pèsols ja son cuits, els reservem en un colador. La salsa “marró” de la sípia també l’aprofitarem, d’això se’n diu “melsa” i la barrejarem bé amb el tomàquet. Ens aportarà un sabor extraordinari al guisat. En la nova cassola/paella, sofregirem la ceba i l’all i seguidament incorporarem el tomàquet amb la melsa. Ho deixarem reduir 5 minuts a foc mitjà i ja podem incorporar la sípia, afegim el vi i també un raig d’aigua, ho saleu i ho tapem a foc mitjà que vagi evaporant l’alcohol. Mentrestant, anirem treien la pell d’unes ametlles torrades per fer la picada. Amb 10 o 12 ametlles ja serà suficient. Ara tirarem uns brins de safrà i ho piquem amb la ma de morter. Anem revisant el guisat, uns 15 minuts aprox. L’objectiu es que la sípia quedi cuita (tasteu-la). Veureu com la reducció ha generat una salsa lligada. És el moment d’incorporar els pèsols bullits i les mandonguilles reservades. Barregeu-lo bé i rectificar de sal si cal. Afegiu la picada. Repartiu-la bé per tot el guisat. Escalfeu-ho tot plegat uns 5-10 minuts… Ja podem emplatar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Mandonguilles amb sípia i pèsols

Carxofes, espàrrecs i xampinyons al Xerès

Ingredients: (Per a 4 persones)

  • 1 manat d’espàrrecs verds
  • 8 carxofes
  • 6 xampinyons
  • 1 cullerada de pinyons
  • 1 cdta. de llavors de sèsam
  • uns brins de safrà
  • 4 alls tendres
  • 50cc. de Xerès sec (o un vi blanc sec)
  • oli d’oliva
  • sal
  • pebre negre

Preparació:

  1. Peleu i partiu les carxofes en dos, amb un buidador, traieu la pelussa si n’hi ha. Deixeu-les uns minuts en aigua freda amb julivert trinxat, perquè no es tornin negres.
  2. Renteu i peleu la part dura dels espàrrecs.
  3. Feu bullir aigua amb sal, coeu-hi les carxofes durant 6 o 7 minuts, afegiu els espàrrecs i coeu 5 minuts més. Retireu del foc i refredeu amb aigua freda. Reserveu.
  4. Marqueu els espàrrecs a la planxa amb unes gotes d’oli.
  5. Talleu els xampinyons a làmines i fregiu-los amb oli d’oliva. Retireu i en el mateix oli, (si cal afegiu-ne), fregiu els alls trossejats i els pinyons, quan comenci a enrossir, afegiu el safrà, les carxofes i les llavors de sèsam.
  6. Torneu a posar els xampinyons a la paella. Aboqueu-hi el xerès i deixeu-lo reduir fins casi evaporar del tot.
  7. Per muntar el plat, poseu els espàrrecs i al damunt 1 cullerada o dues de la barreja de la paella.
  8. Serviu tebi o a temperatura ambient.
  9. Bon profit!!

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Carxofes, espàrrecs i xampinyons al Xerès

PAELLA DE FLORICOL, ALLS TENDRES I BACALLÀ

INGREDIENTS: (Per a 6 persones)

  • 1 kg d’arròs bomba
  • 2 floricols (tallades a branquetes i arbrets)
  • 4 garbetes d’alls tendres pelats i trossejats
  • 250 g de bacallà (dessalat)
  • 1 ceba ratllada
  • 1 tomata ratllada
  • 1 pastilla de brou concentrat de verdures
  • 3 cullerades de pebre roig dolç
  • 6 alls secs
  • 2 sobrets de colorant tipus “safrà”
  • Oli d’oliva de Beneixama
  • Sal
  • Aigua (una mica difícil d’alfarrassar, però sobre uns 3 l)

PREPARACIÓ:

  1. Col·loquem la paella sobre els ferros i la falquem de manera que quede perfectament equilibrada.
  2. Encenem el foc i aboquem un bon raig d’oli d’oliva de Beneixama. En estar calent, hi sofregim els alls secs. En agafar color, hi afegirem la coliflor i l’anirem sofregint fins que estiga ben tendra i daurada, sense cremar-se. Ara és el moment d’abocar-hi els alls tendres i seguir fent el mateix: fregits i daurats. En estar, hi afegim el bacallà dessalat i continuem sofregint durant una bona estona perquè tots els sabors s’hi mesclen. Passada una estona hi posem la tomata i la ceba ratllada i, novament, a sofregir toquen. Desfem amb els dits (o amb una mica d’aigua calenta) la pastilla de brou concentrat de verdures i la reservem.
  3. Repartim l’arròs per la paella com si anàrem a fer-ne una espiral i amb l’ajuda de la paleta l’escampem bé per tot. Ara aboquem el pebre roig i seguim el sofregit sense que se’ns creme. Preparem l’aigua i l’aboquem a la paella.
  4. Fem el mateix amb el brou de verdures que havíem reservat. Amb l’ajuda de la paleta, repartirem ben repartits els ingredients per tota la paella. Hem d’apujar el foc perquè bulla el més ràpidament possible.
  5. Aboquem els dos sobrets de colorant. Continuem coent. Quan arrenque el bull, abaixem el foc i continuem coent-la durant aproximadament vint o vint-i-cinc minuts. El mateix aspecte de l’arròs ens dirà quan és al punt. No ha de quedar ni cruenc i empastrat. Resulta un arròs boníssim i saborós. No desmereix gens una paella convencional.
  6. Quant a la cuita de l’arròs i el seu punt, els valencians som una mica “llepafils”. Cada cuiner hi té el seu, la qual cosa s’adquireix a costa de preparar-ne moltes. Potser no ens em posaríem del tot d’acord. Amb el que sí que crec que estaríem d’acord és que de cap manera ens agrada “empastrat”.
  7. Aquest punt indesitjable s’assoleix quan es cou massa l’arròs, el gra es cova i es trenca l’estructura del midó, amb la qual cosa s’escampa per tota la paella i l’empastra.
  8. L’arròs que usem per a la paella (en totes les varietats) és de la varietat “bomba”. Absorbeix molt bé els sabors i no s’empastra quasi mai (com no siga que te’n passes moltíssim amb la cuita).
  9. La qüestió de tindre ben equilibrada la paella a l’hora de fer-la també és important atès que d’això depèn una bona cuita, és a dir, que no es quede massa feta per una banda i crua per l’altra.
  10. La quantitat de brou (o d’aigua) que se sol usar és aproximada. Normalment es sol fer servir 3 parts d’aigua (o brou) per cada part d’arròs.
  • Antigament s’usava el safrà per a donar un preciós color daurat a l’arròs, a més d’un sabor més bo.
  • Actualment, en ser un ingredient tan car, es sol abusar de l’ús del colorant de color groc, cosa que fa que l’arròs prenga un color tan viu que sembla que tinga l’“aliacà”.
  • A Beneixama de la “coliflor” en diem “floricol”. A l’Alcúdia “coliflor”. A Mallorca hi ha llocs que en diuen “colflori”.

Recepta extreta de “A la Taula i al Llit…”

Origen: PAELLA DE FLORICOL, ALLS TENDRES I BACALLÀ