Arxius mensuals: Abril de 2015

IIIa Fira del Xai i de la Llana – Pontós

Dies 18 i 19 d’abril del 2015 Pontós (Alt Empordà)

Durant el dissabte a la tarda i tot el diumenge, les persones visitants podran gaudir d’una oferta diversa i de qualitat i, alhora, descobrir els principals atractius del nostre poble.

La Fira també inclourà activitats culturals, infantils, Yarn Bombing, esquilada de xais, ball de bastons, castellers, actuacions musicals, audició de sardanes, així com una caminada popular on gaudirem de les anècdotes i explicacions del nostre pastor.

Enguany el sector de la restauració també participarà activament en la fira, i oferirà tastets gastronòmics de les cuineres i cuiners de nostre poble.

A més, podreu gaudir de la visita al jaciment de Mas Castellar, la Torre de l’Àngel, passejar tot gaudint de parades i exhibicions artesanes, sorprendre-us amb les animacions, en definitiva, passar una joiosa estada.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.pontos.cat/

I A: http://firaxaipontos.wix.com/firaxai

PROGRAMA: http://www.pontos.cat/promocio-variable/1074/
. Fira del Xai i de la Llana Pontós 2015

El nou règim d’autoritzacions de la UE portarà més vinyes i més flexibilitat davant l’augment de la demanda mundial

Deixa un comentari

agropres

La Comissió Europea ha aprovat el nou règim d’autoritzacions per a plantacions de vinyes que permetrà ampliar anualment de manera limitada les àrees vinícoles de la Unió Europea (UE). D’acord amb la reforma de la PAC que es va decidir el 2013, el nou règim entrarà en vigor l’1 de gener del 2016 en substitució del règim transitori de drets de plantació.

«El nou sistema aporta flexibilitat al sector vinícola europeu perquè pugui anar ampliant progressivament la seva producció en resposta a una demanda mundial que és cada vegada més gran. Per la seva banda, però, els Estats membres han d’aplicar un seguit de mesures de salvaguarda per evitar riscos socials i ambientals en algunes zones vinícoles», ha declarat el comissari d’Agricultura i Desenvolupament Ruralde la UE, Phil Hogan.

Segons un recent estudi extern, malgrat l’augment del volum i del valor de les exportacions europees que estem registrant des del…

View original post 201 more words

IGP Patates de Prades

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
Està constituïda pels terrenys ubicats en els terminis municipals de Prades, Capafonts, la Febró i Arbolí, tots de la comarca del Baix Camp a peu de les muntanyes de Prades, a la província de Tarragona.

Les condicions d’altitud, edafològiques i climàtiques d’aquesta zona, juntament amb la tradició del conreu i l’experiència dels agricultors, fan que les Patates de Prades presenten unes característiques diferencials i de qualitat superior.

Varietats
Les patates que estan protegides per la Indicació Geogràfica Protegida són de la varietat Kennebec amb un calibre comprès entre 40 i 80 mm, encara que en casos excepcionals poden arribar a 100 mm.

El cultiu de les patates de Prades segueixen les normes de producció integrada per a patates d’acord amb la normativa vigent en la matèria.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Patata_de_Prades/

A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_patates_prades/

I A: https://celleradocse.com/2013/05/08/igp-patata-de-prades-fruits-de-la-terra/

———————————

IGP Calçot de Valls

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
El calçot és un producte de la pagesia conreat a les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, del qual s’ha de tenir cura durant tot un any. És una ceba que deu el seu nom a la manera com es conrea: es diu que les cebes es calcen quan són cobertes amb terra.
Per a la seva degustació ideal, cal rostir-los a la graella amb foc de sarment i amanir-los amb salsa salvitxada.

Varietats
Els calçots que estan protegits per la Indicació Geogràfica Protegida són les cebes procedents d’Allium cepa L. de la varietat Blanca Gran Tardana de Lleida.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%A7ot_de_Valls

A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_calcot_valls/

I A: https://celleradocse.com/2012/11/01/igp-calcot-de-valls-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. CALÇOT DE VALLS

El Calçot: més que una tradició
El “calçot” va ser descobert, a finals del segle XIX per un solitari pagès vallenc conegut amb el nom de “Xat de Benaiges” qui començà a coure a les brases els brots tendres nascuts d’una ceba vella conreats especialment per a ser cuinats així com també la salsa que encara mengem avui en dia amb algunes variants.

El procés de cultiu comença durant els darrers mesos de l’any quan es sembren les llavors de la ceba blanca. Quan aquesta ceba ja ha germinat i crescut es arrencada de la terra que l’acollia i es torna a plantar en una altra terra apropiada, en la qual seguirà creixent.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.igpcalçotdevalls.cat/

83a Fira de Primavera – Navàs

Deixa un comentari

Dies 18 i 19 d’abril del 2015 Navàs (Bages)

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.navas.cat/

PROGRAMA: http://www.navas.cat/docs/PROGRAMA_FIRA_2015.pdf

83a Fira de Primavera – Navàs 2015

Plantes comestibles a l’abast

Deixa un comentari

Argelaguer en transició

Són moltes les plantes silvestres de fulla que són comestibles però que malauradament hem perdut el costum de recol·lectar i menjar. En aquest post us en parlarem de dues molt comuns, entre altres, a Argelaguer: el colitx i l’agrella .

silenevulgaris Els colitxos (Silene vulgaris) són una espècie de planta de la família de les Cariofil·làcies. Aquesta planta és originària de les zones temperades d’Euràsia i de l’Àfrica del Nord. S’ha estès a l’Amèrica del Nord i Austràlia.

Els colitxos creixen als herbassars, les vores dels camins i als camps de conreus, des de les terres baixes fins a l’alta muntanya. Als camps conreats es consideren sovint una mala herba.

És una planta herbàcia, perenne, de tiges generalment sense pèls, ramificada, de 20 a 60 cm d’alçària. Té les fulles oposades, ovades o lanceolades, agudes i senceres.

Les flors, d’1,5 a 2,5 cm d’amplada, són molt característiques pel seu calze inflat, que protegeix la…

View original post 604 more words

Taller guiat per conèixer la natura, vegetació i flora del Monestir de les Avellanes

Deixa un comentari

Monestir de les Avellanes

CONÈIXER LA NATURA, LA VEGETACIÓ I LA FLORA DE L’ENTORN DEL MONESTIR
Avellanes DO “Activitats amb Denominació d’Orígen”

DESCRIPCIÓ

Molts cops solem gaudir del paisatge observant-lo des de lluny, captant els colors, els sorolls o les olors que ens ofereix. En aquest taller us proposem viure la natura d’una altra manera. Us proposem endinsar-vos en l’entorn que envolta el Monestir de les Avellanes des de dues perspectives diferents. Per un costat seguir un itinerari pel bosc i camps de l’entorn del monestir que ens permeti captar les sensacions que ens aporta la relació amb el medi natural (escoltar el silenci, sentir els sons, observar els moviments, l’impacte dels colors…). Per altra banda, us proposem seguir un segon itinerari per l’entorn del monestir amb l’objectiu de conèixer la vegetació i la flora (arbres, plantes aromàtiques, espècies conreades…) que caracteritza el paisatge de l’entorn, i conèixer com l’home l’ha sabut aprofitar.

Ho…

View original post 484 more words

IGP Clementines de les Terres de l’Ebre

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
És constituïda pels termes municipals de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Les condicions edafoclimàtiques específiques d’aquesta zona confereixen a les clementines un sabor i aroma diferencials.

Varietats
Les varietats de clementines que poden dur aquesta Indicació Geogràfica Protegida són:

Clementina fina
Clementina hernandina
Clemenules

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Clementina

A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_clementines_terres_ebre/

I A: https://celleradocse.com/2012/11/15/igp-clementines-de-les-terres-de-lebre-fruits-de-la-terra/

———————————

IGP Torró d’Agramunt

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
La zona de producció és constituïda pel terme municipal d’Agramunt, de la comarca de l’Urgell. El torró té els seus orígens en la tradició de la pastisseria àrab. A Catalunya es conserva aquesta tradició especialment a Agramunt, on s’elaboren uns torrons de qualitat reconeguda.

Característiques
El torró d’Agramunt s’elabora a base d’una acurada barreja d’avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d’ou, presentat en tauletes rodones o rectangulars entrapanades de pa d’àngel de diverses mides i pesos. Tot això li dóna a la massa un lleuger color marró daurat fràgil i cruixent. El percentatge mínim d’ametlla o avellana és del 46% al 60% segons que el torró sigui de categoria extra o suprema.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Torr%C3%B3

A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_torro_agramunt/

I A: https://celleradocse.com/2012/12/24/igp-torro-dagramunt-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. TORRÓ D’AGRAMUNT

La cita més antiga documentada fins el dia d’avui, que parla de l’elaboració del Torró d’Agramunt data de 1741, en unes cartes d’una de les famílies nobles de la vila, la família Siscar.

En aquestes cartes es descriu el número de persones que es dedicaven als diferents oficis que en aquell moment hi havia a la vila. Aquesta informació consta en els últims documents adquirits per l’Ajuntament i es troben en l’arxiu històric municipal.

Entre aquests oficis hi ha el de torronaire, el qual resulta ser l’ofici més nombrós, amb un total de set torronaires. Aquest fet ens demostra que l’activitat torronaire a la vila era molt important i sobretot que la tradició es remunta molts més anys abans del 1741.

El motiu perquè manquin documents que acreditin l’origen dels torronaires a la vila és perquè no era un ofici amb dedicació plena, sinó que sovint resultava ser un complement de l’agricultura o d’un altre ofici com per exemple el de confiter i en els documents notarials es posava com a ofici principal aquests i no el de torronaire.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.igp-torrodagramunt.com/

IGP Poma de Girona

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
És constituïda pers tots els termes municipals de les comarques catalanes de la Selva, el Baix Empordà i l’Alt Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany. Les condicions edafoclimàtiques específiques d’aquesta zona confereixen a les pomes les seves característiques diferencials.

Característiques i varietats
Les varietats de pomes que poden dur aquesta Indicació Geogràfica Protegida són les dels grups Golden, Red Delicious, Gala i Granny Smith. Les pomes emparades sota aquesta IGP han estat conreades d’acord amb les normes de producció integrada per a pomes, amb mètodes que respecten la salut humana i el medi ambient, i es recullen quan l’estat de maduresa del fruit és l’adequat amb les majors cura i rapidesa possibles.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Poma_de_Girona

A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_poma_girona/

I A: https://celleradocse.com/2013/07/23/igp-poma-de-girona-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. POMA DE GIRONA

Les pomes, juntament amb altres fruites i hortalisses, han estat cultius tradicionals a les comarques de Girona des de temps immemorials, si bé en els seus inicis estaven destinades a l’autoconsum. La zona de producció de la Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona està situada en els camps de les comarques del Baix Empordà, l’Alt Empordà i el Gironès en sòls formats per materials recents d’origen fluvial, en una topografia plana, amb una mínima erosió i un drenatge òptim. Les plantacions gaudeixen d’un clima privilegiat, influït per la proximitat del Mediterrani i els Pirineus. Les temperatures són suaus i fresques, amb contrastos molt marcats entre el dia i la nit, amb una humitat relativa i una insolació elevades durant l’estiu. El resultat: pomes de color perfecte i amb un alt contingut en sucre.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.pomadegirona.cat/