Ingredients (no donem quantitats perquè és el mateix procediment per una sola peça com per un kilo):
nectarines madures o la fruita que vulgueu: poma, pera, barreja de pruna i albercoc…
aigua
opcional: sucre, canyella amb branca o sobre de sucre de vainilla
Accions:
– Pelem la fruita, com més madura millor, la tallem a trossos i la rentem.
– Fiquem una olla al foc, molt fluix, amb un dit d’aigua al fons i hi tirem la fruita.
– Si no queda prou dolç, li afegirem sucre al nostre gust i remenem. Però si la fruita es prou madura, no caldrà gaire. O també es pot fer a l´action 2 i fer que es formi un almívar molt lleuger abans de tirar la fruita. Si volem també hi podem afegir la canyella amb branca o sobre de sucre de vainila.
– Deixem coure molt lentament i anem remenant bastant sovint amb la cullera de fusta perquè no s’enganxi, fins que arranqui el bull. Li costarà uns bons 20-25 minuts.
– Un cop a bullit, ho remenem 2 o 3 minuts més i ja podem parar el foc. No ho deixarem bullir més perquè no perdi els nutrients. Ho deixarem a l’olla una bona mitja hora que acabi de reposar i refredar.
Pelem les patates com no s’hauria de fer, que és sense apurar la pell i per tant deixant patata enganxada a la pell, tampoc no gaire, un parell o tres de mil·límetres, per tant l’aparell de pelar patates queda massa fi, en una paella amb força oli ben calent posem a fregir les patates fins que ens quedin ben rosses, les retirem i les deixem reposar en paper de cuina perquè desprenguin tot l’oli.
Mentrestant en un molinet posem en gra: pebre negre, sal maldon, gingebre i mostassa, fem que ens quedi un bona pols, una part en servirà per posar per damunt de les pells de patates i amb l’altre farem una salsa amb les especies, rovell d’ou, sal, oli d’oliva, mostassa de dijon, ketxup, salsa perris, tabasco, ginebra, tot ben barrejat o batut fins que ens quedi espès.
Posem les pells de patates amb les especies per damunt i als voltants la salsa aquesta o la que vulgueu, l’important és condimentar be les pells i la salsa que us agradi, mostassa, tomata, all-i-oli, maionesa, tàrtara,…
– 2 tasses de les de cafè de quinoa rentada i escorreguda
– 4 tasses d’aigua bona
– 2 porros mitjans o un de gran tallats per la meitat i a rodanxes fines
– 1/2 fonoll talladet petit
– 1 pastanaga gran a daus petits
– Oli d’oliva de 1a premsada en fred o oli de coco de 1a premsada en fred
– cúrcuma i pebre negre recent mòlt
– 1 pessic de sal marina sense refinar o alga espaguetti de mar talladeta petita
Per la salsa:
– 1 pebrot vermell gran escalivat, pelat i sense llavors
– 1 tassa (250ml) d’anacards crus remullats com a mínim dues hores
– 1 c/s (15ml) de suc de llimona i sal o 1 c/s de vinagre d’ume
– aigua per ajustar la textura
– 1/2-1 all cru
Per decorar:
– llavors de sèsam, germinats i fulles fresques d’alfàbrega
PREPARACIÓ:
– Poseu en una olla l’aigua, l’alga i la quinoa. Porteu-ho a ebullició i deixeu que faci una mica d’espuma. Aquella espumeta treieu-la amb una cullera o espàtula (és la saponina i cal retirar-la per evitar problemes d’absorció de nutrients). Un cop fet això, baixeu el foc al mínim i tapeu la olla, deixeu coure 15-20 min. o fins que s’hagi absorbit del tot l’aigua.
– A banda en una paella, poseu-hi l’oli, i saltegeu el porro amb una mica de sal fins que quedi tovet, quan això estigui, afegiu-hi el fonoll i la pastanaga. Deixeu coure una mica més. Tampoc cal que quedi molt tovet, ja que les verdures ens donaran un toc cruixent.
– Al final de la cocció de la quinoa, destapeu l’olla i mireu si hi queda aigua o no, quan no en quedi, llavors poseu-hi la cúrcuma i el pebre negre. Remeneu bé per tal que quedi ben taronja.
– Llavors, mescleu les verdures de la paella amb la quinoa. Deixeu reposar un momentet, així s’impregnaran millor els sabors.
– Mentrestant prepareu la salsa: en un pot poseu els anacards, el mig all si us agrada més suau o l’all sencer, si ho voleu més fortet; el pebrot escalivat, el suc de llimona i un pessic de sal o el vinagre d’umeboshi. Tritureu bé afegint una mica d’aigua en funció de la textura que vulgueu. Veureu que queda genial i molt gustós, però ajusteu de llimona o de sal, com a vosaltres us agradi més.
– Abans d’emplatar, mescleu en un bol tot plegat, o sigui, la quinoa amb les verdures que teniem i la salsa que acabem de fer. Que quedi ben impregnat de salsa. Un cop això ja podreu agafar un aro i posar la preparació a dins apretant-la una mica, de manera que quan treiem l’aro no caigui tot.
– Per últim, només queda decorar una mica amb els germinats (poden ser els que més us agradin o els que tingueu per casa), les llavors de sèsam torrat i les fulles d’alfàbrega.
Espero que us hagi agradat.
NOTES:
Cal tenir en conte que el pebrot forma part de la família de les solanàcies (tomàquets, patates, albergínies i pebrots). Aquestes verdures són riques en un compost anomenat solanina. Aquesta substància roba calci dels ossos i els acumula en forma de cristalls, procés que afavoreix encara més la descalcificació i inflamació d’articulacions. Per això resulta molt indicat reduir el consum de solanàcies si es pateixen processos inflamatoris d’articulacions (artritis, artrosis…) o problemes d’ossos.
Aquestes verdures contenen menys solanina si han madurat al sol, o sigui si ens les mengem de temporada (a l’estiu), i si les pelem, ja que part de la solanina està sota la pell.
