Arxius diaris: gener 6, 2022

Coca de llanda amb carabassa i xocolata

Coca de llanda amb carabassa i xocolata 01Coca de llanda amb carabassa i xocolata 03Coca de llanda amb carabassa i xocolata 02

Ingredients:

  • 500 g de carabassa, cuita al microones o al forn.
  • 350 g de sucre
  • 5 ous grossos
  • 180 g d’oli de girasol
  • 400 g de farina integral (o blanca)
  • 2 sobres de llevat Royal
  • 100 g de perles de xocolata
  • sucre i canyella en pols per espolsar per damunt

Procediment:

  1. Preparar la carabassa. Jo la faig al microones. La pelo amb el pelador de patates, la tallo a trossos i la poso en un bol de vidre, amb un dit d’aigua. Tapo el bol i ho poso uns 10 minuts al microones, fins que estigui tova.
  2. Triturar la carabassa cuita amb el sucre.
  3. Afegir els ous i l’oli, i contituar batent.
  4. Afegir la farina i el llevat, i remenar fins que no quedin grumolls (amb la batedora elèctrica o amb les varetes).
  5. Incorporar les perles de xocolata.
  6. Introduir en un motlle, i espolsar amb sucre i canyella per damunt.
  7. Coure al forn precalentat a 180ºC fins que estigui cuit (uns 50 min). Jo l’he cuit a la panificadora, perquè tenia ocupat el forn amb altres coses…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA AMOR I CIÈNCIA

Origen: Coca de llanda amb carabassa i xocolata

Moll o Roger?

El Moll o Roger és un acolorit peix de tonalitats rogenques típic dels taulells de les peixateries de la costa. És una espècie típica dels hàbitats bentònics litorals, tant els fons de sorra, com els de fang o els de roca. També es freqüent en els herbeis. Es caracteritza per la presència d´uns barbillons a sota de la boca que li fan de quimiosensors i que detecten els petits invertebrats que formen part de la seva dieta.

En realitat, sota aquest nom hi ha dues espècies, el oll o roger de roca (Mullus surmuletus) i el moll o roger de fang (Mullus barbatus). Ambdós es diferencien, com el seu sobrenom indica, pel tipus de fons on viuen i també per la qualitat de la seva carn, molt més gustosa en el cas de l´espècie de roca. Uns petits detalls morfològics permeten la distinció entre les dues espècies: la seva coloració és més pujada en l´espècie de roca i també presenta unes franges longitudinals grogues, les barbes sensitives són més llargues en el moll o roger de roca i el perfil del cap és quasi vertical en el moll o roger de fang.
Moll o Roger? – A dalt Mullus barbatus (Moll o Roger de fang), a baix Mullus surmuletus (Moll o Roger de roca). Noteu les diferencies morfològiques entre ambdues espècies. Foto: A. M. Arias (Ictioterm)

Una de les curiositats d´aquesta espècie és la manera com se l´anomena en funció de l’àrea geogràfica del nostre país. Segons Alcover-Moll el terme Moll és utilitzat a Barcelona i del Maresme cap a migdia, mentre que Roger es fa servir des del Maresme i fins a les comarques gironines. Girona és doncs “terra de rogers”, nom que també es manté al Rosselló. A Tarragona, les Illes i al País Valencià són “terres de molls”.

Per tant, el Maresme és la frontera on conviuen els dos mots. A Barcelona i a Badalona es parla clarament de Molls. De la mateixa manera, a tot el Baix Maresme, hi ha més tirada pels Molls que no pas pels Rogers. A Mataró, on s´usen les dos noms, hi ha tant partidaris d´un com de l´altre. A casa, per exemple, sempre n´hem dit rogers. A Caldetes (Caldes d´Estrac) es parla de rogers mentre que a Arenys de Mar, tant s´usa un com l´altre. Segurament el fet que hagi arribat molta població de Sant Carles de la Ràpita per a treballar en el port ha contribuït a aquesta barreja de noms. A pocs quilòmetres, a Sant Pol de Mar no coneixen altre nom que Roger i a més en distingeixen tres menes: el roger de fang, el roger de roca i el roger de sapa, aquest darrer pren el nom del mot amb que els pescadors del Maresme anomenen Posidonia oceanica. A tot l´Alt Maresme, tornen a guanyar els rogers i finalment, a Blanes, ja només són rogers.


Rogers acabats de pescar al Port d´Arenys. Foto: Tess Gilbert

Pel que fa als sobrenoms, en les “terres de molls”, trobem diverses formes d´anomenar-los segons l´indret. Així, el moll de roca es anomenat popularment moll roquer (a Tarragona), moll de roca (a València), moll jueu ( a Mallorca i Eivissa) o moll cranquer (a Menorca). Mentre que moll de fang rep els noms populars de moll ver (a les Illes Balears) o moll fanguer (a Tarragona). Fins i tot, a Màlaga, també apareix el mot Moll.

Des del punt de vista etimològic, el mot moll deriva del llatí mullus, mentre que roger probablement prové del francès rouget, és a dir, de color roig. En aquesta llengua a aquests peixos s´els anomena popularment rouget-barbet de vase i rouget-barbet de roche respectivament. En castellà es coneix amb el nom de salmonete (salmonete de fango i salmonete de roca) i en anglès red mullet. No deixa de ser curiós que el nom popular Moll estigui més emparentat al nom anglès que no pas al castellà.

I vosaltres, sou de molls o de rogers? Per a conèixer el vostre punt de vista respecte a aquesta dicotomia, us hem preparat una petita enquesta per a ampliar una mica més la informació al respecte. Els resultats, seran però una altre històriademar. Gràcies per endavant per la vostra col•laboració.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

LLEGIR MÉS A: Moll o Roger?

Crema de pastanaga i porros

TEMPS ESTIMAT: 40 minuts

INGREDIENTS (2 persones):

  • 3 porros
  • 2 pastanagues
  • 1 patata

PREPARACIÓ:

  1. Comencem amb la patata i la pastanaga. Tallem aquestes dues verdures i les passem per la paella fins que agafin força color. Salpebrem.
  2. Mentre es van fent la patata i la pastanaga, tallarem els tres porros (prèviament netejats).
  3. Un cop la patata i el porro tinguin aquest color…
  4. …les afegim en una olla amb aigua. L’aigua ha de cobrir les verdures.
  5. Ara incorporem els porros a la mateixa paella amb la que havíem fet la patata i la pastanaga i deixem que els porros agafin color dauradet. Salpebrem.
  6. Ja podem incorporar els porros a l’olla. La pastanaga i la patata portaven 10 minuts a l’olla. Amb 10 minuts més ja tindrem les verdures fetes.
  7. I ja només ens queda triturar bé les verdures i ja la tindrem a punt. Si veieu que hi ha un excés d’aigua podeu treure’n abans de triturar les verdures. És qüestió d’anar provant. Rectifiqueu de sal si cal. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA X 2

Origen: Crema de pastanaga i porros

CODONYAT

CODONYAT 02CODONYAT 01

Ingredients:

  • 500 grms de codonys
  • 500 grms. de sucre
  • 1 llimona

Preparació:

En Thermomix:

  1. Rentar molt bé els codonys a raig d’aixeta i eixugar-los.
  2. Tallar-los per la meitat, treure les llavors i el cor i trossejar-los, no massa grossos.
  3. Pelar la llimona ( que no quedi cap tros de pell blanca ) treure les llavors i tallar-la en quatre trossos.
  4. Posar els codonys, la llimona i el sucre dins el got de la Thermomix, triturar 30 segons a velocitats 5/7.
  5. Si és necessari, amb l’espàtula, fer baixar les restes que hagin quedan a les parets.
  6. Programar 20 minuts, 100º velocitat 5.
  7. Tornar a programar 12 minuts,100º veñlocitat5, sense el gobelet, perquè caramel·litzi.
  8. Abocar dins d’un recipient, deixar refredar i conservar dins la nevera ben tapat.

Tradicional:

  1. Rentar els codonys ben bé a raig d’aixeta.
  2. En aquest cas hi posarem, el suc d’una llimona.
  3. En una olla, posar els codonys coberts d’aigua i deixar coure 1/2 hora.
  4. Deixar temperar una estona, pelar-los, treure el cor i les llavors.
  5. Tallar-los a trossos i pesar-los ( per saber la quantitat de sucre que hi hem d’afegir, sempre la mateixa que la dels codonys ).
  6. Triturar els codonys.
  7. En una cassola, mesclar el sucre, els codonys triturats i el suc d’una llimona, amb una cullera de fusta, sense deixar de remenar, durant uns 30 minuts, fins que tingui la consistècia adequada.
  8. Posar dins d’un recipient i deixar refredar.
  9. Conservar a la nevera ben tapat.
  10. Bon Profit !!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: CODONYAT