Arxiu d'etiquetes: FRUITA

El Codony

Aquesta fruita tan aromàtica amagada sota una pell de vellut, és deliciosament perfumada però difícil de consumir crua per la seva duresa i pel sabor àcid i astringent. Per aquesta raó, és típic que es prepari en forma de codonyat, que algunes vegades pot ser excessivament ensucrat.

El codony és el fruit de l’arbre del codonyer (Cydonia oblonga). El nom científic prové de la regió de Cydonia, a la costa de Creta, i es cultiva des de fa milers d’anys a la zona mediterrània. A la Grècia clàssica era considerat un símbol de la fertilitat i de l’amor, fins al punt que es dedicava a la deessa Afrodita. A l’època romana s’aconsellava a les núvies que, abans d’entrar a la cambra nupcial, fessin una mossegada a aquesta fruita per perfumar el primer petó que farien al nuvi.

Propietats Nutricionals

El codony és una fruita amb un contingut escàs en sucres però l’inconvenient habitual que té és que normalment es consumeix en forma de codonyat, que porta molt de sucre.

Nutritivament, és més aviat modest, ja que conté quantitats discretes de vitamines C, del grup B i provitamina A. Malauradament, les vitamines hidrosolubles (C i grup B) es desactiven amb la cocció, que és la manera habitual com es menja aquesta fruita.

Provitamina A (en forma de betacartè): l’organisme la transforma en vitamina A, que és necessària per al bon estat de la retina. Ajuda a formar i mantenir la pell, els cabells i les mucoses. És necessària per al creixement dels ossos, de les dents i per a la reproducció.

Pel que fa als minerals, destaca el seu contingut en:

Potassi: el codony té quantitats interessants d’aquest mineral (200 mg per 100 grams de porció comestible), que és imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més, intervé en l’equilibri de l’aigua a dins i fora de la cèl·lula.

Calci: és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és la d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Magnesi: es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs i a més forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i té un efecte laxant suau.

El codony és excepcional pel que fa al contingut en fibres i tanins, que li confereixen una propietat astringent molt destacada i amb efectes importants sobre l’organisme. També conté àcid màlic, un àcid orgànic que forma part del pigment vegetal. Proporciona sabor a la fruita, i també altres efectes que veurem a continuació.

Efectes sobre l’Organisme

El codony té diferents efectes beneficiosos sobre l’organisme, però cal tenir en compte que la seva preparació amb molt de sucre (com en el cas del codonyat) en desaconsella l’ús en cas de diabetis, hipertrigliceridèmia i excés de pes.

Astringent i tònic de les mucoses intestinals: tradicionalment s’ha utilitzat el codony, i especialment les seves llavors, perquè el mucílag que contenen, un tipus de fibra soluble, ajuda a calmar les mucoses irritades en cas de diarrees, però alhora la pectina també és beneficiosa per regular el trànsit intestinal.

Ajuda a calmar els trastorns gàstrics: els tanins (que són el que li confereix el sabor astringent), juntament amb l’efecte reductor del pH de la pectina, ajuden a millorar les condicions d’estómac delicat, gastritis o úlcera gastroduodenal. L’àcid màlic present a la polpa té un efecte regulador i tonificant de les mucoses intestinals.

Contribueix a reduir el nivell de colesterol: l’abundància en fibra del codony, especialment en fibra del tipus soluble, fa que es formin gels viscosos a l’intestí, que sembla que ajuden a “capturar” el greix i el colesterol, cosa que disminueix l’absorció intestinal d’aquestes substàncies.

És diürètic i podria ajudar a reduir la hipertensió: el contingut elevat en potassi i el contingut baix en sodi d’aquest fruita fa que sigui recomanable per a aquelles persones que tenen hipertensió arterial. I també té un efecte diürètic suau.

Segons la medicina tradicional xinesa, el codony és una fruita amb propietats fluïdificants i protectores de les mucoses, antidiarreica i diürètica.

Les llavors, en particular, tenen propietats medicinals relacionades amb la lluita contra infeccions com la disenteria, la gastritis, les úlceres gastroduodenals, i també ajuden a eliminar els mocs en cas de faringitis i bronquitis.

També s’utilitza per via externa en casos de fissures anals, clivelles als mugrons, penellons i morenes.

Com es cuina

Quan anem a comprar els codonys, cal triar aquells que tenen la pell de color groc sense cops. Els que tenen la pell verda no són madurs. Si tenen taques a la pell, en canvi, vol dir que ho són molt, però aquest aspecte no ens ha d’importar si la intenció es cuinar-los de seguida.

Una vegada collits, els codonys poden conservar-se durant dos o tres mesos. A casa, per conservar-los, si els hem comprat madurs, cal que els emboliquem amb un paper i per separat i els guardem a la nevera, on ens duraran algunes setmanes. En el cas que el codony sigui verd i vulguem accelerar-ne la maduració, el podem conservar a temperatura ambient.

La cocció del codony és llarga i pausada, no li agrada la pressa, es pot fer la típica recepta de codonyat en una olla o bé es poden cuinar al forn, com veurem a l’apartat de receptes bàsiques, i així no cal que hi afegim tant de sucre.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: el codony és una fruita ben típica de la nostra terra, demaneu sempre d’on ve i adquiriu els que s’han cultivat a prop de casa vostra. Estareu donant suport a la pagesia local i consumireu un producte sense tanta càrrega ambiental associada al transport.

El codony és una fruita difícil de menjar crua. Quan el preparem, convé evitar l’excés de sucre per poder-nos beneficiar dels efectes positius que té sobre l’organisme, especialment de la funció protectora de la mucosa intestinal.

 

Receptes bàsiques

Les receptes bàsiques de cocció del codony, com ara la confitura de codony, utilitzen una quantitat molt elevada de sucre, normalment en una proporció de mig quilo de sucre per quilo de fruita. A continuació, trobareu un parell de receptes alternatives menys ensucrades.

Codonys al forn

Ingredients:

  • -4 codonys
  • -Una mica de sucre.
  • -Canyella.

Preparació:

Es parteixen els codonys per la meitat i els traiem el cor, que omplim amb una culleradeta de sucre i canyella. Els tornem a tapar i els posem a coure al forn a foc mig (160-180 ºC), fins que siguin tous (normalment, al cap d’una hora). Els servim calentons.

Codonys amb vi dolç

Ingredients:

  • -4 codonys.
  • -100 grams de sucre integral (tipus panela o mascavo).
  • -Oli d’oliva verge extra.
  • -1 vaset de moscatell.

Preparació:

Tallem els codonys per la meitat i els traiem el cor. Els untem ben untats amb l’oli d’oliva. Els tirem el sucre per sobre i els posem al forn pre-escalfat a temperatura mitjana (160-180ºC). A mesura que es van coent, la polpa es va fent tova, i quan estiguin a mig fer (normalment, al cap de mitja hora), els reguem amb el vaset de moscatell i els deixem mitja hora més. Els servim calentons.

Codonyat

Ingredients:

  • – 2 Kg de codonys
  • – 2 Kg de sucre

Preparació:

  1. Cal posar els codonys amb pela en una cassola grossa, cobrir-los amb aigua i deixar-los coure uns 20-30 minuts, fins que estiguin tous.
  2. Heu de pelar-los, tallar-los a trossos i treure’ls el cor. A continuació, cal passar-los per la màquina de fer puré.
  3. Cal pesar la carn de codony obtinguda i afegir-hi el mateix pes de sucre. Tot seguit poseu-ho tot junt a coure, sense deixar de remenar. Aproximadament s’ha de coure 1 hora per quilo. La pasta ha d’agafar un color fosc.
  4. Aboqueu la pasta, quan encara estigui calenta, en un recipient on es vulgui conservar i deixeu-la refredar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El Codony

Síndria a la planxa amb tomàquet

Ingredients:

  • – 4 talls de síndria
  • – 2 tomàquets
  • – 1 dl de vinagre cabernet
  • – alfàbrega fresca
  • – oli d’oliva
  • – sal cristal•litzada

Preparació:

  1. Talleu la síndria en rectangles de 10×5 cm i un gruix de 1.5 cm.
  2. Retireu les llavors.
  3. Després, reduïu el vinagre a foc lent fins a obtenir una textura similar a la del caramel líquid.
  4. Peleu els tomàquets i talleu-los a daus petits.
  5. Coeu la síndria en una paella amb unes gotes d’oli, i enrossiiu-la per tots dos costats.
  6. Disposeu-la alas plats i poseu-hi al damunt els daus de tomàquet, fulles tendres d’alfàbrega, la reducció de vinagre i unes gotes d’oli.

Recepta extreta de “Delícies del Rebost”

Origen: Síndria a la planxa amb tomàquet

COCA DE CREMA

Ingredients:

Per la crema:

  • 1 rovell d’ou
  • 25 grams de sucre
  • 8 grams de Maizena
  • 125 ml de llet
  • la pell d’una llimona

Per la massa:

  • 2 làmines de pasta fullada
  • sucre
  • 1 ou

Preparació:

  1. Posar a bullir la llet amb la pell de la llimona (sense la part blanca). Mentrestant batre el rovell d’ou amb el sucre, i un cop ben batut afegir-hi la Maizena a poc a poc.
  2. Un cop arrenqui el bull la llet, apagar el foc i deixar-la refredar. Colar-la. Afegir-la a la barreja de l’ou i posar-ho altre cop al foc, sense parar de remenar fins que espessi. Posar la crema en una plata, tapar amb film transparent (procurant que toqui a la crema, per tal que no es faci crosta) i deixar refredar.
  3. Estirar una làmina de pasta fullada a sobre un SILPAT o paper de forn. Escampar a sobre la crema deixant un marge d’un dit a les vores. Pintar el marge amb ou batut amb l’ajut d’un pinzell. Cobrir amb l’altra làmina de pasta fullada i marcar tota la vora amb una forquilla per tal d’enganxar les dues capes. Punxar una mica la pasta fullada per que no pugi, pintar-la amb ou batut i espolsar-la amb sucre.
  4. Coure la coca al forn a 180ºC fins que quedi daurada (uns 25 minuts).

Recepta extreta de “Juguem a Cuinetes”

Origen: COCA DE CREMA

ESPATLLES DE BE AL FORN

ingredients:

  • 1 espatlla de be preparada per fer al forn
  • 1 gra d’all
  • tires de bacon o cansalada
  • sàlvia fresca
  • romaní fresc
  • suc de llimona
  • oli
  • sal i pebre

Preparació:

  1. La recepta és del llibre La cocina de Jamie Olivier amb variants.
  2. La primera és que ell ho fa amb una cuixa de be a la qual fa unes incisions i un forat arran d’òs. En el meu cas vaig aprofitar els talls que fan quan et preparen l’espatlla per a posar-hi els aromatitzants. Però anem per ordre.
  3. Picar en el morter l’all, la meitat de la sàlvia i una culleradeta de sal. Quan ja tinguem una pasta hi afegim el suc de llimona, una mica d’oli i la meitat del romaní trossejat. Amb aquesta barreja omplim les incisions de l’espatlla i després hi posem els talls de cansalada.
  4. Disposem l’espatlla sobre una plata de forn calenta, la untem amb oli i ho posem al forn calent (225º) donant-li la volta cada trenta minuts.
  5. Com veieu jo hi vaig afegir patates i ceba (quan ja portava 30 minuts de forn) i les herbes les hi vaig posar seques perquè no en tenia de fresques. Va quedar molt gustosa i gens seca.
  6. De postres també em vaig inspirar en l’Olivier una macedònia de fruites amb crema de mascarpone (simplement batre 250 gr. de mascarpone amb una cullerada de sucre de vainilla)

Recepta extreta de “El Raconet de la Cuina”

Origen: PER COMENÇAR:ESPATLLES DE BE AL FORN

“Ajo Blanco”

Ingredients:

  • 200 grams d’ametlles crues
  • 200 grams de pa del dia anterior (si és pa de pagés millor)
  • 2 grans d’all
  • 1 got d’oli d’oliva
  • 1 cullerada de vinagre de xerés
  • 1 litre d’aigua
  • Sal al gust

Per a la guarnició:

  • A escollir 1/4 de quilo de raïm varietat moscatell, pelades i sense llavors
  • Quadrets de meló
  • Quadrets de poma

Preparació:

  1. Posar el pa en remull amb part de l’aigua.
  2. Triturar les ametlles amb els alls , la molla de pà humitejada en aigua, el vinagre i una mica de sal fins a obtenir una pasta blanca.
  3. Afegir l’oli a poc a poc i muntar com si fos una mahonesa.
  4. Finalment afegir aigua, a poc a poc, quedarà una crema molt fina (segons el gust personal).
  5. Colar el ajo blanco amb ajuda d’un col·lador xinès i servir fred.

Recepta extreta de “Olles i Somriures”

Origen: “Ajo Blanco”

Pastís de iogurt amb poma

Ingredients: (Per a 8 persones)

  • – 3 ous
  • – 1 iogurt natural
  • – Farina (3 mides de iogurt)
  • – Sucre (1 mida de iogurt)
  • – 1 sobre de llevat en pols
  • – Oli d’oliva (1/2 mida de iogurt)
  • – La pell d’una llimona
  • – 1 poma

Elaboració:

  1. – Pelem la poma i la trossegem a trossos molt petits.
  2. – Posem a escalfar el forn a 180º.
  3. – Agafem un bol i hi posem els 3 ous.
  4. – Hi afegim un iogurt natural i aprofitem l’envàs del iogurt per a les mides de la resta d’ingredients.
  5. – A banda, barregem les 3 mides de iogurt de farina amb el llevat i quan ho tinguem barrejat ho incorporem a la massa.
  6. – Afegim una mesura de iogurt de sucre.
  7. – Afegim mitja mesura d’oli d’oliva.
  8. – Ratllem la pell d’una llimona i l’afegim.
  9. – Ho barregem bé fins aconseguir una massa homogènia.
  10. – Quan ja tenim aquesta massa feta hi afegim els trossos de poma i ho barregem.
  11. – Pintem el motllo amb oli d’oliva i hi posem la massa.
  12. – Ho posem al forn a una altura mitja, uns 40-50 minuts, fins que dobli el seu volum. Amb un escuradents, punxem el pastís per comprovar que ja està fet. Si l’escuradents surt sec és que ja està llest.
  13. – Quan estigui fred el tallem a daus i el servim.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA A L’OLI

Origen: Pastís de iogurt amb poma

MUSCLOS AMB SALSA MALTESA AMB LA THERMOMIX, O SENSE

Ingredients per a 6 persones:

  • 100 gr. d’aigua
  • 1 quilo de musclos
  • 2 tires de pell de taronja
  • 250 gr. de mantega amb sal
  • 60 gr. de suc de taronja
  • 3 rovells d’ou
  • Mitja culleradeta de sal
  • Un polsim de pebre negre

PREPARACIÓ:

  1. Primer farem els musclos al vapor. Els rentem i els anem posant al recipient del Varoma per coure’ls. Posen l’aigua al pot i quan els tinguem tots nets tapem el Varoma i el col·loquem a la seva posició. Programem 15 minuts / temperatura Varoma / velocitat 1. Els destapem i reservem els musclos .
  2. Després rentem el got i l’eixuguem bé. Hi posem la pell de taronja i triturem 5 segons / a velocitat 10.
  3. Tot seguit hi afegim la mantega i la fonem 3 minuts / a 70 graus /velocitat 2. Guardem el líquid en un bol i reservem.
  4. NOTA: Si no tenim la Thermo, posem la mantega en un bol, ratllem al damunt la taronja i la fonem al microones.
  5. Posem al got el suc de taronja, els tres rovells d’ou, la sal i el pebre i programem 2 minuts / a 70 graus / velocitat 4. Això ho podem fer amb el minipimer si no tenim Thermomix, i el següent pas també, no deixa de ser una maionesa.
  6. Tornem a programar 3 minuts més / a 70 graus / i velocitat 5 i al mateix anem afegint la mantega fosa a poc a poc per damunt de la tapa, sense treure el tap, com quan fem allioli.
  7. Posem la maionesa en una salsera i servim els musclos en una safata.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ESTOVALLES DE PAPER

Origen: MUSCLOS AMB SALSA MALTESA AMB LA THERMOMIX, O SENSE

El préssec i la nectarina

Aquestes dues fruites típiques de l’època estiuenca poden arribar a créixer en un mateix arbre. La nectarina és una varietat del préssec i res més; allò que hem sentit tantes vegades que és resultat del creuament entre préssec i pruna és només una llegenda urbana. Totes dues fruites contenen molts antioxidants.

El presseguer (Prunus persica) és originari de l’Orient llunyà i es calcula que es conrea des de l’any 3000 aC. Va arribar a Europa a través de l’antiga Pèrsia, d’aquí el nom botànic per designar l’espècie. Tant a la Xina com al Japó hi ha moltes llegendes relacionades amb el seu fruit, que és símbol de la longevitat i la immortalitat. El seu sabor deliciós i la seva textura delicada l’han convertit també en apel·latiu de la bellesa femenina, fins al punt que, a la Xina, la paraula préssec s’utilitza en alguns casos per referir-se a les noies joves i boniques.

El préssec i la nectarina són unes de les fruites més dolces, però menys calòriques (menys de 50 Kcal per 100 g de fruita), perquè la major part del pes és aigua (quasi el 90%). No contenen greixos i la majoria dels hidrats de carboni que tenen hi són presents en forma de fructosa, que s’assimila més lentament que altres sucres simples. Tenen força fibra –principalment si no els traiem la pell–, i també vitamines i minerals. El ventall de vitamines hidrosolubles (C i grup B) que hi trobem és ampli, però totes hi són en quantitats semblants a la resta de fruites; en canvi cal destacar:

Vitamina A: el seu color groc-ataronjat ens indica un contingut elevat en carotens, unes substàncies que l’organisme s’encarrega de transformar en vitamina A, essencial per a la vista, la pell, els cabells, les mucoses i el bon funcionament del sistema immunitari. A més, els carotens són uns antioxidants potents. La nectarina és lleugerament més rica en carotens que el préssec.

Potassi i magnesi: són fruites riques en potassi, que és el mineral que participa en la regulació del balanç d’aigua en l’organisme, i també en la contracció del cor i la transmissió de l’impuls nerviós. En quantitats més discretes també contenen magnesi, un mineral que es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs i, a més, forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i té uns efectes laxants i calmants suaus.

Seleni i zinc: el seleni és un antioxidant potent, protegeix el sistema cardiovascular, afavoreix el sistema immunitari i està vinculat a la protecció davant de certs tipus de càncer. El zinc, a més de ser un bon antioxidant, intervé en la maduració dels òrgans reproductors i té un paper important en la immunitat.

El préssec i la nectarina són fruites d’estiu amb propietats antioxidants importants, sobretot si les consumim amb pell. Convé que hagin madurat a l’arbre i que siguin de cultiu ecològic i proper.

Propietats nutricionals

Efectes sobre l’organisme

Colerètics i fàcils de pair: el préssec i la nectarina són fruites poc pesades per a l’estómac, ajuden el fetge a fer els processos digestius, perquè incrementen la producció de bilis –l’anomenat efecte colerètic–, i afavoreixen la digestió dels greixos. Són de molta utilitat en els processos d’insuficiència biliar.

Protecció contra l’envelliment i el càncer: contenen àcids fenòlics, que són unes substàncies amb un efecte antioxidant molt potent, fins i tot superior al de la vitamina C o els carotens. Aquests àcids neutralitzen l’acció dels radicals lliures que causen els processos d’envelliment del cos, com ara el risc cardiovascular, les malalties degeneratives i el càncer (especialment el de pulmó).

Recomanables per a persones amb hipertensió o problemes cardiovasculars: com que contenen molt de potassi i poc sodi, resulten molt recomanables per a les persones que pateixen d’hipertensió o problemes de cor. No obstant això, les persones amb insuficiència renal que han de fer dietes de control del potassi han d’anar amb compte.

Alerta sobre el potencial al·lergogen dels préssecs: l’al·lèrgia als préssecs és la més habitual en les persones adultes.

Canvis vitals

Els canvis vitals que propicia aquesta fruita segons la medicina tradicional xinesa estan vinculats a la seva naturalesa tèrmica, de caràcter marcadament refredador; el seu sabor dolç amb punt àcid és reconstituent dels fluids del cos. Hidrata els pulmons i els intestins, s’utilitza per tractar la tos seca i les condicions de sequedat als pulmons i redueix la hipertensió arterial.

La qualitat lleugerament àcida del préssec li confereix propietats astringents, i tendeix a limitar la transpiració.

Una de les cures de la pell per hidratar-la es fa amb un cataplasma de préssec fresc que s’aplica sobre la cara i es deixa assecar; a continuació s’esbandeix i després s’eixuga lleugerament la cara.

Com es cuina

Convé triar els exemplars amb la pell llisa i sense taques o cops a la superfície, ja que tendeixen a podrir-se amb facilitat. Tant la nectarina –de pell llisa, fina i brillant– com el paraguaià o préssec pla –de forma xata i polpa molt aromàtica– són varietats de la mateixa espècie.

Per conservar-los quan ja estan madurs, convé guardar-los a la nevera separats d’altres fruites, i mai els uns a sobre dels altres, perquè es farien malbé.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: hi ha estudis científics fets específicament amb préssecs que demostren que el contingut en antioxidants és més gran en la fruita ecològica que en la de cultiu convencional. A més, per poder treure el màxim profit de les vitamines i antioxidants dels préssecs convé menjar-se’ls amb pell; i en aquest cas és imprescindible adquirir-los de cultiu ecològic per evitar ingerir un excés de productes químics de tractament de la fruita. Si la textura de vellut de la pell se’ns fa difícil, podem menjar nectarines amb pell també ecològiques.

Receptes bàsiques

Gelea de maduixes i préssecs

Recepta extreta del llibre “El peso natural” de Montse Bradford.

Ingredients:

  • 2 tasses de maduixes tallades a quadrats petits
  • 3 préssecs madurs tallats a trossos petits
  • 1 culleradeta de pell de taronja rallada
  • 1 cullerada de coco ratllat
  • 2 tasses de suc de préssec natural
  • 1 pessic de sal marina
  • Endolcidor natural al gust (per exemple: melassa d’arròs)
  • 3 ½ cullerades de flocs d’agar-agar

Preparació:

  1. Escalfeu el suc de préssec amb un pessic de sal marina, els flocs d’agar-agar i l’endolcidor. Coeu-ho, sense tapa, a foc baix durant 10 minuts. Afegiu-hi el coco ratllat.
  2. Deixeu una gota en un plat i espereu uns minuts per veure si se solidifica fins a la consistència de gelea desitjada. Si no fos així, afegiu-hi una altra cullerada de flocs d’agar-agar.
  3. Poseu la fruita barrejada en un recipient pla de ceràmica o de vidre i, amb cura, aboqueu-hi per sobre el líquid de la gelatina amb la pell de taronja ratllada. Deixeu-ho refredar com a mínim una hora. Serviu-ho.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El préssec i la nectarina

Cuixes de pollastre amb atmelles

INGREDIENTS:

  • 1 Safata de cuixes de pollastre (unes 5 o 6)
  • 75 gr d’ametlles torrades
  • 2 grans d’all
  • 1 ceba picada
  • 1 got de brou de pollastre
  • Suc d’una llimona
  • Oli, sal i pebre

PREPARACIÓ:

  1. Salpebrar el pollastre. En una cassola daurar-ho, col·locar en paper absorbent i reservar.
  2. En el mateix oli daurar la ceba, l’all i les ametlles.
  3. Posar aquests ingredients en el morter i picar fins aconseguir una pasta.
  4. L’afegim a la cassola junt amb el pollastre, el suc de la llimona i el brou.
  5. Coure a foc lent uns 25 minuts, fins que la salsa s’hagi concentrat.
  6. Deixar refredar i congelar.

Recepta extreta de “Converses vora del foc”

Origen: Cuixes de pollastre amb atmelles

Crema d’alvocat amb gambes

Ingredients:

  • 4 alvocats
  • 1 ceba petita
  • 1/2 pebre verd
  • suc de llimona, sal, pebre bo, oli i vinagre
  • 8 gambes
  • 1 tomàtiga

Preparació:

  1. Tallau els alvocats a daus, sucau la llimona al damunt perquè no es rovellin.
  2. Afegiu la ceba, el pebre verd, mig tassó d’oli, un raig de vinagre i les espècies.
  3. Bateu tot fins aconseguir una crema fina.
  4. Passau les gambes per la paella.
  5. Finalment, muntau el plat amb les gambes i unes rodanxes de tomàtiga per adornar.
  6. En servir, un raig d’oli verge per damunt,
  7. Bon profit!

Recepta extreta de “Ses Cuinetes”

Origen: Crema d’alvocat amb gambes