Comencem preparant la massa, barregem bé tots els ingredients i amassem durant deu minuts. Deixem reposar la massa mitja horeta i aprofitem per tallar a dauets petits els dos tipus de pebrot i a rondanxes la ceba. L´all, també petitet.
Una vegada tenim la massa fermentada (ha d´haver doblat el seu volum inicial) la trenquem i l´estirem amb el rodó molt molt fina, molt. Fem llavors una mena de triangles de 12×8 com, els pintem amb oli, els punxem i els enfornem 15 minuts entre papers sulfuritzats i amb un pes a sobre, una safata o quelcom semblant. Si no estan doncs deixeu-ho uns minuts més, heu d´aconseguir que quedin daurades, fines i cruixents.
Mentre es couen les coques al forn saltegem els pebrots, l´all i el tomàquet pelat i tallat a daus, sense llavors, en aquest ordre, introduint cada nou ingredient quan l´anterior està daurat. Finalment hi posem la ceba tendra i un parell de minuts més tard les olives negres picades i l´orenga. Ais, el tomàquet l´heu de tenir salpebrat, ja pelat i tallat, en un colador uns quants minuts.
Quan les coques ja están refredades hi posem el trempó a sobre i el formatge de maó i la sobrassada a petits trossets mentre posem el gratinador del forn en marxa. Posem les coques al forn un moment, just per desfer el formatge i torrar una mica la sobrassada i llestos, una coca deliciosa!.
Primer de tot escalivarem els pebrots al forn, i mentrestant farem les albergínies a la planxa, tallades “a lo llarg”. També les podríem fer al forn, com vulgueu. Una vegada tenim això fet ratllarem 50 grams del formatge i la resta la tallarem a talls horitzontals. Quan tinguem els pebrots cuits i pelats els picarem i els barrejarem amb el formatge ratllat, i començarem a muntar la terrina: una capa d´albergínia, una de formatge i l´altra amb la barreja de pebrots picats i ou. Ho fem al forn, al bany maria, una hora a 180 graus. Paral.lelament, farem una salsa de tomàquet amb els ídem, l´all picat i l´alfàbrega. Un trumfo assegurat!
Simple, gustós i nutritiu (com havia de ser, si no?)
Els cigrons amb espinacs són un plat fàcil de fer però al mateix temps saborós i nutritiu. No debades és un plat de cuina popular! M’explica la meva mare, que ara el cuina excepcionalment, que aquest plat havia estat fixe en els menús setmanals que preparava la seva mare, una dona de camp casada amb un mestre d’obres. Havia de ser, doncs, com l’hem descrit. Jo, que no l’havia provat mai i fins fa poc odiava les bledes, l’he trobat un plat més que interessant i ha esdevingut una manera habitual de menjar fulla verda a casa nostra.
