Arxiu d'etiquetes: PEIX

Hamburguesetes de calamar amb puré de carbassa

Per les hamburguesetes:

  • 2 calamars grossos nets i tallats en trossos, tentacles i aletes incloses
  • 1 cm de gingebre fresc
  • 2 alls
  • 1 grapat d’herbes fresques (julivert, cilantre, alfàbrega, les que hi hagi, però d’un sol tipus, no barrejades).

Preparació:

  1. Posar-ho tot al robot de cuina i triturar sense que quedi fet una pasta. Formar les hamburguesetes amb un aro.

Pel Puré de carbassa:

  • 1 porro
  • 400 grs de carbassa
  • 250 ml de brou de peix o de verdures (o directament aigua)

Preparació:

  1. Preparar sofregit amb el porro, afegir la carbassa fins a quedar tova. Remullar amb el brou fins cobrir i deixar uns 20 mins. Triturar i servir. He fet servir un brou de fideuà que té sofregit de peix i ha qedat una mica fosca però bona!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCINANDO CON MAMI

Origen: Hamburguesetes de calamar amb puré de carbassa

CUCURUTXO DE MOUSSE DE SALMO (THERMOMIX)

INGREDIENTS:

  • 300g. de salmo fumat
  • 1 iogurt natural (le posat de ovella)
  • 60g. de mostassa
  • 1/5 cullerada de sucre
  • una mica de suc de llimona
  • una mica de pebre negre
  • uns cucurutxos de sesam

PREPARACIÓ:

  1. Posem a la thermomix el salmo, el yogurt, la mostassa, el sucre i el suc de llimona i triturem 5 seg. vel.4, afagim el pebre 5 seg. gir esquerra, vel.2
  2. Posem en una maniga pastissera i umplim els cucurutxos i servim.
  3. Tambe el podem servir sobre unes tarteletes

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS NOUS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: CUCURUTXO DE MOUSSE DE SALMO (THERMOMIX)

Souffle de tonyina – Chile

Ingredients:

  • 2 llaunes de tonyina
  • 1 ceba
  • 1 porro
  • 1 pastanaga
  • 1 pebrot vermell petit
  • 3 ous
  • 1/2 tassa de llet
  • 1 cartró de crema de llet dels petits
  • sal, pebre, orenga
  • all
  • mantega

Steps:

  1. Fem un sofregit amb la ceba picada, la pastanaga ratllada, el porro a tires i l’all picat.
  2. Quan estigui el sofregit li afegim la tonyina sense oli, la crema de llet, la llet i les espècies.
  3. Separem la clara del rovell. El rovell l’afegim a la mescla.
  4. Muntem la clara a punt de neu i l’afegim a la mescla.
  5. Suquem un motlle pel forn amb mantega i li aboquem la mescla. Ho posem al forn uns 40 minuts fins que al punxar amb un ganivet aquest quedi net.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: Souffle de tonyina – Chile

Xató sitgetà

Ingredients:

  • – 2 escaroles blanques
  • – 250 g de bacallà esqueixat
  • – 250 g de tonyina
  • – 4 seitons
  • – 100 g d’olives arbequines

Per a la salsa:

  • – 100 g d’ametlles torrades
  • – 60 g d’avellanes torrades
  • – 2 seitons
  • – 2 grans d’all
  • – 4 nyores
  • – un trosset de bitxo
  • – 2 llesques de pa fregit
  • – oli d’oliva
  • – vinagre
  • – sal

Preparació:

  1. Per començar, poseu oli a escalfar en una paella.
  2. Després afegiu-hi el pa.
  3. A l’hora, poseu l’all i el bitxo en una altra paella.
  4. Després poseu l’all, el bitxo, el pa i sal en un morter i piqueu-ho mentre hi afegiu les ametlles.
  5. Piqueu-ho bé fins que us quedi una pasta ben fina. Aleshores incorporeu-hi la polpa de les nyores i les anxoves, i continueu picant-ho.
  6. Quan tingueu una pasta fina, afegiu-hi una mica de l’aigua de les nyores i oli mentre aneu lligant la salsa.
  7. Per acabar, poseu escarola en un plat i afegiu-hi el bacallà dessalat, la tonyina i les olives al damunt. Finalment afegiu-hi la salsa. I per decorar el plat, incorporeu-hi un parell d’anxoves.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTARI WEBLOC

Origen: Xató sitgetà

Pastís de patates i bacallà

Ingredients:

  • 1 kg patates
  • 500 gr bacallà dessalat
  • 3 ous
  • julivert
  • 1 fulla llorer
  • salsa al gust (romesco, de pebrots del piquillo, de tomàquet, beixamel)

Preparació:

  1. En una olla amb aigua calenta posar-hi llorer i julivert i les patates pelades i cascades. Quan porti 15 minuts coent-se, afegir el bacallà amb la pell cap amunt.
  2. Quan estigui cuit escórrer el bacallà i les patates. Aixafar les patates i el bacallà i barrejar amb els rovells dels ous.
  3. Muntar les clares a punt de neu i incorporar-les a la barreja.
  4. Untar un motlle de forn amb mantega i posar la barreja. Enfornar 15 minuts i servir acompanyat d’una salsa.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PLATS GUAPUS

Origen: Pastís de patates i bacallà

TARTELETAS

INGREDIENTS:

  • Tarteletas
  • Pinya
  • Palets de cranc
  • Gamba pelada cuita
  • Compota de poma

PREPARACIÓ:

  1. Tallar a talls petits la pinya, els palets de cranc i la gamba
  2. Ara omplir les tarteletas
  3. Posar 1ºels palets de cranc,la pinya, la gamba i per acabar la compota de poma

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA LOURDES

Origen: TARTELETAS

Ei Xipiró!

Quan ens referim al xipiró no estem anomenant una espècie de cefalòpode sinó que el que estem dient amb aquest mot no és res més que els juvenils de calamar (Loligo vulgaris). El mot de xipiró és d´etimologia basca, allí al calmar petit sempre se l’hi ha dit amb aquest nom, i des d´Euskadi, aquest nom s´ha escampat per les llengües veïnes. A casa nostra, però, hi ha d´altres termes per a referir-se als calamars de petita mida: calamarsets, calamarsons, calamarins o calamanxins.

Xipiró i calamar han estat dos termes que han produït una certa confusió terminològica. En aquest desordre hi juga un paper molt destacat la gastronomia. En aquest nivell, s’utilitzen els dos termes de manera indistinta, i segons la localitat es fa servir un mot i un altre per a referir-se a un mateix plat. De totes maneres encara es reserva el terme calamar quan ens referim a les anelles que es fan a la romana, fregides o arrebossades i fan servir el mot xipiró quan està cuinat en la seva pròpia tinta o bé saltejat.

El calamar és una espècie de creixement ràpid i de cicle de vida relativament curt. Viuen entre dos i tres anys i arriben a la maduresa sexual al llarg del primer any de vida, quan assoleixen entre els 15 i els 17 cm de longitud. Per aquesta raó es recomana sempre el consum d´exemplars madurs per sobre d´aquetes talles.

A la nostra costa, una part del calamar que arriba a les llotges és capturat amb arts de pesca artesanals que els agafen de manera molt selectiva i respectuosa amb el medi. Aquest recurs és considerat poc vulnerable sempre i quan es respectin els paràmetres esmentats. Però bona part del calamar que es consumeix s´agafa amb arts d´arrossegament, o bé prové dels caladors internacionals del Marroc, Mauritània, Senegal i Gàmbia. En aquest cas es considera una espècie sobreexplotada i capturada amb arts de pesca gens selectius i amb un fort impacte amb el medi.

La pràctica totalitat del xipiró que arriba a les llotges catalanes és capturat amb arts d´arrossegament, una tècnica molt poc selectiva i que no discrimina en espècies ni en talles mínimes. Per a continuar consumint xipiró caldria realitzar avaluacions sobre l´estat de les poblacions i portar a terme plans de cogestió que assegurin una explotació sostenible del recurs.

De la mateixa manera que passa amb els alevins d´altres espècies amb interès comercial, no és gens recomanable el consum de xipirons ja que es tracta d´exemplars immadurs que no han tingut l´opció de reproduir-se.

La major part del xipiró que es ven a les peixateries prové de les llotges de Tarragona, i en especial de Sant Carles de la Ràpita. Evidentment, el xipiró té un gust idèntic al calamar. Els més siberites consideren que la seva textura és molt més suau que no pas aquest. El xipiró es pot cuinar de múltiples maneres, ofegats en ceba, en la seva pròpia tinta o bé arrebossats a modus de tapa en els xiringuitos de platja. En aquest cas algunes vegades es barreja aquesta espècie amb morralets. Això però, és una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Ei Xipiró!

Llenguado amb patates

TEMPS ESTIMAT: 35 minuts

INGREDIENTS (2 persones)

  • 2 llenguados
  • 3 patates
  • 1 ceba
  • 2 tomàquets de sucar

PREPARACIÓ

  1. En una safata o a la mateixa safata del forn hi poseu les patates tallades com veieu a la imatge. Les salpebreu. Si us agrada amb força patata n’hi poseu més. Jo acostumo a fer dos capes de patata i per dos persones és suficient. Us quedareu tips.
  2. Hi afegim la ceba tallada. Com dic jo, tallada ‘malament’. Tal i com us vingui de gust l’aneu afegint sobre la patata.
  3. I, finalment, els dos tomàquets de sucar, també ‘mal’ tallats.
  4. Salpebrem una mica i ‘banyem’ una mica amb oli.
  5. Ho posem al forn, pre-escalfat a 180°. Passats uns 15 – 20 minuts hi afegim a sobre els dos talls de llenguado, també amb sal i pebre i un rajolí d’oli.
  6. Si teníeu el llenguado al congelador, descongeleu-lo abans de posar-lo al forn perquè sinó traurà moltíssima aigua.
  7. El peix s’ha d’estar al forn uns 15 minuts més.
  8. Ho podeu comprovar punxant amb una forquilla. I ja ho tenim. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA X 2

Origen: Llenguado amb patates

Projecte Sèpia

Algunes vegades les coses més senzilles tenen un repercussió enorme. Un d´aquests exemples està en el “Projecte Sèpia”, que ja fa uns anys s´està impulsant en diversos indrets de la Costa Brava i que a partir d´una idea molt simple s´han aconseguit un resultats excel•lents.

La sèpia o sípia (Sepia officinalis) és una d´aquelles espècies que té al seu voltant històries molt interessants relacionades amb la seva captura gens agressiva amb el medi; la “pesca a la femella” o les nanses sepieres en són un exemple.

Actualment la pesca tradicional de sèpies amb aquestes tècniques ha gairebé desaparegut en la nostra costa. Les nanses que, per exemple, havia estat una activitat força comuna entre els pescadors artesanals, és avui un ormeig residual a causa de la destrucció d´habitats perpetrada, entre d´altres, pels quillats d´arrossegament, una autèntica paradoxa en el món de la pesca professional.

Exemplar de sepia amb posta d´ous en un farcell de galzeran. Foto: Projecte Sèpia

Des de molt antic se sap que aquests cefalòpodes (sèpies, calamars i pops) aprofiten per a dipositar la seva posta les fulles de posidònia i d´altres fanerògames marines. Sabedors d´aquest fet, els pescadors han intentat reproduir aquest hàbitat utilitzant branques de galzeran (Ruscus aculeatus) i de mata o llentiscle (Pistacia lentiscus). Aquests arbusts presenten tiges i fulles robustes i rígides que aguanten molt bé la immersió en el mar sense deteriorar-se. Els animals utilitzen aquestes mates col•locades a l´interior de les nanses com a refugi i per a dipositar els seus ous i així són capturades.

A partir d´aquest coneixement i sabedors que la destrucció d´habitats, en aquest cas els alguers, han portat aquesta espècie a límits preocupants i que ha afectat a la pesca artesanal, els responsables del projecte han impulsat aquesta iniciativa que vol: afavorir la reproducció de l´espècie, incorporar els juvenils a les poblacions, protegir la pesca artesanal amb nanses i potenciar de l´activitat econòmica al voltant d´aquesta espècie.

Per aconseguir afavorir la reproducció de les sèpies es fan farcells amb branques de galzeran i de llentiscle que es submergeixen als fons sorrencs. Les sèpies utilitzen aquests elements com a ponedores i hi dipositen els seus ous. Els juvenils de sèpies aprofiten aquests llocs per protegir-se i per alimentar-se fins que sigui madurs.

Línia de ponedores fets amb galzeran i mata. Foto: Projecte Sèpia

En una primera etapa es van instal•lar 31 ponedores a la badia de Pals i després de dos mesos i mig fondejades, cada ponedora tenia dipositat una mitjana de 250 ous viables, es a dir, més de 7500 juvenils que s´incorporaven al medi natural i que ha arribat fins a 102000 ous de sèpia en anys posteriors.

En una altre línia, el projecte ha instal•lat incubadores per als ous de sèpia i de calamar que els pescadors han rescatat dels seus ormeigs. Aquestes incubadores garanteixen fins al 95% la supervivència dels mateixos. Aquest darrer any s´han recuperat 450000 ous de calamar i 14000 de sèpia. En aquest projecte hi participen els pescadors artesanals de l´Estartit i de l´Escala.

La vessant divulgativa del projecte també és molt important, s´hi instal•len sepieres a fondàries d’entre 2 i 3 m per a poder ser visitades pels banyistes amb una petita immersió amb tubo i ulleres.

El projecte també ha potenciat la vessant econòmica i turística, així, s´està treballant amb les confraries de pescadors en la creació d´un distintiu per als pescadors que comercialitzen aquesta espècie. El projecte també ha propiciat la celebració d’unes jornades gastronòmiques amb els restaurants de la zona. Una forma de promocionar la gastronomia local amb un producte de qualitat, de quilòmetre zero i capturat amb una tècnica gens agressiva per l´entorn. I és que, com deia el Capità Enciam, “els petits canvis són poderosos”.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Projecte Sèpia

20a Campanya Gastronòmica del Peix de Roca – Begur (02)

Del 28 d’abril al 3 de juny del 2018 Begur (Baix Empordà)

El peix de roca és un producte senzill, però d’una finesa i un gust exquisits. A Begur existeix una llarga tradició culinària entorn d’aquest saborós ingredient. L’entorn muntanyós de la localitat, format per cales i penya-segats, és ideal per a la vida d’aquests peixos.

MÉS INFORMACIÓ A:  http://www.begur.cat/