Arxiu d'etiquetes: PEIX

Fideuà amb sípia i cloïsses

Fideuà amb sípia i cloïsses

4 racions – 1 hora

Ingredients:

  • ¾ l de fumet de peix
  • 250 g de fideus nº 2
  • 1 kg de sípia
  • 250 g de cloïsses
  • 2 pebrots verds
  • 2 tomàquets madurs
  • 1 cabeça d’alls
  • Julivert
  • Sal i pebre negre
  • Oli d’oliva verge extra

Elaboració:

  1. Prepareu un fumet de peix ( amb ½ Kg de peix de roca, un parell de tomàquets i una ceba podeu fer un bon fumet).
  2. Coleu i reserveu. Netegeu i talleu a trossets la sípia.
  3. Poseu una paella al foc amb un bon raig d’oli i tireu la sípia quan l’oli estigui fred.
  4. En un cassó amb aigua poseu les cloïsses i quan s’obrin coleu el suc –millor si utilitzeu un colador de roba- i guardeu-lo.
  5. Incorporeu les cloïsses.
  6. Quan el peix estigui cuit guardeu-lo en un bol. Poseu oli a la paella i tireu els alls pelats.
  7. Quan estiguin rossos tireu el pebrot tallat a trossos i el tomàquet ratllat.
  8. Saleu.
  9. Remeneu de tant en tant i quan la cocció estigui força avançada afegiu el peix.
  10. Tireu all i julivert picat i pebre negre.
  11. Tireu els fideus i remeneu.
  12. Poseu el forn en marxa en posició grill.
  13. Quan els fideus estiguin rossos incorporeu el fumet de peix i quan agafi el bull compteu 6 minuts i tanqueu el foc.
  14. Poseu la paella al forn 5 minuts més.
  15. Veureu que els fideus es posen drets. Ja podeu fer plats!
  16. Si voleu podeu fer el sofregit al dia abans, el resultat sempre millora. I podeu posar la tinta; aleshores tindreu fideus negres!
  17. Proveu de fer-ho i expliqueu-nos el resultat!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: POSAR CULLERADA

Origen: Fideuà amb sípia i cloïsses

Empedrat de mongetes del ganxet.

Empedrat de mongetes del ganxet

Ingredients per 4 persones:

  • 300 g de mongetes del ganxet. ( Dop del Vallès )
  • 400 g de tonyina amb oli o bacallà remullat.
  • 4 tomàquets d’amanida.
  • 1 pebrot verd o vermell.
  • 4 ous durs.
  • 2-3 cebes tendres.
  • Olives negres.
  • Oli.
  • Vinagre de Mòdena.
  • Sal.
  • Pebre.

Temps d’elaboració: 1/2 hora de preparació mes 2 hores per bullir les mongetes si ho feu en cassola normal, 20 minuts si ho feu en olla exprés

Elaboració:

  1. Primer de tot posem a bullir les mongetes del ganxet, que hauran estat amb remull amb aigua tota la nit. Jo les poso a bullir i quant arranca el primer bull veureu que fa espuma, la traiem amb una escumadora.
  2. Deixem bullir durant 2 hores amb una fulla de llorer, uns alls i una ceba.
  3. Posem a bullir els ous, fins que quedin durs.
  4. Els pelem i els tallem a trossets.
  5. Tallem a dauets el pebrot i la ceba.
  6. El tomàquet el ratllem i l’amanim amb sal, oli, pebre i unes gotes de vinagre de Mòdena.
  7. Prepararem el plat posant les mongetes al fons, per damunt la tonyina o el bacallà, a sobre les verdures picades, els ous durs, les olives i ho amanirem amb el tomàquet.
  8. Finalment, una mica de julivert picat per sobre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Empedrat de mongetes del ganxet.

Peix de ric, peix de pobre

Al llarg de la història, la percepció que hem tingut sobre el valor dels peixos ha canviat molt. El que avui es considera com a una espècies de molt bona qualitat, ahir era quelcom que no tenia gaire interès. Al llarg de la història els hàbits gastronòmics i el valor que li donem als aliments ha variat. Pels romans, per exemple, el “garum” era una exquisidesa, avui, aquesta salsa feta a partir de la fermentació de visceres de peix ens pot semblar d´allò més repugnant.

El sorell és un “peix de pobre” que va en camí de convertir-se en “peix de rics”

Les modes, el valor nutritiu o l’abundància en els mercats entre d´altres fan que allò que abans era considerat com a un luxe avui no tingui ni el mínim interès. Paradoxalment també ha succeït el procés contrari, allò que abans era una “delicatessen”, avui no té cap mena de valor i els pescadors s´afanyen a que no els quedi emmallat en les els seus ormeigs.

El qualificatiu “de ric” o “de pobre”, gairebé sempre fa referència al preu del producte en el mercat, moltes vegades aquest té més relació amb el transport i conservació des de l’àrea de captura o bé es deu a que és tracta d´una espècie sopbreexplotada i cal aplicar-hi un esforç enorme per a obtenir-la, que no pas al seu valor nutritiu o a la qualitat de la seva carn.

Com en tots els aliments, en el cas del peix, també es molt important potenciar el producte de proximitat. D’aquesta forma, a casa nostra, s’afavoriria la pesca artesanal dels nostres pescadors, s’evitaria la sobreexplotació i s’eliminarien les despeses d’ultracongelació i transport.

Especies com la Boga (Boops boops), la Xucla (Spicaria maena) el Gerret (Spicaria smaris) o el Sorell (Trachurus trachurus) es troben entre les espècies que han perdut valor. Abans, fins hi tot els metges receptaven una bon plat de boga acompanyat de patates i avui els pescadors es veuen obligats a llençar la captura per la borda. Fins hi tot consultant guies i manuals de peixos podem llegir expressions com: “de carn poc apreciada i amb gust semblant a la sardina”, “carn gairebé incomestible” o bé “ per la seva poca qualitat la carn es destinada a fer pinso” per a referir-se a aquestes espècies. Un cas especial mereix el sorell, on els exemplars de bona mida, comencen a prendre valor gràcies al Sushi i al Japonesos.

L´espardenya és una de les menges de mar més esquissides

En altres casos ha succeït l´efecte contrari. De tots es conegut el cas del Bacallà (Gadus morhua) que va passat de ser una menja humil a ser un àpat “de senyors”. Aquest fet ha passat d’una forma encara molt més exagerada amb l´Espardenya (Stichopus regalis). En aquest cas, allò que es repartia entre els pescadors amb la morralla perquè no tenia cap sortida al mercat, s’ha convertit en una de les menges més exclusives.

La maire, un peix de proximitat amb una carn de molt bona qualitat

En el canvi de percepció del valor del peix també ha tingut una força especial els avenços tecnològics ens els arts, en els materials, en els sistemes de pesca i en les embarcacions. Evidentment quan els sardinals o les parelles de bou eren els tipus de pesca majoritari a la nostra costa s’explotaven uns hàbitats determinats. Amb l’aparició dels quillats a motor i de les portes o bé amb els moderns arts pel.làgics es poden explotar un ambients fins llavors desconeguts que permeten comercialitzar noves espècies, algunes com el Llenguado (Solea vulgaris), la Gamba vermella (Aristeus antennatus) o el Rap (Lophius piscatorius) anirien en el grup del “peix de ric”, mentre que la Maire (Micromesistius poutassou) o la Bròtola (Phycis blennoides), engruixirien l´equip del “peix de pobre”.

I mentre tot això continua, me’n aprofito consumint peix de molt bona qualitat a preu de saldo.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de ric, peix de pobre

Suquet de rap

Suquet de rap

Ingredients:

  • 400 g de rap tallat
  • 2 sípies
  • 8 gambes
  • 1 got de vi blanc
  • fumet
  • alls
  • 2 cebes
  • 2 tomàquets
  • 2 patates
  • oli d’oliva
  • sal

Pel romesco:

  • grapat d’ametlles
  • grapat d’avellanes
  • julivert
  • 2 tomàquets

Preparació:

  1. Per fer el romesco: en una paella, amb una mica d’oli, fregeix els tomàquets tallat a quarts.
  2. Quan estiguin daurats, posa’ls en un bol juntament amb les ametlles, les avellanes, el julivert, els alls i tritura-ho bé amb la batedora.
  3. A continuació, en una cassola, amb una mica d’oli, sofregeix l’all picat, quan estigui daurat, afegeix la ceba picada.
  4. Quan la ceba també estigui rossa, afegeix el romesco que havies preparat, el vi blanc i deixa-ho reduir una estona.
  5. Tot seguit, posa-hi les patates, pelades i escapçades, i el fumet, i deixeu-ho coure a foc suau durant 15 minuts.
  6. Després, poseu-hi el rap tallat a daus, la sípia tallada, les gambes pelades, rectifica la sal i deixa-ho coure tot junt durant 5 minuts més.
  7. Ja ho pots emplatar i servir

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINETES PER LA LAIA

Origen: Suquet de rap

Púding de peix amb patates i tomàquet (124/164)

Ingredients:

  • 3/4 de kilo de lluç (o qualsevol altre peix blanc)
  • 300 grams aprox de patates
  • 2 ous
  • 1 clara d’ou
  • margarina
  • salsa de tomàquet
  • oli, sal, sucre

Preparació:

  1. Per fer la salsa de tomàquet es pot optar per fer-la artesanalment o mig-mig, vaja, amb tomàquet natural triturat de llauna (la meva marca preferida és “cidacos”).
  2. El peix el bulliu, prèviament descongelat, amb (ceba, llorer, vi blanc, sal), tan sols uns pocs minuts. Les patates les coeu amb pell, sempre que es pugui, durant uns 30 minuts aprox.
  3. Es posen en un bol gran, s´aixafen amb una forquilla i s´hi afegeix margarina, el peix esmicolat i dues cullerades de salsa de tomàquet.
  4. Ara que hi penso també podeu optar per utilitzar concentrat de tomàquet si us fa pal fer la salsa.
  5. El resultat final serà pràcticament el mateix.
  6. Ho barregeu bé.
  7. Bateu un ou amb el rovell de l´altre i ho afegiu al bol.
  8. Munteu a punt de neu les dues clares i les afegiu també.
  9. Barregeu-ho tot amb suavitat fins que la mescla quedi ben homogènia.
  10. Unteu el recipient per anar al forn amb margarina, normalment un motlle allargat de vidre pirex, hi tireu la barreja del peix amb les patates, la salsa i els ous i ho deixeu al forn durant uns 45 minuts, bany maria, a 180 graus.
  11. A la mitja hora punxeu-ho amb un escuradents per veure si ja està, que pot ser…
  12. Es pot servir acompanyat d’amanida verda, de maionesa, de salsa de tomàquet (en aquest darrer cas el púding es serviria calent, en els altres, fred) o fins i tot de beixamel (també calent).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Púding de peix amb patates i tomàquet (124/164)

Bacallà al pil-pil i calçots amb salsa romesco.

Bacallà al pil pil i calçots amb salsa romesco

Ingredients per 6 persones:

  • 1 llom de bacallà fresc Skrei.
  • 12 calçots.

Per la salsa pil-pil:

  • El cap i les espines del bacallà.
  • 1 got d’oli d’oliva verge extra.
  • 1 got d’aigua.
  • 6 grans d’alls tallats per la meitat.
  • 2 bitxos.
  • gelificant xantana (opcional)

Per a la salsa de calçots:

  • 2 tomàquets madurs.
  • 6 grans d’all.
  • 1 nyora.
  • Un grapat d’ametlles i avellanes torrades.
  • 2 galetes maria.
  • 1/2 culleradeta de pebre vermell picant.
  • sal i pebre negre.
  • 1 llesca de pa sucat amb vinagre.
  • oli d’oliva de 0,4º.

Temps d’elaboració: 50 minuts

Elaboració:

  1. A l’hora de comprar el bacallà demanarem al nostre peixater que el netegi i en faci filets, el cap i la espina central els reservarem per fer la salsa pil pil.
  2. Primer de tot començarem per fer la salsa de calçots (mirar la recepta aquí) i la reservem.
  3. Ara netejarem els calçots tallarem les arrels i els posarem un al costat del altre, en una safata de forn a sobre d’una reixa, posarem una mica de sal i un raig d’oli.
  4. Posem la safata dintre del forn que tindrem preescalfat a 250º, i deixem torrar uns 30 minuts.
  5. Veurem que la pell ens queda cremada, però tranquils no passa res ja que la traurem.
  6. Mentre es fan els calçots, posarem en una cassola l’oli i immediatament abans de que estigui calent, posarem els alls tallats per la meitat juntament amb els bitxos, deixem fer una mica.
  7. Quan veiem que els alls ja estan daurats, en retirem tres de la cassola i els reservem per decorar, juntament amb un parell de trossos de bitxo.
  8. Ara afegim a la cassola el cap i les espines del bacallà, salem i sofregim una mica.
  9. Aboquem l’aigua, deixem bullir uns 10 minuts a foc lent, sacsejant la cassola contínuament, de manera que el cap i les espines vagin deixant anar la seva gelatina. (Jo he afegit 2 gr de goma xantè, per fer que la salsa quedi mes espessa, aquest pas es opcional).
  10. Passat aquest temps, comprovem com està de sal i retirem del foc. Deixem reposar 10 uns 10 minuts.
  11. Ho colem per retirar les espines, i el caldo el passem per la batedora fins que estigui ben lligat.
  12. Reservem la salsa en lloc calent.
  13. Quan els calçots estiguin fets els retirem del forn, li trèiem la pell i la part mes verda, deixant nomes la part blanca, per últim els tallem per la meitat.
  14. Tot seguit, posarem una paella al foc amb una mica d’oli; quan estigui ben calent marquem els lloms de bacallà, salpebrem pel costat de la pell i deixem uns 3 minuts per cada costat.
  15. Hem de tenir en compte que en aquest cas he fet servir tot el filet del bacallà, pel que la part mes prima de la cua, necessita menys temps de cocció que la part del llom mes gruixuda.
  16. Ens ha de quedar melós, si el deixem massa fet ens quedarà sec.
  17. Per acabar, posarem al fons del plat una mica de la salsa del pil-pil que teníem reservada i calenta.
  18. A sobre posem un llom de bacallà, el coronem amb els calçots, els alls confitats i el bitxo, que teníem reservats.
  19. La salsa romesco la servirem en un bol a taula, perquè cada comensal es serveixi.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Bacallà al pil-pil i calçots amb salsa romesco.

Pastís salat de creps de salmó

Per fer les creps:

  • 2 ous
  • 200 ml. de llet
  • 120ml. d’aigua
  • 1 cullerada d’oli
  • sal
  • 200 de farina

Per fer el pastis:

  • 250 g. de formatge cremós, tipus Filadèlfia
  • 400 g. de salmó fumat
  • 1 llimona

Per fer les creps:

  1. Barreja els ingredients fins que no et quedin grumolls. deixa reposar la barreja una hora.
  2. Unta amb unes gotes d’oli una paella antiadherent, l’escalfa-la bé i fem els creps .
  3. La massa ha d’estar suficientment fluida com per cobrir tot el fons de la paella al inclinar i girar perquè s’estengui.
  4. Cou cada crep per la primera cara fins que comença a estar daurat per sota i li donem la volta amb una espàtula i molt de compte, per acabar de coure per l’altra cara.

per muntar el pastís:

  1. Ves amuntegant els creps un sobre l’altre, fins a acabar la massa. T’han de sortir 7-8 creps.
  2. Reserva’ls.
  3. Per muntar el pastís posem una crep en una plata i l’untem lleugerament amb el formatge cremós.
  4. Col·loca a sobre talls de salmó sense que muntin en excés , i ruixe’ls amb unes gotes de llimona.
  5. Ves fent capes fins acabar els creps , i de manera que quedi l’últim crep sobre de tot.
  6. Posa durant una estona pes damunt del pastis perquè quedi ben aixafat.
  7. Deixem reposar una hora com a mínim.
  8. Abans de servir pots guarnir-lo com vulguis.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINETES PER LA LAIA

Origen: Pastís salat de creps de salmó

Pastís d’escórpora.

Ingredients per 4 persones:

  • 1 quilo d’escórpora.
  • 8 ous.
  • 1 pastanaga.
  • 1 ceba de Figueres.
  • 1 porro.
  • 1/4 l de crema de llet.
  • 1/4 de tomàquet que ja tindrem fregit.
  • Una mica de mantega.
  • sal i pebre.
  • un xic de farina de galeta.

Elaboració:

  1. Comencem la recepta bullint l’escorpora en una cassola amb aigua, el porro, la pastanaga, la ceba i una mica de sal.
  2. L’escorpora l’he posat a la cassola neta però sencera, ja que si la posem en filets es desfà ràpidament.
  3. Quan veien que està bullida, la retirem i deixem temperar.
  4. Encenem el forn i preescalfem.
  5. Mentrestant batem els ous en un bol, juntament amb la nata i la salsa de tomàquet fregit.
  6. Quan el peix ja no crema, el netegem amb compte.
  7. Li traiem la pell i les espines i l’esmicolem amb les mans.
  8. Aquest procés ha de ser molt acurat, per no deixar cap espina.
  9. Ara afegim el peix a la barreja d’ous, salpebrem i tirem la barreja dins d’un motllo rectangular que abans haurem sucat amb mantega i una mica de farina de galeta..
  10. Ara posem una safata al forn amb aigua, i a dins el motllo amb el pastis de peix i ho posarem al forn al bany maria a 180º durant 1 hora i quart.
  11. Una vegada fet el pastis el retirem del forn i deixem refredar.
  12. Una vegada fred el desemmotllem i el tallem a trossos. Ja el podem servir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Pastís d’escórpora.

Lluç al forn amb patates, tomàquet i ceba

Què he de comprar?

  • 1 llom de lluç (o el peix que vulgueu)
  • 3 o 4 Patates
  • 1 Ceba
  • 2 tomàquets
  • Oli, sal i farina

Com ho fem?

  1. Primer prepararem les patates. Les pelem, les tallem a làmines i les salem.
  2. Agafem una paella amb oli d’oliva i hi posem les patates a foc lent, que així comencin a coure poc a poc (sinó, al forn no quedarien ben fetes i serien dures).
  3. Salem el lluç i l’enfarinem.
  4. A la safata del forn hi posem oli d’oliva i la resta d’ingredients, el lluç, la ceba, el tomàquet i les patates (que ja les havíem començat a coure).
  5. Enfornem uns 20 minuts a poca temperatura, i anar tirant per sobre el peix una mica de l’oli de la safata de tant en tant, perquè s’enrosseixi de sobre.
  6. Un cop veiem que el lluç ja està cuit, podem emplatar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINAR ÉS FÀCIL

Origen: Lluç al forn amb patates, tomàquet i ceba

Carxofes confitades amb verat

Ingredients:

  • 12 carxofes
  • 3 verats
  • 3 grans d’all
  • 1/2 cullerada de pebre vermell picant
  • oli d’oliva suau
  • 1 cullerada de vinagre de xerès.

Preparació:

  1. Pelem i tallem les carxofes a quarts o per la meitat i les cobrim amb oli, a uns 80 graus, durant uns 45 minuts.
  2. Tot seguit, i fora del foc, posem els lloms de verat, desespinats, al mateix oli (hem retirat ja les carxofes), uns deus minuts.
  3. Ho amanim tot plegat amb una vinagreta de pebre vermell picant, oli de la cocció i vinagre de xerès.
  4. Podeu saltejar les carxofes, o senzillament escalfar-les, abans de servir-ho o prendreu-ho com un plat tebi, ja que el peix no queda calent.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Carxofes confitades amb verat