Arxiu d'etiquetes: SAL GRANADA

“Mollejas al verdeo”

Deixa un comentari

Mollejas al verdeo

Ingredients:

  • 2 mollejas de vedella, lletada, en català
  • 4 ceba tendra o cebolla de verdeo
  • 1 pot de crema de llet
  • vi blanc
  • mantega
  • oli
  • sal fina i gruixuda, llorer i pebre negre

Accions:

  1. Posar en una olla aigua, sal gruixuda, 2 fulles de llorer i les dues mollejas.
  2. Deixar les mollejas bullint durant 15 minuts, anar retirant l’espuma que es formi.
  3. Posar en una olla aigua freda amb gels i quan hagin passat els 15 minuts de bullir, afegir-hi les mollejas, així els tallem la cocció.
  4. Netejar les mollejas, treure la membrana i la grassa i les tallem transversalment a làmines d’un dit de gruixudes.
  5. Posar a la paella una mica de mantega i oli i quan estigui calent, afegir-hi les làmines de molleja per tal d’enrossir-les.
  6. Netejar les cebetes i tallar-les a rodanxes.
  7. Afegir-les a la paella.
  8. Girar les mollejas i afegir a la paella la copa de vi blanc.
  9. Deixar evaporar el vi i després agregar-li la crema de llet. Depén de la quantitat de mollejas, només la meitat del pot de crema de llet
  10. Deixar espessir la salsa. Podem afegir una mica de midó de blat de moro, és a dir, Maizena.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: Mollejas al verdeo

Llamàntol rostit a l’ast amb herbes aromàtiques

Deixa un comentari

Ingredients per a 4 persones:

  • 8 llamàntols de 400 grams cada un,
  • oli d’oliva amb herbes en pols (llorer, farigola i romaní),
  • 4 fulles de llorer,
  • 4 fulles de farigola,
  • 4 fulles de romaní,
  • ous de llamàntol acolorits amb oli d’oliva,
  • 2 verds de ceba tendra,
  • sal, pebre negre, sal gruixuda.

Preparació:

  1. Prepareu el llamàntol per enfilar-lo a l’ast. Al seu voltant poseu-hi les fulles de llorer, la farigola i el romaní. Pinteu-lo amb una mica d’oli d’herbes en pols i afegiu-hi sal i pebre.
  2. Pengeu-lo a l’ast i coeu-lo 30 minuts sense parar de donar-hi tombs i pintant, amb l’ajuda d’un pinzell, el llamàntol amb l’oli d’herbes. Una vegada els ous del llamàntol estiguin acolorits, els podeu retirar de l’ast i continuar cuinant la peça sencera.
  3. Retireu el llamàntol de l’ast; traieu-li la closca i talleu-li la cua en tres parts. Netegeu les pinces i reserveu-les per a l’amanida. També guardeu-ne els caps.

Muntatge:

  • Munteu el plat amb el llamàntol tallat de llarg a llarg, els ous en el fons del plat i la ceba tendra en juliana. Acabeu-ho amb sal gruixuda i un toc de pebre de molinet.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Llamàntol rostit a l’ast amb herbes aromàtiques

Amanida d´escamarlans, patata i cruixent de pernil

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 16 patates “petites” (quasi tores elles ben rodonetes, molt petites)
  • Sal gruixuda (o normal)
  • 4 talls de pernil del país
  • 12 escamarlans
  • Brou d´escamarlans (una ceba, 2 alls, tomàquet concentrat, conyac, llorer, farigola, fonoll, 1/2 litre de fumet de peix)
  • oli, sal
  • vinagre
  • mesclum d´enciams

Preparació:

Començarem fent el brou d´escamarlans: sofregim la ceba, hi afegim els caps i les closques dels escamarlans, els alls i al cap d´uns minuts una mica de conyac. Quan s´hagi evaporat l´alcohol hi posem una cullerada de concentrat de tomàquet, les herbetes i el brou de peix. Ho portem a ebullició i deixem coure un màxim de vint minuts. Deu més de repòs, potser vint fins i tot, ho colem i ho posem a reduir.

Mentrestant haurem posat a coure les patates amb foça sal, uns 80 grams, i aigua tot just a cobrir. Les patates estaran quan s´hagi evaporat tota l´aigua, i quedaran com arrugades…així es fan les famoses “papas arrugás” de Canaries. Queden delicioses, si us passeu amb la sal (que pot passar…) fregeu-les amb paper de cuina, i no saleu l´amanida.

Per al cruixent de pernil senzillament fregiu els talls de pernil i els deixeu assecar a sobre d´un plat amb paper de cuina.

Per a la vinagreta barregeu una miqueta de l´oli de fregir el pernil, oli extra verge, uns 200 ml de la salsa d´escamarlans (que us ha de quedar més aviat líquida, no a textura de salsa), una mica de vinagre de vi i si voleu un xic de pebre vermell picant o pebre de cayena. Molt poc.

Ah, i les cues dels escamarlans les feu al darrer moment a la planxa, i ho emplateu amb la companyia d´un bon mesclum d´enciams i unes tres patates per persona. Una triomfada de plat!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM—ANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Amanida d´escamarlans, patata i cruixent de pernil

Llobarro a la sal

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 5 llobarros, nets de cap i espines
  • 3kg. de sal gruixudaoli
  • Oli d’oliva
  • Verdures a la planxa

Preparació:

  1. Renteu els llobarros i els assequeu per dins i per fora.
  2. Escalfeu el forn a 220ºC.
  3. En la safata pel forn, poseu una capa de sal, un gruix de 2cm., al damunt de la sal, hi poseu el peix, ben tancat com si portés espina.
  4. Tapeu el peix amb la resta de la sal, feu amb les mans humides i pressionant contra el llobarro, sense por, que no es vegi res del peix.
  5. Enforneu-lo, jo pel pes del peix, li he tingut 30 minuts.
  6. Quan està cuit, veureu que la sal és vol esquerdar i es fan clapes rosses.
  7. El traieu del forn, trenqueu la placa de sal, i amb molt de compte, retireu la sal del peix, veureu que la pell està seca.
  8. Retireu la pell del damunt del llobarro, jo vaig deixar la del davall, però podeu treure les dues. La carn, queda molt melosa, només cal posar-hi un raig d’oli d’oliva en portar-lo a la taula.
  9. Es podria menjar sol, jo el vaig acompanyar de verdures a la planxa.

Anotacions:

  • Si el peix us agrada més amb espina, el podeu fer igualment, però ja sabeu que el llobarro en porta moltes.

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Llobarro a la sal

Llobarro a la sal

Deixa un comentari

INGREDIENTS:

  • 1 llobarro gran (1 quilo i mig)
  • 2 kg de sal gruixuda
  • oli d’oliva

VARIANTS:

  1. – Es pot servir amb unes gotes de llimona per sobre
  2. – Hi ha qui dins el llobarro hi posa herbes aromàtiques, sal, pebre i llimona.
  3. – Es pot ruixar la sal amb unes gotes d’aigua i prémer-la amb les mans contra el llobarro, però si volem una crosta encara més dura, llavors es pot afegir una clara d’ou a la sal.

ELABORACIÓ:

  1. Rentem el llobarro i l’assequem tant per fora com per dins.
  2. Que sigui ben fresc, sobretot. Aquest és molt maco.
  3. He utilitzat aquesta sac de 5 kg. de sal gruixuda o granada, que venen al Makro. Però la podreu trobar en tots els supermercats, en envasos d’un o dos quilos.
  4. Ara, abans de res, escalfeu el forn a 200ºC. En una safata pel forn, es posa una capa de sal granada d’uns 3 cm. de gruix. La regla diu que són 2 quilos de sal granada per cada quilo de peix.
  5. Sobre la sal, s’hi posa el peix i es tapa amb més sal (una capa del mateix gruix)
  6. Sense por. Tapeu-lo bé.
  7. Que no es vegi el peix.
  8. Ja el podem enfornar. Haurà d’estar uns 45 minuts. Veureu que la sal s’esquerdarà i es faran clapes grosses.
  9. El temps de cocció, com hem comentat, dependrà del pes (10-15 minuts per cada 500 g de peix) i del tipus de forn que tinguem. També el podeu coure uns minuts menys i deixar-lo fora del forn que s’acabi de coure sol 5 minutets més. Heu de trobar el vostre punt.
  10. Passat aquest temps el traiem del forn. Sembla que no hagi passat res aquí, oi?
  11. Amb una mica de cura, anirem retirant la sal del peix (millor utilitzar una cullera). Notareu que la pell està seca completament i dura. Ha fet d’envàs durant la cocció.
  12. Si la trenqueu i obriu la pell veureu com la carn del llobarro està melosa i al seu punt.
  13. Amb paciència, retireu les parts comestibles i serviu-les en plats.
  14. Si voleu, serviu els lloms del llobarro nets al plat amb un raig d’oli d’oliva verge extra. Si hi ha algun que altre gra de sal millor, li donarà un toc molt especial, però no cal abusar. A mi m’encanta trobar-me boletes de sal. N’hi ha que se’l foten amb maionesa, però jo considero que és espatllar aquest peix.
  15. Total, que si el producte no necessita ser treballat, el millor és respectar-lo. Qualsevol peix fet a la sal conservarà el seu gust i aroma d’una forma molt intensa i no val la pena afegir-hi res mes.
  16. Com podeu veure, a la safata de forn només queda la pell de la part inferior.
  17. Bon profit !!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Llobarro a la sal

Xips de carbassa

Deixa un comentari

Ingredients:

  • Carbassa
  • Oli d’oliva suau i sal més aviat gruixuda

Elaboració:

  1. Pelar la carbassa i tallar-la ben fina, millor amb l’ajut d’una mandolina, però si no en tenim, és qüestió de tallar-la fina amb molta paciència.
  2. En un cassó posar oli abundant i escalfar-lo. Quan estigui ben calent, posar un grapat dels talls de carbassa, baixar una mica el foc, i fregir fins que la carbassa comenci a estar daurada. S’ha d’anar remenant perquè es fregeixi per igual.
  3. Treure i posar sobre un plat amb paper absorbent o sobre un colador per eliminar l’excés d’oli. A la poca estona s’ha de treure del paper absorbent perquè sinó deixen de ser cruixents, posar en un plat o en el bol de servir i espolsar sal. Estan més bones recient fetes.
  4. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINAR PER ALS MEUS

Origen: Xips de carbassa

Orada a la sal

Deixa un comentari

INGREDIENTS:

  • 1 Orada sencera per persona
  • mitja llimona
  • 1kg de sal gruixuda per a forn
  • una mica d’aigua.

Inspirat en un sopar a Roses.

PREPARACIÓ:

  1. Posar sal al cul de la bandeja del forn, de manera que quedi cobert de sal.
  2. Al damunt posar l’orada. Segurament l’hauran netejat i té un tall sota el cap. Allà introduir un o dos tallets de llimona.
  3. Cubrir tota l’orada amb més sal, fins que quedi una muntanya.
  4. Tirar per damunt de la sal unes gotes d’aigua.
  5. Posar al forn uns 35-40 minuts a 180ºC.
  6. Treure la bandeja, trencar la sal i treure les orades. Si han quedat ben cuites costa molt poc de treure la pell.
  7. Un cop al plat se li pot tirar una mica d’oli cru. Bon profit!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: IMPROVISANT RECEPTES

Origen: Orada a la sal

Focaccia a la genovesa

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 470 g farina + [una mica més],
  • 25 g llevat fresc,
  • 16 g sucre,
  • 230 g aigua,
  • 115 g llet,
  • 45 g oli + [40 g],
  • 12 g sal fina + [sal gruixuda],
  • romaní.

Procediment:

  1. Barreja el llevat amb el sucre i l’aigua amb la llet. Posa la farina a la màquina de batre, engega-la i incorpora-hi el llevat amb el sucre. Al cap d’un minut, l’aigua amb la llet. Que vagi amassant una estona i tot seguit hi poses els 45 g d’oli. Que treballi la massa uns 15 minuts i després hi incorpores la sal. Quatre voltes més i prepara la massa per reposar 2 hores, abriga-la amb un paper film i desa-la en un lloc temperat.
  2. Al cap d’aquest temps, prepara el marbre amb una mica de farina, treu-la del bol i amassa-la una mica amb les mans. Prepara una llauna de forn d’aproximadament 35 x 28, posa-hi un raig d’oli i escampa’l per tota la base. Ara hi trasllades la massa, li dónes una forma plana i posa també pel damunt una mica d’oli. Que reposi abrigada 1 hora més.
  3. Passat aquest temps, engega el forn a 180º i deixa que s’escalfi 10 minuts. Mentre, acaba d’aplanar la massa. La forma tradicional prèn la dels clots que deixen els dits. Això és, unta’t les mans amb oli i fes aquests clots. Amaneix pel damunt amb el romaní esmicolat amb les mans i la sal gruixuda pel damunt i encara una mica més d’oli. No pateixis, en el fons és una coca d’oli i no, no queda oliosa
  4. Si tens un forn amb la funció d’aire, al cap de 35 minuts està cuita. Deixa refredar damunt d’una reixa.

Nota:

  • De vegades el problema principal és l’ús de determinats llevats que es venen en sobres i que no tenen la força que demanen certs treballs de panificació. En aquest sentit s’aconsella comprar uns daus de llevat fresc que podeu trobar a la secció de refrigerats dels supermercats; són paquets de dos daus de 25 g (cada un pot llevar mig quilo de farina) i tenen data de caducitat. Si els deseu al congelador la caducitat és pot superar, els podreu fer servir sempre que us convingui.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPA SAPASTRA

Origen: Focaccia a la genovesa

Gaspatxo en textures

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 1 cogombre
  • 1 quilo de tomàquets
  • 1 quilo de cebes
  • 2 làmines de gelatina ( cua de peix)
  • oli oliva
  • crema de vinagre de Mòdena
  • sal gruixuda

Preparació:

  1. Primer renta el cogombre i el talles petitó i el tritures amb la batedora. Fes desfer les làmines de gelatina en aigua freda. quan està ben desfeta la barreges amb el cogombre i ho poses a la copa o al got on ho hagis de servir. Posa-ho a la nevera.
  2. Després talla la ceba ben fineta i la poses a coure a foc molt lent. Quan esta cuita, l’escorres per eliminar tota l’aigua sobrant.
  3. Ratlla el tomàquet i també cola’l per treure tot l’aigua.
  4. Un cop tens la gelatina quallada hi poses al damunt la ceba confitada i al damunt el tomàquet ratllat.
  5. Un bon raig d’oli d’0liva, in rajolinet de vinagre i una mica se sal gruixuda.
  6. Es serveix fred de la nevera.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINETES PER LA LAIA

Origen: Gaspatxo en textures

Salmó marinat

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 1/2 cua de salmó sense espines
  • Sal gruixuda
  • Sucre
  • Anet sec (Eneldo, en castellà)
  • Oli d’oliva

Procediment:

  1. Congelar el salmó i descongelar-lo un dia abans de fer-lo servir. Descongeleu-lo a la nevera sobre una reixeta per tal que els líquids no estiguin en contacte amb el peix.
  2. Pesar el salmó.
  3. Pesar la mateixa quantitat de sal gruixuda que el pes del salmó.
  4. Pesar la mateixa quantitat de sucre. Si no voleu pesar-ho, podeu fer a ull… no importa que la quantitat sigui exacte, només és per cobrir el salmó.
  5. Barrejar la sal, el sucre i l’anet que vulgueu.
  6. En un tupper de mida una mica més gran que el salmó, posar la meitat de la barreja de sal i sucre.
  7. Posar al damunt el salmó, net i sec, amb la pell cap avall.
  8. Posar una mica d’anet per damunt i acabar de cobrir amb la barreja de sal i sucre.
  9. Posar al damunt un pes. Jo vaig posar un bric de caldo. Embolicar-ho tot amb paper film per tal que faci pressió i quedi protegir.
  10. Deixar entre 24 i 48 h a la nevera. A mi m’agrada amb 24h. Amb 48h pel meu gust està massa ressec.
  11. Passades aquestes hores, treure el salmó de la sal, esbandir-lo bé amb aigua, posar-hi una mica d’oli d’oliva pel damunt per fer-li una capa protectora i guardar a la nevera embolicat en paper film.
  12. Ja el podeu anar tallant a làmines primes o com vulgueu i a gaudir-ne!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA AMOR I CIÈNCIA

Origen: Salmó marinat