Ingredients:
- 4 cuixes de conill
- 60 gr de cansalada fresca tallada a dauets
- una cullerada sopera d´oli
- 200 gr de ceba i pastanaga tallada a dauets
- una cullerada de farina
- 200 ml de vi negre
- mig litre de brou de carn
- un B.G. (bouqué garnier: llorer, farigola, porro, api enbolicats en una fulla de porro) [farcell d’herbes]
- 2 grans d´all aixafats
- 100 gr de cebetes del platillo
- 6 gr de sucre
- 30 gr de mantega
- 200 gr de rovellons o qualsevol altre tipus de bolet
- sal, pebre
Preparació:
Si us voleu complicar la vida i fer la recepta tal qual vam fer a classe (i que jo a casa no vaig fer…aquest pas vull dir) doncs heu de desossar les cuixes o demanar a la parada del mercat que us ho facin…i ja de pas que us la lliguin (això es fa perquè de cara al client es considera més elegant que la carn no tingui “entrebancs” tipus ossos, etc). El salpebreu i el reserveu.
Escaldem la cansalada (en aigua bullent, uns quants segons), la tallem a trossets petits i la saltegem a la cassola on farem el guisat. retirem la cansalada i daurem el conill, molt ben daurat per tots els cantons, fins que tingui un bon color torradet. Reservem el conill i sempre a la mateixa cassola daurem la ceba i la pastanada tallada a dauets. Afegim la farina, donem unes quantes voltes i opcionalment podem enfornar-ho durant cinc minuts a 200 graus. Incorporem la cansalada i el conill, mullem amb el vi i deixem que s´evapori tot l´alcohol i de pas recuperem els sucs del fons de la cassola. Mullem de nou, aquesta vegada amb el fons de carn (que no ha d´estar calent), sense que arribi a cobrir la carn. De fet millor deixar-ho a una mica més de la meitat. Hi posem també el B.G. i deixem que vagi fent la xup xup, tapat o parcialment tapat, durant una hora. A la meitat de la cocció donem la volta a la carn. Tot això es pot fer al foc o al forn. En cas que optem per aquesta segona opció fer-ho a 180 graus.
Una vegada cuit reservem el conill i colem tot el suc de la cocció. Ho passem pel xinès, i reduim a quasi consistència de salsa. Deixem reposar la carn dins de la salsa i ens ho mengem, per anar bé, en un parell d´hores mínim. El millor és fer-ho d´un dia per l´altre, i llavors s´escalfa tot junt i si cal es torna a reduir la salsa fins que tingui realment la consistència adequada.
Com a acompanyament fem un glassejat de cebes del platillo i de pastanagues i naps “tornejats”, vaja, en una mena de forma de romb. Això si hem fet el plat d´un dia per l´altre millor fer-ho el dia en que ens ho mengem. Per fer les cebetes les posem en un cassó petit amb una miqueta de sucre, deu grams de mantega (una culleradeta), aigua just a cobrir i sal. Tapem amb un paper sulfuritzat que tingui un foradet al mig i deixem coure a foc lent fins que s´hagi evaporat tota l´aigua i el sucre hagi caramelitzat les cebes. I per fer les pastanagues i els naps doncs igual però amb una mica més de cada ingredient.
Els bolets els podem fer amb una mica d´all i julivert a la planxa i afegir-los a mitja cocció o quan escalfem el conjunt per menjar-ho.
