Arxiu d'etiquetes: TOMAQUET

Fideus a la cassola

Ingredients:

  • 250 gr de fideus del nº2
  • 6 salsitxes de pollastre
  • 2 costelles de porc
  • 2 tomàquets de pera
  • 2 cebes de figueres mitjanes
  • sal i pebre
  • 750 ml de brou casolà de pollastre
  • 10 ametlles
  • uns brins de safrà
  • 2 grans d´all
  • unes fulles de julivert

Preparació:

  1. Quan compreu la costella recordeu de demanar que us la tallin, ells tenen millors ganivets que nosaltres, a no ser que la compreu ja tallada, clar. Poseu a escalfar oli en una cassola i la marqueu ben marcada, salpebrada, fins que quedi rossa;
  2. Mentre feu aquest pas poseu aigua a bullir per escaldar els tomàquets i peleu i talleu ben petita la ceba;
  3. Un cop tingueu marcada la costella feu el mateix amb les salsitxes. Jo recomano tallar-les després, us costarà menys, a vegades tallar la salsitxa crua és una mica incòmode, millor fer-ho quan està marcada. La reserveu juntament amb la costella;
  4. Feu un sofregit amb la ceba i el tomàquet a la cassola on heu marcat la carn. Si fa falta hi afegiu una mica més d´oli, sempre us quedarà millor. I comenceu per la ceba, eh. La sofregiu a foc lent fins que estigui ben potxada. Aquest pas val la pena dedicar-li una bona estona, difícil d´especificar des d´aquí, pero mitja horeta no us la treu ningú. Quan la ceba estigui ben a punt hi afegiu el tomàquet, i feu el mateix procés. A vegades les presses fan que el sofregit no quedi prou caramelitzat, però bé, no és la fi del món, l´important es que es faci a poc a poc i quedi ben cuit;
  5. La cocció del tomàquet trigarà un mínim de deu minuts, allargar-ho fins a vint seria molt bo però. Aquesta estona la podem dedicar a preparar la picada, el gran tret diferencial de la cuina catalana, el quid de la qüestió, la mare dels ous, de fet. Imprescindible. Els seus ingredients varien segons la recepta, el receptari, el cuiner…hi ha qui hi posa sempre pa fregit, element molt necessari quan són picades per a guisats de peix, i qui només ho fa de tan en quan. La presència d´un fruit sec, generalment ametlles o avellanes és també quelcom força necessari, així com l´all i alguna herba tipus julivert.I el safrà, clar, per donar-li gust i color. A vegades us podeu trobar que no en teniu (de julivert) i que no hi ha temps d´aconseguir-ne, així que posar-ne de sec no és cap tonteria. En fi, si es per a aquest plat i aquest tipus de picada fer-ho al morter és lo seu, i abans de tirar-la als fideus és millor deixatar-la amb una mica de brou, s´integrarà millor. Ho feu quan quedin uns tres minuts per al final de la cocció.
  6. Moment de recuperar les carns, barrejar-les bé amb el sofregit, i incorporar-hi els fideus. Integreu-ho bé tot, que els fideus i la carn s´impregnin bé del sofregit i de pas s´enrosseixin. Salpebreu, mulleu amb el brou, que l´heu de tenir ben calent, bullint de fet, i ho deixeu coure, destapat, uns deu minuts…o el temps que us marqui el fabricant dels fideus. Uns minuts abans d´acabar hi poseu la picada, que ja teniu preparada, i la deixateu abans de posar-la als fideus amb una mica de brou. Us han de quedar sucosos però, segons el meu punt de vista, no caldosos, tot i que podeu tenir una mica de brou calent a mà per si algún membre de la vostra família és molt fan de menjar-se´ls amb brou, o amb més brou com a mínim del que marquen els tèorics canons. Això realment va a gustos, però com us deia crec que la clau és que quedin ben melosos.
  7. I ja ho teniu, un plat dels que fan afició, clàssic infalible!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Fideus a la cassola

Tàrtar de salmó

Ingredients: (per a quatre persones)

  • 500 gr. de salmó
  • 2 alvocats
  • 2 tomàquets
  • 1 ceba de Figueres
  • 1 llima
  • Unes fulles de coriandre
  • Sal i pebre
  • Tabasco
  • Oli d’oliva extra verge
  • Salsa Perrins
  • Salsa de soja
  • Wasabi del Montseny (opcional)
  • Fulles de ruca per decorar

PREPARACIÓ:

  1. Pelem els tomàquets, els hi traiem la grana, els tallem a daus petits i els posem dins d’un bol gran.
  2. Després pelem els alvocats, que siguin madurets també els tallem a daus petits, els ruixem amb el suc d’un llima perquè no s’oxidin i remenem ben remenat.
  3. Tallem la ceba ben petita i l’afegim al bol. Incorporem les fulles de coriandre. Si no us agrada o trobeu el gust massa fort, no li poseu. També és el moment de posar-hi un rajolí de de Tabasco verd.
  4. Aquest tabasco pica la meitat que l’altre, és molt més aromàtic i li dóna un toc diferent. Però si no en teniu o no us agrada, doncs no cal posar-li tampoc.
  5. Salpebrem, i ho ruixem tot amb oli abans de barrejar-ho tot, amb compte de no trinxar-ho. Ho tastem per si s’ha de rectificar de sal, d’oli o de picant.
  6. Fem racions individuals, per això prepararem els plats de servir i muntarem el tàrtar al damunt. Si tenim motlles rodons individuals d’emplatar els fem servir per donar forma al plat. Posem una capa generosa de guacamole a sota i l’aplanem una mica perquè quedi anivellada. Si no, tenim motlles, no passar res, ho fem amb compte amb una cullera donant-li una forma arrodonida, de la mida d’una hamburguesa.
  7. Tot seguit preparem el peix. Tallem el salmó a daus petits i el posem en un bol. Hi afegim un rajolí de llima, després un bon raig d’oli d’oliva, sal, pebre, un rajolí de salsa Perrins, un de salsa de soja, unes gotes de Tabasco verd i en Nandu hi va posar wasabi del Montseny, que s’extreu directament d’una arrel i pica molt menys que el japonès. Nosaltres aquest ingredient no li posem perquè no en tenim a mà. Ho remenem tot ben remenat, tastem per si s’ha de rectificar i col·loquem el peix damunt del guacamole.
  8. Nota: La salsa Perrins és una salsa que es fa servir molt a la cuina anglesa, sobretot en carns i que s’utilitza com a potenciador del sabor.
  9. Per decorar posem unes fulles de ruca per damunt i acabem d’amanir amb un rajolinet d’oli d’oliva i unes gotes de soja.
  10. Ho acompanyem d’unes torradetes i ja ho tindríem.
  11. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ESTOVALLES DE PAPER

Origen: Tàrtar de salmó

MAGRET D’ÀNEC BEN ACOMPANYAT

INGREDIENTS:

  • 2 magrets d’ànec
  • 400 g de cebes
  • 1 copa de conyac
  • sal
  • pebre negre

PER ACOMPANYAR:

  • Pebrot i albergínia escalivats
  • patates al caliu
  • tomàquets
  • Cebetes caramel·litzades

PREPARACIÓ:

  1. Agafarem els magrets sencers i els senyalarem amb el ganivet, ben salpebrats i els posarem en una paella antiadherent. Primer dorarem la part més grassa perquè tregui el greix i després elS tombarem.
  2. No cal que es coguin massa, tomb i tomb.
  3. Retirarem el magret i el posarem en una safata.
  4. A la grassa que queda a la paella hi afegirem una mica de conyac i el deixarem reduir.
  5. Hi ha diferents maneres per acompanyar el magret:
  6. En la grassa reduïda amb el conyac hi afegim cebetes o cebes tallades a trossets petits i que es vagin confitant a foc ben baix.
  7. A més a més de les cebetes, pot anar acompanyat de quatre mongetes passades per la paella amb all i julivert.
  8. Una mica d’escalivada.
  9. Patates al caliu amb una tomàquet al forn…
  10. Alhora de servir, emplatarem el magret tallat i l’acompanyarem amb allò que ens vingui més a gust i el regarem al la salsa que hem reduït.
  11. Fàcil i molt gustós.

Recepta extreta de “Bitàcola Culinària”

Origen: MAGRET D’ÀNEC BEN ACOMPANYAT

POLLASTRE AMB ESCAMARLANS (mar i montanya)

INGREDIENTS:

  • 8 cuixes de pollastre ( o un pollastre sencer )
  • 12 escamarlans
  • 1 ceba grossa
  • 2 tomàquets madurs
  • 3 grans d’all
  • 100 ml de vi ranci
  • 100 ml de conyac
  • farina
  • oli

Picada:

  • 1 gra d’all
  • 10 ametlles torrades
  • 1 branca de julivert
  • 1 pressa de xocolata negra
  • aigua

PREPARACIÓ:

  1. Agafarem els escamarlans ben nets i els posarem a coure en una cassola amb 5 cullerades d’oli, només volta i volta i reservem. En el mateix oli fregim les cuixes una mica enfarinades i també reservem.
  2. Agafem la ceba, el tomàquet i els alls i els tallem a trossos petits i ho posem a fer el sofregit, primer la ceba i l’all, un cop a mig fer afegim els tomàquets i passats 5 minuts hi tirem el vi ranci i deixem reduir baixant a mig foc.
  3. Un cop tenim fet el sofregit, afegim el pollastre i el ruixem amb el conyac i hi tirem la picada que tindrem feta al morter i omplert d’aigua. Quant arrenqui el bull afegim els escamarlans i deixem fer xup xup a foc lent una mitja hora.

Recepta extreta de “Tast de Cuina”

Origen: POLLASTRE AMB ESCAMARLANS (mar i montanya)

Carbassons gratinats

Ingredients: (per 4 persones)

  • 4 carbassons
  • 1 ceba
  • 2 o 3 tomàquets
  • 2 mozarelles
  • Formatge per gratinar
  • Oli, sal, orenga

Elaboració:

  1. Renteu els carbassons i els hi escapceu les puntes. Els partiu per la meitat, de dalt a baix, els saleu i els prepareu en una safata de forn. Durant mitja hora els coureu al forn a 180℃. Han de quedar una mica al dente .
  2. Entretant, en una paella a part, sofregiu la ceba tallada petita, i quan estigui cuita hi afegiu el tomàquet ratllat. Deixeu coure durant uns 20 min. Condimentar amb l’orenga
  3. Cuits els carbassons, els traieu del forn, i amb una cullera sorpera buideu la polpa, procurant no foradar-los, i afegiu la polpa del carbassó al sofregit.
  4. Ho barregeu bé i farciu els carbassons.
  5. Talleu la mozarella a rodanxes i la poseu a sobre dels carbassons, i hi poseu el formatge ratllat a sobre i ho poseu al forn a gratinar fins que quedi daurat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES DE LA ROSETA

Origen: Carbassons gratinats

Arròs a la cassola

Ingredients:

  • – 400 grams d’arròs
  • – Mig conill tallat a trossets
  • – 200 grams de costella de porc també a trossos petits
  • – 100 grams de pèsols (pes un cop pelats, seran uns 500-600 sense pelar, aprox)
  • – 3 grans d’all
  • – 2 tomàquets madurs
  • – 2 cebes
  • – Julivert
  • – Un trosset de sobrassada
  • – Brou

Preparació:

  1. És un plat que no té massa complicació. En l’olla / cassola on farem l’arròs (és a dir, que sigui prou gran) hi posem un raig d’oli i hi dorem la carn, fins que quedi torradeta pels seus cantons. La reservem. Immediatament hi posem les 2 cebes i 2 grans d’all picats i el tomàquet madur, ratllat. A foc baix, deixem que xupxupeji i es vagi enfosquint. Momemt que podem aprofitar per actualitzar el twitter, pujar alguna foto a instagram o obrir la primera birreta (el cuiner sempre se la guanya).
  2. Quan el sofregit ja estigui d’un color més torradet, podem afegir la sobrassada, tallada a trossets. Millor no posar-n’hi excessivament que no domini en excés. Una punteta perquè doni gust i un toc de greix que encara el fa millor. Ho deixem 3-4 minuts a dins i ja podem retornar la carn a l’olla.
  3. Després afegim l’arròs i el barregem bé, el deixem un parell de minuts i ja podem afegir el líquid que tindrem calent (aigua, brou… jo tenia un bon brou que havia fet i com que era molt potentot, l’he rebaixat una mica amb aigua). Podem posar-ne i si després veiem que en fa falta en podem afegir més (que estigui calent, això si). Un cop hem tirat el brou podem posar-hi els pèsols i una petita picada de julivert i un gra d’all (al Corpus, on vaig llegir la recepta també hi posaven uns brins de safrà, que no en tenia). Quan hagin passat 15-17 minuts (segons l’arròs) la cosa ja estarà a punt.
  4. Abans tastem que el gra estigui bé i si fa falta rectifiquem de sal. I ja podem apagar el foc i servir.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Arròs a la cassola

Cigrons amb bacallà

Ingredients:

  • 4 talls de bacallà d´uns 125/150 grams per ració
  • 400/500 grams de cigrons cuits
  • una llauna de tomàquet sencer en conserva d´uns 400 gr
  • una ceba
  • una culleradeta de llavors de cilantre
  • una culleradeta de llavors de comí
  • 1/2 culleradeta de pasta de curry vermell (opcional)
  • uns quants cors de carxofa (opcional)
  • 350 ml de brou de peix

Preparació:

  1. Comencem fent un sofregit de ceba, a foc lent, durant uns vint minuts. A mitja cocció hi afegim les llavors de cilantre i comí treballades al morter, vaja, ben xafades.
  2. Si estem dessalant nosaltres el bacallà arribarà el moment de fer el darrer canvi d´aigua. Si el compreu salat l´heu de tenir tres dies amb aigua en un recipient que el cobreixi, i que no estigui tapat. Al tercer dia li feu tres canvis d´aigua, separats entre ells per una hora com a mínim. Jo, de fet, faig el primer canvi la nit abans si tinc previst utilitzar-lo a l´hora de dinar, el segon al matí i el tercer una hora abans de cuinar-lo. Tot això aproximadament, es clar. Si el faig per sopar segurament faria el primer canvi pel mat´, el segon al migdía i el tercer una hora abans de coure´l.
  3. Si el compreu congelat, que n´ hi ha que queden molt bé, assegureu-vos de descongelar-lo amb temps i de treure´l de la nevera una estona abans de cuinar-lo.
  4. Feta la ceba hi posem el tomàquet. Si opteu per tomàquet natural, que sigui sense pell ni llavors, però en qualsevol cas el piqueu o talleu molt petit abans de posar-lo a la cassola i el deixeu a foc lent uns deu minuts. L´opció que prefereixo jo quan ens trobem fora de temporada dels tomàquets és l´envasat, sencer si pot ser.
  5. Afegim els cigrons, remenem bé, hi posem una mica de picant, si voleu, i mullem amb el brou de peix. Fem que faci la xup xup uns deu minuts més, pensant que hi haureu de coure el bacallà, vaja, que no us quedi massa espès.
  6. Si voleu o, com en el meu cas concret, teniu a mà uns cors de carxofa que us van sobrar del dia abans, els incorporeu al guisat. No cal que aneu a comprar carxofes expressament, però si en teniu a casa, encara que siguin envasades, són un complement ideal per afegir-lo a un plat que sí, millorarà amb la seva presència però que sense elles tampoc es pot dir que empitjori, ni molt menys. Es un plus afegit.
  7. El darrer pas és afegir el bacallà a la cassola, paella o a on estigueu fent el guisat. Amb cinc minuts de cocció, si no és massa gruixut, en podrieu tenir prou, tot i que deu minuts potser seria un temps més proper al que trigareu a fer-lo. Si una vegada cuit hi ha massa brou als cigrons podeu retirar el bacallà i deixar que es concentrin una mica, com va ser el meu cas.
  8. I ja només us quedarà emplatar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Cigrons amb bacallà

Patates vermelles

Ingredients:

  • 5 o 6 patates mitjanes
  • Julivert picat
  • Sal i pebre (jo el prefereixo blanc, aquí. Sigueu generosos amb el pebre, han de quedar picantones)
    Un bon raig d’oli (Entre 50 i 75 ml)
  • Un rajolí de vinagre (Un parell de cullerades)
  • Pebrot vermell rostit de llauna (segons ma mare, uns dos o tres o quatre. Jo n’hi vaig posar 40 grams).
  • 1 raig de tomàquet fregit (dues culleradetes)
  • 1 gra d’all

Preparació:

  1. Renteu les patates i bulliu-les senceres amb la pell. Quan siguin toves (ja ho sabeu, quan un ganivet les travessi com si fossin mantega), treieu-les del foc i deixeu-les refredar, no tant per a que no se us desquajeringuin -que ho faran igualment- sinó perquè no descobriu de cop què hi ha de real darrera la proverbial “patata calenta”. Un cop fredes, treieu-ne la pell i talleu-les a llesques, que no cal que siguin terriblement primes.
  2. Treiu el nervi de l’all i barregeu-lo amb tota la resta d’ingredients amb el minipímer (si voleu l’experiència completa, un d’aquells de color alvocat o taronja que feien tant de soroll dels anys setanta). Per saber que ho heu fet bé, hi ha d’haver prou salsa per banyar totes les patates sense problema. Sigueu generosos amb el pebre, i, encara que vigileu amb el vinagre, també s’ha de notar.
  3. Deixeu l’amanida a la nevera com a mínim un parell d’hores.

Recepta extreta de “Baixa Gastronomia”

Origen: Patates vermelles

Arancini al Ragu

Arancini al Ragù

Ingredients:

(Per a 12 “arancini”)

Per a l’arròs:

  • – 350 grams d’arròs bomba
  • – 1 litre d’aigua
  • – 1 culleradeta de safrà
  • – Un polsim de sal

Per al ragù i el farcit:

  • – 250 mil·lilitres de tomàquet triturat
  • – 150 grams de carn de porc i de vedella triturada
  • – 1/2 ceba
  • – 1 pastanaga
  • – 1 api
  • – 1/2 got de vi negre
  • – 1 raig d’oli d’oliva
  • – 100 grams de mozzarella
  • – 1 polsim de sal i pebre

Per a l’arrebossat:

  • – 200 grams de farina
  • – 1/2 litre de llet
  • – Farina de galeta
  • – 1 litre d’oli de gira-sol

Preparació:

  1. Bullim l’arròs durant uns 15-20 minuts. Tot barrejant, hi afegim el safrà i un raig d’oli d’oliva.
  2. Posem l’arròs en una safata perquè es refredi i el cobrim amb un paper de film transparent de manera que la part superior no quedi eixuta.
  3. Mentrestant, preparem el ragù. Tallem mitja ceba, una pastanaga i un api a trossets molt petits. Ho sofregim tot en una paella amb un raig d’oli d’oliva. Tot seguit, hi aboquem la carn triturada i la saltegem a foc fort.
  4. Hi afegim el vi i deixem que s’evapori. Després, hi mesclem el tomàquet triturat i ho salpebrem. Ho deixem uns 20 minuts més al foc.
  5. Paral·lelament, tallem la mozzarella a daus.
  6. Col·loquem la farina de galets en un plat i la mescla de farina i llet (crema) en un bol.
  7. Un cop refredat l’arròs, comencem a preparar els arancini. Ens mullem les mans i agafem un grapat d’arròs formant una capa sobre la palma de la mà. Fem un clot en el centre on col·loquem una cullerada de sofregit i un parell o tres de daus de mozzarella. Amb l’altra mà, agafem una mica més d’arròs i formem una segona capa que serveixi com a tapa.
  8. Moldegem bé els arancini intentant eliminar les esquerdes. Segons la zona de Sicília on s’elaboren els arancini tenen forma de bola o de pera.
  9. Arrebossem els arancini amb la crema i la farina de galeta.
  10. Submergim les boles en una olla amb oli ben calent fins que es tornin daurades.
  11. Les servim calentes a taula.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: JUGANT A CUINETES

Origen: Arancini al Ragu

Bacallà a la llauna

Ingredients: (per 4 persones)

  • 8 talls de bacallà dessalat.
  • 3 tomàquets
  • Farina
  • Pebre vermell dolç
  • 3 grans d’all
  • Julivert

Elaboració:

  1. Abans de tot, i separadament ratlleu els tomàquets i talleu el all i el julivert petit i reserveu en plats separats.
  2. Asegureu-vos de comprar el bacallà dessalat i que estigui al punt de sal, escorreu-lo i assequeu-lo amb paper de cuina. L’enfarineu i el fregiu en una paella amb oli una mica abundant, no el manipuleu massa al fregir-lo ja que és fàcil que es desfagi. Així, os recomano que, al fregir-lo, espereu que es dori primer d’una banda i després li doneu la volta.
  3. Un cop fregit, disposeu el bacallà a la safata on el servireu.
  4. Al mateix oli on heu fregit el bacallà tireu l’all i julivert amb compte ja que salta, aparteu la paella del foc, i seguidament sense esperar que es dorin massa el alls, afegiu el tomàquet ratllat, espereu cinc minuts i tireu una cullarada moka de pebre vermell, remeneu-ho bé, un parell de minuts a foc baix. Feta la salsa, la tireu per sobre del bacallà. Jo mai hi poso sal per compensar el bacallà.
  5. Podeu acompanyar amb mongetes blanques.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES DE LA ROSETA

Origen: Bacallà a la llauna