Ingredients (per a dues persones):
- Un llamàntol
- Un litre de brou de peix (nosaltres hem optat pel de la marca Aneto, que no té res a envejar als brous casolans)
- 200 grams d’arròs bomba
- Una ceba grossa
- Un pebrot verd
- Dos alls
- Tomàquet triturat (i concentrat després de coure 3 hores, segons la recepta de la zuccheriera)
- Una copa de vi blanc
- Oli d’oliva verge extra
- Julivert
- Sal
Preparació:
- Seguint els consells de l’Oriol, he tallat el llamàntol (ja era mort, l’havíem congelat) posant-lo panxa en l’aire i clavant el trinxant més gros que tenim, des del mig del cap en direcció a la cua i després cap amunt. Tallar-lo a trossos practicables ha estat un suplici: cada tros ha de tenir la closca esberlada si no ens hi volem barallar un cop és al plat. L’he sofregit en una mica d’oli i l’he reservat. El cap l’he deixat a part, escurant la carn més fàcil de treure.
- A continuació he sofregit la ceba amb una mica d’oli a la mateixa paella. Quan la ceba ja començava a estar ben daurada hi he posat el pebrot tallat a trossets, i al cap d’una estona els alls picats, el julivert picat i el vi blanc. Quan l’alcohol s’ha evaporat hi he afegit el concentrat de tomàquet i, més tard, l’arròs bomba, remenant-lo una mica.
- Paralel·lament he esclafat el cap del llamàntol al morter, i les closques i tot el que n’ha sortit ho he fet bullir amb el brou.
- Amb l’arròs ben calent he colat el brou i l’he afegit a la cassola. Als 10 minuts de bullir l’arròs hi he afegit el llamàntol -i, òbviament el suc que ha deixat anar al plat-, i en uns 18-20 minuts, l’arròs estava llest i en un punt òptim. Ha quedat francament bo, sense cap distorsió en el gust i hem estat escurant closques una bona estona.