Arxiu d'etiquetes: AGAR-AGAR

PANACOTA DE CARQUINYOLIS O GALETES NAPOLITANES

Ingredients:

  • 300 ml de beguda d’ametlla
  • 200 ml de nata (vaca o soja)
  • Carquinyolis
  • 6 fulls de gelatina o una culleradeta d’agar agar en pols

Per al caramel:

  • 200 ml de licor d’ametlla o semblant
  • Unes gotes de suc de llimona
  • 50 grams de sucre

Preparació:

  1. Per començar en un cassó al foc feu una reducció amb el licor, el suc i el sucre fins que obtingueu un caramel. Tireu una mica d’aquest caramel en motlles individuals.
  2. Per una altra banda tritureu o esmicoleu els carquinyolis (això va a gustos). Reserveu-ne algun per decorar al final.
  3. Per acabar, bulliu la beguda d’ametlla, amb la nata, apagueu el foc i afegiu la gelatina (els fulls hidratats prèviament i escorreguts o l’agar-agar en pols). Afegiu els carquinyolis esmicolats i barregeu bé. Aboqueu el resultat en els motlles i poseu un carquinyoli sencer damunt de tot (surarà).
  4. Reserveu unes hores a la nevera fins que gelifiqui i desemmotlleu en el moment de servir.

Recepta extreta de “A la Cuina”

Origen: PANACOTA DE CARQUINYOLIS O GALETES NAPOLITANES

Pastís de poma versió Martina

Tarta de poma versió Martina

INGREDIENTS:

  • – 1 tassa de flocs de mill
  • – 3 pomes golden ecològiques pelades (jo les vaig tallar a quarts i després a làmines, però hagués quedat millor si les hagués fet a daus)
  • – 2 tasses de suc de poma ecològic
  • – 2-3 c/p de kudzu
  • – 1 c/p de flocs d’agar-agar
  • – 1 grapat de nabius
  • – 2 c/s d’oli d’oliva verge extra
  • – canyella en pols

PREPARACIÓ:

  1. – En primer lloc posem en un bol la tassa de flocs de mill, els nabius, una cullerada d’oli d’oliva, la meitat del suc de poma, un pessic de sal i un pessic de canyella en pols, ho deixem com a mínim una hora, fins que els flocs hagin absorbit tot el líquid. Jo els vaig deixar tot el matí, fins la tarda no vaig fer el pastís.
  2. – Un cop passat aquest temps, en un motlle engrassat o en un motlle amb paper vegetal hi evoquem la preparació i ho movem una mica, que quedi ben repartit.
  3. – Les pomes tallades a daus les colocarem sobre la base de mill. Hem de procurar que cobreixin tota la superfície. Espolvoregem canyella i un altre pessic de sal. Ho tapem amb paper vegetal i ho posem al forn previament pre-escalfat a 150-170ºC durant 20 minuts.
  4. – Passat aquest temps, ho treiem del forn, pintem una mica la poma amb oli i ho tornem a posar al forn, però ara sense tapar, durant 5-10 minuts més, només per que es dauri una mica la part de dalt sense que es cremi.
  5. – Mentres, diluïm el kuzú amb una mica de suc de poma fred, la resta del suc el posem en un cassó al foc i hi tirem en forma de pluja els flocs d’agar-agar remenant amb una cullera de fusta fins que quasi comenci a bullir, llavors hi incorporem el kuzú, coem un parell de minuts més sense deixar de remenar fins que la preparació es torni altra vegada de color transparent. Retirem del foc i ho evoquem sobre la tarta, que la cobreixi del tot i la deixarem un altre cop al forn, però ara el forn apagat per deixar que acabi de fer-se.
  6. – Hem d’esperar que es refredi del tot per garantir que es solidifiqui abans de donar-li la volta i servir.
  7. El que vaig fer jo: el dissabte al matí vaig posar els flocs en remull, amb els nabius, el pessic de sal i la canyella. A la tarda vaig fer el pastís. Sembla molt complicat però no ho és gens, en uns 45 minuts ho tens llest, això si, fins al dia següent no ho vaig desmotllar. Ens el vàrem menjar per esmorzar amb un te, boníssim!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MARTINATURAL

Origen: Tarta de poma versió Martina

QUALLADA DE XOCOLATA AMB PERA

Ingredients 4 persones:

  • 1 sobre de preparat per fer quallada
  • ½ litre de llet de soja o vaca amb xocolata (jo he fet servir de soja)
  • 2 peres
  • Unes gotes de suc de llimona
  • 1/2 culleradeta d’agar agar o un full de gelatina
  • Canyella o vainilla i sucre (opcionalment)
  • Aigua

Preparació:

  1. Peleu i talleu en dauets la pera.
  2. Poseu un recipient al foc amb una mica d’aigua i les gotes del suc de llimona (opcionalment podeu afegir 2 cullerades de sucre), afegiu la pera i un canonet de canyella o una beina de vainilla oberta per la meitat.
  3. Coeu durant uns 10-15 minuts fins que la pera sigui tova.
  4. Retireu la vainilla/canyella i dissoleu l’agar agar o el full de gelatina hidratat.
  5. Ompliu una mica menys de la meitat els recipients individuals per acabar-los d’omplir amb la quallada.
  6. Reserveu 1 hora a la nevera aproximadament.
  7. Prepareu la quallada de xocolata seguint les instruccions de l’envàs.
  8. Truc: afegiu més xocolata o ½ culleradeta de cafè soluble si voleu accentuar el gust de xocolata.
  9. Opcionalment podeu afegir arròs inflat amb xocolata o trossets de galeta.
  10. Acabeu d’omplir els recipients i deixeu que qualli a la nevera.

Recepta extreta de “A la Cuina”

Origen: QUALLADA DE XOCOLATA AMB PERA

Roses de maduixa i plàtan. Sant Jordi

Ingredients:

  • 9 g d’agar-agar (És l’alga que posen a les amanides xineses dels restaurants. Ho trobeu fàcilment en botigues de menjar ecològic, dietètiques, etc, etc)
  • 1/2 litre de llet d’arròs (o de civada, o de llet de vaca, si voleu!)
  • un pessic de cúrcuma (que no curry eh!!! És per donar color. Prescindible si no en teniu o no voleu posar-ne)
  • un polsim de sal marina
  • 1/2 beina de vainilla (o 1 cullerada de sucre avainillat o d’essència de vainilla si no voleu fer servir la beina)
  • ratlladura de la pell d’una llimona (ecològica! Si no penseu que us mengeu els productes químics i la cera que hi posen!)
  • suc d’una llimona
  • 2 plàtans madurs
  • 300 g de maduixes, pesades ja netes i sense la cua.
  • 1 o 2 cullerades de melassa d’arròs o mel

Procediment:

  1. Posar la llet en un cassó amb els 9 grams d’agar-agar i el sucre avainillat, l’essència de vainilla o les llavors de vainilla. Afegir el polsim de sal i el pessic de cúrcuma. La cúrcuma té propietats antiinflamatòries i per això és interessant incloure-la als plats. En plats salats, si també hi posem pebre, reforcem l’efecte antiinflamatori.
  2. Escalfar fins que bulli i continuar remenant fins que l’agar-agar s’hagi dissolt completament. Si hi ha algun petit tros que no es dissol, després ho coleu i ja està.
  3. Afegir els plàtans, les maduixes, la ratlladura i el suc de llimona i triturar-ho bé.
  4. Endolcir-lo al gust. Quan ho tasteu ja és prou dolcet però al refredar-se la dolçor baixa, així que està bé afegir una o dues cullerades de melassa d’arròs o de mel.
  5. Posar-ho en motlles individuals o en un gran i deixar-ho quallar a la nevera.
  6. Desemmotllar.

Aquest és el motlle de les roses

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA AMOR I CIÈNCIA

Origen: Roses de maduixa i plàtan. Sant Jordi 2015

El préssec i la nectarina

Aquestes dues fruites típiques de l’època estiuenca poden arribar a créixer en un mateix arbre. La nectarina és una varietat del préssec i res més; allò que hem sentit tantes vegades que és resultat del creuament entre préssec i pruna és només una llegenda urbana. Totes dues fruites contenen molts antioxidants.

El presseguer (Prunus persica) és originari de l’Orient llunyà i es calcula que es conrea des de l’any 3000 aC. Va arribar a Europa a través de l’antiga Pèrsia, d’aquí el nom botànic per designar l’espècie. Tant a la Xina com al Japó hi ha moltes llegendes relacionades amb el seu fruit, que és símbol de la longevitat i la immortalitat. El seu sabor deliciós i la seva textura delicada l’han convertit també en apel·latiu de la bellesa femenina, fins al punt que, a la Xina, la paraula préssec s’utilitza en alguns casos per referir-se a les noies joves i boniques.

El préssec i la nectarina són unes de les fruites més dolces, però menys calòriques (menys de 50 Kcal per 100 g de fruita), perquè la major part del pes és aigua (quasi el 90%). No contenen greixos i la majoria dels hidrats de carboni que tenen hi són presents en forma de fructosa, que s’assimila més lentament que altres sucres simples. Tenen força fibra –principalment si no els traiem la pell–, i també vitamines i minerals. El ventall de vitamines hidrosolubles (C i grup B) que hi trobem és ampli, però totes hi són en quantitats semblants a la resta de fruites; en canvi cal destacar:

Vitamina A: el seu color groc-ataronjat ens indica un contingut elevat en carotens, unes substàncies que l’organisme s’encarrega de transformar en vitamina A, essencial per a la vista, la pell, els cabells, les mucoses i el bon funcionament del sistema immunitari. A més, els carotens són uns antioxidants potents. La nectarina és lleugerament més rica en carotens que el préssec.

Potassi i magnesi: són fruites riques en potassi, que és el mineral que participa en la regulació del balanç d’aigua en l’organisme, i també en la contracció del cor i la transmissió de l’impuls nerviós. En quantitats més discretes també contenen magnesi, un mineral que es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs i, a més, forma part dels ossos i dents, millora la immunitat i té uns efectes laxants i calmants suaus.

Seleni i zinc: el seleni és un antioxidant potent, protegeix el sistema cardiovascular, afavoreix el sistema immunitari i està vinculat a la protecció davant de certs tipus de càncer. El zinc, a més de ser un bon antioxidant, intervé en la maduració dels òrgans reproductors i té un paper important en la immunitat.

El préssec i la nectarina són fruites d’estiu amb propietats antioxidants importants, sobretot si les consumim amb pell. Convé que hagin madurat a l’arbre i que siguin de cultiu ecològic i proper.

Propietats nutricionals

Efectes sobre l’organisme

Colerètics i fàcils de pair: el préssec i la nectarina són fruites poc pesades per a l’estómac, ajuden el fetge a fer els processos digestius, perquè incrementen la producció de bilis –l’anomenat efecte colerètic–, i afavoreixen la digestió dels greixos. Són de molta utilitat en els processos d’insuficiència biliar.

Protecció contra l’envelliment i el càncer: contenen àcids fenòlics, que són unes substàncies amb un efecte antioxidant molt potent, fins i tot superior al de la vitamina C o els carotens. Aquests àcids neutralitzen l’acció dels radicals lliures que causen els processos d’envelliment del cos, com ara el risc cardiovascular, les malalties degeneratives i el càncer (especialment el de pulmó).

Recomanables per a persones amb hipertensió o problemes cardiovasculars: com que contenen molt de potassi i poc sodi, resulten molt recomanables per a les persones que pateixen d’hipertensió o problemes de cor. No obstant això, les persones amb insuficiència renal que han de fer dietes de control del potassi han d’anar amb compte.

Alerta sobre el potencial al·lergogen dels préssecs: l’al·lèrgia als préssecs és la més habitual en les persones adultes.

Canvis vitals

Els canvis vitals que propicia aquesta fruita segons la medicina tradicional xinesa estan vinculats a la seva naturalesa tèrmica, de caràcter marcadament refredador; el seu sabor dolç amb punt àcid és reconstituent dels fluids del cos. Hidrata els pulmons i els intestins, s’utilitza per tractar la tos seca i les condicions de sequedat als pulmons i redueix la hipertensió arterial.

La qualitat lleugerament àcida del préssec li confereix propietats astringents, i tendeix a limitar la transpiració.

Una de les cures de la pell per hidratar-la es fa amb un cataplasma de préssec fresc que s’aplica sobre la cara i es deixa assecar; a continuació s’esbandeix i després s’eixuga lleugerament la cara.

Com es cuina

Convé triar els exemplars amb la pell llisa i sense taques o cops a la superfície, ja que tendeixen a podrir-se amb facilitat. Tant la nectarina –de pell llisa, fina i brillant– com el paraguaià o préssec pla –de forma xata i polpa molt aromàtica– són varietats de la mateixa espècie.

Per conservar-los quan ja estan madurs, convé guardar-los a la nevera separats d’altres fruites, i mai els uns a sobre dels altres, perquè es farien malbé.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: hi ha estudis científics fets específicament amb préssecs que demostren que el contingut en antioxidants és més gran en la fruita ecològica que en la de cultiu convencional. A més, per poder treure el màxim profit de les vitamines i antioxidants dels préssecs convé menjar-se’ls amb pell; i en aquest cas és imprescindible adquirir-los de cultiu ecològic per evitar ingerir un excés de productes químics de tractament de la fruita. Si la textura de vellut de la pell se’ns fa difícil, podem menjar nectarines amb pell també ecològiques.

Receptes bàsiques

Gelea de maduixes i préssecs

Recepta extreta del llibre “El peso natural” de Montse Bradford.

Ingredients:

  • 2 tasses de maduixes tallades a quadrats petits
  • 3 préssecs madurs tallats a trossos petits
  • 1 culleradeta de pell de taronja rallada
  • 1 cullerada de coco ratllat
  • 2 tasses de suc de préssec natural
  • 1 pessic de sal marina
  • Endolcidor natural al gust (per exemple: melassa d’arròs)
  • 3 ½ cullerades de flocs d’agar-agar

Preparació:

  1. Escalfeu el suc de préssec amb un pessic de sal marina, els flocs d’agar-agar i l’endolcidor. Coeu-ho, sense tapa, a foc baix durant 10 minuts. Afegiu-hi el coco ratllat.
  2. Deixeu una gota en un plat i espereu uns minuts per veure si se solidifica fins a la consistència de gelea desitjada. Si no fos així, afegiu-hi una altra cullerada de flocs d’agar-agar.
  3. Poseu la fruita barrejada en un recipient pla de ceràmica o de vidre i, amb cura, aboqueu-hi per sobre el líquid de la gelatina amb la pell de taronja ratllada. Deixeu-ho refredar com a mínim una hora. Serviu-ho.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El préssec i la nectarina

Gelat de llet de nata i maduixa La Fageda amb daus gelificats de kiwi, sucre bolat i reducció de PX

INGREDIENTS:

Per gelificar el kiwi:

  • 250gr. kiwis de Nova Zelanda (4 unitats aprox.)
  • 2 cullerades d’agar-agar
  • 2 cullerades de sucre
  • 100gr. aigua

ELABORACIÓ:

  1. El que us deia, veureu que el kiwi de Nova Zelanda és força diferent al kiwi tradicional.
  2. També és una mica més car, però són molt més fins i bons de gust. Peleu-los.
  3. Poseu-los dins d’un bol i tritureu-los.
  4. Ara, els posarem dins un cassó per escalfar-ho.
  5. Li afegirem l’agar-agar.
  6. Un parell de cullerades. Afegim també l’aigua i també el sucre.
  7. Ho remenem bé i ho deixem a foc lent fins que arrenqui el bull.
  8. Ho aboqueu en una safata de vidre i ho deixeu refredar.
  9. Un cop fred, ho reserveu a la nevera. Quan sigui completament fred, veureu que tindrem una gelatina de kiwi que podrem tallar al gust.
  10. Preparem el sucre bolat.
  11. També prepararem la reducció de PX
  12. Tindrem les maduixes confitades a ma i els “abanicos” de galeta que podeu comprar a La Sirena.
  13. Ara anem a preparar el plat. Tallem uns daus de gelatina de kiwi.
  14. La resta la guardarem.
  15. Els distribuim pel plat al gust.
  16. Treiem el gelat del congelador qué bons que són aquests gelats, eh?
  17. Hi posem una bola al mig…incorporem les maduixes el sucre bolat i la reducció de PX per sobre.
  18. I ja ho tenim.
  19. Bon Profit !!!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Gelat de llet de nata i maduixa La Fageda amb daus gelificats de kiwi, sucre bolat i reducció de PX

Gelatina de coco amb maduixa macerada

INGREDIENTS per a 6 gots:

  • – 500ml de llet d’arròs
  • – 100ml de suc de poma ecològic sense sucre
  • – 400ml de llet de coco
  • – 30g de flocs de coco sec
  • – pell de llimona ecològica sense la part blanca
  • – 1 cullerada i mitja d’agar agar en pols
  • – 500g de maduixes ecològiques
  • – sal marina i suc de llimona o vinagre d’umeboshi

PREPARACIÓ:

  1. – Primer de tot posem a macerar les maduixes. Les rentem i les tallem a trossets, les posem en un bol i hi afegim una mica de sal marina sense refinar i el suc de mitja llimona o una cullerada sopera de vinagre d’umeboshi. Ho deixem uns 30 minutets.
  2. – En un cassó hi posarem la llet d’arròs, el suc de poma i la llet de coco amb la ratlladura de la llimona. Deixem que s’escalfi i que bulli uns minuts, a continuació hi tirarem el coco sec talladet ben fi i deixarem que bulli i que s’estovin una mica.
  3. – Quan els flocs de coco s’hagin estovat una mica, llavors hi tirarem en forma de pluja l’agar agar en pols, i anirem remenant de manera que es vagi desfent i la barreja vagi agafant consistència. Ja podrem apagar el foc i remenar una mica més.
  4. – El pas següent és batre-ho amb la batedora per fer que quasi no es notin els trossets de coco ni la pell de la llimona. A mi m’agrada deixar-la ja que dona un toc cítric, però si la voleu treure ara és el moment. Un com tingueu la barreja ben triturada i fina, ja la podeu posar en gots de servir o en copes.
  5. – Mentre es va refredant la gelatina, remenem una mica les maduixes i les podem anar repartint als diferents gots.Si voleu que les maduixes macerades se us quedin per sobre, com a la foto, haureu d’esperar que la gelatina es solidifiqui una mica més, si no les maduixes aniran al fons del got i a l’hora de menjar us les trobareu al final enlloc del principi

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MARTINATURAL

Origen: Gelatina de coco amb maduixa macerada

Flam de plàtan i llimona

INGREDIENTS:

  • – 3 cullerades de flocs d’agar-agar
  • – 1/2L de llet d’arròs sense sucres afegits
  • – 4 o 5 plàtans madurs trossejats i remullats amb suc de llimona
  • – 1/8 de c/p de cúrcuma
  • – 1/2 beina de vainilla oberta per la meitat
  • – 2 c/s de ratlladura fina de pell de llimona ecològica
  • – 1/2 pessic de sal marina
  • – 3 c/s de melassa d’arròs o de concentrat de poma Cal Valls

PREPARACIÓ:

  1. – Posem l’agar amb la llet d’arròs, la beina de vainilla, la cúrcuma i el 1/2 pessic de sal. Ho fem bullir durant 7 minuts, destapat per evitar que vessi.
  2. – Retirem la beina de vainilla, afegim els trossos de plàtan amb el suc de la llimona i la ratlladura de la pell de llimona. Triturem ben triturat. Hem de probar de gust si ens agrada o no. Si ho voleu més dolç ara és el moment de posar el concentrat de poma o la melassa d’arròs.
  3. – Ompliu flameres o motlles de silicona i deixeu-ho refredar completament abans de desemmotllar-ho.
  4. – A l’hora de servir ho podeu decorar amb una mica de pell de llimona o amb maduixes fresques o liofilitzades, o amb una fulleta de menta!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MARTINATURAL

Origen: Flam de plàtan i llimona

Trio de patés

Ingredients:

Tomàquet secs i olives:

  • 200 gr formatge philadelphia,
  • 50 gr tomàquets secs,
  • 30 gr olives negres/verdes picants,
  • 75 ml de vi blanc,
  • 75 ml de brou de pollastre

Garum:

  • 250 gr olives tipus kalamata,
  • 75 gr aprox anxoves,
  • 2 grans d’all,
  • orenga,
  • un xic de pebre de caiena

Alfàbrega:

  • 100 gr de fulles d´alfàbrega,
  • 150 gr de formatge philadelphia,
  • 100 gr de maionesa,
  • 6 fulls de gelatina,
  • 1 cullerada d’agar agar,
  • 120 ml d’aigua freda,
  • suc de llimona,
  • sal i pebre

Ingredients:

  1. Per fer el de tomàquets secs hem de fer bullir els tomàquets amb el vi i el brou. La recepta original porta mel, però no us ho recomano, trobo que no queda bé i és massa dolç…potser amb una culleradeta subtil estaria bé, però jo vaig seguir la recepta i en vaig posar dues…En fi, quan bulli ho retireu, deixant-ho refredar, i ho tritureu amb la resta d’ingredients. Ha de reposar a la nevera un mínim de dues hores.
  2. Amb el garum la cosa és ben senzilla: triturar-ho tot. Recomano no posar totes les anxoves de cop (com vaig fer jo…) ja que correu el risc que us quedi massa salat.
  3. I el d´alfàbrega és el que requereix més temps…tampoc molt, però. Feu la maionesa, si es que la voleu fer, clar, i la barregeu amb el formatge i l´alfàbrega. Si utilitzeu fulls de gelatina les heu de dissoldre en l´aigua, també podeu posar-hi agar agar, que és molt útil i ràpid, i triturar-ho tot plegat. Nevera fins que qualli, un parell d´horetes ben bones.
  4. I les galetes de llavors són una bona base per a menjar-se qualsevol dels tres patés, o podeu servir-los els tres com a aperitiu!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Trio de patés

Terrina melosa de vedella amb trufes i encurtits

Terrina melosa de vedella amb trufes i encurtits

Ingredients per 4 persones:

Per la terrina:

  • 600 g de galta de vedella
  • 300 g de peu de vedella
  • 1 pastanaga
  • 1 porro
  • 1 ceba
  • 1 tomàquet
  • 2 grans d’all
  • 1 tòfona negre
  • 25 cl de vi negre
  • oli d’oliva

Pel farcit:

  • 80 g de xalota
  • 160 g de bolets (ceps i trompetes de la mort)
  • 40 g de mantega

Per la salsa de cogombre:

  • 200 g de cogombres en vinagre
  • 1,2 g d’agar agar

Per la guarnició:

  • germinats de soja
  • germinats de ruca
  • canonges
  • reducció de fondo de l’estofat

Preparació:

  1. Primer comencem amb l’estofat de galta o peu de vedella, ja que és amb el que es triga més temps.
  2. Blanquegem la galta i el peu per eliminar restes de sang i impureses del tall. Per blanquejar, s’ha de posar la galta i el peu en una olla amb aigua bullint durant uns 10 minuts, passat aquest temps es treu de l’olla s’escorre bé i es reserva.
  3. Mentrestant preparem l’estofat, en dues cassoles diferents, posem la ceba tallada gran, la pastanaga, el porro, els grans d’all i ho enrossim fins que comenci a agafar color, després hi afegim les galtes i el peu separats a cada cassola, quant estigui daurat, hi afegim el vi negre i ho acabem de cobrir amb aigua. Ho deixem coure durant 4 hores vigilant que no bulli massa i no es quedi sense aigua.
  4. Mentrestant podem anar preparant les salses per reservar-les.
  5. Per fer la salsa de cogombre, es pesen els cogombres sense líquid i es passen per la liquadora, es pesa l’agar agar amb una bàscula de precisió. En un cassó es posa a bullir el líquid de cogombre i s’hi afegeix l’agar agar. S’ha de deixar bullint al menys 1 minut. Després es posa en un recipient i es deixa quallar fins el moment de servir. Per fer la salsa, es tritura amb el minipimer lligant-ho amb oli.
  6. Per fer el farcit, es tallen els bolets i la xalota ben petits. Es posa la xalota en una cassola amb la mantega fins que la ceba estigui transparent, després s’afegeix els bolets, es deixa coure uns 20 minuts i es reserva.
  7. Per muntar la terrina es desossen tant les galtes con els peus i es munta en un recipient capes successives de galta, peu i farcit, procurant començar i acabar amb galta, entremig s’hi van posant capes del farcit. Un cop muntada la terrina s’acaba de coure al forn a 100 ºC durant 30 minuts.
  8. En el moment de servir es treu del motlle i es tallen porcions d’uns 3 cm, s’escalfa al forn al mateix plat i s’acaba de decorar amb el fondo de l’estofat, una miqueta de salsa de cogombre i amanida.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: FAVES COMPTADES

Origen: Terrina melosa de vedella amb trufes i encurtits