8 cullerades de salsa romesco, també la podeu comprar ja feta.
Oli d’oliva.
Sal i pebre negre.
Temps d’elaboració: 30 minuts
Elaboració:
Netegem les carxofes, tallem la tija, traiem les fulles externes fins que trobem les que son mes blanques i tendres, tallem la carxofa mes o menys per la meitat perquè ens quedin els cors, com si fos una cassoleta, l’arrodonim una mica i tallem una mica la base perquè quedi plana i la carxofa assenti be al plat.
Posem una cassola amb aigua i sal a bullir. Quan arranca el bull posarem unes gotes de llimona i posem les carxofes, les deixem bullir uns 10 minuts.
Mentrestant posarem una paella al foc amb una mica d’oli posem les cebes ben trinxades i deixen fer uns 10 minuts. Quan està confitada afegim la barreja de bolets, salpebrem i deixen fer uns 7 minuts.
Quan veiem que estan fetes posem la crema de llet, el formatge de gorgonzola i deixar fer fins que tingui la textura d’una salsa cremosa no massa clara. Retirem del foc i reservem.
Quan les carxofes estan tendres, les escorrem i les posem sobre paper absorbent per recollir l’aigua que els pugui quedar. Amb els dits oprimim una mica el centre de la carxofa, per fer la forma d’una cassoleta i les farcim amb la salsa de bolets.
En el plat farem dos cercles de salsa de romesco, a sobre col·loquem les dos carxofes farcides i ja podem servir.
Primer de tot posem la ceba picada a la cassola amb una mica de mantega, als pocs minuts afegim els bolets i deixem que tot sofregeixi sense que la ceba arribi a daurar-se, ha de quedar ben transparent.
Un cop la ceba sigui a punt es pot incorporar l’arròs. L’arròs es mareja a foc moderat perquè no es cremi i cada gra s’impregni bé de grassa i perdi humitat. A continuació afegim el vi blanc deixant que es consumeixi i s’evapori.
Posteriorment afegim el brou calent quasi a punt de bullir, el brou ha de cobrir lleugerament l’arròs. Coure a foc moderat fins que l’arròs hagi absorbit gairebé tot el brou. Finalment ratlleu una mica de tòfona a l’arròs i afegiu un polsim de parmesà ratllat i rem
eneu amb cullera de fusta perquè els sabors s’uneixin. Podeu servir i decorar amb unes làmines de tòfona i de parmesà per sobre.
2 pits de pollastre oberts per la meitat (com si fos un llibret)
1 cervesa d’alta fermentació com la “Leffe Blonde”
un grapat de xampinyons frescos
un grapat de fredolics frescos
4 llesques de cansalada (bacon)
50gr. mantega
2 alls
julivert
pebre negre
pebre vermell dolç
farina de galeta
oli d’oliva
sal
ELABORACIÓ:
Preparem tots els ingredients.
En aquesta ocasió faré servir uns 10-12 xampinyons, que seràn suficients tant per a dues com per a quatre persones.
De fredolics amb uns 200gr en teniu de sobra.
La cervesa l’heu de treure de la nevera per a temperar-la, si es que estava a la nevera, clar.
Ara, en un petit bol, prepararem una espècie d’adob amb l’all ben picadet una mica de julivert un parell de cullerades de pebre vermell, sal, abundant com dues cullerades força oli d’oliva i pebre negre. Ho remenem i ho reservem així s’aniràn barrejant els gustos.
Ara aprofitarem per a netejar tots els bolets. Els fredolics, nomès s’han de tallar una mica per la base de la pota i rentar-los bé que no tinguin sorra. Aquest no és un bolet que acostumi a tenir cucs, com poden ser els rovellons o els ceps. En qualsevol cas, sempre s’han de mirar bé.
Ja els tenim nets. Els farem sencers.
Farem la mateixa neteja als xampinyons…que tallarem a làmines.
Abans d’enfornar, a mi sempre m’agrada marcar la carn, encara que al ser pollastre us podeu evitar aquest pas. Compte que no s’han de fer, nomès marcar….uns 20 segons a foc ben fort.
Ara col.locarem els pits de pollastre en un plat fons i els banyarem amb el nostre adob.
Assegureu-vos bé que quedin ben impregnats per totes bandes i per dins. Ho deixarem 5 minutets.
Ara, farcirem els pits de pollastre amb dues llesques de cansalada.
Prepareu una safata pel forn….amb un llit de patates i col.loqueu el pollastre a sobre.
Perfecte.
Aprofiteu l’adob sobrant i tireu-lo per sobre del pollastre i les patates. Ho reservem.
Ara, en una paella ben calenta, desfarem uns 50gr. de mantega.
Un cop desfeta i quan deixi de “crispejar” tirarem la mantega per sobre dels pits de pollastre.
Això ens aportarà un extra en sabor (i en calories, clar).
Tornarem a empebrar tot el plat.
Ho enfornarem uns 15 minuts a 180-190º graus encara que als 5 minuts li tirarem la cervesa.
Mentre, en la mateixa paella de la mantega saltarem els xampinyons…amb una mica d’oli i sal.
El reservem.
Afegim una mica més d’oli i saltegem els fredolics…amb una mica de sal també.
Ho reservem tot junt.
Com que ja portem 5 minuts de forn li tirem la cervesa, poc a poc, que no us esquitxi l’oli calent.
Farà una certa reacció però res de l’altre món.
Ara ho deixeu coure els 10 minuts restants. De tant en tant, aneu regant-ho tot amb el seu propi suc.
Quan faltin un parell de minuts…afegirem els bolets i tirarem una fina capa de farina de galeta per sobre del pollastre tot posant el forn en mode grill.
La tradició boletaire de Catalunya és ben coneguda. En arribar les pluges de la tardor, un gran nombre de persones es desplacen als boscos amb l’afany de passar una estona d’esbarjo i omplir de bolets els cistells.
Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.
Com heu de collir i conservar els bolets?
Si no esteu segurs que els bolets pertanyen a una espècie comestible, no els mengeu ni tampoc els agafeu.
Rebutgeu els exemplars que es trobin en mal estat.
Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, per evitar-ne la fermentació.
Conserveu-los preferentment al frigorífic fins al moment de cuinar-los.
Com els podeu consumir amb seguretat?
Consumiu-los aviat i amb moderació.
Consumiu-los cuits preferentment, alguns poden resultar tòxics o indigestos si es mengen crus o poc fets.
Mites falsos
Les proves casolanes o les dites populars com ara l’ennegriment del gra d’all o la patata, o de les culleretes de plata, per comprovar la toxicitat dels bolets no són certes. La creença que els bolets menjats per cargols, llimacs o altres animals no són tòxics també es falsa.
Què heu de fer en cas de sospita per intoxicació?
Aneu immediatament al centre mèdic més proper si, després d’haver-los menjat, presenteu símptomes digestius o nerviosos i, porteu-hi, si podeu, restes dels bolets ingerits.
– Podeu substituir la crema de llet per llet o per brou de verdura.
– S’hi poden afegir altres bolets i fer una salsa de bolets variats.
ELABORACIÓ:
Podeu pesar el cep, però jo normalment agafo un grapat, el que em cap a la mà.
El col.loquem dins un recipient i el submergim en aigua. Aproximadament un got d’aigua.
El deixarem rehidratar durant uns 20 minuts.
D’altra banda, anirem trinxant la ceba i el porro.
En una paella amb un rajolí d’oli d’oliva sofregirem la ceba a foc baix.
Enfosquirem força la ceba. Quan agafi color i abans no es cremi, hi podeu posar un rajolí de l’aigua dels ceps, però no tota, una cinquena part.
Aquesta aigua evitarà que la ceba es cremi i continuí el seu procés de caramel·lització, el que se’n diuen les reaccions de Maillard. En 10 minuts haurà absorbit tota l’aigua i tornarà a enganxar-se una mica.
En aquest punt, hi incorporarem el porro, que té una cocció més ràpìda.
Remenem la ceba amb el porro i deixem que es torri una mica el conjunt.
Incorporem els ceps rehidratats reservant l’aigua.
Deixem uns instants que el cep també es pugui daurar una mica.
A continuació, hi incorporem tota l’aigua de rehidratar el bolets.
Ho salem una mica i deixem que redueixi la quantitat de líquid.
Passats uns minuts notareu que l’aigua està més lligada i que les bombolles són diferents.
No cal esgotar tot el líquid. Es interessant que en quedi una mica.
Passem la nostre reducció a un bol per triturar.
Amb la batedora elèctrica…ho deixarem ben fi.
Notareu que el color d’aquesta salsa és fosc i la textura molt cremosa.
És el moment de rebaixar-ho amb crema de llet o llet.
Busqueu la textura que més us agradi. Rectifiqueu de sal si cal.
Tallem els bolets a daus, salteu-los a la paella i dividiu-los en dos parts.
En una cassola ample sofregir el porro poc a poc fins que estigui daurat, afegir l’all i el julivert picat, donar dos voltes i treure del foc.
Dins d’un got ample, triturar amb la batedora la llet, les farines, i una de les parts dels bolets saltejats anteriorment. Aboqueu el triturat a la cassola amb el sofregit i l’altre part dels bolets, per tant uns estaran a dauets i els altres triturats, salpebreu i no pareu de remenar fins que quedi ben brillant i cuita, estarà llest quan proveu i ja no tingui gust de farina crua, quedarà brillant.
La deixem refredar sobre una platera amb film transparent perquè no s’assequi.
Quan la pasta sigui freda li donem forma de boleta amb les mans i les passem per clara batuda i per farina de galeta. Fregir al moment de servir, deixar sobre paper de cuina per extreure l’excés d’oli i estaran llestes per menjar amb una sola mossegada!
Es trinxa la ceba petita i es fa un sofregit fosc.
S’hi afegeix la tomaca ratllada o trinxada i es cou fins que és ben reduïda i lluent.
S’hi afegeixen els rovellons trinxats, l’all i el julivert i se sofregeix tot uns minuts.
Es reserva. A banda es bullen els macarrons, s’escorren i es barregen amb el sofregit.
Es poden servir així mateix o bé amb l’allioli negat (picar l’all i la sal al morter, afegir el rovell i aclarir la barreja amb l’oli sense que lligui).
Algunes espècies són tòxiques i molt perilloses. El desconeixement i la confusió amb espècies comestibles d’aspecte semblant fan que es produeixin intoxicacions, algunes fins i tot mortals. El criteri bàsic per evitar-les és consumir únicament aquells bolets que se saben identificar sense cap mena de dubte.
