Arxiu d'etiquetes: PEIX

Amanida de tomaquet, mango i salmó marinat.

Ja ens ha arribat el fred, que aviat ¡¡¡¡¡ Esperem que tornin dies de calor….que l’hivern es molttttttt llag, sobretot a Solsona. Als horts de per aquí, encara hi han tomaquets, dels de color rosa, grans , dolços, boníssims ¡¡¡¡¡ Ahir en vaig comprar uns quants i avui no sabia que fer per dinar, he obert la nevera i he trobat un mango i un bol amb salmó marinat ( que havia fet jo mateixa i que ara mateix us explico com fer-ho). Així que he barrejat les tres coses i m’ha sortit una amanida deliciosa, tant que he pensat compartir-la amb vosaltres.

L’unic que es una mica, només una mica, laboriós es marinar el salmó. I en aquest cas , igual que en totes les receptes eh?, “cada maestrillo tiene su librillo”. Jo he fet una adaptació “sui generis” de diferents formes de marinar.

Compreu salmó fresc , tot en un tros, treieu les espines cuidadosament i talleu-lo a tacs. Poseu-los en un bol, i afegiu-hi , sal, pebre, vinagre, salsa de soja, una pell de taronja i una de llimona i ratlladura de pell de taronja i ratlladura de pell de llimona. Remeneu i ompliu, fins tapar tot el salmó , d’oli. Guardeu a la nevera , al cap de 24 hores ja es pot menjar , pero es guarda molt de temps , a la nevera.

Ja podeu muntar el plat, fàcil……tomaquet tallat a daus, mango , i el salmó, amaniu amb un bon oli i ja està¡¡¡¡¡¡¡¡¡

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CULLERA DE ROURE

Origen: Amanida de tomaquet, mango i salmó marinat.

Bacallà amb panses i pinyons

Bacallà amb panses i pinyons

Ingredients per a 4 persones:

  • 4 lloms grans de bacallà dessalat
  • 5 tomàquets madurs
  • 80 gr de panses
  • 60 gr de pinyons
  • 1 ceba
  • 1 rodanxa de pa
  • farina
  • Oli d’oliva
  • aigua
  • sal

Preparació:

  1. Necessitareu: Cassola anti-adherent o paella alta i gran. Morter. Colador.
  2. Pelem i tallem els tomàquets a trossos ben petits (si us fa mandra pelar-los podeu ratllar-los). Els reservem.
  3. Pelem i tallem la ceba en juliana. La reservem.
  4. Cobrim el fons de la cassola amb oli d’oliva i quan estigui calent fregim la llesca de pa. Quan estigui daurada la podem treure de la paella i reservar-la.
  5. Enfarinem el bacallà i el fregim a la mateixa cassola a foc fort. Doneu-li només un parell de voltes per evitar que es trenquin els lloms. Quan estigui daurats els retirem amb cura i els reservem.
  6. Colem l’oli de la cassola. Un cop colat el tornem a abocar i hi tirem la ceba. Quan estigui daurada hi afegim el tomàquet i ho deixem sofregir uns 15 minuts. Afegim 3 cullerots de sopa d’aigua, les panses i els pinyons. I ho deixem coure tot junt uns 10 minuts. Afegim una mica de sal.
  7. Mentrestant piquem el pa fregit amb el morter. I després l’afegim al sofregit (això ajudarà a que la salsa quedi més espessa). Finalment hi afegim els lloms de bacallà i ho deixem 5 minuts al foc.
  8. Ja podem servir!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PIXIECUINA

Origen: Bacallà amb panses i pinyons

Ous farçits amb tonyina.

Ous farçits amb tonyina

Ingredients per 6 persones:

  • 12 ous ben frescos.
  • 240 gr de tonyina amb oli d’oliva.
  • 1 tassa de cafè amb llet de maionesa feta a casa o de pot.
  • Una mica de pebre negra.
  • 1 pot de julivert.
  • 1 llauna de olives farcides d’anxoves.

Elaboració:

  1. Primer bullim els ous en un casso amb aigua i una mica de sal, durant uns 12 minuts. Un cop cuits els passem per aigua freda i els pelem.
  2. Els tallem per la mitat, traiem els rovells i els anem posant en un bol.
  3. Fem una barreja amb la tonyina escorreguda del seu oli i els rovells, ho anem aixafant tot amb una forquilla fins que quedi com una pasta.
  4. Després hi afegim maionesa, un xic de pebre negre i ho anem remenant fins que quedi una pasta.
  5. Tornem a farcir les clares amb aquesta pasta. Per acabar decorem els ous amb una oliva farcida, tallada per la meitat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Ous farçits amb tonyina.

Broxetes de peix

Ingredients:

  • 600 gr de peix blanc ja sense espines ni pell
  • 1 ou, 3 cullerades de salsa de soja
  • un tros de gingebre fresc, 2 cullerades de llavors de sèsam
  • 1 cullerada de sal, 1 de sucre
  • Mig pebrot vermell, dues o tres branques d´api
  • un parell de pastanagues, uns quants tirabecs
  • una ceba, bolets shiitake
  • barreja d´espècies “shichimi” (podeu trobar quelcom semblant ja fet): 1 culleradeta de llavors de lli, dues de llavors de sèsam, 1 de pell de tarinja seca, 1 de llavors d´”adormidera”, 4 xilis secs, una mica de sansho (pebre japonesa)
  • salsa yakitori: 100 ml de salsa de soja, 200 de mirin, 100 ml de sake, 15 gr de sucre, 1 culleradeta de shichimi

Preparació:

Les verdures s´han de rentar i tallar pensant en que les posareu en una broxeta, feu-ho com us vingui de gust. Per la salsa yakitori (que en venen de feta, naturalment) heu de fer bullir els ingredients junts durant deu minuts, i deixar-ho reposar. I per a fer les boles de peix el poseu, tallat a daus, a marinar una estona a la nevera juntament amb l´ou, la salsa de soja, el gingebre, la sal, el sucre i les llavors de sèsam. Una estona més tard ho picareu tot ben fi, fareu boles i a partir d´aquí muntareu les broxetes, alternant peix i verdures. Les feu a la planxa i les retireu a la meitat de cocció, les unteu amb la salsa yakitori i tot seguit acabeu la cocció. Ah, per cert, si voleu fer vosaltres la barreja d´espècies shichimi heu de titurar tots els seus ingredients…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Broxetes de peix

El sorell: un peix amb mala premsa

El sorell és un d´aquells peixos amb mala premsa. Malgrat es tracta d´una espècie d´un valor nutritiu excel•lent, d´un gust exquisit i d´un preu molt econòmic, els sorells passen desapercebuts en els taulells de les peixateries.

El sorell: un peix amb mala premsa 02
El sorell és un peix pelàgic excel.lent nedador. Il.lustració: SOS peix

Quan parlem de sorell, en realitat ens estem referint a tres espècies diferents, difícils de diferenciar i que sovint es venen barrejats indistintament. El sorell ver (Trachurus trachurus) és una espècie abundant a l´atlàntic i molt més escassa a la Mediterrània, el sorell blanc (Trachurus mediterraneus mediterraneus) i la sorella(Caranx rhonchus). Aquestes dues darreres espècies molt més abundants a la Mediterrània que no pas el sorell ver. En el cas de la sorella, aquesta espècie està en expansió a causa del l´increment de la temperatura de l´aigua del mar deguda a l´efecte hivernacle.

Des del punt de vista morfològic, els sorells es caracteritzen per tenir el cos més aviat comprimit lateralment, per presentar dues aletes dorsals i una aleta anal amb radis espinosos, les mandíbules prominents i sobretot per presentar una línia lateral molt visible amb una corba molt pronunciada i acabada en uns escudets ossis a sobre de la mateixa molt característics. La seva coloració es verdosa o blavosa metal•litzada al dors i platejada al ventre. Mesuren entre 25 i 30 cm, excepcionalment arriben fins als 50 cm. Els ulls i la boca són grans. El nombre i la disposició dels escudets ossis de la línia lateral serveix per a distingir les diverses espècies que s´agrupen sota el mateix nom.
El sorell: un peix amb mala premsa 01
El sorell ver té els ulls grossos i una taca fosca a l´opercle

Són espècies típicament pelàgiques que neden formant grans moles que s´apropen a la costa en l´època reproductora (als mesos d´estiu) on hi desova. Són excel•lents nedadors. Realitza importants migracions tant horitzontals com verticals. De nit ascendeixen a aigües més superficials per alimentar-se de plàncton, i petits crustacis, cefalòpodes i peixos.

Els juvenils presenten un comportament força curiós, se solen amagar, protegir i alimentar sota de les ombrel•les d´algunes espècies de medusa dels gèneres Cyanea, Cotylorhiza i Rhizostoma sense que les afectin les seves cèl•lules urticants. També utilitzen altres objectes flotants per a protegir-se.
sorells

El sorell: un peix amb mala premsa 03

Sota la denominació de sorell, a la Mediterrània es comercialitzen diverses espècies

Es pesca amb l´art de bou i la teranyina especialment encara que també són possibles les seves captures amb tresmalls, soltes i palangres de superfície. Moltes vegades les seves captures són accidentals ja que els pescadors pretenien capturar una altre espècie, això passa amb el cèrcol o teranyina on pot apareixen barrejada amb les moles de sardina. Els exemplars capturats amb l´art de bou solen ser més grans que no pas els capturats amb la teranyina. Algunes vegades les captures de sorell són avocades per la borda ja que als pescadors no els és gens rentable portar-les fins a la subhasta on assoleixen preus irrisoris. L´estat de les poblacions d´aquesta espècies es bastant desconegut.

Les grans flotes industrials el capturen els sorells per a elaborar pinso i farina de peix. Una manera de malbaratar els escassos recursos pesquers.

El sorell, com la sardina, és considerat un peix blau i per tant els exemplars més gustosos seran aquells que tenen més greix acumulat en els seus teixits. Això passa a finals d´estiu. Es pot consumir de diverses maneres encara que els exemplars més grossos, oberts i a la brasa o planxa són excel•lents.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: El sorell: un peix amb mala premsa

Mandonguilles de peix (78/164)

Ingredients:

  • 1/2 kilo de lluç (congelat, cap problema…)
  • molla de pa, uns 125 grams
  • 1 vas de llet calenta
  • 1 gra d´all
  • 1 cullerada de julivert picat
  • 1 ou
  • farina
  • oli, sal

per la salsa:

  • 1 cullerada sopera de farina,
  • oli,
  • 1 ceba picada,
  • 1/2 litre d´aigua de coure el lluç,
  • 1 fulla de llorer,
  • safrà

Preparació:

Poseu la molla de pa a remullar amb la llet calenta i el lluç en una olla cobert d´aigua freda amb sal. El lluç ja ha d´estar descongelat. Quan l´aigua comença a bullir, però molt al principi, quan comencen a sortir les primeres bombolletes es treu el lluç i s´esmicola, barrejant-lo amb la molla de pa, un ou sencer, l´all tallat molt petit, el julivert i la sal. Barrejar-ho a consciència i començar a fer boletes, a donar forma a les mandonguilles, com si estiguessiu fent unes de normals, les de tota la vida. Les passeu per farina i les aneu fregint, procurant no posar-ne masses a la vegada.

Una vegada heu acabat amb les mandonguilles es moment de posar-se a fer la salsa. Sofregir la ceba, i quan estigui ben daurada afegir-hi la farina, donar-hi unes quantes voltes i finalment tirar-hi l´aigua de bullir el lluç, freda (o que no sigui calenta com a mínim) i la fulla de llorer. Remenar una estoneta, i mentrestant picar ben fines les fulles de safrà en un morter, posar-hi una cullerada de la salsa que s´està fent per disoldre-les bé i tornar-ho a tirar tot a la paella on fem la salsa, que estarà feta en uns deu minuts. Passat aquest temps s´ha de colar la salsa, però jo primer la vaig passar pel minipimer i desprès pel col.lador xinès.

Va quedar una salsa ben groga i ben bona, fina finíssima, gustosa, un complement ideal a unes mandonguilles que, de veritat, van quedar espectaculars. Potser recordaven massa a la textura dels bunyols de bacallà quan son ben flonjos, potser havíen de quedar així, potser no. la qüestió és que estaven boníssimes…amb una miqueta de gust d´all, o amb massa gust d´all segons per a qui. A nosaltres ja ens va estar bé, no ens va repetir, i en vam tenir per a un parell de dies. En mengen 4 de sobres, i es “bueno, bonito, barato”, sobretot si el lluç el compres congelat.

Un trumfo assegurat, repetirem!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Mandonguilles de peix (78/164)

XATÓ AMB CRUIXENT DE PASTA DE FIL·LO

XATÓ AMB CRUIXENT DE PASTA DE FILO

INGREDIENTS:

  • – Pasta de filo
  • – Escarola
  • – Bacallà dessalat
  • – Anxoves
  • – Tonyina/ventresca
  • – Olives arberquines
  • – Salsa xató

PREPARACIÓ:

Primerament prepararem el cruixent aj que després l’hem de deixar refredar. Agafar la pasta de filo i pintar-la amb la mantega desfeta, posarem tres fulles per persona i la introduim en un motlle rodó de vide o ceràmica per a que es faci la forma. Deixar una mica de la pasta pels voltants del motlle que utilitzem i introduir-ho al forn a 180 graus durant7-10 minuts.

Quan ho tinguem i deixem que es refredi, preparem el xató al damunt. L’escarola, el bacallà dessalat (us poso el que compro que és de qualitat i surt bo), les olives arberquines, anxoves, tonyina/ventresca com preferiu i per últim la salsa xató (comprada de pot, Ferrer).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA SILVIA CUINA

Origen: XATÓ AMB CRUIXENT DE PASTA DE FIL·LO

Arròs caldòs de bacallà

Ingredients:

  • X al fumet de bacallà: 1 ceba, 60 ml de vi blanc, farina, trossos de bacallà amb espina, 2 alls
  • 200 gr de bacallà
  • mongeta tendra
  • 150 gr d´arròs bomba o carnaroli (aprox)
  • 1 carbassó
  • 1 ceba
  • 2 grans d´all
  • 20 gr de tomàquet madur (o triturat directament)
  • 1 pebrot vermell escalivat
  • 1 fulla de llorer
  • 350 gr de tomàquet triturat o tamisat
  • 4 carxofes
  • Picada: 1 all, uns brins de safrà, 1 nyora, julivert, cilantre, oli d´oliva, aigua)

Preparació:

Començarem fent un brou de bacallà. Com que a les bacallaneries no guarden les espines (a no ser que els hi encarregueu) us recomano comprar trossos, sobretot de la cua, amb espina. Barrejades, ja dessalades, amb un bon sofregit d´all i ceba, faran un bon brou ideal per a aquest arròs. Abans de posar-hi les espines/trossos, però, heu de mullar amb vi blanc i després posar-hi una miqueta de res de farina. El brou, a partir que bulli, vint minuts. Cinc o deu de repòs i colar-lo.

Mentrestant hem començat a fer un sofregit amb ceba i all. Quan el tenim força caramelitzat hi afegim tomàquet madur tamisat, o com en el meu cas, el seu equivalent en tomàquet triturat ja comprat d´aquesta manera. Al sofregit hi posarem una fulla de llorer i el deixarem ben sequet. Cap al final hi afegirem un pebrot vermell escalivat i reservarem.

Les verdures les escaldarem, o bé, les courem un o dos minuts. A la recepta original hi posen col-i-flor…jo passo, no puc amb ella, però admeto que no hi deu desentonar…

I prepararem també la picada amb els ingredients que posa a la recepta i la reservarem.

Llavors…aquí arriba una de les novetats de la recepta en sí, ja que primer escalfem el brou amb el sofregit, i quan bulli hi afegirem l´arròs. Deixem coure deu minuts i hi posem les verdures. Cinc minuts més. Picada i un o dos minuts més. Just quan l´anem a treure del foc hi posem el bacallà a trossos, tapem i que reposi uns minuts més fora del foc. Rectificar si cal de sal i pebre i servir.

Va quedar espectacular, de veritat, el millor arròs de bacallà que he fet mai. Per cert, us ha de quedar força brou, quasi com una sopa. La proporció (aprox) seria d´una mida d´arròs per sis de brou (quan amb un arròs “sec” és de 1/3 i en un risotto de 1/4)

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIMANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Arròs caldòs de bacallà

El Rap: el dimoni de mar

El rap és una de les espècies més característiques de totes les que es comercialitzen a les llotges de peix. La seva forma, tant poc agraciada, fa que els noms populars amb que s´anomena en diverses llengües siguin més o menys despectius. Així, en francès es diu “crapaud” (gripau), en anglès “monfish” (peix mico) o en alemany “seeteufel” (dimoni de mar). Malgrat aquesta mala premsa, a nivell de fogons és una de les espècies més gustoses, especialment en suquets i sopes de peix. Dels raps se’n aprofita tot: els caps són un ingredient indispensable en qualsevol sopa que peix. Els fetge s´ha convertit en un element sibarita dels millors gurmets i les cues són una delícia fetes de qualsevol manera. Malgrat tot, Josep Pla considerava al rap un peix de categoria menor

El Rap es un dels peixos més valorats en les peixeteries

Es tracta d´un peix de cos aplanat i sense escates. De color més aviat fosc al dors i blanc a la zona ventral. El seu cap és molt gros i ocupa la major part del cos. Presenta una boca enorme amb fortes dents còniques. La cua és llarga i estreta. A banda i banda del cap surten unes aletes pectorals molt desenvolupades.

Viu semi enterrat sobre fons sorrencs i fangosos de fins a 1000 m de profunditat. Atreu a les seves presses amb un filament pescador bioluminescent col•locat entre els ulls i que mou molt a prop de la boca. S´alimenta de peixos, crustacis i cefalòpodes.

Moltes vegades es comercialitzen només les cues

Sota aquest nom en realitat es comercialitzen dues espècies molt semblants: el rap blanc o rap ros (Lophius piscatorius) i el rap negre, rap vermell o rap fotaire (Lophius budegassa). La manera més senzilla d´identificar-los és, obrir-los pel ventre i observar el color de la membrana que envolta les vísceres. En el cas del rap ros és blanca i en el rap vermell és negra i, normalment, el primer té una pell molt més clara que el segon. El rap fotaire té el cap més petit que no pas el rap ros i sol ser més petit que aquest darrer. La carn del rap negre és més consistent i és més gustosa que la del rap blanc, això fa que estigui més cotitzat. A les parades de peix es venen sense estómac ni budells i en moltes ocasions sense el cap. Més de la meitat dels raps consumits a Catalunya procedeixen del Cantàbric, de la costa Gallega i de la Bretanya.

El rap és una espècie molt sensible a la sobreexplotació pesquera. La gran majoria d’exemplars que es comercialitzen corresponen a individus immadurs que encara no s´han reproduït. A més, per a acabar-ho d’arreglar, tenen una taxa reproductora bastant baixa. A la Mediterrània es pesca bàsicament amb l´art de bou, malgrat que també es pot agafar amb tresmall i palangre de fons. Es pesca tot l´any però les captures augmenten els mesos de primavera. En aigües del Cantàbric i a Galicia es pesca també amb el “rasco”, una modalitat d´art emmallament de fons. En una calada d´aquest parany s’uneixen diverses peces de xarxa creant una xarxa de centenars de quilòmetres. El “rasco” té un fort impacte ambiental ja que s´hi emmallen nombroses espècies de manera accidental. A més, és habitual que algunes peces de l´art s´acabin perdent. En aquest cas, a més de continuar emmallant, contribueix en incrementar la concentració de plàstics abocats als oceans.

D´aspercte inconfusible, tothom el coneix

La talla mínima legal a la Mediterrània és de 30 cm, malgrat que també hi ha una norma de l´UE de 1996 que fixa com a mínim un pes de 500 g/unitat. Cap d´aquestes dues mesures, però, garanteix que el rap hagi assolit la maduresa sexual. Existeix una pràctica fraudulenta que consisteix en comercialitzar exemplars molt més petits de la talla mínima amb el cap tallat, i com que es tracta de peix manipulat en barca, eludeix els controls dels inspectors i es ven amb total impunitat en algunes peixateries, així deixa sense sentit aquella frase que tantes vagades repeteixen els pescadors de “pa per a avui i fam per a demà”. Això, és però, una altre històriademar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: El Rap: el dimoni de mar

VERATS AL FORN AMB TÀPERES

Ingredients :

  • Un verat per persona, més o menys de 350 grs. Demanem a la peixatera que ens els netegi i obri en forma de llibre.
  • Un pessic d’orenga fulla
  • Un grapadet de tàperes en vinagre
  • Un gra d’all
  • Una branqueta de julivert
  • Dos tomàquets madurs
  • Oli d’oliva
  • Pebre
  • Sal

Preparació :

  1. Escalfem al forn a 200 graus, dalt i baix, posició de la safata al centre.
  2. Rentem el peix i el posem a l’escorredora.
  3. Folrem la safata del forn amb paper, posem els verats de manera que uns no es toquin amb els altres i els salpebrem, posem l’orenga fulla, l’all, el julivert talladet i les tàperes, dels tomàquets madurs en fem unes rodanxes per adornar, i dues les espremem damunt del peix.
  4. Posem un raig d’oli pel damunt i els enfornem quinze minuts.
  5. Amb molta cura, passem els verats a una safata de servir, amb la salseta pel damunt.
  6. Bon profit !!!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: VERATS AL FORN AMB TÀPERES