Arxius diaris: Mai 22, 2021

Amanida freda de cigrons.

Ingredients per 4 persones:

  • 350 g de cigrons cuits.
  • 2 tomàquets.
  • 2 llaunes de tonyina amb oli d’oliva.
  • 4 ous durs.
  • oli d’oliva.
  • sal.
  • un xic de vinagre de Modena.

Temps d’elaboració: 15 minuts, sense comptar el temps de bullir els cigrons

Elaboració:

  1. Posem un cassó amb aigua i sal a bullir, quant arranca el bull posem els ous amb compta de no trencar-los i sempre han de estar a temperatura ambient mai freds de nevera, ja que es trencarien. Quan torna a bullir l’aigua, deixem uns 8 minuts i retirem del aigua. Els refredem sota l’aixeta del aigua, pelem i reservem. El rovell ha de quedar amb un bonic color groc i amb una textura melosa.
  2. Preparem la vinagreta, barrejant en un bol el vinagre, la sal, la pebre i l’oli, remenem perquè s’integri la vinagreta i reservem.
  3. Pelem els tomàquets i els tallem a daus petits. Tallem els ous a trossos.
  4. Posem els cigrons ja escorreguts en un bol o safata, posem la tonyina en oli, els trossos de tomàquet i 3 dels 4 ous. Barregem amb compte per no trencar els cigrons. El altre ou el posem per sobre per adornar.
  5. Per últim repartim la vinagreta per sobre de l’amanida i ja poder servir o be reservar fins l’hora de dinar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Amanida freda de cigrons.

Macarrons de la iaia Montse

INGREDIENTS:

  • oli del rostit d’un pollastre
  • 1/4 de llonganissa amb pebre negre
  • 4 tomàquets
  • 2 cebes
  • alls
  • macarrons
  • formatge ratllat

ELABORACIÓ:

  1. Daurar la ceba, feta en bocins petits, emprant l’oli de rostir pollastre.
  2. Esmicolar la llonganissa i posar-la a coure amb la ceba.
  3. Afegir els tomàquets ratllats.
  4. Bullir la pasta, escórrer-la i afegir-la a la cassola. Barrejar-ho bé i deixar-ho coure uns minuts.
  5. Servir-ho amb formatge ratllat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LA CUINA DE LA IAIA MONTSE

Origen: Macarrons de la iaia Montse

Lasanya de carabassó amb carn picada

Per a quatre persones necessitem:

  • 400 g de carn picada, una barreja de porc i vedella
  • 2 carabassons grans
  • 1 ceba
  • una cullerada de pasta de curri roja. La quantitat que us indique, farà que la carn quede prou picant. Si no us agrada molt picant podeu substituir-ho per pebre roig fumat o dolç.
  • oli d’oliva
  • llet vegetal (jo n’utilitze de civada)
  • 1 cullerada de farina
  • 1 cullerada de mantega
  • sal

Preparació:

  1. Laminem els carabassons i fem les tires al vapor, fins que estiguen molls, per poder treballar-los. També podem torrar les tires en lloc de fer-les al vapor.
  2. En una paella fiquem oli d’oliva i comencem sofregint una cullerada de pasta de curri roja, fins que veiem que s’ha desfet. Afegim mitja ceba ratllada, sofregim uns segons i ara ja li toca a la carn.
  3. Quan ja ho tinguem sofregit, fiquem sobre el recipient on anem a fer la lasanya, tires de carabassó en la base i damunt li fiquem la carn sofregida. Col·loquem les altres tires de carabassó i li afegim la beixamel, no molt espesa, que haurem fet amb la llet vegetal, la farina, la mitja ceba i la mantega.
  4. Ho fiquem al forn, prèviament precalfat, uns 20 minuts.
  5. Podem posar-hi formatge damunt de la beixamel.
  6. I ja ho tenim.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: TASTAELMÓN

Origen: Lasanya de carabassó amb carn picada

El julivert

És una planta cultivada en horts o testos, prefereix llocs frescos i lleugerament humits. Es troba en zones temperades. Creix en substrats ben abonats, horts, jardins, pels voltants de camins, murs i zones rocoses. És una planta originària de Grècia i l’illa de Sardenya que també es troba en el Mediterrani oriental, Nord d’Àfrica i Sud-Oest d’Àsia. Actualment es cultiva arreu del món però sobretot en molts llocs d’Europa. Creix espontàniament en zones fresques al costat de parets i roques. Als Països Catalans apareix com a subespontània al voltant de les cases de pagès i molt sovint entre les roques de les parets fetes de pedra seca.

Nom cientific: julivert (Petroselinum crispum) és una planta de la família Apiàcia, també anomenada família Umbel·lífera. De les dues varietats de julivert, la de fulles arrissades (Apium petroselinum) és més decorativa però amb un gust menys intens. És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Normalment se’n consumeixen les fulles però també es pot menjar l’arrel…

Planta perenne aromàtica de 20cm fins un metre d’alçada de la família de les Umbeliferas. (l’alçada dependrà del lloc i la terra on creix).

Les fulles de julivert es recullen quan es necessiten tallant tot el pecíol intentant no fer malbé la tija principal. El creixement és molt ràpid, i així doncs, fa nous talls i pecíols de seguida. Les fulles es poden usar fresques o congelades. També existeixen seques però aquestes perden part del seu aroma.

No es recomanable tenir el julivert en remull perquè la vitamina C és soluble i es pot perdre. Al netejar-lo, sobretot si està pansit, és millor fer-ho amb aigua calenta perquè després es tritura millor.

Les arrels recollides a la tardor poden guardar-se a pots de vidre quan siguin seques.

Però sabíeu que?

El julivert és una planta amb unes propietats nutricionals més que interessants ja que el julivert conté quantitats rellevants de vitamines i minerals, així com d’altres substàncies no nutritives però beneficioses per a l’organisme humà com flavonoides i oli essencial ric en apiol i miristicina. Aporta provitamina A o beta carotè, vitamina C i vitamina E en quantitats importants. En menor mesura el julivert conté també vitamines del grup B, com la B1 i B2.

Altres propietats del julivert: el julivert és una font abundant de calci, fòsfor, potassi i sofre i en menor proporció de ferro, magnesi o zinc.

El julivert és també una bona font d’àcid fòlic i de lisina, l’aminoàcid limitant de la major part dels cereals.

El Julivert és conegut com el millor tractament per netejar els ronyons i és natural.

Amb el temps la sal s’acumula al nostre cos i necessita un tractament de neteja, i … Com podem desfer-nos d’això?

Agafeu un grapat de julivert, renteu-lo, talleu-lo en trossos petits i poseu-los en una olla, afegiu-hi 1 litre d’aigua, bullir uns deu minuts, deixeu refredar, coleu-lo i ho poseu a una ampolla neta i col·loqueu-lo a la nevera.

Si preneu un got *diàriament veureu que tota la sal i el verí acumulat, comença a eliminar-se del ronyó en orinar.

La millor forma de menjar el julivert és cru ja que si ho escalfem disminueixen les quantitats d’algunes vitamines presents. Es pot afegir cru a l’amanida o els plats i fins i tot és un ingredient fonamental del tabule.

Propietats i elements nutritius del julivert:

• És un potent antioxidant: rejoveneix la pell.

• Conté betacarotè.

• Ric en minerals com calci, fòsfor, ferro i sofre.

• Ric en clorofil·la: combat el mal alè, ajuda a depurar el cos de toxines i el greix excessiu.

• Ric en vitamina C: prevé el càncer, els problemes cardíacs, les cataractes, infeccions i ajuda a enfortir el sistema immune.

• Per ser ric en calci, és molt adequat en dietes per combatre i prevenir l’osteoporosi i durant la menopausa.

• És afrodisíac: augmenta la producció d’estrògens, especialment útil per incrementar el desitj sexual, (prendre un got abans de fer l’acte).

• És diürètic: ajuda a eliminar líquids en forma natural i molt útil per evitar la formació de càlculs i pedres del ronyo.

Per aquesta qualitat s’utilitza en dietes per tractar hipertensió i per a la salut dels ronyons.

• El seu alt contingut en vitamines i minerals el fa ideal per combatre i prevenir anèmia, anorèxia, debilitat general, fatiga, cansament físic i mental.

• Contra espasmes intestinals, (una cullerada petita de llavors per tassa d’aigua, dues vegades al dia).

• Útil contra les úlceres.

• Per combatre els polls dels cabells.

• El mal alè (halitosi) es pot combatre mastegant unes fulles de julivert.

• La ingestió en fresc afavoreix la digestió i contribueix a expulsar les flatulències i obre la gana.

• Per picades d’insectes: Puces, mosquits, paparres, etc.: Matxuqueu les fulles i fregueu amb una gasa el suc damunt la picada, deixeu la gasa damunt la picada una mitja hora.

• Alleugereix les irritacions del ulls cansats: Espremeu la planta tendra i apliqueu amb una gasa un mica de suc damunt els ulls.

• Per cops, hematomes o morats, una barreja del suc de julivert amb oli d’oliva damunt la zona afectada ho millorarà moltíssim.

• Relaxant: una infusió d’un parell de litres d’aigua amb 50g de llavors en l’aigua del bany, produirà un notable efecte relaxant al nostre cos.

• Infusions de tres tasses diàries: s’usa en casos de tos, refredats, bronquitis, trastorns menstruals, nerviosisme, reumatisme, flatulències, cistitis, edemes, còlics intestinals i com a galactagog.

• Anestèsic: apliqueu una cataplasma amb el suc diluït en alcohol damunt on faci el dolor.

• Antisèptic: és eficaç per la pell, ungles i peus, ajuda a eliminar les toxines del tabac en el cabell.

• Com a condiment menjat fresc és ideal per donar sabor a moltíssims plats i receptes, sopes, verdures, amanides, carns, etc. és perfecte per afegir a les llegums per fer-les menys flatulentes.

• Del julivert s’extreu un líquid oliós anomenat apiol i s’usa contra les febres intermitents i les neuràlgies.

– També cal tenir en compte que és *TOXIC, per tant cal prendre en les dosis correctes, en dosis elevades pot produir uns efectes contraris als desitjats.

– En dosis elevades produeix intoxicació al fetge, diarrees, vòmits i alteració del ritme cardíac.

– No donar a ocells ni aus de corral.

– Els olis essencials del julivert no són recomanables a dones en període de gestació o lactància, a causa del seu efecte úter-estimulant i les seves propietats abortives, i tampoc en casos d’hipotensió arterial o insuficiència renal. A més, està contraindicat en persones amb malalties neurològiques com epilèpsia, Malaltia de Parkinson, etc.

Dites populars:

El julivert com més s’hi fa més s’hi perd: es refereix al fet que el conreu d’aquesta planta té la competència de l’abundància les plantes silvestres de julivert i potser al fet que les llavors poden tardar un mes en germinar.

X s’assembla al julivert (X és el nom d’una persona): significa ser xafarder, referit al fet que el julivert que era, antigament, la espècia més usada en la cuina i pràcticament a tot arreu.

Et creixerà julivert en les orelles: el julivert és una planta que creix fàcilment a tot arreu inclús en condicions dures. Aquesta dita era usada de pares a fills quan no es volien rentar les orelles.

Curiositats:

Una Planta i Herba protectora

Una herba tan popular com el julivert ha originat diverses supersticions tant de signe positiu com negatiu, en considerar-se un símbol de mort però també de resurrecció. Les bruixes utilitzaven lavatives vaginals de julivert per provocar l’avortament.

El julivert es va considerar una herba misteriosa perquè les seves llavors triguen un temps a germinar.

Per contrarestar els efectes malèvols del julivert es recomanava sembrar en dijous sant i oferir una mica de julivert a Sant Pancraç, màrtir cristià sota Dioclecià, perquè atragués la riquesa. El costum d’oferir julivert a Sant Pancraç perdura encara i no és estrany veure en alguns comerços al sant amb una branqueta de julivert.

A l’antiga Roma els gladiadors, abans de baixar a l’arena, es col·locaven una branqueta de julivert presa del cinturó convençuts que aquesta herba propiciava la força i l’astúcia.

En l’Antiga Grècia el julivert estava considerat com una planta sagrada que simbolitzava el triomf i la resurrecció. Portats per aquesta creença, els grecs adornaven les tombes amb corones de julivert.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El julivert

Escudella i carn d’olla

Ingredients:

  • – 1 pit de gallina
  • – 1/2 kg. conill de vedella
  • – 1/2 orella de porc
  • – 1 botifarra blanca
  • – 1 botifarra negra
  • – 1 os de pernil
  • – 2 ossos blancs (salats)
  • – 2 pastanagues grans
  • – 1 branca d’api
  • – 2 patates grosses
  • – 2 fulles de col
  • – 300 grs. de cigrons remullats
  • – 5 litres d’aigua mineral
  • – pilota: 200 grs. carn picada de vedella, 200 grs. carn picada de porc, 2 ous, all i julivert picat, farina de galeta i sal
  • – Galets de Nadal
  • – Sal

Preparació:

  1. Posem a bullir l’aigua, i quan arrenqui el bull es posen els cigrons, la gallina i els ossos.
  2. Uns 45 minuts més tard hi afegim el conill de vedella i l’orella de porc.
  3. Quan hagin passat 3/4 d’hora, hi posem les verdures netes, les pastanagues senceres i les patates a trossos grans.
  4. Una mitja hora després ja hi podem afegir les pilotes, que haurem fet barrejant tots els ingredients, i afegint farina de galeta suficient perquè tinguin una bona textura per a donar-los forma. Reservem una mica de mescla i en fem pilotilles que bullirem més tard.
  5. Al cap de 20 minuts es posen les botifarres cuites per que s’escalfin.
    És molt important que anem escumant de tant en tant, sobretot al principi, . La sal millor posar-la al final, així podem rectificar.
  6. Per fer la sopa, nosaltres l’acostumem a bullir la prèviament en aigua la mitat del temps de cocció, i després en el brou. També bullim les pilotilles.
  7. Posem la carn d’olla en unes safates que facin festa, i cap a taula a gaudir-ne… a veure si sou a temps de fer-ne una foto quan encara sigui sencera!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ELS FOGONS DE LA ISABEL

Origen: Escudella i carn d’olla

GNOCCHETTI SARDI AMB TONYINA I TOMÀQUET

Ingredients:

  • 100 grs. per persona de gnocchetti sardi ( o qualsevol pasta petita )
  • 1 ceba
  • 1 pot de tomàquet natural triturat
  • 2 llaunes de tonyina
  • Sal
  • Pebre
  • Sucre

Preparació:

  1. En una paella, sofregir la ceba, afegir el tomàquet amb una mica de sucre, sal i pebre, deixar coure una estoneta, retirar del foc i afegir la toyina.
  2. Mesclar amb la pasta cuita i servir.
  3. Bon Profit !!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: GNOCCHETTI SARDI AMB TONYINA I TOMÀQUET

CREMA DE SANT JOSEP

Ingredients:

  • ½ litre de llet
  • 4 rovells d’ou
  • 125 gr de sucre
  • 20/22 gr de midó
  • pell de llimona
  • branqueta de canyella

Preparació:

  1. Reserva una mica de la llet freda (per desfer el midó)
  2. Posa la llet a coure amb la pell de la llimona i la branqueta de canyella
  3. Mentre, bats els rovells d’ou amb el sucre i quan ja estigui ben barrejat (pots posar-hi una mica de llet calenta per ajudar a barrejar), s’hi posa el midó desfet amb llet freda, i es barreja tot.
  4. Quan la llet ja està ben calenta, i poc a poc s’hi va tirant la barreja dels ous-sucre-midó, fent-ho passar per un colador.
  5. I sobretot vas remenant, i no deixis que bulli, ho treus just abans i SENSE DEIXAR DE REMENAR. Encara que ja no ho tinguis al foc, durant una estoneta vas remenant.
  6. Seguidament ho aboques a una safata, o plats individuals
  7. Si vols fer-la cremada, ho has de fer just abans de servir o de seure a taula ja que (segons la meva mare) deixa anar aigua i clar, s’aigualeix!
  8. Per cremar-la, sucre per sobre i amb la planxa anar fent.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LES NOSTRES CUINETES

Origen: CREMA DE SANT JOSEP

Escarola arrebossada

Verdures arrebossadesEscarola arrebossada

Ingredients:

  • fulles verdes d’escarola
  • farina
  • 1 ou
  • sal
  • oli
  • Pasta per arrebossar

Preparació:

  1. Per preparar la pasta d’arrossar has de posar farina en un bol, afegir-hi un mica d’aigua batre-ho fins que obtinguis una pasta espessa, afegeix en aquesta pasta el rovell d’un ou i la clara batuda a punt de neu.
  2. Arrebossa les fulles d’escarola a la pasta, d’una en una, i fregeix-se-les en oli abundant fins que es daurin.
  3. Retira-les amb una escumadora i deixa-les escórrer sobre paper de cuina. Serveix-les calentes, amb una mica de sal per damunt.
  4. Son perfectes per acompanyament.
  5. També és una bona idea servir-les d’aperitiu amb sal maldon per sobre

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINETES PER LA LAIA

Origen: Escarola arrebossada