Arxiu de l'autor: Administrador

Coca de llanda amb carabassa i xocolata

Coca de llanda amb carabassa i xocolata 01Coca de llanda amb carabassa i xocolata 03Coca de llanda amb carabassa i xocolata 02

Ingredients:

  • 500 g de carabassa, cuita al microones o al forn.
  • 350 g de sucre
  • 5 ous grossos
  • 180 g d’oli de girasol
  • 400 g de farina integral (o blanca)
  • 2 sobres de llevat Royal
  • 100 g de perles de xocolata
  • sucre i canyella en pols per espolsar per damunt

Procediment:

  1. Preparar la carabassa. Jo la faig al microones. La pelo amb el pelador de patates, la tallo a trossos i la poso en un bol de vidre, amb un dit d’aigua. Tapo el bol i ho poso uns 10 minuts al microones, fins que estigui tova.
  2. Triturar la carabassa cuita amb el sucre.
  3. Afegir els ous i l’oli, i contituar batent.
  4. Afegir la farina i el llevat, i remenar fins que no quedin grumolls (amb la batedora elèctrica o amb les varetes).
  5. Incorporar les perles de xocolata.
  6. Introduir en un motlle, i espolsar amb sucre i canyella per damunt.
  7. Coure al forn precalentat a 180ºC fins que estigui cuit (uns 50 min). Jo l’he cuit a la panificadora, perquè tenia ocupat el forn amb altres coses…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA AMOR I CIÈNCIA

Origen: Coca de llanda amb carabassa i xocolata

Moll o Roger?

El Moll o Roger és un acolorit peix de tonalitats rogenques típic dels taulells de les peixateries de la costa. És una espècie típica dels hàbitats bentònics litorals, tant els fons de sorra, com els de fang o els de roca. També es freqüent en els herbeis. Es caracteritza per la presència d´uns barbillons a sota de la boca que li fan de quimiosensors i que detecten els petits invertebrats que formen part de la seva dieta.

En realitat, sota aquest nom hi ha dues espècies, el oll o roger de roca (Mullus surmuletus) i el moll o roger de fang (Mullus barbatus). Ambdós es diferencien, com el seu sobrenom indica, pel tipus de fons on viuen i també per la qualitat de la seva carn, molt més gustosa en el cas de l´espècie de roca. Uns petits detalls morfològics permeten la distinció entre les dues espècies: la seva coloració és més pujada en l´espècie de roca i també presenta unes franges longitudinals grogues, les barbes sensitives són més llargues en el moll o roger de roca i el perfil del cap és quasi vertical en el moll o roger de fang.
Moll o Roger? – A dalt Mullus barbatus (Moll o Roger de fang), a baix Mullus surmuletus (Moll o Roger de roca). Noteu les diferencies morfològiques entre ambdues espècies. Foto: A. M. Arias (Ictioterm)

Una de les curiositats d´aquesta espècie és la manera com se l´anomena en funció de l’àrea geogràfica del nostre país. Segons Alcover-Moll el terme Moll és utilitzat a Barcelona i del Maresme cap a migdia, mentre que Roger es fa servir des del Maresme i fins a les comarques gironines. Girona és doncs “terra de rogers”, nom que també es manté al Rosselló. A Tarragona, les Illes i al País Valencià són “terres de molls”.

Per tant, el Maresme és la frontera on conviuen els dos mots. A Barcelona i a Badalona es parla clarament de Molls. De la mateixa manera, a tot el Baix Maresme, hi ha més tirada pels Molls que no pas pels Rogers. A Mataró, on s´usen les dos noms, hi ha tant partidaris d´un com de l´altre. A casa, per exemple, sempre n´hem dit rogers. A Caldetes (Caldes d´Estrac) es parla de rogers mentre que a Arenys de Mar, tant s´usa un com l´altre. Segurament el fet que hagi arribat molta població de Sant Carles de la Ràpita per a treballar en el port ha contribuït a aquesta barreja de noms. A pocs quilòmetres, a Sant Pol de Mar no coneixen altre nom que Roger i a més en distingeixen tres menes: el roger de fang, el roger de roca i el roger de sapa, aquest darrer pren el nom del mot amb que els pescadors del Maresme anomenen Posidonia oceanica. A tot l´Alt Maresme, tornen a guanyar els rogers i finalment, a Blanes, ja només són rogers.


Rogers acabats de pescar al Port d´Arenys. Foto: Tess Gilbert

Pel que fa als sobrenoms, en les “terres de molls”, trobem diverses formes d´anomenar-los segons l´indret. Així, el moll de roca es anomenat popularment moll roquer (a Tarragona), moll de roca (a València), moll jueu ( a Mallorca i Eivissa) o moll cranquer (a Menorca). Mentre que moll de fang rep els noms populars de moll ver (a les Illes Balears) o moll fanguer (a Tarragona). Fins i tot, a Màlaga, també apareix el mot Moll.

Des del punt de vista etimològic, el mot moll deriva del llatí mullus, mentre que roger probablement prové del francès rouget, és a dir, de color roig. En aquesta llengua a aquests peixos s´els anomena popularment rouget-barbet de vase i rouget-barbet de roche respectivament. En castellà es coneix amb el nom de salmonete (salmonete de fango i salmonete de roca) i en anglès red mullet. No deixa de ser curiós que el nom popular Moll estigui més emparentat al nom anglès que no pas al castellà.

I vosaltres, sou de molls o de rogers? Per a conèixer el vostre punt de vista respecte a aquesta dicotomia, us hem preparat una petita enquesta per a ampliar una mica més la informació al respecte. Els resultats, seran però una altre històriademar. Gràcies per endavant per la vostra col•laboració.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

LLEGIR MÉS A: Moll o Roger?

Crema de pastanaga i porros

TEMPS ESTIMAT: 40 minuts

INGREDIENTS (2 persones):

  • 3 porros
  • 2 pastanagues
  • 1 patata

PREPARACIÓ:

  1. Comencem amb la patata i la pastanaga. Tallem aquestes dues verdures i les passem per la paella fins que agafin força color. Salpebrem.
  2. Mentre es van fent la patata i la pastanaga, tallarem els tres porros (prèviament netejats).
  3. Un cop la patata i el porro tinguin aquest color…
  4. …les afegim en una olla amb aigua. L’aigua ha de cobrir les verdures.
  5. Ara incorporem els porros a la mateixa paella amb la que havíem fet la patata i la pastanaga i deixem que els porros agafin color dauradet. Salpebrem.
  6. Ja podem incorporar els porros a l’olla. La pastanaga i la patata portaven 10 minuts a l’olla. Amb 10 minuts més ja tindrem les verdures fetes.
  7. I ja només ens queda triturar bé les verdures i ja la tindrem a punt. Si veieu que hi ha un excés d’aigua podeu treure’n abans de triturar les verdures. És qüestió d’anar provant. Rectifiqueu de sal si cal. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA X 2

Origen: Crema de pastanaga i porros

CODONYAT

CODONYAT 02CODONYAT 01

Ingredients:

  • 500 grms de codonys
  • 500 grms. de sucre
  • 1 llimona

Preparació:

En Thermomix:

  1. Rentar molt bé els codonys a raig d’aixeta i eixugar-los.
  2. Tallar-los per la meitat, treure les llavors i el cor i trossejar-los, no massa grossos.
  3. Pelar la llimona ( que no quedi cap tros de pell blanca ) treure les llavors i tallar-la en quatre trossos.
  4. Posar els codonys, la llimona i el sucre dins el got de la Thermomix, triturar 30 segons a velocitats 5/7.
  5. Si és necessari, amb l’espàtula, fer baixar les restes que hagin quedan a les parets.
  6. Programar 20 minuts, 100º velocitat 5.
  7. Tornar a programar 12 minuts,100º veñlocitat5, sense el gobelet, perquè caramel·litzi.
  8. Abocar dins d’un recipient, deixar refredar i conservar dins la nevera ben tapat.

Tradicional:

  1. Rentar els codonys ben bé a raig d’aixeta.
  2. En aquest cas hi posarem, el suc d’una llimona.
  3. En una olla, posar els codonys coberts d’aigua i deixar coure 1/2 hora.
  4. Deixar temperar una estona, pelar-los, treure el cor i les llavors.
  5. Tallar-los a trossos i pesar-los ( per saber la quantitat de sucre que hi hem d’afegir, sempre la mateixa que la dels codonys ).
  6. Triturar els codonys.
  7. En una cassola, mesclar el sucre, els codonys triturats i el suc d’una llimona, amb una cullera de fusta, sense deixar de remenar, durant uns 30 minuts, fins que tingui la consistècia adequada.
  8. Posar dins d’un recipient i deixar refredar.
  9. Conservar a la nevera ben tapat.
  10. Bon Profit !!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: CODONYAT

Sopa de verdures

Sopa de verdures

La nostra interpretació de la “menestra”… Un súper éxit a casa!

Ingredients (per a 4 persones):

  • 2,5 l de brou
  • 1/2 ceba
  • 1/2 tomàtiga
  • 1 porro
  • 1 pastanaga
  • 10-12 mongetes verdes (fines)
  • 2 carxofes
  • 1/4 coliflor
  • Oli, sal i pebre bo

Preparació:

  1. La primera vegada que vaig fer aquest plat va ser inspirada per la meva germana, perquè parlàvem de sopar coses lleugeres i calentetes, i a la vegada sense hidrats. I ella me va comentar que substituïa la pasta de la sopa per verdures, i aquest és el resultat.
  2. Ratllam la ceba i la tomàtiga i les sofregim en una olla amb un poc d’oli, i a foc mig. Quan la ceba comença a tenir color, afegim el porro, tallat ben petit i després la tomàtiga. Quan aquesta és mig cuita, afegim les mongetes que haurem rentat i tallat a daus. (Aquest pas no és del tot necessari, però a mi m’agrada sofregir una mica les mongetes,perquè així donen més gust al brou).
  3. A continuació abocam el brou a l’olla i deixam que les mongetes, juntament amb la resta de verdures del sofrit, bullin uns 10 minuts. Quan arrenqui el bull, salpebram. Passats aquests 10 minuts, incorporam la pastanaga, que haurem pelat i tallat també a daus petits, i mentre comença a bullir, preparam la colflori i la carxofa.
  4. Netejam bé la colflori i la tallam petita, procurant llevar part dels troncs, perquè tarden més en coure que la part d’adalt i ens quedarien massa crus. Quan fa uns altres 10 min que bull la pastanaga, incorporam la colflori a l’olla. Pelam la carxofa llevant-li les fulles de defora i la part superior. Tallam la carxofa a quarts, i de cada quart en feim dos trossos. Just quan la colflori comenci a bullir afegim la carxofa, deixam que cogui uns cinc minuts, apagam el foc, deixam que reposi dos minuts i ho servim. I ja està, un plat calentet, lleuger i, segons en Tomeu “superboníssim”.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: WHAT’S IN MY HEAD?

Origen: Sopa de verdures

Zeytin böregi (84/135)

Zeytin böregi (84/135)

Ingredients:

  • 100 gr d´olives verdes sense pinyol (a la recepta original en posen 250!)
  • 200 gr de carn de xai picada
  • 1 ceba
  • un bon grapat de nous
  • una cullerada de pebre vermell
  • 1 o 2 cullerades de melassa de magrana
  • 1 paquet de pasta fullada (la pre-cuinada)
  • sal, pebre

Preparació:

Fem un sofregit amb la ceba i les olives. Afegim la carn. Quan sigui cuita incorporem les anous, el pebre vermell, salpebrem i deixem coure uns minuets més. Fora del foc afegim la melassa. Reservem. Estirem la pasta fullada a fi de fer-la una mica més fina de com vé (que, de fet, està ja força bé) i fem rodones amb un motlle. Posem el farciment com més a menys omplint mitja lluna i ho tapem, sense segellar-ho, amb l´altra meitat. Enfornem 20 minuts a 200 graus. Pot ser un aperitiu, un entrant o un plat principal. Molt bo!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: FOOD AND FOOT

Origen: Zeytin böregi (84/135)

Pollastre marinat amb salsa de iogurt

Pollastre macerat amb salsa de iogurt

Ingredients:

  • 3 pits de pollastre o gall d’indi
  • 2 alls
  • pebre
  • pebre vermell
  • orenga
  • espècies vàries (les que us agradin)
  • sal
  • 3 cullerades d’oli d’oliva
  • 2 cullerades de vi negre (opcional)

Procediment:

  1. Tallar el pollastre a daus.
  2. Picar l’all, i afegir-lo amb la resta d’espècies i condiments. De fet, podeu afegir allò que us agradi o tingueu, i prescindir del que no tingueu.
  3. Afegir l’oli d’oliva i el vi, i barrejar bé. (jo ho faig en un tupper. Tanco i el sacsejo bé!)
  4. Deixar macerar durant un mínim de dues hores. Si hi feu d’un dia per l’altre millor.
  5. Passar per la paella.

Ingredients per la salsa de iogurt:

  • 1 iogurt grec
  • 3 cullerades d’oli d’oliva
  • sal
  • orenga
  • 1/2 cogombre

Procediment:

  1. Tritura-ho tot.
  2. Si es vol, es pot fregir el cogombre tallat a daus. Jo no ho faig per no afegir més kcal al plat, i sense fregir també la trobo molt bona.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA AMOR I CIÈNCIA

Origen: Pollastre macerat amb salsa de iogurt

Pastis d’Aniversari de la Sara amb buttercream amb gust de petit suisse

Pastis d’Aniversari de la Sara amb buttercream amb gust de petit suisse 01
Pastis d’Aniversari de la ara amb buttercream amb gust de petit suisse 02

Ingredients primera llista:

  • 210 grs de farina normal
  • 3/4 de culleradeta de sal
  • 125 grs de cacau en pols Valor
  • 1,5 culleradetes de bicarbonat
  • Mitja culleradeta de llevat en pols

Barregem els ingredients secs i reservem.

Ingredients segona llista:

  • 60 grs de xocolata de cobertura (jo, restes de mona del Paio)
  • 250 grs d’aigua bullint

L’aboquem al damunt de la xocolata i remenem fins que quedi fosa. Arenció, queda molt líquid, és correcte!

Ingredients tercera llista:

  • 250 grs buttermilk del Lidl
  • 1/2 culleradeta de pasta de vainilla ‘bourbon’
  • 2 ous xl
  • 300 grs de sucre
  • 125 mls d’oli de girasol de gust suau

Preparació:

  1. Barrejar aquests ingredients i unir amb els ingredients de les dues llistes anteriors.
  2. Repartir la massa entre les tres motlles (aprox 500 grs per lotlle, cal pesar-los perquè quedin iguals) i enfornar durant 25 mins a 175 graus calor dalt i baox (jo, en dos forns).
  3. Deixar refredar en els motlles durant uns 10 mins i desenmotllar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCINANDO CON MAMI

Origen: Pastis d’Aniversari de la Sara amb buttercream amb gust de petit suisse

POMES CUITES AL MICROONES

POMES CUITES AL MICROONES

Ingredients:

  • 3 pomes Golden grosses
  • 6 culleradetes de sucre moré
  • 6 culleradetes d’aigua

Preparació:

  1. Rentem les pomes i els hi fem una mica de forat a la part de dalt.
  2. Les posem dins un plat fons, apte per microones i els hi posem, dues culleradetes d’aigua i dues de sucre al damunt.
  3. Les deixem coure 25 minuts a temperetura mitja i les deixem reposar una mica.
  4. Deixem refredar i ja les tenim a punt.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: POMES CUITES AL MICROONES

CUA DE BOU

CUA DE BOU

Ingredients:

  • 2 claus
  • 1’5 kg de cua de bou
  • 1 ceba gran
  • 3 pastanagues
  • 1 pebrot vermell
  • 2 grans d’all
  • 750 ml. de vi negre
  • 1/2 L. de Caldo de carn o aigua
  • 2 fulles de llorer
  • Sal
  • Pebre
  • Farina per arrebossar

Preparació:

  1. Salpebrem els trossos de la cua de bou, enfarinem i daurem en una cassola (on elaborem la recepta) amb quatre o cinc cullerades d’oli d’oliva.
  2. Quan tinguem tots els trossos de carn daurats, sofregim en aquest mateix oli el porro, la ceba, els alls (pelats i sencers) i el pebrot vermell, nets i tallats a trossos no molt grans. Afegim un polsim de sal.
  3. Afegim el lloreri els claus juntament amb les pastanagues netes i en làmines.
  4. Deixem uns minuts perquè s’estovin les verdures.
  5. Incorporem els trossos de la cua de bou i cobrim amb el vi i el brou.
  6. Quan trenqui el bull, desescumem, tapem la cassola i deixem coure a foc lent unes tres hores.
  7. Provem el punt de sal i que la carn estigui tendra i feta (s’ha de separar de l’os).
  8. Traiem els trossos de la cua de toro a una font de servir i passem la salsa per un xinès.
  9. Ens ha de quedar una salsa espesseta i brillant (com la de la fotografia), si no té “consistència” la posem a reduir en un cassó al foc.
  10. Cobrim amb la salsa i servim com acompanyament, si volem, amb unes patates fregides

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPES D’AMOR

Origen: CUA DE BOU