Dues coses: la ceba no surt a la recepta original. I la carbassa jo no la sofregeixo prèviament, la poso en cru, ja que si ho fés com diu al llibre crec que me´n quedaria sense, però…En fi, que sofregiu la ceba (jo ho faig amb oli, tot i que normalment es fa sempre amb mantega, però com que ja n´afegeixo al final crec que es suficient), afegiu la carxofa, remeneu una mica, incorporeu l´arròs, anacareu i comenceu a mullar amb el brou. En moltes receptes, abans de començar a mullar amb el brou s´hi tira vi blanc. També ho podríeu fer en aquesta recepta, segur que la millora. En fi, que a mitja cocció hi afegiu la carbassa tallada a daus, i seguiu amb el tema fins que l´arròs estigui quasi al punt. Retireu del foc i el treballeu amb la mantega i el formatge, movent la cassola i remenant amb energia. Salpebreu (la sal només si es necessari, el pebre, sempre!) i deixeu que reposi un parell de minuts abans de servir-ho.
Es posa en una “cocotte” tot en cru: les perdius (salpebrades per dins), el vi, l´oli, l´aigua, les herbes, els alls i la ceba. Les mides del vasos són per a vasos d´aigua. Es tapa i es deixa coure més o menys una hora i mitja, depenent de les perdius. Jo vaig deixar-ho aquesta estona i no em van acabar de quedar del tot fetes, part de la carn estaba dura, senyal inequívoc que els hi faltava una estona més, ben bé mitja hora. Com que vaig triturar la salsa i desprès la vaig passar pel xinès doncs el pit, que és el que em va quedar més durillo, vaig salvar-ho i ens ho vam menjar perfectament…però no em va quedar amb la melositat que hagués estat de desitjar, malgrat que tots sabem que això és ben difícil en el cas del pit.
Jo de fet vaig triturar una part de la salsa, així la combinava amb trossos de ceba cuita.
Si s´opta per fer-ho amb cebes franceses, d´aquelles petites i rodones, se´n posen noès quatre a la cocció i les altres es fan apart, en una paella amb una miqueta d´aigua, sa, sucre i mantega, tapades durant vint minuts.
