Ingredients per a fer-ne una vintena:

• – Entre 600 i 700 grams de farina de blat.
• – Dues tasses d’oli bo.
• – Una tassa d’aigua.
• – Una cullerada de saliandra (llavors de cilantre en fatarellut).
• – Una cullerada de matafaluga (les llavors de l’anís).
• – Uns 40 grams de llevat premsat (o entre 12 i 15 de llevat liofilitzat, no el Royal sinó el de fer pa).
• – Sucre.

Preparació:

1. Comencem aromatitzant la futura pasta amb la saliandra i la matafaluga. Per a fer-ho s’ha de posar en un casso l’aigua i les llavors.
2. Quan comenci a bollir es deixa cinc minutets al foc per infusionar-ho bé.
3. Mentrestant, en un ribell s’hi posa l’oli.
4. A l’oli del ribell ara s’hi ha d’afegir l’aigua de la saliandra i matafaluga, i s’hi ha de tirar bollint i passant-la per un colador. A això se li diu escaldar l’oli.
5. Ara s’ha de barrejar l’aigua i l’oli batent-ho amb unes barnilles, i al cap de no res ho tindreu emulsionat.
6. S’esmicola el llevat, s’afegeix a l’oli del ribell i es desfà ben desfet.
7. Quan tingueu el llevat desfet heu d’afegir tres parts de la farina.
8. Es barreja ben barrejat i es posa damunt del marbre.
9. Ara s’hi ha d’anar afegint farina i s’ha de pastar com si es fes pa. Ja veureu que arriba un moment que la pasta té una certa elasticitat i queda lligada. És allò que les padrines diuen “i de farina n’hi poses la que vulgo la pasta”, però que costa molt d’explicar quanta és. Jo he comptat que amb 600 grams n’hi ha prou per a estes mides, però una mica més no li faria cap mal.
10. Una vegada pastada, la pasta “s’ha de fer bona”. Això vol dir que ha de fermentar. Per a fer-ho, la posem dins al ribell, el tapem amb un drap net i el deixem en un lloc càlid però sense passar-se. Nosaltres el deixem a uns dos metres del foc i tarda poc més o menys una hora a pujar. Ja veureu que haurà pujat quan s’hi facin crivells i estigui molt esponjada.
11. Amb la pasta fermentada s’han de fer boletes una mica més petites que un ou.
12. A sobre d’un paper sulfuritzat posat damunt de la plàtera (safata en fatarellut) del forn s’han d’aplanar les boletes amb els dits. Hi ha qui diu que s’han de deixar més grosses i qui diu que han de ser primes. A mi m’agraden finetes, de més o menys mig centímetre.
13. La decoració que porten les coques fines es fa a base d’espessics fets a la pasta amb els dits índex i polze, i normalment són línies paral·leles, però recordo de petit que hi havia gent que hi feia dibuixos i tot.
14. El forn ja haurà d’estar calent a 200 graus. Hi posarem la plàtera i deixarem coure les coques fins que estiguin rosses. Això us portarà entre un quart i mitja hora segons la pasta, el forn, el dia…
15. Quan es treuen del forn s’han de deixar refredar una mica i llavors s’hi ha de tirar sucre abundant per damunt.
16. I ja està! Ja teniu una ribellada de coques fines!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPANCROSTA

Origen: Coques fines