Primer de tot pelem y fem bullir la carbassa, jo com que no tenia cap vaina de vainilla hi vaig posar un cano de canyella. Quan esta bullida l’escorrem bé, que ens tregui tota l’aigua posible i la deixem refredar.
Ara anem a preparar les galetes.
Posem la farina, si no porta llevat hi posem royal, el sucre, la vainilla i la sal en un bol. Hi afegim l’ou i es barreja tot amb els dits. A continució s’hi posa la mantega feta pomadai el licor.
Es barreja tot ben bé i quan ho tenim ben barrejat hi afegim la carbassa i les gotes de xocolata i ho barregem bé i formen una massa. Tapem el bol i el deixem reposar una horeta a la nevera.
Passat aquest temps anem fen boletes les axafem una mica i les posem a sobre la bandeja de forn que previament haurem folrat amb paper per anar al forn .
Es couen a 200 º entre 10 i 15 minuts tot vigilant de que no es cremin.
Quan les treiem del forn serna toves, però no les hi deixeu més estona ja que un cop fredes van quedan més dures.
Com que hem va sobrar carbassa, vaig aprofitar per fer madelenes , també posant-hi carbassa i boletes de xocolata. La recepta de les madelenes aqui.
Van quedar molt esponjoses , crec que era la carbassa que els hi donaba Un toc com humit I aixó feia que inclós al cap de dos dies estiguessin tovetes com el primer dia.
Com que en varen sortir unes quantes, vaig congelar-ne una part i he de dir que un cop descongelades van quedar con si s’acabessin de fer:
El dia abans es posen els tacs de cérvol en un tupper i es salpebren. Se li afegeixen les verdures, excepte els tomàquets, tallades a trossos grossos, el llaurer, la farigola i el mig litre de vi negre i es deixa 24 hores en maceració a la nevera.
Es retiren les verdures i les herbes aromàtiques i es cola la carn recollint el vi en un recipient.
En una cassola fonda es posa oli d’oliva i quan és calent se li afegeix la carn i es sofregeix.
Quan és rossa se li afegeix el vi negre i es deixa que vagi coent.
Es talla tota la verdura a trossets petits i es va sofregint en una paella amb un raig d’oli d’oliva, es pelen els tomàquets, se li treuen les llavors, es tallen a trossets i s’afegeixen a les verdures.
Quan estan ben confitades se’ls hi afegeix el vi ranci i es deixa que redueixi. S’afegeixen les verdures a la carn i es deixa que vagi coent lentament tot junt fent xup xup.
Aproximadament, trigarà 1 hora i mitja perquè la carn sigui tendre. Llavors se li afegeix l’all i oli i el romesco remenant perquè quedi ben integrat. Es rectifica de sal i pebre i ja ho tenim llest per menjar.
Nota:
El romesco el tenia congelat. Si no teniu romesco, el podeu substituir per una picada.
Com que era tard, l’all i oli el vaig posar comercial , de la marca Chovi, per mi el millor del mercat. Aquests guisats queden més bons d’un dia per l’altra
– 1 rajola de cobertura de xocolata negra per desfer (per exemple VALOR).
– Foie mi-cuit
– Sal Maldon
– Reducció de vinagre de Mòdena (o de gustos, per exemple, de gerds)
Preparació:
Desfem la xocolata en un cassó a foc lent.
Ens protegim les mans amb uns guants de plàstic i suquem un dit a la xocolata. L’escampem per a cadascun dels forats de la glaçonera de silicona (a poder ser rodona) tot fent una capa fina. Posem la glaçonera al congelador.
Mentrestant, esmicolem el foie amb els dits o amb l’ajuda d’una forquilla procurant que no hi quedin grumolls.
Repetim el procediment del punt 2).
Omplim els forats de foie i cobrim la part superior de xocolata.
Posem els bombons al congelador.
En el moment de servir-los, els desmotllem i els presentem amb una gota de reducció de vinagre de Mòdena i un polsim de sal Maldon.
La principal peculiaritat d´aquesta recepta és que no només salpebrem el conill abans d´enrossir-lo sinó que a li posem una barreja de sal, pebre, canyella en pols i orenga. Podria doncs ser una mena de conill a la canyella, ja que aquesta espècie és força dominant, tot i que al final no es nota tant com podríem haver pensat. Fem doncs aquest primer pas.
Marquem el conill, banda i banda, i el reservem.
Sofregim la ceba tendra a la cassola amb les restes d´haver enrossit el conill. Pocs minuts, la ceba tendra té poc a veure amb la seca, realment.
Recuperem el conill i mullem tot el conjunt amb el vas de vi blanc. Pot ser perfectament un vas de vi negre, de fet era la meva intenció inicial. El conill, el guisat en si, agafaria llavors un color i un gust força diferents, queda pendent fer-ho, malgrat que al blog ja hi ha exemples de conill a la cassola amb vi negre. Ja li donaré un toc diferent al proper.
Preparem la picada en aquest moment, ja que la necessitarem molt abans del que normalment es requerida. He decidit utilitzar, apart de les clàssiques ametlles, all i julivert el no menys clàssic pa fregit, o torrat si voleu anar en una línia més saludable. Entre el pa i les ametlles n´hi haurà de sobre per espessir la salsa, fet que podríem haver potenciat enfarinant el conill.
L´altra característica d´aquest conill a la cassola és que juntem brou i picada des del principi, vaja, que quan mullem amb el brou aquest ja porta la picada integrada. Tapem la cassola i deixem coure, a foc lent, uns 25 mints.
No està de més, si tenim marge per fer-ho, que reposi una mitja horeta, i just abans de servir-lo el torneu a escalfar. Si la salsa us ha quedat massa espessa poseu-li una mica més de brou. Si està com voleu, doncs només queda que emplatar i disfrutar. Una recepta molt senzilla, molt clàssica…i molt efectiva
Peleu les patates i talleu-les en juliana molt prima (millor si ho feu amb una mandolina), barregeu de seguida amb l’ou, la farina i un pessic de sal.
Pinteu uns motlles de mini-muffins amb una mica de mantega i ompliu-los amb les patates deixant un foradet al mig. Coeu-los al forn a 200º durant uns 20 minuts.
Barregeu la ricota amb un pessic de pebre.
Deixeu refredar els nius de patata i treieu-los dels motlles. Ompliu-los amb la crema de ricotta i completeu amb un trosset de salmó fumat.
Separar els caps de les cues de les gambes, pelar les cues i treure l’intestí que hi ha a l’esquena de cada cua.
Tallar-les a daus i reservar-les a la nevera.
Reservar també els caps.
Picar ben petits els porros, la ceba, 2 alls i el julivert. Reservar.
Tallar a daus petits i regulars el carbassó i la pastanaga. Reservar.
Barrejar el mató amb les fulles d’alfàbrega picades. Reservar.
Picar molt fines les escalunyes i el tercer gra d’all. Reservar.
Ratllar els tomàquets treient-ne les granes.
Per la salsa:
Posar a sofregir ben rossos els caps de les gambes en una paella fonda o cassola, salpebrar-los i afegir-hi les escalunyes i l’all picat.
Deixar enrossir sense parar de remenar, tirar-hi el Porto, i deixar-ho reduir.
Tirar-hi el tomàquet ratllat.
Deixar que es vagi fent durant uns 20 minuts. Afinar de sal i pebre i passar-ho pel colador xinès.
Reservar.
Pel farcit:
Sofregir lleugerament els porros i la ceba, uns 8 minuts, afegir-hi les alls i el julivert.
Continuar sofregint a foc suau durant 2 minuts.
Tirar-hi les cues de gambes, salpebrar, deixar-ho coure tot junt només un minut, apartar-ho del foc i reservar.
Escaldar en aigua bullent amb sal, els dauets de pastanaga i carbassó durant 1 minut. Escórrer i afegir-ho al sofregit anterior, tot barrejant-ho sense coure més.
Afegir la barreja de mató i alfàbrega.
Muntatge:
Bullir les plaques de lasanya al dente, escórrer, refrescar i estendre-les sobre un drap per restar-los humitat.
Partir cada placa pel mig, disposarem de 20 quadrats de pasta.
En una plàtera per anar al forn, muntar les lasanyes individuals, 5 plaques per persona, 4 pisos de farcit.
Repartir-hi la sala de tomàquet i el formatge ratllat i posar-ho al forn a 180ºC, just que quedi suaument gratinat.
Feu l’albergínia a talls petits, saleu-la i deixeu reposar una estona.
Talleu la ceba i els pebrots a daus petits.
Peleu les tomates i tritureu-les.
Talleu la botifarra en rodones d’un cm. de gruix. A foc fort, en una cassola sense oli, marqueu els talls de botifarra, no cal coure massa. Retireu de la cassola.
Afegiu una mica d’oli al que ha deixat la botifarra i rostiu les ales de pollastre, quan siguin rossetes les saleu i sense treure-les de la cassola, hi poseu, primer la ceba, deixeu fregir una mica; desprès els pebrots i per últim l’albergínia espremuda. Deixeu coure uns 10 minuts més i afegiu el vi blanc, quan hagi reduït, poseu la tomata triturada i el sucre. Proveu de sal.
Escalfeu el caldo fins a bullir.
Aboqueu els fideus a la cassola, tot remenant-los damunt del foc perquè agafin el gust de la salsa.
Afegiu el caldo a la cassola en dues vegades i deixeu coure segons les indicacions del fabricant.
Retireu del foc, afegiu els talls de botifarra i deixeu reposar 5 minuts amb la cassola tapada i serviu.
-200gr de pinya en almívar tallada a trossets petits
-8 galetes tipus Maria
-30gr de mantega fosa
-1 cullerada de caramel líquid
Preparació:
Muntar la nata amb el sucre en pols i mesclar amb el formatge mascarpone. Posar dins d’una mànega pastissera i reservar a la nevera.
Picar les galetes i barrejar amb la mantega i el caramel líquid.
Muntar les postres en copes o gots per capes:Una mica de cruixent de galeta, a continuació una mica de mascarpone, una capa de pinya, una mica de galeta etc, fins acabar amb una capa de mascarpone.
una fulla de pasta fullada (jo he fet servir la del LIDL)
sucre
Preparació:
Estenem una fulla de pasta fullada i posem sucre per damunt. Aplanarem amb el corró per tal la sucre s’integri. Començarem a doblegar els extrems de la massa cap a al centre de la massa. L’efecte és crear dos cilindres que acaben unint-se al centre). Jo no ho he aixafat, però hi ha qui ho fa.
Començarem ara a tallar les palmeretes, com si d’un embotit es tractés, el grossor aproximat, 1 cm.
Anirem col·locant les palmeretes sobre la safata de forn (amb paper vegetal) deixant un petit espai entre elles. Tirarem més sucre per damunt de les palmeretes, però sense passar-nos.
El forn ha d’estar precalentat a 200º. Les courem uns 10 minuts, que és quan comencen a daurar-se. Les girarem totes i les tornarem a posar 2 minuts més perquè acabin de daurar per l’altre costat.