Arxiu d'etiquetes: TOMAQUET

Crestes de carn

Deixa un comentari

Ingredients per 16 empanadilles:

  • – Carn picada mixta de porc i vedella (paquet de 400 gr)
  • -Tomaquet triturat (natural o de pot)
  • – 1 ceba
  • -Paquet empanadilles la Cocinera (venen ja 16 fetes)
  • – Ou

Preparació:

  1. Primer de tot posem a escalfar el forn.
  2. Agafem una olla i li tirem un raig d’oli, un cop estigui calent, li afegim tota la carn picada (anem tirant sal al gust), un cop la carn esta doradeta i afegiu la ceba picada, quan veieu que la ceba també está cuita i afegim el tomaquet triturat (de pot o natural, com vulgueu).
  3. Un cop fet el sofregit, agafeu el paquet de empanadilles les estiureu sobre el marbre i les ompliu del sofregit, no ens passesim gaire en omplirles perque després costen de tancar o estan tant plenes que se’ns trencaran.
  4. Per tancarles dobleguem l”altre meitat i les sellem amb l’ajuda d’una forquilla.
  5. Acte seguit, agafem l’ou, el “batrem” i amb l’ajuda d’un pincell anem pintant totes les empanadilles.
  6. Un cop pintades les poseu al forn a uns 200º durant uns 15 minuts, o quan veieu que ja estan dorades.
  7. Bon profit!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINEM CUINEM

Origen: Crestes de carn

Tomacó (tomàquet de penjar)

Deixa un comentari

El tomacó es una varietat de tomàquet per untar el pa, que es conserva a temperatura ambient durant setmanes, millorant així les seves propietats.

El tomacó és un tomàquet que tradicionalment feien els pagesos per penjar i així tenien tomàquet tot l’hivern pel pa amb tomàquet. És un tomàquet que es conserva molt bé i és excel·lent per untar el pa.

Colors: Vermellós-rosat o ataronjat amb uns marges groguencs segons l’època i la varietat.

El tomàquet per untar pa es pot trobar en els punts de venda durant tot l’any. Les plantacions dels agricultors associats a Catalunya, Mallorca, Almeria i Múrcia, les varietats seleccionades així com les seves propietats de llarga conservació, permetent disposar de tomaca tot l’any. Segons l’època de l’any, l’aspecte del tomacó pot variar.

Conservació: A diferència d’altres varietats de tomàquet, el tomacó s’ha de conservar a temperatura ambient, preferentment a més de 18ºC en un medi airejat i moderadament sec. En aquestes condicions el tomacó no únicament es conserva adequadament sinó que milloren les seves condicions per untar pa. Segons el moment de la recollida (quan les condicions són més càlides i seques) el tomacó es pot conservar durant mesos.

Durant la conservació el tomàquet perd progressivament part del seu pes per la pèrdua d’aigua. Al mateix temps les parets interiors del fruit (mesocarpi) es van estovant. Aquesta característica és la que permet que siguin òptims per untar pa, ja que en refregar, el tomacó no mulla, sinó que es desfan les seves parets interiors sobre el pa, quedant pràcticament només la pell.

Quan la conservació es perllonga molt i sobretot si el fruit no està a les fosques, el pigment vermellós es degrada i apareixen coloracions grogues. Aquesta coloració es pot confondre amb els colors grocs deguts al cop de sol produït sobre el fruit, quan aquest està massa exposat durant el cultiu.

Consum: La capacitat del tomacó per untar pa millorarà si es conserva durant uns dies a temperatura ambient i en un medi airejat.

És millor tallar el tomacó verticalment en lloc d’horitzontal-ment, d’aquesta manera les dues parts mullen per igual.

El tall vertical és millor fer-ho de forma perpendicular a la petita bretxa que tenen en la part superior, així la paret interior de la tomaca queda en el mig i és més fàcil d’untar.

Història del producte: El tomacó és un conjunt de varietats d’origen tradicional amb l’aparença diversa que es caracteritza per tenir una llarga vida post-collita en condicions seques i càlides. Durant la conservació les parets interiors de la tomacó s’estoven. Aquest procés permet que en usar-los per untar pa, la carn interior del tomàquet es desfaci gairebé completament.

Tradicionalment les varietats de tomacó es conreaven a l’estiu i es recollien preferentment fins a mitjans d’agost, abans de les tamborinada habituals. Es guardaven en llocs secs, ventilats, sovint fent enfilats que es penjaven a les golfes per millorar la seva conservació. En condicions òptimes aquests tomàquets es podien conservar tres mesos o fins a més.

Aquests tomàquets es consumien per cuinar o bé per untar pa. Sovint tenien la pell molt gruixuda i a mesura que s’allarga la seva conservació disminueix la seva qualitat per al consum en amanida.

Diferència entre d’altres tomàquets i el Tomacó: Quan s’usa per untar pa una varietat que no pertany al grup dels tomacons, es mulla el pa amb la part mucilaginosa que envolta les llavors, però no es desfan les parets (mesocarpi) del tomacó sobre el pa.

Els Tomacons són varietats d’origen tradicional que tenen la característica de conservar-se molt temps de forma natural a temperatura ambient. Durant la conservació s’obtenen les característiques que permeten que el tomacó faci suc.

Conservació: D’1 a 3 mesos segons època de recol·lecció. 
Conservació a temperatura ambient (superior a 18º C) en ambient sec (<80% HR) i ventilat.

En trovareu a: GERMANS ESTEVE PRÉSSEC D’ORDAL

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Tomacó (tomàquet de penjar)

Suquet d’escòrpora amb patates

Deixa un comentari

INGREDIENTS 2 pers.:

  • 1 escórpora a filets (d’uns 800gr) (que us posin el fetge)
  • 2 patates grans
  • 1 ceba
  • 4 cullerades d’oli
  • pebre
  • sal

Per al brou:

  • el cap i les espines de l’escórpora
  • “herbes del caldo”
  • tot el peix que trobeu, si es de roca millor (roger, cintes, cap de lluç, un rapet, crancs, galeres, etc..)
  • 3 fulles de llorer

Per al sofregit:

  • 1/2 porro
  • 1 pastanaga
  • 3 grans d’all
  • 3 tomàquets madurs
  • 2 cullerades d’oli
  • sal
  • vi blanc

Per a la picada:

  • 20 gr d’avellanes torrades sense pell
  • 1 gra d’all pelat
  • 2 branquetes de julivert
  • 50 gr de pa sec
  • 100 ml de vi blanc o brou de peix
  • uns brins de safrà

ELABORACIÓ:

EL BROU:

  1. Primer de tot prepararem un brou de peix.
  2. Posarem aigua a escalfar i colocarem tot el peix ben net a dins.
  3. He aprofitat per comprar bastant de peix i fer un bon brou. Així em sobrarà i tindré brou de peix congelat per tot el mes (s’ha de pensar amb el cap….i no amb el cul, jeje).
  4. Unes cintes
    El cap de l’escòrpora
    Un rapet sencer
    Peix de roca
    L’espina d’un llenguado
    Crancs, galeres, cap de lluç, tot el que li sobri al peixeter serà benvingut.
    I finalment les herbes del caldo (chiribia, pastanaga, porro, api…)

EL SOFREGIT:

  1. El sofregit es pot fer de varies maneres. Podeu fer el sofregit i amb això preparar el brou barrejant-ho amb el peix, aigua, herbes caldo, etc…
  2. O podeu fer un sofregit de tomàquet al que desprès hi afegirem el brou de peix, com he fet jo.
  3. Escalfar l’oli en una cassola i afegir-hi el porro, la pastanaga, l’all i la ceba. Daurar uns quatre minuts a foc suau.
  4. El secret d’un bon sofregit és deixar-lo caramelitzat….coure poc a poc i que es vagi torrant.
  5. Aprofitem per daurar una mica el fetge de l’escòrpora i reservar, que l’utilitzarem per la picada.
  6. Quan estigui roset incorporar els tomàquets triturats.
  7. Afegir un got de vi blanc. Jo he posat meitat “Gran Chef” (veure recomancions del blog) i meitat “Albariño Rias Baixas”.
  8. Tapar i coure 5 minutets a foc lent.
  9. Llavors, passar-li el turmix (en la mateixa paella o en un pot apart).

LA PICADA:

  1. D’altre banda, preparar una picada. Fregir les avellanes, amb el pa sec, el julivert i l’all.
  2. Quan estigui una mica torrat, col.locar-ho en un pot per la batedora, afegir el fetge de l’escòrporda i una mica més de vi o una mica del mateix brou de peix, i tritura-ho fins obtenir una crema.
  3. Aneu en compte no se us cremi el julivert, que serà qui mani el límit de temps.

EL SUQUET:

  1. Pelar les patates i tallar-les a rodanxes d’un centímetre de gruix.
  2. Escalfar l’oli en una cassola i, si voleu, com he fet jo, fregiu unes gambetes que ens serviràn per a decorar el plat.
  3. Retirar-les i reservar-les amb l’escòrpora.
  4. En en mateix oli i en la cassola, posar el sofregit que ja tenim apunt i afegir el brou de peix (colat) suficient per a coure amb garanties les patates(que les cobreixi bastant).
  5. Salpebrar i coure durant uns 20 minuts tapat.
  6. Quan veiure que a les patates els falta molt i molt poc, afegir els filets d’escòrpora i les gambes.
  7. Seguidament, ja podeu afegir també la picada i escampar-la be per tota la cassola.
  8. Salar i sacsejar la cassola de tant en tant.
  9. Coure tres minuts més i servir ben calent, amb un cop de grill al forn (3 minutets).

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Suquet d’escòrpora amb patates

Gratinat d’alberginies i tomàquet

Deixa un comentari

Necessitem:

  • – Alberginies
  • – Tomàquet de pot
  • – Formatge parmesà

Preparació:

Comencem per les alberginies: les rentem, els hi tallem cap i cua i les tallem a lo vertical, en unes tires de 3-4 mm de gruix. Com quedarà llarg les podem dividir en dos trossos. Les salem bé i les deixem en una escorredora. D’aquesta manera aniran treien suc i el punt amarg que tenen desapareix. Això hauria d’estar mínim una hora. Es pot aprofitar que la cosa va per llarg per fer a la vegada el tomàquet. Ja que hi ha temps, en comptes de pillar tomàquet fregit, comprem tomàquet triturat i el fregim nosaltres mateixos amb oli, sal i una mica de sucre. També ho deixem hora i pico, que si està molt rato pillarà un punt confitat molt bo 😮

Passa’t el temps, traiem les alberginies i les assequem amb paper de cuina. Després les enfarinem i les tirem a una paella plena d’oli calent. Deixem que es dorin una mica i les traiem posant-les sobre un altre paper de cuina, que xupi una mica l’oli.

A continuació agafem la plata que posarem al forn i posem una capa d’alberginia. A sobre una de tomàquet, una d’alberginia, etc… i acabem amb una d’alberginia a dalt. A sobre li posem parmesà ratllat i ho posem a gratinar uns quants minuts. I està molt bo.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Gratinat d’alberginies i tomàquet

Arròs al forn

Deixa un comentari

Ingredients per a 4 persones:

  • 2 gots d’arròs (preferiblement rodó o bomba)
  • 1/2 cabeça d’alls
  • 2 o 3 patates
  • Bacallà (ja estellat o trocejat, o fresc)
  • Pot de cigrons cuits (petit)
  • 2 tomàquets
  • Safrà (o colorant)

Preparació:

  1. Posar a escalfar el forn a 220ºC
  2. Dessalar el bacallà prèviament i, en cas que l’hagueu comprat en peça, estellar-lo o fer-lo a trocets petits.
  3. Tallem les patates a rodanxes fines i els dos tomàquets per la meitat.
  4. De mentres, anem bullint aigua en una olla. Exactament el doble d’arròs, és a dir, 4 gots d’aigua per 2 d’arròs que posarem.
  5. Col·loquem tots els ingredients en una cassola de terrissa mitjana/gran. Les patates a rodanxes, les 4 meitats de tomàquet, els alls sencers i sense pelar, els cigrons i el bacallà. Ho repartim per la cassola. Al final hi afegim l’arròs, el safrà (o colorant) i un bon raig d’oli d’oliva del bo.
  6. Un cop bulli l’aigua que estavem escalfant, l’aboquem a la cassola. Ho remena tot una mica perquè quedi homogeni i ho posem de seguida al forn durant aproximadament 3/4 d’hora – 1 hora. Fins que es begui tota l’aigua i quedi, com diuen per allà baix… “socarraet”.
  7. És un plat senzill de fer ja que tot es posa cru! i està per llepar-se’n els dits!!
  8. Bo, que vaja de gust!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINEM CUINEM

Origen: Arròs al forn (recepta de la xurri)

Arròs amb botifarres

Deixa un comentari

Ingredients per a 4 persones:

  • -3 o 4 cebes
  • -Una mica de tomàquet natural triturat
  • -4 tassetes d’arròs (la mesura internacional de totes les mames per l’arròs)
  • -Una botifarra crua i una de negre
  • -1,5 litres de caldo de carn (si fa pal, pasti avecrem xup xup i fa el fet)
  • -Ramet lligat (a totes les receptes ho posen i queda bé…)
  • -Per fer variacions sobre el tema: dos ous o 200gr de parmesà ratllat.

Preparació:

La preparació es fàcil: Hi posem un raig d’oli a la cassola i dorem les botifarres tallades a trossets. Un cop fet això, les retirem i aprofitem l’oli per fer un sofregit amb la ceba i el tomàquet (hi ha qui a vegades li afegeix pastanagues). Hi afegim el caldo bullint i hi tirem l’arròs i el ramet. L’arròs triga de 10 a 15 min depenent del foc i la cassola. Ho aneu provant i afegint caldo per tal que no s’enganxi. Es millor anar afegint el caldo (que el tindrem bullint) a poc a poc per tal d’aconseguir que l’arròs quedi com més ens agradi (o més sec o més caldós). Just cinc minuts abans d’acabar el bull hi afegim les botifarres.

Variant 1: Fem l’arròs per tal que quedi molt sec, batem dos ous com si féssim una truita, ho tirem per sobre i a gratinar al forn. (El que podeu trobar com a arròs amb crosta)

Variant 2: També amb l’arròs sequet tirem per sobre parmesà ratllat i a gratinar. Boníssim.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Arròs amb botifarres

Estofat de vedella a l’estil del Manel

Deixa un comentari

INGREDIENTS:

  • 1/2 Quilo de carn de vedella de la part del coll ben polida, sense greix.
  • 1 Quilo de patates vermelles.
  • 10 g de moixernons (carreretes)
  • 3 Tomàquets madurs.
  • 2 cebes de Figueres mitjanes.
  • 2 grans d’all.
  • 1 got de vi negre, si pot ser, de qualitat.
  • Sal i Pebre.

ELABORACIÓ:

  1. Inicialment preparem tots els ingredients: ratllem els tomàquets, les cebes i els alls.
  2. També pelem les patates i les tallem a daus de mida mitjana. Els moixernons es posem a remullar en un bol.
  3. Salpebrem la carn i la posem a enrossir en una cassola mitjaneta.
  4. Quan la carn agafa color, afegim l’all picat menudet i remenen una mica.
  5. Després, de seguida, afegim la ceba que hem triturat molt fineta.
  6. Passats uns 6 o 7 minuts, quan la ceba agafi color i estigui prou feta, afegim el tomàquet ratllat i ho deixem fer poc a poc.
  7. Una vegada estigui fet el tomàquet ( 8 minuts ), afegim un got generós de vi negre i apugem el foc perquè comenci a fer xup-xup de seguida.
  8. Quan el vi hagi reduït, afegim els moixernons amb la seva aigua i deixem fer. A partir d’ara la cocció es prolongarà fins els 45 minuts. Hem d’anar afegint aigua calenta de tant en tant per que mai es quedi sense suc la cassola mentre es fa la carn.
  9. Passats aquest 45 minuts, darrerament afegim les patates al guisat i les cobrim completament amb més aigua calenta i deixem fer poc a poc. El procés trigarà uns altres 15-20 minuts.
  10. Quan les patates estiguin fetes, el plat estarà llest !
  11. Aquest plat es millor deixar-lo reposar un temps abans de menjar-lo, i està molt més bo d’un dia per l’altre.
  12. Això es tot amics… Bona Cuina !!!!

Recepta extreta de “La Cuina de Sempre”

Origen: Estofat de vedella a l’estil del Manel

Gaspatxo de síndria, tomaca i alfàbrega

Deixa un comentari

Ingredients: (per a 4-5 persones)

  • 1/2 kg de tomaques
  • 1 kg de síndria neta
  • 100 g de ceba tendra
  • 60 g de pa eixut
  • 70 cc d’oli
  • 30 cc de vinagre tradicional
  • 20 g de fulles d’alfàbrega
  • 250 cc d’aigua
  • sal

Preparació:

  • S’escalda l’alfàbrega i es reserva.
  • Es tallen les tomaques, la síndria i la ceba i es posa tot al pot de la batedora o robot juntament amb el pa, l’aigua i l’alfàbrega.
  • Es tritura i es cola, s’hi afegeix l’oli, el vinagre i la sal i es remena bé.
  • Es posa a la nevera i se serveix ben fresquet amb unes gotes d’oli d’alfàbrega pel damunt.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Gaspatxo de síndria, tomaca i alfàbrega

Lluç a la catalana (90/164)

1 Resposta

Ingredients (3/4 persones):

  • 1 lluç tallat a rodanxes
  • 2 patates grans
  • 1 ceba
  • 2 grans d´all
  • 2 cullerades de concentrat de tomàquet o 6 de salsa normal, espessa
  • farina
  • pebre vermell
  • safrà
  • julivert
  • oli, sal

Preparació:

per al “brou curt”: 1 litre d´aigua, 1 full de llorer, 2 cullerades de vi blanc, 1 tros de ceba, el cap del lluç i si teniu alguna coseta més doncs també…vint minuts bullint i llestos

Comencem per les patates, pelant-les i tallant-les a rondanxes no massa primes. Les fregim (no totalment) i les reservem. després fem el mateix amb el lluc, tot i que abans l´enfarinem. No el fem gaire, només el marquem.

Per fer la salsa posem a sofregir una ceba ben picada amb un gra d´all. Matxaquem al morter l´altre gra d´all amb una mica de safrà i julivert. Quan la ceba està al punt hi tirem la farina i el tomàquet, remenem una mica i fora del foc hi tirem una culleradeta de pebre vermell. Tot seguit hi tirem el “brou curt” (l´equivalent a uns tres o quatre vasos d´aigua), remenem i ho tornem a posar al foc juntament amb la picada, que hem dissolt dins del morter amb una mica de brou. salem i ho passem primer pel minipimer i tot seguit pel xinès.

Posem una mica de salsa al fons de la cassola que anirà al forn, les patates i a sobre el peix. Ho cobrim amb la resta de la salsa i ho deixem coure al forn durant unes 15/20 minuts…per a fer les patates, ja que amb deu n´hi ha de sobres per al peix. Una sol.lució es treure el peix al cap de deu minuts i deixar les patates deu més al forn.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM—ANTERIORMENT: FOOD AND FOOT

Origen: Lluç a la catalana (90/164)

Pastís de peix ben bó

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 9 ous
  • 1 paquet de lluç congelat
  • 1 potet de tomàtiga frita, però de la bona, eh! de la que al pot posa ben gros: CASERA.
  • 1 potet de nata
  • un numero indeterminat d’entre tres i sis bocins de pa banyat en llet
    mig sobret de formatge rallat que tenia per la gelera

Preparació:

  1. I per fer la mandanga aquesta vaig ficar tres dels nou ous i les vaig bollir. Mentres vaig posar el peix al xismet de cuinar al vapor de Lekué, i en sis minuts el tema va estar fet. Vaig batre els ous, els vaig mesclar amb la nata, el formatge i hi vaig esmicolar el peix. Després hi vaig anar posant pa banyat en llet perque trobava que el motlle és molt gros i per mi que allà hi faltava gènero.
  2. Quan ja no tenia més pa i vaig trobar que ja s’espenyava massa l’invent, vaig posar-ho al motlle i hi vaig posar els tres ous bollits allà enmig. I tot al microones tipo 25 minuts. O por ahí.
  3. Balanç de coses brutes: pot de la minipimer, silicona de bollir, silicona del motlle, una cosa on mesclar tot i una cosa per mesclar tot. I ja.
  4. I va quedar bó. Ben bó.
  5. M’encanta que los planes salgan bien.
  6. Sols tenim aquesta foto lletja horrorosa perque en Guillem no té fe en jo, i se pensava que la cosa aquesta no seria menjadora. Homo de poca fe. Li va agradar a ell i a la resta dels amics amb qui passàrem la nit de cap d’any.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: CUINA EXPERIMENTAL

Origen: Pastís de peix ben bó