INGREDIENTS:
- 500 g d’ametlla mòlta (marcona)
- 5 rovells d’ou
- 150 g de xarop de glucosa
- 450 g de sucre
- 150 g de nata per muntar
- vainilla, canyella
- colorant alimentari color ou
Per cremar-lo:
- gema pastissera
- sucre
- gelatina o nappage
ELABORACIÓ
- Preparem els rovells en un recipient.
- Utilitzaré la vainilla líquida Vahiné.
- Hi afegirem 4 taps de vainilla líquida Vahiné juntament amb els rovells o si en teniu en pols, en pols.
- Ara la canyella.
- Un parell de culleradetes de cafè, més o menys.
- Ara el xarop de glucosa. Jo ho compro a una botiga de pastisseria que es diu “Solé & Graells”, ara Guzman, però ho podeu encarregar a la farmàcia també.
- Ho mesurem bé.
- Ara una mica de colorant d’ou, que també compro a la mateixa botiga on-line.
- Amb mitja culleradeta de cafè tindrem suficient.
- Ho barregem tot i ho reservem.
- Ara, per una banda, posem la pols d’ametlla dins el bol de l’amassadora.
- Incorporem la barreja que hem fet.
- Posem la pala i ho barregem una mica, no gaire, un minutet i prou. Ho reservem.
- Ara, en un recipient per bullir…hi posem la nata amb el sucre i ho remenem bé. Ho posem a foc baix sense deixar de remenar.
- Controlem la temperatura de tant en tant.
- Ha d’arribar a 119º graus (punt bola mitja-força). Us recomano la lectura de l’article: “Els sucres a la pastisseria”. Jo utilitzo un termòmetre de cuina però si no en teniu podeu fer servir el mètode clàssic. Es tracte de tirar un raig d’almívar dins un got o un bol petit amb aigua freda. L’agafeu de seguida i intenteu fer una bola amb els dits.
- Si trobeu que podeu fer això…voldrà dir que ja està.
- Recordeu de remenar de tant en tant per evitar que el sucre s’engaxi i enfosqueixi massa.
- Un cop tenim el sucre al punt, amb la batedora a la velocitat mínima…anirem tirant el nostre almívar de nata poc a poc fins que es barregin bé tots els ingredients. També serà el moment de rectificar de vainilla i canyella si cal.
- Ho podeu tastar…amb compte de no cremar-vos, clar.
- Ho heu de deixar uns 20 minutets…que refredi una mica tot el conjunt. Però compte amb la batedora, que ha de fer molta força i es pot escalfar i trencar-se. La podeu anar parant a estones, per a no sobreescalfar-la.
- Veureu com va agafant textura i un color agradable.
- Mentre es va refredant el torró anirem preparant la caixa on guardar-lo. Us recomano una caixeta de fusta, que tingui la mida d’una barra de torró ja sigui d’altura o de llargada. A mi me l’ha regalat una noia que té una parada de llegums al Mercat Municipal i que abans era una caixa de cabell d’àngel. Però podeu utilitzar un tàper de les mateixes dimensions. L’heu de folrar bé amb paper de forn tipus cuisson.
- Marqueu bé totes les cantonades, és important. que no es mogui gaire el paper.
- Ara farem una base de sucre llustre, per evitar que s’enganxi el paper al torró.
- Molt bé. No està fred però tampoc massa massa calent. Ja ho podem escudillar.
- Ho repartim bé.
- La textura és molt curiosa i ara ja el podeu tastar més fred. A que està bo?
- Ho aplanem una mica i tirem sucre llustre per sobre del torró per, denou, evitar que s’enganxi.
- Tapem amb el paper posem la tapa i pressionem ben fort. Hem de fer una pressió equitativa per evitar que ens queden bombolles d’aire enmig.
- Jo hi poso un tàper a sobre….de la mida de la tapa i a sobre del tàper una pedra d’aquestes de cuinar a la pedra que pesa molt.
- Heu de deixar un pes important a sobre del torró durant 4 o 5 hores. Desprès ja podreu treure el pes i guardar el torró a la nevera sense desemmotllar encara que el fred l’acabi de travar.
- A l’endemà, per exemple, ja podeu abocar el torró.
- Li traurem tot el paper amb compte per qué està dur però no deixa de ser una textura similar al fang. Es pot deformar.
- Tallarem la primera capa (que podrem utilitzar per fer el massapà del tortell de reis per exemple).
- I ara si, tallem una llesca de la mida d’un torró. Poc a poc i bona lletra.
- Perfecte. Això ja ho tenim gairebé acabat.
- Ara, aplicarem una fina capa de gema pastissera (que ja teníem feta). Si no en teniu, la podeu obviar, però va bé per tapar imperfeccions del torró i també li aporta un gust addicional.
- Ara tirem un polsim de sucre per sobre de tota la barra de torró i el cremem amb una pala, elèctrica o manual.
- Poc a poc i bona lletra…i us quedarà molt bé.
- Seguidament, pintarem el torró amb gelatina.
- La gelatina protegirà el torró d’oxidació i li donarà un aspecte realment desitjable.
- Podeu rematar-ho repelant les cantonades.
- I ja tenim la nostra barra de torró de crema cremada.
- Si voleu, el podeu decorar amb una mica de xocolata per sobre.
- Bon Profit i Bon Nadal !!!