Un cop neta la cua de rap, la salarem i l’empebrarem.
Jo he fet un talls al biaix…però li podeu donar la forma que més us agradi.
Trinxeu la ceba.
Trinxeu també uns 4 o 5 pebrots, depen de la intensitat que volgueu donar-li a la salsa.
Primer de tot, en una paella, sofregirem la ceba fins que sigui daurada.
Incoporarem el pebrot ho salarem tirarem una mica de pebre negre i ho deixarem fer fins que absorbeixi tot el líqui i es comenci a daurar una mica. Procureu remanar-ho de tant en tant.
En aquest punt, incorporem la nata líquida.
Remeneu-lo bé i fer arrencar el bull. Passat un parell de minutets ja estarà la salsa llesta. Proveu i rectifiqueu de sal.
Ara la passarem pel turmix que quedi ben clareta.
La reservarem en calent.
En una planxa ben calenta amb unes gotes d’oli farem el rap a la planxa.
Li podeu tirar unes gotetes de llimona que li aportaràn un fantàstic sabor i aroma final.
El rap s’ha de fer al punt, que quedi daurat i cruixent per fora però gairebé sucós per dins. Això s’aconsegueix a foc ben fort.
En disposem a muntar el plat. Avui utilitzaré uns brots d’alfals (alfalfa en castellà), ja que està molt de moda utilitzar germinats en les presentacions.
Un parell o tres de cullerades de salseta un parell o tres de trossets de rap…ben calentons un polsim de pebre vermell per decorar i els germinats.
«Torta», tipus pizza, típica de la zona d’Alsacia, ara França, i del Palatinado i Baden a Alemanya.
Ingredients:
– 250 gr. farina
– 20 gr. de llevat
– 5 cullerades de llet
– 1/2 cullerada de sucre
– 1/2 cullerada de sal
– 1 ou
– 1 cullerada d’oli
– 200 gr. créme fraiche (crema de llet agre; es pot fer servir crema de llet normal)
– 300 gr. de ceba
– 70 gr. cansalada viada
Preparació:
Posar la farina en un bol. Barrejar el llevat amb llet tèbia, el sucre i la sal. Barrejar-ho en el bol de la farina. Afegir l’ou i l’oli fins formar una massa homogènia que es desprengui fàcilment, si cal, afegir unes gotes d’aigua.
Cobrir la massa i deixar-la reposar durant uns 30 minuts en un lloc càlid.
Espolsar amb una mica de farina abans d’amassar-la i donar-li forma oval prima.
Repartir la crema sobre la superfície, posar-hi sal i pebre (molt de pebre).
Tallar les cebes en anelles i tirar-les per sobre, també la cansalada viada tallada petita.
Posar-ho sobre un paper encerat d’anar al forn, posar a la plata del forn. El forn ha d’estar a 200 ºC. Es cou durant uns 30 minuts, el voltant de la massa ha de quedar daurada.
La massa i la crema de llet sempre són les mateixes, els ingredients varien segons els gustos.
NOTA.- S’usa per arrebossar amb la intenció de proporcionar una crosta dura en fregir, també com aglutinant, es pot afegir a la massa de les mandonguilles o per espessir salses.
Posem 3 albergínies a escalivar a llenya o fogó, les pelem i les reservem amb una mica d’olí i sal.
Per fer les ous , posem aigua a una cassola i la fem bullir amb sal i un toc de vinagre, a un bol, obrim tots els ous i un cop està molt calenta l’aigua amb un batedor, la fem remoure circularment, un cop així posem els ous que es coguin, un minut, després els posem amb aigua i gel.
Un cop feta la pastina barrejant tots els elements i deixant fermentar 25 minuts, tallem l’albergínia a rodelles fines, les passem per la pastina i les fregim en abundant oli calent, un cop daurades, les posem en paper secant.
És moment d’emplatar, albergínia escalivada, els ous per sobre, les rodetes fregides i els tomàquets secs, posem herbes aromàtiques i llest per menjar.
Traiem les primeres fulles de la col i ens quedem només amb la part de centre, molt més tendra. La passem pel minipimer però procurant que no quedi massa triturada. Si ho preferim la podem ratllar o tallar a tires molt fines.
Pelem la ceba i la tallem a dauets molt petits.
Piquem el julivert.
Posem la col llombarda, la ceba i el julivert en un bol i barregem bé. Hi afegim les anous i les panses, el formatge tallat a daus i la poma, també tallada a daus i prèviament passada per llimona per evitar que s’oxidi.
Preparem una vinagreta amb oli, vinagre, llimona, sal i pebre.
Afegim la vinagreta a l’amanida, mesclem bé i la guardem a la nevera fins a l’hora de menjar. De fet, l’ideal és preparar-la unes hores abans de servir i deixar-la reposar.
Per començar hidrateu la gelatina. Seguidament, peleu, traieu el cor i talleu a trossets regulars les pomes, poseu-les al foc en una cassola amb 2 dits d’aigua i la beina de vainilla. Coeu-les durant 15-20 minuts a foc suau.
Reserveu una mica de l’aigua on heu cuinat les pomes. A continuació retireu la vainilla (obriu-la i passeu un ganivet per afegir el contingut de l’interior de la beina a la poma). Tritureu amb el túrmix i reserveu. Ja tenim la compota.
Dissoleu la gelatina hidratada amb l’aigua de la cocció de les pomes que havíem reservat. Aboqueu el contingut dels iogurts en un recipient, afegiu el sucre, la gelatina dissolta i barregeu bé. Afegiu la meitat dels pinyons garrapinyats.
Munteu en una copa o un got les postres, comenceu amb una capa de compota i seguidament una de iogurt. Reserveu a la nevera (mínim 2 hores). Serviu-la amb la resta del pinyons pel damunt.
Altres opcions: Podeu substituir la poma per pera o bé combinar-les, podeu fer una primera capa base amb galeta triturada amb una mica de mantega, podeu substituir el sucre de canya per dues cullerades de lemond curd (ho he provat i queda boníssim).
Per començar fem el caramel posant el sucre al foc amb una mica d’aigua i remenant fins que agafi un color torrat, i el distribuïm uniformement pel fons del motllo.
Tot seguit comencem a fer el flam. Aboquem la llet en un cassó juntament amb la beina de vainilla oberta i ho deixem coure a foc lent. Quan arrenqui el bull, apaguem el foc i deixem que es refredi.
Mentre la llet es refreda, fem el brownie. Trossegem la xocolata i la mantega i ho posem en un bol. Posem el bol dins el microones a baixa potència un parell de minuts perquè es desfaci i ho barregem bé. Aboquem la xocolata en un bol més gros i hi afegim el sucre i l’ou batut, i ho batem bé. A continuació, hi anem incorporant a poc a poc la farina tamisada i el llevat. Quan ja tenim la massa llesta, la posem dins el motllo.
Ara toca acabar de fer el flam. Batem els ous dins un bol juntament amb el sucre. Després hi afegim la llet, colant-la amb un colador fi, ho remenem i aboquem el flam dins el motllo amb compte.
Per acabar, tapem el motllo amb paper de plata, el posem dins un recipient amb aigua i el coem al bany maria al forn preescalfat a 200 graus durant 20 minuts. Passat aquest temps, destapem el motllo, abaixem la temperatura del forn fins a 180 graus i seguim la cocció durant uns 40 minuts més. Traiem el pastís del forn, el deixem refredar i ja el podem desemmotllar.
Fruites i verdures no paren d’acaparar virtuts, medalles, per a la nostra salut. Els raïms, que ja sabem que netegen i purifiquen o són laxants, també són un aliat de la pell a l’hora de defensar-nos del sol, una propietat especialment útil ara a l’estiu.
Compostos del raïm ajuden a les cèl·lules de la pell a protegir-se davant la radiació ultraviolada del Sol. Els flavonols del raïm poden reduir la formació de substàncies que s’oxiden lípids, ADN i indueixen la mort cel·lular.
Un estudi de la Universitat de Barcelona i el CSIC ha provat que algunes substàncies del raïm poden reduir el dany cel·lular a la pell exposada a aquesta radiació solar. Certs compostos del raïm ajuden a les cèl·lules de la pell a protegir-se davant la radiació ultraviolada del Sol
La principal causa ambiental de les malalties cutànies són els raigs ultraviolats, que provoquen càncer de pell, cremades i eritema solar, així com envelliment prematur de la dermis i epidermis. Aquests raigs actuen sobre la pell activant espècies reactives d’oxigen, que oxiden lípids i ADN, i disparen determinades reaccions i enzims que indueixen la mort cel·lular.
Aplicació als cosmètics
Les dades de l’estudi demostren que algunes substàncies polifenòliques extretes del raïm, anomenades flavonols, poden reduir la formació d’aquestes espècies que s’oxiden en cèl·lules epidèrmiques humanes a les quals s’ha exposat a radiació ultraviolada d’ona llarga (UVA) i mitjana (UVB) . L’estudi, realitzat in vitro al laboratori, ha estat publicat per Journal of Agricultural and Food Chemistry.
L’estudi considera aquests resultats “encoratjadors”. A més entén que s’han de tenir en compte per la farmacologia clínica que treballa amb extractes polifenòlics d’origen vegetal per al desenvolupament de nous agents de fotoprotecció cutània.
Actualment existeixen cosmètics amb compostos de raïm, però fins ara es desconeixia com actuen en les cèl·lules. La bioquímica de la Universitat de Barcelona i directora del treball, Marta Cascante, explica que aquest treball “dóna suport l’ús d’aquests productes per protegir la pell del dany i la mort cel·lular originats per la radiació solar, a més d’aportar coneixement sobre el seu mecanisme de actuació “.
Virtuts i propietats dels raïms
És un laxant natural: prevé i combat el restrenyiment.
Problemes intestinals: neteja intestins si es consumeix el raïm sense retirar la pell.
Al·lèrgies.
Malalts afectats de malalties reumàtiques com artritis i gota.
Problemes renals.
Colon irritable
Patiments del sistema circulatori com hipertensió, arteriosclerosi, rampes, mala circulació, etc.
Mals de cap ocasionats per una sobre-intoxicació
El vi negre, consumit amb moderació, ha demostrat ser cardiosaludable.