Arxius mensuals: Abril de 2021

Gyoza (crestes japoneses)

Ingredients:

  • – 8 fulls de gyo-ka (producte japonès)
  • – 250 g de carn picada de vedella
  • – 400 g de carn picada de porc
  • – 1/2 manat de cebes tendres
  • – 1/2 col
  • – 2 alls tendres picats
  • – 1 culleradeta de gingebre ratllat
  • – 1 ceba picada
  • – 1 tassa de salsa d’ostres
  • – 2 ous

Preparació:

  1. Per començar, poseu la carn picada de porc i de vedella en un bol.
  2. Tot seguit afegiu-hi la col, l’all tendre, la ceba tendra, la ceba picada, el gingebre, una mica de salsa d’ostres i el rovell d’ou.
  3. Barregeu-ho fins que la mescla quedi homogènia.
  4. Aleshores farciu la cresta amb la mescla de carn picada i pinteu el voltant de la cresta amb ou.
  5. Tanqueu-la ajudant-vos d’una forquilla. Després poseu oli en una paella i afegiu-hi les crestes.
  6. Quan estiguin daurades, afegiu-hi aigua, tapeu la paella, abaixeu el foc i deixeu-les coure al vapor.
  7. També es poden coure directament al vapor.

Recepta extreta de “Delícies del Rebost”

Origen: Gyoza (crestes japoneses)

TALLARINES AMB CEPS

INGREDIENTS:

  • 400 gr. de tallarines (pasta fresca)
  • 1 ceba petita
  • 1 gra d’all
  • 1 bossa de ceps deshidratats (25 – 30 gr.)
  • 250 ml. de crema de llet
  • Formatge parmesà

PREPARACIÓ:

  1. Primer de tot hidratem els ceps. Quan ja els tenim hidratats els escorrem.
  2. Posem en una paella amb oli, el gra d’all esmicolat i la ceba i afegim els ceps, salpebrem i quan ja els tenim sofregits aboquem la crema de llet, que portem a l’ebullició.
  3. Afegim parmesà ratllat al gust i reservem.
  4. Coem la pasta aprofitant, també, l’aigua on hem hidratat els ceps, retirem quan la tenim al “dente”, escorrem i en una cassola la barregem amb la crema de ceps que hem preparat anteriorment.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ESCAC I CUINA

Origen: TALLARINES AMB CEPS

PATATA I MONIATO FARCITS DE CREMA DE FORMATGE

INGREDIENTS:

  • 2 patates mitjanes
  • 100 gr. formatge tipus Philadelphia
  • 100 gr. formatge de cabra en rulo
  • Crema de llet
  • Formatge per gratinar
  • Anet

PREPARACIÓ:

  1. Coem 2 patates amb pell a l’olla a pressió al vapor. Quan les tenim les folrem amb paper d’alumini i les tallem per la meitat, traiem la polpa i la reservem.
  2. En un cassó posem els formatges Philadelphia i de cabra amb un raig de crema de llet, fins que s’ens desfaci.
  3. En un plat xafem la polpa de les patates i anem incorporant el formatge.
  4. Ens queda una crema suau, afegim l’anet i finalment salpebrem. Ja podem reomplir les patates amb aquesta crema, escampem una mica de formatge per gratinar i enfornem uns minuts.
  5. Això mateix que hem fet amb patates ho podem fer amb moniato.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: ESCAC I CUINA

Origen: PATATA I MONIATO FARCITS DE CREMA DE FORMATGE

Una truita francesa amb un toc de fusió hindú

Ingredients per persona:

  • 2 ous grans
  • tandoori masala (barreja d’espècies índies)
  • coriandre fresc al gust
  • llet de civada
  • sal
  • oli d’oliva

Preparació:

  1. Batem els ous.
  2. Afegim tandoori masala, coriandre i sal, al gust. Continuem batent.
  3. Afegim 4 cullerades soperes de llet de civada
  4. Fiquem a la paella amb l’oli d’oliva molt calent.
  5. Fem la truita i…
  6. A gaudir d’un plat més que bo.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: TASTAELMÓN

Origen: Una truita francesa amb un toc de fusió hindú

Macarrons a la arrabbiata

Macarrons a la arrabbiata

Ingredients per a 4 persones:

  • 500 grams de macarrons
  • 1 kg de tomàquets en conserva pelats i sencers
  • 4 grans d’all
  • 3/4 de bitxo fresc (a la foto el podeu veure)
  • julivert fresc picat
  • Oli d’oliva i sal
  • Formatge ratllat (opcional per quan els mengeu)

Preparació:

  1. Trèiem les llavors i el cap del bitxo i el piquem petit.
  2. Jo he fet servir 3/4 d’un perquè no sóc massa de picant, però si els voleu més potents poseu-li un bitxo sencer.
  3. Pelem els alls.
  4. Escorrem l’aigua dels tomàquets i el tallem a trossets.
  5. En una paella amb oli calent (foc no massa fort) posem els alls i el bitxo, quan els alls estiguin daurats els retirem i hi afegim el tomàquet i un polsim de sal, ho deixem coure a foc lent uns 15 minuts.
  6. Bullim la pasta seguint els minuts indicats al paquet en una olla amb aigua i sal.
  7. Quan la pasta estigui a punt escorrem els macarrons i els tornem a posar a la olla i hi afegim la salsa de tomàquet que teníem a la paella. Ho barregem a foc fort uns minuts.
  8. Servim amb julivert picat per sobre.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PIXIECUINA

Origen: Macarrons a la arrabbiata

Ceviche Mixto- Perú

Ingredients:

  • 250 gr de peix blanc (lluç)
  • 100gr llagostins
  • 100g de calamars
  • 1 ceba de figueres
  • 3 llimones
  • 1 gra d’all
  • coriandre
  • ají molido (pebre de caiena) sal i pebre.

Passes:

  1. Congelar el peix i descongelar-lo el dia que el vulguem utilitzar.
  2. Tallar els ingredients, les verdures les tallarem en juliana fina i el peix en quadrets.
  3. Barrejar-ho tot en un bol.
  4. Exprèmer el suc de la llimona per damunt del peix.
  5. Deixar reposar 15 minuts a la nevera.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: Ceviche Mixto- Perú

Fideus a la cassola amb costella de porc

Ingredients:

  • 2 tasses de fideus amb forat o fideus amples
  • 100 gr de costella de porc
  • 2 tomàquets madurs o un pot de tomata en conserva
  • 1 ceba
  • 1 pebrot vermell petit
  • 1 fulla de llorer, pebre negre i vermell, sal, sucre i oli d’oliva
  • 5 tasses caldo de pollastre

Accions:

  1. Tallem la costella petita i la salem i li posem pebre negre.
  2. Posem un bon raig d’oli d’oliva a la cassola i li agreguem la carn.
  3. Piquem la ceba, el pebrot i una dent d’all.
  4. Quan la carn estigui daurada, li afegim les verdures.
  5. Mentre, si no tenim tomata en conserva, haurem de ratllar els tomàquets i els hi posem una cullerada de sucre per tallar l’acidesa, una mica de sal i pebre vermell.
  6. Quan la ceba comenci a tenir color, li agreguem el tomàquet i tapem la cassola. Ho deixarem uns 5 minuts a foc baix.
  7. Passat el temps li posem el caldo, més o menys el doble de tasses que de fideus depenent si el volem més caldós o més sec, i ho deixem bullir.
  8. Quan el caldo estigui bullint li afegim els fideus i els deixem que es coguin el temps recomanat al paquet.
  9. Anem sacsejant la paella de tant en quant.
  10. Servir inmediatament després d’apagar el foc.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: Fideus a la cassola amb costella de porc

Begudes ensucrades i adolescents

Cada vegada més hi ha l’ hàbit alimentari, sobretot, entre els adolescents, de consumir begudes ensucrades durant els àpats. Moltes vegades és degut als pares que permeten un consum habitual substituint l’ aigua o degut a la publicitat televisiva.

Les begudes ensucrades, si es prenen diàriament són perjudicials per la nostra salut. Contenen un gran contingut de sucres simples, com la sacarosa i la fructosa, baixes proporcions de vitamines, minerals i fibra. Per totes aquestes propietats que hem comentat ens hi podem referir com a calories buides ja que únicament ens aporten energia sense nutrients. Aquest fet fa que consumir-ne sigui un dels factors que influeixen a situacions d’obesitat i diabetis.

De tipus de begudes ensucrades n’ hi ha moltes: sucs, begudes gasoses, begudes amb cola… Cal, sobretot, vigilar amb aquestes últimes. Les begudes de cola a part de portar sucres no beneficiosos, aporten cafeïna. La cafeïna és un estimulant del sistema nerviós i si els nens o adolescents en consumeix afectarà negativament en la seva concentració, hores de son, nerviosisme,…

S’ estima que en la dieta d’un adolescent, la quantitat de sucres afegits, és a dir aquells que provenen de productes com begudes ensucrades o productes industrial, és d’ un 15,8% del total de l’energia diària que consumeix. Aquesta fet ha suposat que ens els últims 25 anys s’hagi augmentat l’aport energètic diari en 83 calories. Per exemple, un refresc de 330 ml aporta aproximadament unes 150 calories que són 3 o 4 sobres de sucre. Si en consumim una llauna de refrecs diàriament podem augmentar el pes entre 5 i 7 kg en un any.

Per tant, com a conclusió, els nens i adolescents en especial, no han de fer un abús d’ aquest tipus de productes perquè l’ únic que aporten són efectes negatius. És important que sempre, durant els àpats es prengui aigua. I només ocasionalment es pot prendre aquest tipus de begudes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Begudes ensucrades i adolescents

Les carbasses

Un dels fruits més espectaculars de la terra per la seva gran varietat i vistositat, tenen un atractiu molt especial per a tothom, petits i grans. Malgrat esser originàries de països llunyans, algunes fonts el situen a l’índia i altres al continent americà, el seu conreu de seguida es va escampar per tot el món i a tot arreu trobem aquest fruit utilitzat, tant en receptes culinàries, com en l’elaboració de tota mena d’estris i utensilis casolans. Les mides exuberants i la possibilitat de emmagatzemar-les durant molt temps han fet que en molts llocs del món les carbasses siguin una de les principals fonts d’alimentació.

Les carbasses són de la família de les cucurbitàcies. Dintre aquesta mateixa família, també estan fruits com les síndries, els melons, i els cogombres.

Durant la història les carbasses han tingut altres usos a part del culinari. S’han fet servir per decoració, per utensilis com plats, esponges i instruments musicals, per generar energia i per usos farmacològics.

Valor Culinari

Gairebé totes les parts de la carbassa i la carbassera són comestibles, incloent les fulles, el tall, les arrels, les flors, els pinyols, i els fruits, tant de les madures com de les verdes.

Les carbasses aporten molta diversitat a la cuina ja que es poden preparar de moltes maneres: En sopes, entrants o dolços. També es fan melmelades, cabell d’àngel i altres productes de confiteria. Les llavors es mengen torrades com les pipes.

Valor Terapèutic

Les carbasses són altament diürètiques. Ajuden a prevenir l’arteriosclerosi i l’oli de les llavors són bona font de zinc i àcids grassos no saturats que prevenen malalties de la pròstata. Se li coneixen també propietats curatives per la febre i la varicel·la. L’ús de la carbassa també serveix per eradicar tènies intestinals. La carbassa és rica en minerals, sobre tot potassi, vitamina C i β-carotè.

Varietats

Encara que hi ha moltes varietats de carbasses, de classes botàniques només n’hi ha quatre. La cucurbita Pepo, que es sol menjar quan madura (durant l’estiu), quan encara té la pell tendre, i la fruita verda. El carbassó és un exemple de C. Pepo. La curcubita Maxima, La Cucurbita Argyrosperma o Mixta i la Curcubita Moschata, es solen anomenar carbasses d’hivern, perquè moltes d’elles es mengen més tard, quan ja són madures.

Així i tot, les carbasses ens arriben de totes mides, de molts colors i formes. Les carbasses poden pol·linitzar-se amb altres de la seva mateixa espècie, creant una multitud de híbrides. Hi ha carbasseres que s’arrosseguen per terra i de les que s’emparren quedant els seus fruits penjant, pel que són molt decoratives al jardí.

Nutrients (segons el banc de dades de la USDA):

Per 100 gr de carbassa (cuita):

kcal 20

mat. grassa (gr) 0.07

colesterol 0

carbohidrats (gr) 4.90

fibra (gr) 1.06

sodi (mg) 1

potassi (mg) 230

proteïna (gr) 0.72

vitamina A (UI) (beta-caroteno) 1082

vitamina C (mg) 4.74

calç (mg) 15

ferro (mg) 0.6

folats (mcg) 8.5

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Les carbasses

Torrades de Santa Teresa.

Ingredients:

  • 500 quilo de pa tallat a llesques.
  • 3/4 litre de llet.
  • 3 ous.
  • Pell de llimona.
  • 1 branca de Canyella.
  • Canyella molta.
  • Sucre.

Temps d’elaboració: 25 minuts

Elaboració:

  1. En un cassó posem la llet, el canó de canyella, dos cullerades de sucre i la pell de llimona, fem bullir, aboquem en un bol i reservem.
  2. Tallem el pa amb llesques d’un dit de gruix més o menys.
  3. En un plat batem els ous. En un altre plat posem sucre i canyella en pols, barregem bé.
  4. Posem una paella al foc amb oli abundant i deixem que s’escalfi.
  5. Anem passant les llesques de pa pel bol de la llet i deixem que s’impregni be, les traiem quan estan ben sucades i les passem per l’ou debatut, i anem posant les llesques de pa a la paella amb l’oli ben calent. Fregim fins que estiguin daurades.
  6. Les anem posant en un plat cobert amb paper de cuina, perquè absorbeixi l’excés d’oli. Seguim fregint fins acabar totes les llesques.
  7. Finalment passem les torrades fregides per la barreja de sucre i canyella com si les arrebosséssim i ja podem servir.
  8. Per mi son mes bones menjar-les acabades de fer, però també son delicioses fredes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: AL CALIU DE LA CUINA

Origen: Torrades de Santa Teresa o Torrijas.