Arxiu d'etiquetes: ALIMENTACIÓ

Intolerància al gluten

El meu nom és gluten i sóc una proteïna que pots trobar en diferents cereals. Hi ha moltes persones que no em poden consumir que s’ anomenen celíacs o intolerants al gluten. Aquests de forma permanent pateixen una reacció immunitària al instestí prim produint una inflamació crònica que té com a conseqüència l’atròfia de les vellositats intestinals i, per tant, hi ha una reducció de l’ absorció de nutrients.

Una dieta estricta sense gluten durant tota la vida és l’ única alternativa per poder millorar l’estructura de la mucosa intestinal.

Com ha de ser aquest tipus de dieta?

Principalment i la base d’ aquesta dieta és excloure tots aquells aliments que contenen gluten.

Els cereals que contenen gluten són:

-Blat, l’ordi, el sègol, la civada, el kamut, l’espelta, el triticale i derivats.
En canvi no hi ha problema amb els altres cereals com el blat de moro, arròs, mill, sorgo.

Anar en compte amb:

-Les etiquetes ja que NO sempre es pot deduir d’una etiqueta que un producte no conté gluten. En cas de dubte no consumir el producte.
-No utilitzar farines de cereals permesos si no hi ha garantia que siguin sense gluten, ja que poden estar contaminades.
-Evitar els productes a granel, artesans o sense etiquetar.
-Si es menja fora de casa cal assegurar-se que al lloc on consumiu coneixen bé la patologia.
-Utilitzar majoritariament aliments frescos i poc elaborats ja que és el més segur.

Si es segueixen aquests consells:

-Es millorarà l’ apetència i l’ atròfia intestinal fet que produirà que els nutrients es tornin a absorbir.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Intolerància al gluten

Et falta ferro? Posa-n’hi

1 Resposta

En aquest post us vull ampliar la informació sobre les necessitats de ferro i els aliments que ens permeten ingerir-lo.

El cos humà té uns 4 grs de ferro d’aquests, 2,5 grs. formen part de l’hemoglobina dels eritròcits, els encarregats del transport de l’oxigen en sang.

La deficiència de Fe fa baixar el número d’eritròcits i ocasiona el que anomenem una anèmia ferropènica, una de les principals carències nutricionals en els països desenvolupats.

Igual que altres elements químics, la quantitat de ferro absorvida és molt inferior a la que ingerim. De manera general el ferro no hemo, que trobem en aliments d’origen vegetal, s’aobsorveix en una petita proporció (entre un 1 i un 5%) i la forma hemo, d’origen animal s’absorveix en una proporció bastant més elevada, vers el 25%.

L’absorció del Fe es fa a la mucosa intestinal això explica la influència de varis factors sobre la seva biodisponibilitat.

Dels factors que determinen l’absorció del ferro destaquem:

1) Els nivells de ferro del cos. Si hi ha deficiència de ferro s’augmenta l’absorció a nivell intestinal, per contra si els diposits corporals estan saturats tan sols s’absorveix en petites quantitats.

2) Factors alimentaris.

-Les proteïnes d’orígen animal faciliten l’absorció del ferro hemo per contra, el calci n’inhibeix l’absorció tot i que de manera poc significativa.

-La vitamina C facilita l’absorció de ferro no hemo, inorgànic. Per aquest motiu quan hom pren una suplementació de ferro se sol fer acompanyant-la d’un suc de taronja. Així mateix les proteïnes d’origen animal i l’alcohol, amb moderació, també en potencien l’absorció.

-Els fitats (presents a les cobertes dels cereals integrals), els oxalats (presents als espinacs i altres vegetals) i el calci en grans quantitats inhibeixen o dificulten l’absorció del ferro inorgànic.

Cal tenir en compte el ferro que conté el rovell de l’ou és no hemo, això vol dir que el percentatge d’absorció a nivell intestinal és relativament baix.

Les necessitats de ferro, de forma general, partint d’una dieta mixta i deixant a part les necessitats específiques, estan entre 10 i 18 mil·ligrams diaris.

Anem repassar els aliments amb més aportació de ferro:

Font. Valors trets del llibre de referència Alimentación y dietetoterapia de la Pilar Cervera de McGraw-Hill. 4a edició.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Et falta ferro? Posa-n’hi

Els antioxidants

Deixa un comentari

Els antioxidants tenen la capacitat d’aturar el procés d’envelliment i la descomposició de les cèl·lules, són un agent gairebé miraculós per al cos humà.

Els antioxidants detenen l’envelliment i la descomposició mòbil i prevenen les malalties coronàries i el càncer.

Els investigadors han identificat un nou i potent antioxidant natural en plantes de tomàquet. Es tracta d’una substància fenòlica que sintetitza la planta de tomàquet en determinades condicions, i que fins ara era totalment desconeguda.

Els antioxidants tenen propietats beneficioses per a la salut, com són la prevenció de les malalties coronàries i el càncer, de manera que el compost podria tenir grans aplicacions en la indústria farmacèutica.

On trobem altres antioxidants naturals

A la vitamina C: guaiaba, kiwi, mango, pinya, caqui, cítrics, meló, maduixes, baies, pebrots, tomàquet i verdures de la família de la col.

A la vitamina E: cereals en germen i en gra sencer, oli de soja, oli d’oliva, vegetals de fulla verda i fruits secs.

En el betacarotè o “provitamina A”: l’organisme és capaç de transformar-lo en vitamina A. Està en verdures de color verd o coloració vermell-ataronjat-groguenc (pastanaga, espinacs, carbassa, etc.), I en algunes fruites com albercocs, cireres, meló i préssec.

En minerals: el Seleni (present en carns, peixos, marisc, cereals, ous, fruites i verdures), el Zinc (en carns i vísceres, peix, ous, cereals complets i llegums) i el Coure (en fetge, peix, marisc , cereals complets i vegetals verds).

En aminoàcids: com la cisteïna (present en carns, peixos, ous i lactis).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Els antioxidants

Begudes ensucrades i adolescents

Deixa un comentari

Cada vegada més hi ha l’ hàbit alimentari, sobretot, entre els adolescents, de consumir begudes ensucrades durant els àpats. Moltes vegades és degut als pares que permeten un consum habitual substituint l’ aigua o degut a la publicitat televisiva.

Les begudes ensucrades, si es prenen diàriament són perjudicials per la nostra salut. Contenen un gran contingut de sucres simples, com la sacarosa i la fructosa, baixes proporcions de vitamines, minerals i fibra. Per totes aquestes propietats que hem comentat ens hi podem referir com a calories buides ja que únicament ens aporten energia sense nutrients. Aquest fet fa que consumir-ne sigui un dels factors que influeixen a situacions d’obesitat i diabetis.

De tipus de begudes ensucrades n’ hi ha moltes: sucs, begudes gasoses, begudes amb cola… Cal, sobretot, vigilar amb aquestes últimes. Les begudes de cola a part de portar sucres no beneficiosos, aporten cafeïna. La cafeïna és un estimulant del sistema nerviós i si els nens o adolescents en consumeix afectarà negativament en la seva concentració, hores de son, nerviosisme,…

S’ estima que en la dieta d’un adolescent, la quantitat de sucres afegits, és a dir aquells que provenen de productes com begudes ensucrades o productes industrial, és d’ un 15,8% del total de l’energia diària que consumeix. Aquesta fet ha suposat que ens els últims 25 anys s’hagi augmentat l’aport energètic diari en 83 calories. Per exemple, un refresc de 330 ml aporta aproximadament unes 150 calories que són 3 o 4 sobres de sucre. Si en consumim una llauna de refrecs diàriament podem augmentar el pes entre 5 i 7 kg en un any.

Per tant, com a conclusió, els nens i adolescents en especial, no han de fer un abús d’ aquest tipus de productes perquè l’ únic que aporten són efectes negatius. És important que sempre, durant els àpats es prengui aigua. I només ocasionalment es pot prendre aquest tipus de begudes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Begudes ensucrades i adolescents

Les carbasses

Deixa un comentari

Un dels fruits més espectaculars de la terra per la seva gran varietat i vistositat, tenen un atractiu molt especial per a tothom, petits i grans. Malgrat esser originàries de països llunyans, algunes fonts el situen a l’índia i altres al continent americà, el seu conreu de seguida es va escampar per tot el món i a tot arreu trobem aquest fruit utilitzat, tant en receptes culinàries, com en l’elaboració de tota mena d’estris i utensilis casolans. Les mides exuberants i la possibilitat de emmagatzemar-les durant molt temps han fet que en molts llocs del món les carbasses siguin una de les principals fonts d’alimentació.

Les carbasses són de la família de les cucurbitàcies. Dintre aquesta mateixa família, també estan fruits com les síndries, els melons, i els cogombres.

Durant la història les carbasses han tingut altres usos a part del culinari. S’han fet servir per decoració, per utensilis com plats, esponges i instruments musicals, per generar energia i per usos farmacològics.

Valor Culinari

Gairebé totes les parts de la carbassa i la carbassera són comestibles, incloent les fulles, el tall, les arrels, les flors, els pinyols, i els fruits, tant de les madures com de les verdes.

Les carbasses aporten molta diversitat a la cuina ja que es poden preparar de moltes maneres: En sopes, entrants o dolços. També es fan melmelades, cabell d’àngel i altres productes de confiteria. Les llavors es mengen torrades com les pipes.

Valor Terapèutic

Les carbasses són altament diürètiques. Ajuden a prevenir l’arteriosclerosi i l’oli de les llavors són bona font de zinc i àcids grassos no saturats que prevenen malalties de la pròstata. Se li coneixen també propietats curatives per la febre i la varicel·la. L’ús de la carbassa també serveix per eradicar tènies intestinals. La carbassa és rica en minerals, sobre tot potassi, vitamina C i β-carotè.

Varietats

Encara que hi ha moltes varietats de carbasses, de classes botàniques només n’hi ha quatre. La cucurbita Pepo, que es sol menjar quan madura (durant l’estiu), quan encara té la pell tendre, i la fruita verda. El carbassó és un exemple de C. Pepo. La curcubita Maxima, La Cucurbita Argyrosperma o Mixta i la Curcubita Moschata, es solen anomenar carbasses d’hivern, perquè moltes d’elles es mengen més tard, quan ja són madures.

Així i tot, les carbasses ens arriben de totes mides, de molts colors i formes. Les carbasses poden pol·linitzar-se amb altres de la seva mateixa espècie, creant una multitud de híbrides. Hi ha carbasseres que s’arrosseguen per terra i de les que s’emparren quedant els seus fruits penjant, pel que són molt decoratives al jardí.

Nutrients (segons el banc de dades de la USDA):

Per 100 gr de carbassa (cuita):

kcal 20

mat. grassa (gr) 0.07

colesterol 0

carbohidrats (gr) 4.90

fibra (gr) 1.06

sodi (mg) 1

potassi (mg) 230

proteïna (gr) 0.72

vitamina A (UI) (beta-caroteno) 1082

vitamina C (mg) 4.74

calç (mg) 15

ferro (mg) 0.6

folats (mcg) 8.5

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: Les carbasses

Alimentació a la tardor.

Deixa un comentari

A la tardor cal preparar el nostre organisme pels mesos de fred i millorar els canvis del nostre cos característics d’ aquesta estació de l’ any.

Es tracta d’ uns mesos on hi ha alteracions en el bioritme així com, també, en l’ estat anímic,o bé altres com cansanci, son, apatia, caiguda de cabell…després d’ una época de calor i moltes hores de llum

Ens trobem en una situació de desgast físic i mental major al de l’ estiu, Cal augmentar les nostres defenses i seguir una dieta amb els aliments propis d’ aquesta estació de l’ any amb vegetals d’ arrel, fruits secs, bolets, llavors, llegums…

La forma de cuinar aquests aliments també és important. Caldrà doncs, reduïr els àpats i begudes fredes. Es poden canviar les amanides per verdures a la planxa, al forn, cremes, sopes… o les fruites fresques per compotes, fetes al forn…

Quins són els vegetals particulars d’ aquesta época?:

-Fruita: Magrana, caqui, figa, aranja, mandarina, taronja, alvocat, llimona, chirimoia, poma, codony, raïm, kiwi… La fruita propia de la tardor es caracteritza pel seu contingut en vitamina C i A. Recordar que la vitamina C NOMÉS s’ obté a través dels vegetals i que es perd amb facilitat ja sigui a partir de recol.lectar-les i pelar-les o trossejar-les. Es tracte de fruites amb tons taronjosos, marronosos, grocs, granatosos… semblants al dels paisatges típics de tardor.

-Verdura i hortalisses: albergínia, all, api, bleda, bròquil, carbassa, carbassó, carxofa, ceba, cogombre, col de cabdell, col llombarda, coliflor, enciam, endívia, escarola, espinac, mongeta tendra, nap, pastanaga, pebrot, porro, rave, remolatxa, tomàquet…

-Consum d’ aliments rics en vitamines del grup B com cereals integrals, llegums, gèrmen de blat, llevadura de cervesa.. que estan relacionades amb els sistema nerviòs, ajudaràn a millorar els estats de cansament, debilitat, apatia, caiguda de cabell…

Per enfortir el nostre organisme també es recomana prendre jalea real, polen, mel…I sí començem a notar els primers simptomes de refredats, mals de coll…Un bon consell alimentari és: Fer una infusió de mel i llimona o bé farigola amb jingebre i mel.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Alimentació a la tardor.

L’ aigua també és important

Deixa un comentari

El nostre organisme està format per més d’ un 60% d’ aigua. Es tracta d’ un element imprescindible per viure. A part d’ hidratar-nos, permet que les cèl•lules es conservin i es reprodueixin, intervé en la digestió de manera positiva, ajuda a termorregular el nostre cos, així com també, proporciona un estat de la pell saludable i elimina les toxines acumulades.aigua

Beure aigua és la base d’ una dieta equilibrada. S’ aconsella a beure aproximadament uns dos litres d’ aigua que equivalen a 8 – 10 gots. Aquesta quantitat però, depèn d’ altres factors com exercici físic, clima, la sudoració o l’edat.

Sabies que….

L’ aigua no aporta calories. Únicament conté sals minerals. Ves amb compte amb les aigües gasoses ja que porten grans quantitats de sal!
Podem consumir aigua a través de vegetals, i ara especialment amb les fruites d’ estiu.
És important no esperar a tenir set per beure! Quan apareix la set ja estàs en un estat de deshidratació.
T’ ajudarà a evitar l’ estrenyiment

Pot semblar difícil beure aquestes quantitats, però tot és qüestió d’ adquirir l’hàbit. Et recomanem que ho introdueixis a la teva dieta paulatinament.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: L’ aigua també és important

Cereals, cereals, cereals

Deixa un comentari

Avui parlarem de cereals atenent que formen part de la base d’una alimentació equilibrada

Els cereals els podem trobar en forma de farina, pasta, flocs o gra sencer.

El gra sencer és el més aconsellable ja que s’aprofiten tots els nutrients del cereal, no obstant això, a vegades resulta més indigest si no es prepara de forma adient, per això habitualment els consumim en forma de pasta, flocs o farina.

Els cereals, ja ho sabeu, poden ser integrals o refinats. Els cereals integrals són els que utilitzen el gra sencer. Els cereals integrals són nutricionalment molt més complets que els refinats a part dels hidrats de carboni, greixos i proteïnes, ens aporten vitamines del grup B en abundància i fibra, que ajuda a regular el trànsit intestinal i retarda l’absorció dels sucre a l’intestí, fet a tenir en compte pels diabètics.

Una altra classificació dels cereals és la que fem a partir del seu contingut de gluten, dada que resulta crítica per als celíacs. Com ja sabeu el gluten és una proteína que contenen alguns cereals i que, en el cas dels celíacs, és font d’importants transtorns digestius i no digestius.

Cereals amb gluten: Blat, búlgur, espelta, kamut, ordi, sègol, civada.

Cereals sense gluten: Arròs, blat de moro, mill, quinoa, fajol, amarant.

Tot i que moltes persones que fan una dieta baixa en gluten consumeixen pans de sègol i kamut. No s’ha de perdre de vista que aquests cereals, tot i que poc, contenen gluten per tant, no són aptes per celíacs.

Us parlaré d’alguns d’aquests cereals que, pel seu orígen i la poca tradició culinària, no coneixem encara prou bé però que tenen beneficis importants per a la nostra salut.

Mill: És un cereal energitzant i mineralitzant, molt ric en proteïnes, ferro i magnesi. També conté àcid silícic, necessari pel bon manteniment de la pell, les ungles i els cabells. És altament digestiu.

El prenem en forma de gra: en cremes o fent-nos unes delicioses croquetes amb aquest cereal i tonyina.

Quinoa: És un pseudocereal ja que no pertany a la famíia de les gramínies, sinó a les amarantàcies. Prové de l’Amèrica Andina. Conté tots els aminoàcids que el nostre cos necessita, això vol dir que és un aliment totalment complet a nivell proteic, igual que els cigrons. També és molt rica en ferro, càlci, fòsfor i potassi. És altament digestiva.

La podem preparar com l’arròs: en gra, bullida i acompanyada de verdures, en forma de flocs en una crema, etc.

Fajol: És també un pseudocereal, no és una gramínia. És un aliment bàsic en països freds, com Rússia, Polònia, etc. La forma més habitual de consumir-lo és en forma de pasta, els fideus que coneixem amb el nom de soba. És molt energitzant i menys acidificant que altres cereals.

Amarant: D’orígen asteca. És molt ric en aminoàcids, vitamina C, calci i fibra. Generalment es combina amb altres cereals i cal consumir-lo en poques quantitats. S’utilitza en pans, pastissos i sopes.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Cereals, cereals, cereals

Intolerància a la lactosa

Deixa un comentari

Què és la intolerància a la lactosa?

És la incapacitat del nostre cos a digerir la lactosa

Lactosa: El sucre (disacàrid) predominant a les llets dels mamífers: vaca, cabra, ovella, home

Per què no podem digerir la lactosa?

Perquè el nostre aparell digestiu no sintetitza, o ho fa en molt poca quantitat, lactasa

Lactasa: L’enzim que permet separar la lactosa en galactosa i glucosa, dos sucres (monosacàrids) que el nostre cos pot absorbir sense problemes.

La lactosa no es pot assimilar sense dividir-la en aquests dos components.

Quins símptomes poden posar-nos en alerta?

Nàusees, dolor abdominal, inflament i distensió abdominal, gasos i flatulències, femta pastosa i durant, defecació explosiva, vòmits, etc.

Tipus d’intolerància:

Intolerància primària. El dèficit primari de lactasa pot ser des del naixement o de començament tardà (a partir dels 5 anys normalment, per descens fisiològic de l’activitat lactàsica). És molt comuna en els adults. A mesura que passen els anys la tolerància a la lactosa disminueix i es detecten de forma més freqüent els simptomes.

Intolerància secundària. Degut a malalties de la paret intestinal, com la gastroenteritis o giardiasi, la intolerància a les proteïnes de llet de vaca, celiaquia, etc. És una intolerància temporal i la persona es recupera un cop superada la malaltia.

Si sospiteu que podeu SER INTOLERANTS a la lactosa, consulteu el professional que us porti normalment i ell us indicarà si cal fer proves diagnòstiques i us marcarà les pautes dietètiques més adients.

D’entrada i depenent de la quantitat de lactosa que es pugui tolerar, es suprimirà la llet, els iogurts i els formatges i mica en mica, si és avinent, i per indicacions professionals, s’aniran incorporant petites quantitats d’aliments amb lactosa fins a restaurar el benestar de la persona.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Intolerància a la lactosa

Què mengen els pollastres i els galls dindis? (continuació)

Deixa un comentari

Comencem l’any seguint explicant-vos el què mengen els pollastres i galls dindis. A l’article anterior sobre aquest tema ja vàrem assenyalar que cal donar als animals allò que necessiten per mantenir les seves funcions bàsiques, créixer i mantenir un estat de salut òptim. Les seves necessitats estan en funció de molts factors (edat, tipus de cria, estació de l’any,…).

Anomenem fórmula d’un pinso a una determinada composició d’ingredients.

El pinso ha de proporcionar en primer lloc energia. La font bàsica d’energia són els cereals. Té un paper destacat per la proporció en que s’utilitza el blat de moro. També hi entren en diferents proporcions el blat i l’ordi. Altres elements que podem trobar al pinso són productes derivats dels cereals que acostumen a aportar els nivells de fibra necessaris.

Una fórmula estàndard de pinso pot tenir entre un 50 i un 70% de cereals.

La font de proteïna principal són les oleaginoses destacant pel seu pes la soja seguida pel gira-sol. Cal sumar a la proteïna aportada per les oleaginoses la que també tenen els cereals. L’organisme dels éssers vius també és capaç de sintetitzar proteïna a partir dels aminoàcids (components bàsics de les proteïnes) de la dieta; quan les necessitats d’aminoàcids no es cobreixen amb pinso, es fa necessari afegir-los. Entre un 17 i un 23% de la fórmula correspon a oleaginoses.

Si de cas hi hagués manca de minerals i/o vitamines, caldrà aportar el que falti mitjançant els anomenats correctors.

El nutròleg fa un balanç dels nutrients aportats, les necessitats dels pollastres o galls dindis i en base a això i tenint en compte els preus i disponibilitat de les matèries primeres, s’acaba ajustant la formula.